Menuda Natura

NOMS: All vermell. Calabruixa. Cap rodó. Ceba de serp. Castellà: Ajo de cigüeña. Ajo silvestre. Èuscara: Astatipula. Basaquipula. Italià: Aglio delle bisce. Francès: Ail à tête ronde. Anglès: Ball-headed onion, Round-headed garlic, Round-headed leek. Alemany:Kugel-Lauch. Kugelköpfiger Lauch. Rundköpfiger Lauch. Neerlandès: Kalklook. Kogellook. Grec: Αγριοπρασιά.

Inflorescència en umbel·la esfèrica

SINÒNIMS: Allium descendens L.

Per la zona d’herborització hi ha la subespècie: Allium sphaerocephalon L. ssp sphaerocephalon

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Camps, prats secs, indrets rocosos, erms. Fins els 1300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç, bulbosa, amb una tija cilíndrica, erecta o postrada i glabra que mesura entre un i tres pams d’alçada. A la part superior del bulb, a ran de terra, surten de vegades bulbils.

Una sola tija cilíndrica erecta

Fulles cilíndriques i buides per dins (fistuloses)

Flors amb els estams exserts

Flors en inflorescències en umbel·les denses i esfèriques, sense bulbils i amb 2-3 espates de consistència del paper a la base que perduren. Flors amb els tèpals vermellosos i estams exserts. Floreix a l’estiu.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un bulbilés una gemma no subterrània transformada en òrgan de multiplicació vegetativa no sexual. Resulta més ràpida i eficaç que la reproducció per llavor. En algunes espècies del gènere Allium apareixen bulbils en les inflorescències, com en l’all de bruixa (Allium roseum L.), però l’all vermell els produeix a la base de la tija.

Flors amb tèpals vermellosos

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix les mateixes propietats que l’all cultivat (Allium sativum) però molt més atenuades. És antisèptic i diürètic, i rebaixa la tensió arterial.

L’acolorida inflorescència i la resistència a la sequera, ha fet que siga una planta emprada en jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Alliumés d'origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l'all. Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d'all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic sphaerocephalon deriva del grec “σφαιρα sphaíra” que significa esfera, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap, és a dir, de cap esfèric.

El lepidòpter Agrotis segetum pon els ous en les arrels d’aquesta espècie per a que les larves s’alimenten.

Allium sphaerocephalon va ser descrita per Carles Linnè i publicada a Species Plantarum: 297 (1753).

FamíliaLiliaceae (Amaryllidaceae)

NOMS: Calcida blanca. Card blanc. Card de xeremeia. Card trompeter. Castellà: Cardo. Cardo borriquero.Galactites. Gallego: Cardota. Italià: Scarlina. Francès:Chardon laiteux, Galactite cotonneux, Galactitès. Anglès: Milk thistle. Mediterranean Thistle. Alemany: Milchfleck distel. Milchdistel. Grec:Γαλακτίτης ο εριώδης. Ασπράγκαθο.

Flors en capítols pedunculats

SINÒNIMS: Centaurea galactites L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Echio-Galactitiontomentosae. Camps de cultiu, vores de camins, erms, pastures terofítiques. Fins els 800 m d’altitud

Herba erecta ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta ramificada a la part superior, de tija tomentosa i estretament alada, de fins 60 cm d’alçada.

Fulles pinnatisectes i espinescents

Fulles molt dividides en lòbuls que quasi arriben al raquis (pinnatisectes) amb línies blanques per l’anvers i blanquinoses, tomentoses al revers. Les inferiors i mitjanes són decurrents i molt espinescents.

Flors marginals radiants i estèrils

Flors en capítols pedunculats solitaris de 3-6 cm de diàmetre, amb bràctees involucrals acabades en espina i divergents; flors pentàmeres, les marginals radiants i estèrils, de color rosa violaci (rarament albines), que ultrapassen les bràctees exteriors, mentre que les interiors són hermafrodites i fèrtils. Androceu amb cinc estams soldats en un tub per dins del qual passa l’estil del gineceu, ínfer, amb estil acabat en braços estigmàtics curts. Floreix de març a juliol.

Fruit en aqueni

Fruit en aquenis amb deu estries i coronat per un papus 3-4 vegades més llarg que l’aqueni.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El tipus de pèls i la seua abundància a la tija reben diverses denominacions: quan són pèls curts i suaus diem que és pubescent; si són molts, curts i pròxims, direm que és vellut; sedós si són extremadament fins i brillants; hirsut quan són rectes i rígids; si punxen els anomenarem híspids; i si la tija està coberta de pèls ramificats o entrellaçats, molt atapeït formant una borra, com en aquest cas, direm que és tomentós.

Bràctees involucrals divergents i acabades en espina

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galactites deriva del grec “γάλα gála, gálaktos” que significa llet, en referència al color blanquinós, lletós, de la tija i el revers de les fulles. Altres autors atribueixen el nom a la saba lletosa que conté.

L’epítet específic tomentosaincideix també en el toment que cobreix la planta.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Clavellet florífer. Occità: Jauriflado fèro. Castellà: Clavel prolífero. Gallego:Caravel prolífico. Potuguès:Cravinho. Cravinha das arêas. Italià: Garofanina annuale. Francès: Oeillet prolifère, Pétrorhagie prolifère, Tunique prolifère. Anglès: Proliferous pink. Alemany: Sprossende Felsennelke. Sprossendes Nelkenköpfchen. Neerlandès: Slanke Mantelanjer. Grec:Αγριογαρύφαλον. Τουνίκη. Χιτών ολεπυρώδης.

Flors en glomèruls de 2-6 flors

SINÒNIMS: Dianthus prolifer L.; Tunica prolifera (L.) Scop.

Observacions:Se'n diferencien tres subespècies que alguns autors donen caràcter d'espècie. Aquestes són la subsp. velutina, la subsp. nanteuilii i la subsp. prolifera.
La subsp. velutina té la tija tomentoso-glandulosa, les granes tuberculades i petites (d'1 a 1,3 mm) i les beines foliars almenys el doble de llargues que d'amples.
La subsp. nanteuilii presenta la tija pubescent-tomentosa, les granes tuberculades i grans i les beines foliars tan llargues com amples. Aquesta subespècie és comuna arreu del país.
Finalment, la subsp. prolifera té les granes finament reticulades, les tiges glabrescents i les beines foliars més curtes que amples. Es troba als Pirineus i a les contrades plujoses orientals.

Herba de tiges erectes i poc ramificades

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Pradells terofítics, llocs secs, camps de cultiu de secà, marges de camins. I fissures de roques. Fins els 1600 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges rígides, erectes, simples o poc ramificades, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles connates linears

Fulles oposades, linears, enteres, amb tres nervis, connates i aplicades a la tija, amb beines foliars.

Corol·la amb cinc sèpals emarginats

Flors en glomèruls compactes, de 2-6 flors, amb bràctees ovades de color de la palla i majors que el calze de les flors. Flors hermafrodites amb el calze gamosèpal, és a dir, amb els sèpals soldats. Corol·la amb cinc pètals rosats i emarginats amb el limbe més curt que la ungla. 19 estams. Gineceu súper amb dos estils lliures. Floreix d’abril fins a juliol.

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula ovoide i dehiscent que s’obri per quatre dents a l’àpex, per deixar eixir nombroses llavors comprimides i negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una fulla s’anomena connataquan naix oposada a una altra a la qual s’hi solda per la base. És al cas, per exemple, del lligabosc (Lonicera implexa) i també d’aquest clavellet florífer que ens ocupa.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem.

Bràctees color palla abracen les flors

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Petrorhagia deriva del grec "petros" que significa pedra, i "rhaga" que significa fissura, en referència a l’ecologia de les espècies del gènere, que sovint creixen en les escletxes de les roques.

El nom de l’espècie, prolifera,ve del llatí “proles” que significa prole, descendència, i “fero”, que significa portar, és a dir, amb molta descendència, pels glomèruls de flors i per la quantitat de llavors que desprenen.

El paregut de les diferents espècies és tan gran que cal recórrer a les diminutes llavors per poder classificar-les correctament.

FamíliaCaryophyllaceae

NOMS: Mostassa. Mostalla. Mostassa blanca. Senabre. Castellà : Mostaza blanca. Jenabe. Occità: Mostarda.Èuscara: Bostoñaza. Mustarda. Ziapia. Portuguès:Mostarda branca. Mostardeira. Italià:Senape bianca. Francès: Moutarde blanche Anglès: White mustard. Alemany: Futter Senf. Weißer Senf. Neerlandès: Witte Mosterd. Grec:Σινάπι το λευκό. Μουστάρδα.

Inflorescències en raïm a les sumitats

SINÒNIMS: Brassica alba (L.) Rabenh.; Brassica hirta Moench

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània oriental però ha esdevingut pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, sembrats, vegetació ruderal. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins 80 cm d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges estriades, erectes de fins 80 cm d’alçada, ramificada i amb pèls rígids

Fulles amb lòbuls dentats irregularment

Fulles alternes, les bassals lobulades, lirades, amb el lòbul terminal major, amb el marge irregularment dentat. Les caulinars més petites i totes peciolades.

Corol·la de quatre pètals grocs amb llarga ungla

Flors en inflorescències en raïm a les sumitats, amb peduncle. Corol·la de 10 mm de diàmetre i quatre pètals de color groc. Quatre sèpals oblongs. Androceu amb sis estams: dos de 4-5mm i quatre més llargs, de 5-7 mm. Floreix de març a juliol.

Fruit en siliqua coberta de pèsls

Fruit en síliqua vellosa, amb el bec comprimit, atenuat de la base a l’àpex, igual o major que les valves, que s’obri (dehiscent) per deixar eixir les llavors redones, dures, d’1-2 mm de diàmetre de color groc o marró clar.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que no poden desplaçar-se, les plantes també es mouen, doncs responen enfront d’estímuls externs mitjançant l’acció d’hormones, de manera positiva, quan creix cap a l’estímul, o de manera negativa si ho fa en la direcció oposada. Aquest moviment s’anomena tropisme. Responen a la presència de substàncies químiques (quimiotropisme); a la llum (fototropisme); a la força de la gravetat (geotropisme); a l’aigua (hidrotropisme); o al contacte físic (tigmotropisme)

Sis estams, dels quals dos són més curts

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra per alleugerar contractures, artritis i dolors menstruals i reumàtics. També com purgant i laxant però cal anar amb compte perquè per via oral és abortiva i pot provocar col·lapse cardiorrespiratori.

Emprada com condiment de cuina de sabor més suau i delicat que la mostassa negra. Les llavors senceres per confitar en vinagre i elaborar vinagretes, perquè eviten que es desenvolupen bactèries i que es florisca; les llavors moltes per fer el condiment que coneguem com mostassa.

S’utilitza com planta farratgera i com adob verd per fixar el nitrogen al sòl. Investigacions demostren que el creixement de Sinapis alba entre les oliveres ajuda al control de plantes adventícies, descompacta el sòl, evita l’erosió, aporta grans quantitats de matèria orgànica i combat la seca de l’olivera (verticillium)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sinapis deriva del grec “sinápi”, el nom de la mostassa, però el mot és d’origen egipci o indi.

L’epítet específic albave del llatí “albus” que significa blanc en al·lusió al pèls blancs dels fruits.

El nom comú de “mostassa” procedeix del llatí “mostum ardens” doncs abans es mesclaven les llavors matxucades amb el most per donar-li el gust picant (ardent) de la mostassa.

Les primeres receptes de salsa de mostassa les va publicar l’escriptor romà Columel·la.

Pius Font i Quer cita en “El Dioscorides renovado” que el Germà Bianor deia que un pessic de farina de mostassa a la planta dels mitjons evita el fred als peus.

Sinapis alba va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 668. 1753.

FamíliaCruciferae (Brassicaceae)

NOMS: Herba de les puces. Herba pucera. Llavor de puça. Seragatona. Sargantana. Castellà : Zaragatona. Psilio, Pulchión. Occità: Grana de nièira, Grano de nièro. Èuscara: kukuso-belarr. Ardi-belarra. Portuguès: Zaragatoa. Erva-das-pulgas. Italià: Piantaggine pulicaria.Psillio. Francès: Plantain pucier. Anglès: Black psyllium, Glandular plantain, Psyllium plantain. Alemany: Flohsamen Wegerich. Neerlandès: Vlozaad. Grec:Ψυλλόχορτο.

Flors en glomèruls llargament pedunculats

SINÒNIMS: Plantagopsyllium L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, camps abandonats, llocs trepitjats i erms terofítics, sobre sòls eutròfics. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba d'un pam d'alçada amb pèls glandulosos

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes de fins 30 cm d’alçada, piloso-glanduloses a la part superior.

Fulles sèssils i oposades

Fulles sèssils, oposades, de limbe amplament linear i de marge enter o dentat, repartides al llarg de la tija, al contrari de la majoria d’espècies del gènere que són acaules i tenen totes les fulles en rosseta bassal.

Androceu amb quatre estams exserts

Flors en espigues formant glomèruls llargament pedunculats que surten de les axil·les de les fulles. Calze amb quatre sèpals. Corol·la tubular que acaba en quatre pètals aguts. Androceu amb quatre estams llargament exserts. Gineceu súper amb un sol estil filiforme. Bràctees totes semblants que no ultrapassen les flors. Floreix d’abril a juliol

Fruit en pixidi

Fruit en pixidi, una càpsula dehiscent amb dues llavors petites i negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits dehiscents en càpsula es diferencien per la forma de l’obertura per la qual surten les llavors. En les espècies del gènere Plantago són els pixidis, del llatí “pixidium”que era un tipus de capsa. Els pixidis tenen una obertura transversal circular que separa la urna, la part inferior que porta les llavors, de l’opercle, que és la part superior que es separa com la tapa d’una capsa.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les llavors, en forma de pols, per al tractament de l’aterosclerosi, diabetis, hemorroides, colesterol i triglicèrids alts, així com laxant, antiinflamatori i diürètic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Plantago deriva del llatí “planta, -ae” que significa planta del peu, i amb el verb "ago", que vol dir semblant, per la forma de les fulles paregudes a la planta del peu.

L’epítet específic afraés un apel·latiu geogràfic que fa referència a Àfrica.

L’epítet del sinònim psylliumderiva del grec "ψυλλιον psyllion", el nom d’una planta citada per Lucà. Segons Laguna, Dioscòrides va nomenar psyllium aquesta planta perquè les llavors semblaven puces,“psyla” en grec. Vàries derivacions d’aquest mot s’utilitzen en varis països com a nom comú.

Es deia que en la casa on hi haguera aquesta planta verda no s’engendrarien puces.

FamíliaPlantaginaceae

NOMS: Barbeta. Pelagot. Pelaguer junci. Llambra. Espart fi. Castellà: Cerrillo. Banderas. Pelos de bruja. Èuscara:Esparzúa. Italià: Lino delle fate. Francès:Stipe d'offner

Inflorescències en panícules laxes

SINÒNIMS: Stipa juncea auct.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Pinars, coscollars i brolles seques, sobre sòl calcari. Entre els 50 i els 1450 metres d’altitud

Mata cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Forma mates compactes de fins 80 cm d’alçada; cespitosa, amb les tiges reunides en un feix (fasciculada)

Fulles amb aspecte de jonc

Fulles linears, llargues amb aspecte de jonc (junciformes) que són sobrepassades per les inflorescències. Mesuren de 10 a 40 cm de llargues i a penes 5 mm d’amples i tenen el marge enrotllat (convolutes) . Les beines són glabres i la lígula de les fulles bassals lanceolada i ciliada.

Una sola flor per espigueta

Flors en inflorescències en panícules laxes. Té un sola flor per espigueta, comprimida lateralment, amb una llarga aresta pilosa i geniculada que pot sobrepassar els 10 cm de llargària. Glumes membranoses i més llargues que la lemma, coriàcia i pubescent. La pàlea és quasi transparent (hialina). Androceu amb tres estams amb dues teques formant una X que vibra al vent. Gineceu súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera, d’abril a juny.

Cariopsi glabra i oblonga

Fruit en cariopsi glabra i oblonga amb una sola llavor rica en midó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les gramínies és la lígula, que apareix al punt de separació entre la beina, que envolta la tija, i el limbe de la fulla. Aquesta lígula pot ser membranosa, allargada, truncada, franjada o pot estar reduïda a una corona de pèls, però és característica de cada espècie i, per tant, serveix per diferenciar i determinar les espècies.

Lígules

USOS I PROPIETATS: Les espigues seques s’empren per composicions florals de flor seca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Stipa deriva del grec "stypé" que significa massa de fibres toves, en referència a la densa mata que formen les plantes d’aquest gènere.

L’epítet específic offneriés en honor del botànic francès Jules Offner (1873-1957)

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Herba amarga. Butrònica. Alzineta. Auledella. Brotònica. Camedris. Herba colònia. Herba de sant Domènec. Herbeta de la sang. Castellà : Camedrios. Carrasquilla. Encinilla. Occità: Amar, Botonica, Brotonica, Calamandièr, Calamendrièr, Pichòt rove.Èuscara:Axario. Enuntzi. Portuguès:Carvalhinha. Italià: Calamandrea. Calandrina. Francès: Germandrée à feuilles pennatifides. Germandrée petit-chêne. Anglès: Wall germander. Alemany: Edel gamander. Neerlandès: Echte Gamander. Grec:Χαμαέδρις. Χαμαιδρυά.

Flors en verticil·lastres de 2-6 flors

SINÒNIMS: Teucrium pinnatifidum Sennen; Teucrium chamaedrys subsp. pinnatifidum(Sennen) Rech. fil.

Observacions: És una planta molt variable de la qual se n'han reconegut moltes subespècies. Als Països Catalans trobem la subsp. germanicum, reclosa a les pastures pedregoses dels Pirineus; i la subsp. pinnatifidum,comuna arreu de la distribució de l'espècie, una planta relativament petita, amb el limbe foliar petit, glaucescent i cobert de glàndules sèssils al revers.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental


Tiges ascendents d'un pam d'alçada

HÀBITAT: Rhamno-quercion cocciferae. Carrascars, coscollars i llocs ombrívols sobre sòls secs. Fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit:tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta d’un pam d’alçada de tiges ascendents lignificades a la base (sufruticosa) i molt ramificades.

Fulles oposades de marge crenat

Fulles oposades i amb pecíol, amb el limbe ovato-oblongues (normalment el doble de llargues que amples) i el marge crenat o dentat, d’un verd lluent per l’anvers i pubescent pel revers, de textura coriàcia.

Cinc estams i estil amb estigma bífid

Flors en verticil·lastres de 2-6 flors reunits en inflorescències en forma de raïm. Les bràctees són semblants a les fulles, generalment crenades. Flors hermafrodites i zigomorfes. Calze campanulat gibós a la base, amb cinc dents i pèls, i pren un color vermellós. Corol·la amb un sol llavi dividit en cinc lòbuls, el mitjà major, arrodonit i còncau, de color purpuri. Androceu amb cinc estams. Gineceu súper amb estil acabat en estigma bífid. Floreix a la primavera i l’estiu (de maig a setembre)

Fruit en tetraclusa dins el calze persistent

Fruit en tetraclusa amb quatre mericarps de color bru

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica morfològica més remarcable del gènere Teucriumés la manca del llavi superior en les flors. La corol·la consta, normalment, d’una sola peça, el llavi inferior, amb cinc lòbuls.

USOS I PROPIETATS: Des d’antic s’empra el vi amb els brots florals en maceració (camedrita) com aperitiu, tònic, astringent i per el tractament de la gota. La bullida de les summitats florides també s’utilitzen per rentar ferides i cremades lleus.

S’usa com ornamental, per fer bordures, formant grups compactes o com planta entapissant o cobertora, apreciada en jardineria xeròfita pel llarg període de floració i la resistència a la sequera.

Flors amb un sol llavi de cinc lòbuls, el central major

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Teucrium deriva del grec “Teûkros, -ou” Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí com teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.

L’epítet específic chamaedrys deriva del grec "χαμαι chamai" que significa a terra, arrossegant-se, i "δρῦς drys"roure, és a dir, similar a un petit arbre de roure. Sembla que aquest nom ja era utilitzat per Teofrast per a una planta petita amb fulles semblants a les de l’alzina.

Planta inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix la llista de les plantes la venda de les quals queda prohibida o restringida per raó de la seua toxicitat. S’ha donat casos d’intoxicacions hepàtiques en persones que la consumien en règims per aprimar-se.

Teucrium chamaedrys va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum2: 565. 1753.

FamíliaLabiatae (Lamiaceae)

NOMS: Sempreviva itàlica. Mançanilla borda. Botja. Castellà:Siempreviva. Tomillo yesquero. Boja. Gallego:Herba do becho. Herba das almorranas. Portuguès:Alecrim das areas. Perpetua cidreira. Francès: Immortelle tardive

Inflorescències en corimbe

SINÒNIMS: Helichrysum angustifolium (Lamk.) DC.;Helichrysum serotinum Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Terrenys pedregosos i secs, matollars clars. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges erectes lignificades a la base

DESCRIPCIÓ: Petita mata de color verd cendrós, llenyosa i flairosa de tiges erectes, tomentoses i folioses de fins 50 cm d’alçada.

Fulles linears i revolutes

Fulles linears, revolutes i molt llargues, distribuïdes al llarg de la tija.

Flors tubuliformes en capítols terminals

Flors agrupades en capítols terminals pedunculats, petits, nombrosos i cilíndrics, en inflorescències de distribució corimbiforme; les bràctees involucrals aplicades i imbricades, de consistència coriàcia, externes menors que les internes. Flors totes tubulars, grogues i sense lígula. Floreix en juny i juliol.

Fruit en aqueni petit amb vil·là

Fruit en aquenis molt petits, coberts de petites glàndules blanques i brillants, amb vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes representen el grup més avançat dins de les dicotiledònies. Acumulen inulina com a substància de reserva en comptes de midó i, segons alguns autors, l’èxit evolutiu pot estar relacionat amb la capacitat de sintetitzar determinades substàncies químiques tòxiques o desagradables per als herbívors.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat en banys de seient contra els hemorroides (també es creia que posant un manoll de flors baix del matalàs s’alleugeraven); contra el reuma, el mal de queixal i mal de gola. S'utilitza en el tractament de contusions i dolor inflamatori. Els capítols en infusió són un excel·lent tònic estomacal.

Els capítols secs mantenen molt de temps el seu color daurat, pel que s’han utilitzat per ornament floral i, antigament, per confeccionar corones de difunts.

Per destil·lació es produeix un oli essencial produeixen apreciat en perfumeria.

En aromateràpia s’adjudica la propietat de la curació emocional i el processament de records oblidats i, per tant, de ferides emocionals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helichrysum per a uns autors deriva del grec “helios”, que significa sol, i “chrysos” que significa or, pel color de les flors; i per a altres ve del grec “helix”, que significa espiral, sinuós, per la forma retorçuda de les tiges, i “chrysos”, pel color de les flors.

L’epítet específic italicumés un nom llatí que significa italià, perquè la planta va ser descrita en Itàlia per primera vegada.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Margarida de runar. Margarida fina. Margarida diànica. Castellà : Margarita.

Capítols solitaris

SINÒNIMS: Leucanthemum vulgare Lam. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs & Vigo; Chrysanthemum gracilicaule Dufour

DISTRIBUCIÓ: Endemisme Ibero-llevantí (Nord de la província d’Alacant i sud de València)

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Clarianes de carrascars, coscollars, herbassars, pedregars i pastures umbrienques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins 50 ccm

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir les gemmes persistents arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa amb tiges erectes de fins mig metre d’alçada

Fulles dentades

Fulles alternes, les bassals de limbe suborbicular de marge dentat, les de la part inferior de les tiges són espatulades i les caulinar superiors van de estretament oblongues a linears, les més altes.

Flors grogues tubulars i les exteriors amb lígula blanca

Flors en capítols grans i solitaris amb bràctees involucrals de marge pàl·lid. Les flors exteriors amb lígula blanca acabada en tres dents, i les interiors tubulars i grogues. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni d’uns 2 mm, els de les flors ligulades amb papus membranós tan llarg com el tub de la corol·la.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una inflorescència típica de les compostes (asteràcies) és el capítol, que consisteix en un disc més o menys gruixut que pot ser pla, còncau o convexe, anomenat receptacle, envoltat per bràctees que formen el involucre. Sobre el receptacle es disposen les flors, amb o sense lígula però sempre sèssils.

USOS I PROPIETATS: Les flors s’han emprat en medicina popular com vulnerària, per cicatritzar les ferides, i com diürètica, però està prohibida la venda per la seua toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Leucanthemum prové del grec “λευκός – leukos”, que significa blanc, i “ἄνθεμον – anthemon”, que significa flor, en referència a les flors amb les lígules blanques.

L’epítet específic gracilicaulederiva del llatí “gracilis” que significa gràcil, prim, subtil, i “caulis”tija, és a dir, de tija fina.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Lletuga fina. Enciam de roca. Castellà:Lechuga silvestre. Serrillo. Lechuguilla azul. Italià: Lattuga occidentale. Francès: Laitue délicate. Alemany: Zarter Lattich.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS: Cicerbita tenerrima (Pourr.) Beauverd.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Llocs secs i assolellats, a pedregars, fissures de roques o entre les brolles de la serra. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges poc ramificades i amb làtex

DESCRIPCIÓ: Petita herba perenne, poc ramificada, amb la tija florífera prima de fins 60 cm d’alçada que conté làtex blanc.

Fulles bassals pinnatipartides

Fulles en roseta bassal amb el limbe dividit, pinnatipartides, glabres. Les caulinars són linears i abracen la tija (semiamplexicaules) amb dos lòbuls sagitats.

Flors totes ligulades

Flors en capítols terminals amb involucre de bràctees verd blavós. Flors totes ligulades de color blau suau. Pot florir des de gener fins a octubre.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aquenis proveïts de bec i papus amb dos files de pèls (biseriat) de color blanc groguenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtexés una substància amb aspecte de llet, producte del metabolisme secundari de la planta, que serveix per a que els animals rebutgen els vegetals que hi produeixen.

USOS I PROPIETATS: Les tiges i fulles tendres s’han consumit en amanida en temps de necessitat, motiu pel qual en alguns llocs rep el nom popular de “pan de pobre”, com moltes altres plantes consumides pels humans quan hi ha poc que menjar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Lactuca deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen les plantes d’aquest gènere.

L’epítet específic tenerrima, del llatí “tenerrimus, -a, -um”,que significa “molt tendre”, al·ludint a la consistència de les tiges i les fulles planta.

Els noms comuns de lletuga o lletsó, amb el que coneguem algunes plantes, fan referència als seus conductes laticífers, és a dir, al làtex, que anomenem llet.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

Pinta els Nadals amb els teus colors i mai no t’oblides del verd...

ni del roig.

Bon Nadal i Pròsper Any Nou

Feliz Navidad y próspero Año Nuevo

Merry Christmas and Happy New Year

Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr

Polit nadal e bona annada

Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku!

Zorionak eta Urte Berri On

Joyeux Noël et Bonne Année

Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar

Buon Natale e Felice Anno Nuovo

NOMS: Esclafidora apegalosa Castellà: Collejilla de bosque.

Flors en panícula laxa en dicasi

SINÒNIMS: Sileneitalica subsp. nevadensis(Boiss.) Font Quer; Silene nevadensis Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. És un endemisme ibero-llevantí

HÀBITAT: Erinaceetalia.Rosmarinetalia.Matollars sobre sòl rocós, clarianes de pinars i carrascars. Des de el (100) 300 als 1400 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base de fins 50 cm

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Floreix a la primavera

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins 50 cm d’alçada amb tiges ramificades i lignificades a la base (sufruticosa) ascendents i amb la summitat glandulosa, viscosa.

Fulles inferiors espatulades i en roseta

Fulles inferiors en roseta amb llarg pecíol i espatulades, les superiors linears.

Corol·la blanca sense lígules corolines

Flors disposades en panícula laxa, amb flors erectes a l’àpex de rametes en dicasi amb 1-3 flors. Calze claviforme amb 10 nervis, glabre o poc pubèrul i dents amb marge escariós. Corol·la amb cinc pètals blancs amb limbe bipartit, d’ungla eixamplada a la meitat, sense apèndix ligulars (lígules corol·lines). Ovari amb tres estils. Floreix d’abril a juny.

Càpsula ovoide dins el calze persistent

Fruit en càpsula ovoide amb llavors reniformes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les flors del gènere Silenees fàcil d’observar que els pètals presenten dues parts ben diferenciades: l’ungla, llarga i estreta, disposada en paral·lel a l’eix de la flor i, normalment, dins del calze; i el limbe, ample i estès cap a fora, que forma un angle d’uns 90^o amb l’ungla i forma la part vistosa de la corol·la.

Calze amb cinc dents de marge escariós

USOS I PROPIETATS: No hi hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silenepodria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco, i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic melliferaderiva de “melli” que significa mel, i “ferre”, portar, és a dir, que porta un nèctar que encanta a les abelles.

FamíliaCaryophyllaceae

Inflorescència en umbel·la esfèrica

SINÒNIMS: Allium descendens L.

Per la zona d’herborització hi ha la subespècie: Allium sphaerocephalon L. ssp sphaerocephalon

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Camps, prats secs, indrets rocosos, erms. Fins els 1300 metres d’altitud

Una sola tija cilíndrica erecta

Fulles cilíndriques i buides per dins (fistuloses)

Flors amb els estams exserts

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula

Flors amb tèpals vermellosos

L’acolorida inflorescència i la resistència a la sequera, ha fet que siga una planta emprada en jardineria.

L’epítet específic sphaerocephalon deriva del grec “σφαιρα sphaíra” que significa esfera, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap, és a dir, de cap esfèric.

El lepidòpter Agrotis segetum pon els ous en les arrels d’aquesta espècie per a que les larves s’alimenten.

Allium sphaerocephalon va ser descrita per Carles Linnè i publicada a Species Plantarum: 297 (1753).

FamíliaLiliaceae (Amaryllidaceae)

NOMS: Xeràntem. Castellà: Flor inmortal. Italià: Perpetuini mezzani. Francès:Xéranthème fermé. Alemany: Felsenheide-Strohblume. Walliser Spreublume.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Xeranthemum annuum var. inapertum L.; Xeranthemum erectum C. Presl

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion.Erms i pradells terofítics, clarianes de brolles i pedregars, sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes estriades

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb tiges de fins 40 cm d’alçada erectes, estriades, de color blanquinós, poc o gens ramificada.

Fulles esparses cobertes de toment blanquinós

Fulles sèssils, esparses, estretament lanceolades, de marge enter i blanquinoses pel toment que les cobreix,

Flors tubulars purpúries

Flors en capítols terminals solitaris i ovoides amb gran peduncle. Involucre amb bràctees enteres, glabres i mucronades, les exteriors amplament obovades, translúcides, amb una zona central rogenca, mentre que les interiors prenen un color rosat. Flors purpúries dins del involucre. Floreix de maig a juliol.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni de 5-12 mm amb cinc arestes desiguals que no superen la longitud de l’aqueni.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes alliberen el pol·len d’una manera especial, per evitar l’autopol·linització, denominat proteràndria. Consisteix en que la mateixa flor té una època masculina i altra de femenina. En la fase masculina els estams maduren i vessen el pol·len dins el tub corol·lí abans que el pistil haja crescut. A mesura que l’estil madura, s’allarga i espenta el pol·len a fora, per a que els insectes el transporten a altres flors. Quan l’estil és madur obri els estigmes i la flor esdevé femenina i receptiva a rebre el pol·len d’altres flors.

USOS I PROPIETATS: S’empren en composicions de flor seca

Involucre amb bràctees translúcides

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Xeranthemum deriva del grec "xeros" que significa sec, i de “ἄνθεμον ánthemon” que significa flor, és a dir, flor seca, doncs les bràctees membranoses recorden l’aspecte de les flors seques.

L’epítet específic inapertumve de "inapertus" que significa no obert, tancat, per l’aparença del capítol, amb les flors poc visibles, que sembla sempre tancat.

Xeranthemum inapertum va ser descrita per (Carles Linné) Mill. i publicada en Gard. Dict., ed. 8. n. 2. 1768; Willd. Sp. Pl.3: 1902.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Card cigrell. Card negre. Castellà : Cardo cuco. Cardo de cabeza de pollo. Occità:Fouito-diéu. Gallego: Cardo leiteiro. Portuguès: Carline en corymbe. Italià: Carlina a raggio d'oro. Anglès: Corymbose Carline-thistle. Francès:Carline d'espagne. Alemany: Doldige golddistel. Grec:Γαϊδουράγκαθο. Καρλίνα η κορυμβοειδής.

Flors en capítols solitaris en inflorescències corimbiformes

SINÒNIMS: Carlina elegans Halácsy; Carlina thracica Velen.

Observacions: A les Illes Balears hi ha la Carlina corymbosa ssp.corymbosa, mentre que a la Península hi ha la Carlina corymbosa ssp.hispanica(Lamk.) O. Bolós et J. Vigo, que presentem en aquestes imatges.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Vores de camins, erms, marges i llocs secs. Fins els 1150 metres d’altitud.

Planta glabra de tiges ramificades en corimbe

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta erecta i glabrescent, de fins 40 cm d’alçada, amb vàries tiges ramificades a la summitat a la manera corimbiforme.

Fulles alternes amb espines

Fulles alternes, sèssils, amplexicaules, pinnatífides i amb espines, repartides per tota la tija fins transformar-se en bràctees espinoses (fulles involucrants).

Flors grogues en forma de tub acabat en cinc lòbuls

Flors en capítols de 2-3,5 cm de diàmetre, en inflorescències corimbiformes; flors grogues formant un tub acabat en cinc lòbuls; androceu amb cinc estams; gineceu d’ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes. Les flors estan envoltades per bràctees internes amb forma de lígula, d’un groc viu, i les externes espinoses com les fulles i amb espina apical. Floreix en juliol i agost.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni pubescent amb vil·là plomós de fins 8 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, hi ha poca o cap diferència entre les bràctees del involucre, si més no les exteriors, i les fulles més altes de la tija que sosté el capítol,. Aleshores diem que són fulles involucrants.

USOS I PROPIETATS: És planta mel·lífera, visitada per les abelles pel abundant nèctar de les seues flors.

Bràctees internes en forma de lígula

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Carlinaés dedicat a Carlo Magno, que va tindre una visió en la qual utilitzava aquesta planta com una medicina durant una plaga. Però encara hi ha un altra hipòtesi que sosté que es tracta del diminutiu de “card”, un grup de plantes molt semblant a la Carlina.

L’epítet específic corymbosaderiva del grec “κόρυμβος kórymbos” que és el nom que rep una forma de agrupar-se les flors.

Carlina corymbosa fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol. 2, 1753

FamíliaCompositae (Asteraceae)

Flors en glomèruls de 2-6 flors

SINÒNIMS: Dianthus prolifer L.; Tunica prolifera (L.) Scop.

Herba de tiges erectes i poc ramificades

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Pradells terofítics, llocs secs, camps de cultiu de secà, marges de camins. I fissures de roques. Fins els 1600 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges rígides, erectes, simples o poc ramificades, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles connates linears

Fulles oposades, linears, enteres, amb tres nervis, connates i aplicades a la tija, amb beines foliars.

Corol·la amb cinc sèpals emarginats

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula ovoide i dehiscent que s’obri per quatre dents a l’àpex, per deixar eixir nombroses llavors comprimides i negres.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem.

Bràctees color palla abracen les flors

El paregut de les diferents espècies és tan gran que cal recórrer a les diminutes llavors per poder classificar-les correctament.

FamíliaCaryophyllaceae

NOMS: Enreixada. Castellà: Cardo enrejado. Cancelillos. Portuguès: Cardo coroado. Acarna de Creta. Italià: Fiore in gabbia. Masticogna annua. Francès:Atractyle en treillis, Atractyle grillagé. Anglès: Distaff Thistle. Grid Thistle. Alemany:Distelspindelkraut. Gitter-Spindelkraut. Mastixdistel.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Atractylis cancellata L. ssp. cancellata

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipion capensis. Thero-Brachypodietalia. Coscollars, pradells terofítics, vores de camins. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba erecta d'un pam d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de poc més d’un pam d’alçada, de tiges erectes simples o poc ramificades a la part superior

Fulles amb espines i cobertes de pèls araenosos

Fulles esparses, enteres o dentades amb espines i cobertes de pilositat araneosa, el que hi dona un aspecte blanquinós.

Capitols amb bràctees espinoses

Flors en capítols envoltats per bràctees característiques que formen una esfera de bràctees molt estretes i amb espines, de manera que sembla una reixa forjada o el delicat treball d’un orfebre. Flors de color morat que apareixen a finals de la primavera, entre maig i juny.

Fruit en cípsela i vil·là plomós

Fruit en cípsela amb vil·là plomós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La cípselaés un tipus de fruit sec indehiscent i monospèrmic, que es deriva d'un ovari ínfer amb un sol lòcul. És com un aqueni, de vegades s'anomena com a tal, però es diferencia perquè està format per més d'un carpel. La closca blanca i grisa de les llavors del gira-sol són les parets de la cípsela.

Les bràctees formen un aprimorat enreixat

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Atractylisderiva del grec "ατρακτος atraktos" que significa eix, fus, doncs es van utilitzar com a fusos de filar. Altres autors afirmen que "ατρακτος atraktos" també significa fletxa i el nom genèric és en referència a les espines rígides que presenten les fulles i les bràctees que semblen fletxes. Aquest nom ja era emprat per Plini i Aristòtil en els seus escrits.

L’epítet específic, cancellata, ve del llatí “cancellātus, -a, -um” que significa reixat, gelosia, en referència a l’enreixat que formen les bràctees involucrals.

Atractylis cancellata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 830 (1753)

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Galzeran major. Brusc major. Pastoreta. Castellà:Laurel alejandrino común. Laureola. Portuguès:Espirradeira. Loureiro de Alexandria. Francès:Herbe aux langues. Fragon. Italià: Ruscolo maggiore. Anglès: Spineless Butcher's-broom.

Flors amb pedicel en grups de fins 10 flors

SINÒNIMS: Ruscus lugubris Salisb.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània i macaronèsica

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. En zones ombrienques i humides, entre els 300 i els 600 metres d’altitud.

Fulles no ramificades de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els

meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust rizomatós amb tiges de fins un metre d’alçada, verdes, simples, sense ramificar i no lignificades.

Fulles petites membranoses

Fulles membranoses, molt petites, de forma triangular i sense clorofil·la, a l’axil·la de les quals surten els fil·locladis o cladodis (expansions laminars de la tija que semblen fulles) que, a diferència dels cladodis del galzeran (Ruscus aculeatus), són de major mida i no tenen espina punxent a l’àpex.

Flors amb sis tèpals verdosos

Flors unisexuals, amb pedicel, reunides en grups de 3-10 flors petites al bell mig del fil·locladi. Les flors masculines amb dos verticils de tres tèpals verdosos i sis estams, les femenines amb un pistil. Floreix a l’hivern i primavera.

Fruit en baia vermella

Fruit en baia de color vermell brillant

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fil·locladis o cladodis tenen l’aparença d’una fulla i fan les funcions d’aquesta, la fotosíntesi però, a més a més, poden produir flors i fruits, el que denuncia el seu caràcter caulinar.

Una petita bràctea a la base de les flors

USOS I PROPIETATS: Els rizomes de les espècies del gènere Ruscustenen propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, útils per al tractament de les varius.

Aquest arbust és apreciat en jardineria perquè requereix poc manteniment i es manté sempre verda.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ruscus té origen preromà, una adaptació de “bhroisko”, reduïda amb posterioritat a “brūsko”. Popularment però, s’ha cregut que l’origen es vincularia amb el mot “bruscus”, nom que els romans donaven al grèvol, per la seua relativa semblança entre tots dos.

L’epítet específichypophyllum ve del grec "hypo" que significa sota, baix, i “φύλλον phýllon” fulla, perquè la flor sembla estar a sota d’una fulla (en realitat és un fil·locladi)

Ruscus hypophyllum fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1041, 1753.

Família Liliaceae

NOMS: Cobrómbols amargs. Cogombre bord o salvatge. Cogombret. Esquitxadors. Esquitxagossos. Castellà : Cohombrillo amargo. Pepinillo del diablo. Occità: Cocombrassa, Cojarassa, Cojon salvatge, Coucouroumasso, Giscle. Èuscara: Luzokermin. Portuguès:Cogombro do demo. Pepino de S. Gregório. Italià:Cocomero asinino. Francès: Concombre d'âne, Cornichon d'âne, Momordique. Anglès: Squirting cucumber. Wild Cucumber. Alemany: Spritzgurke. Neerlandès:Springkomkommer. Grec:Πικραγκουριά. Εκβάλλιο το ελατήριο.

Flors masculines en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Momordica elaterium L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodion muralis. Comunitats ruderals nitròfiles, vores de camins, camps, horts i llocs remoguts. Fins els 1000 metres d’altitud

Herbàcia reptant amb rabassa lignificada a la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta reptant, grisenca, de tiges suculentes, amb flors unisexuals masculines i femenines al mateix peu (monoica), de fins 60 cm, rel napiforme i rabassa lignificada a la base.

Fulla triangular, de base cordada

Fulles amb pecíol de limbe triangular i gruixut, de nerviació palmada i marge lobulat, cobertes de pèls aspres al tacte

Flor femenina amb tres estigmes bífids

Flors pentàmeres, les masculines en raïms axil·lars; les femenines solitàries a les axil·les de les fulles. Calze verdós amb cinc sèpals soldats i imbricats. Corol·la gran, entre 2 i 5 cm de diàmetre, de color groc verdós, amb cinc lòbuls. Androceu amb cinc estams, un lliure i els altres soldats dos a dos, pel que sembla haver tres estams. Gineceu ínfer amb un sol estil acabat en tres estigmes bífids. Floreix des de febrer fins l’octubre

Fruit en pepònide pèndul

Fruités una mena de baia ovoide anomenada pepònide, una mena de cogombre pèndul, cobert de pèls híspids, i és dehiscent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dehiscència d’aquest fruit és molt curiosa: quan és madur, el mínim fregament provoca el despreniment del peduncle i l’esclat que llança les llavors amb força, per l’obertura basal, junt a un líquid mucilaginós que els dona pressió. Aquest tipus de dehiscència s’anomena elateri, raó per la qual l’epítet específic d’aquesta espècie és “elaterium”.

Flor masculina amb cinc estams: un de sol i els altres soldats dos a dos

USOS I PROPIETATS: Tot i la seua toxicitat, en medicina popular s’emprava el fruit contra la icterícia i com purgant.

És una planta molt tòxica, i pot provocar trastorns gastrointestinals amb hemorràgies i, fins i tot, parada respiratòria i coma.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:Ecballium deriva del grec “ekballein” que significa llançar, per la característica del fruit de llançar les llavors.

L’epítet específic elateriumfa referència a “elateri”, el nom introduït per Richard que denomina un tipus de fruit sincàrpic dividit en diversos lòculs que, obrint-se bruscament en la maduresa, llança explosivament les seves llavors a certa distància. Altres autors defensen que ve del grec “elatérios”, que significa purgant o abortiu, per les propietats atribuïdes a la planta.

És una de les poques cucurbitàcies autòctones dels Països Catalans, i l’única espècie del gènere Ecballiumi l’única cucurbitàcia que no té circells.

Teofrast (370-285 aC) diu que l’arrel s’empra per a la lepra i per la sarna de les ovelles.

FamíliaCucurbitaceae

NOMS: Barbeta. Pelagot. Pelaguer junci. Llambra. Espart fi. Castellà: Cerrillo. Banderas. Pelos de bruja. Èuscara:Esparzúa. Italià: Lino delle fate. Francès:Stipe d'offner

Inflorescències en panícules laxes

SINÒNIMS: Stipa juncea auct.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Pinars, coscollars i brolles seques, sobre sòl calcari. Entre els 50 i els 1450 metres d’altitud

Mata cespitosa

DESCRIPCIÓ: Forma mates compactes de fins 80 cm d’alçada; cespitosa, amb les tiges reunides en un feix (fasciculada)

Fulles amb aspecte de jonc

Una sola flor per espigueta

Cariopsi glabra i oblonga

Fruit en cariopsi glabra i oblonga amb una sola llavor rica en midó.

Lígules

USOS I PROPIETATS: Les espigues seques s’empren per composicions florals de flor seca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Stipa deriva del grec "stypé" que significa massa de fibres toves, en referència a la densa mata que formen les plantes d’aquest gènere.

L’epítet específic offneriés en honor del botànic francès Jules Offner (1873-1957)

FamíliaGramineae (Poaceae)

Allium sphaerocephalon L.

Galactites tomentosa Moench

Petrorhagia prolifera (L.) P. W Ball & Heyw.

Sinapis alba L.

Plantago afra L.

Stipa offneri Breistr.

Teucrium chamaedrys L.

Helichrysum italicum (Roth) G. Don fil. subsp. serotinum (Boiss.) P. Fourn.

Leucanthemum gracilicaule (Duf.) Pau

Lactuca tenerrima Pourr.

Bon Nadal i Feliç 2014

Silene mellifera Boiss. & Reut.

Allium sphaerocephalon L.

Xeranthemum inapertum (L.) Mill.

Carlina corymbosa L.

Petrorhagia prolifera (L.) P. W Ball & Heyw.

Atractylis cancellata L.

Ruscus hypophyllum L.

Ecballium elaterium A. Richard

Stipa offneri Breistr.