Menuda Natura

NOMS: Canonges rosats. Castellà : Canonigos de flor rosa. Portuguès: Alface-robusta. Italià:Gallinella uncinata. Francès: Doucette discoïde. Mâche à disque. Alemany: Scheiben-Feldsalat.

Inflorescències d’estructura dicòtoma

SINÒNIMS: Valerianellacoronata subsp. discoidea; Valerianella platiloba Dufr.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de conreu, coscollars i erms terofítics, de preferència margosos, argilosos i calcaris. Entre els 200 i els 1100 metres d’altitud

Herba de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita anual, de fins un pam d’alçada, que ramifica de forma dicòtoma, característica que la fa fàcilment distingible.

Fulles lanceolades de marge dentat

Fulles de la part inferior allargades, lanceolades o espatulades amb el marge escassament dentat, amb pèls per les dues parts; les caulinars oblongo-lanceolades.

Corol·la amb un tub acabat en cinc lòbuls de color rosa

Flors en inflorescències d’estructura dicòtoma acabades en cimes denses i globoses amb bràctees lanceolades, ciliades i piloses. Calze amb 2-12 dents acrescents i persistents. Corol·la amb un tub acabat en cinc lòbuls d’un color rosa esblanqueït. Floreix a la primavera

Fruit en aqueni amb una corona de dents ganxosos

Fruit característic, que la diferència de la resta de valerianelles, és un aqueni cobert de pèls amb una mena de corona de 8-12 dents del calze a la part superior, desiguals i ganxosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La mobilitat limitada de les plantes ha obligat la diversificació d’estratègies de disseminació de les llavors. La Valerianella utilitza l’epizoocòria, que consisteix en dotar les llavors de substàncies adhesives o d’estructures mecàniques, com ara ganxos o arpons, que permeten la fixació a la superfície dels animals que, així, transporten involuntàriament els propàguls lluny de la planta mare.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Valerianella deriva de “Valeriana” amb el sufix diminutiu llatí “-ella, -ellae”. Valeriana és el nom llatí que rebien algunes plantes valuoses per la seua eficàcia per curar, probablement derivat del llatí “valeo” que significa valuós, fort, sa.

L’epítet específic discoideaderiva del grec "díscos" que significa discs, i de “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, amb forma de dics.

Valeriana discoidea fou descrita per Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps y publicat en Not. Pl. Fr.148 (1810)

Família Valerianaceae

NOMS: Pistolòquia. Herba felera. Herba de la marfuga. Occità: Gouderlo . Castellà: Aristoloquia menor. Pistoloquia. Portuguès: Pistolóquia. Aristolóquia-menor. Francès: Aristoloche pistoloche. Pistoloche. Italià: Aristolochia pistolochia. Anglès: Pistolochia. Birthwort.

Flors axil·lars i solitàries

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Matolls i pedregars secs, erms, sobre substrat calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

Tiges flexuoses de fins 50 cm

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa amb tiges erectes i flexuoses, en ziga-zaga, de fins 50 cm, d’un verd grisenc i ramificada a la base

Fulles alternes de limbe triangular

Fulles alternes, de limbe triangular cordiformes amb el marge ondulat-dentat, com rosegat, amb pecíol més curt que el peduncle de la flor i els nervis molt assenyalats al revers.

Flors característiques amb llarg tub

Flors hermafrodites, axil·lars, solitàries, sense calze, amb la corol·la formada per un tub allargat de 2-4 cm, inflat a la base, obert a l’extrem superior i acabat en una llengua corbada. Són de color bru terrós. Sis estams soldats. Els estils soldats en columna curta acabada en un estigma amb sis lòbuls. Floreix de març a juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa que s’obri en sis valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors atreuen les mosques amb l'olor que desprenen. El insecte entra i queda atrapat pels pèls dirigits cap a la base (retrorsos) que hi ha al tub de la corol·la. Sols podrà sortir quan els pèls es marceixen, fet que es produeix una vegada s'han obert els estams. A més, les flors són proterògines, és a dir, que els estils maduren abans que els estams.

USOS I PROPIETATS: Tot i que Dioscòrides hi atribueix propietats mèdiques cal tindre en compte l’alta toxicitat de l’àcid aristolòquic que conté. No ingerir en cap cas, doncs pot produir intoxicacions greus, irritació de les mucoses gàstriques i danys als ronyons i al fetge.

S’ha emprat per combatre malalties, epidèmies o epizoòties del ramat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aristolochia ve del grec “ἀριστολοχία àristolokia”, format per "ἄριστος áristos" que significa, òptim, bo, útil, i "λόκος lόkhos" que significa naixement, part, és a dir, part bo per la mare i el nadó, per les suposades propietats medicinals que ajudaven en el part. Tanmateix Ciceró té altra versió, doncs diu que la planta porta el nom d'un personatge anomenat "Aristolochos" el qual, a partir de un somni, hauria après a usar-la com antídot contra les mossegades de les serps.

L’epítet específic pistolochiaderiva de la versió llatina de "plistolochia", i aquesta del grec "pleistos πλειστος", que significa excel·lent, i "locheia λοχεια" que significa part, és a dir, excel·lent per al part, que promou el part.

Per l’Ordre de 3 d'octubre de 1973, del Art. 42 de la Llei del Medicament per part de l'Agència Espanyola del Medicament s'impedeix la venda , subministrament i importació d'aquesta Aristolochia.

L’eruga arlequí (Zerynthia rumina) s’alimenta exclusivament del plantes del gènere Aristolochia. La papallona pon un ou a cada planta perquè hi haja una sola eruga per exemplar.

Aristolochia pistolochia L. fou publicada per primera vegada a Species plantarum (1753) per Linnaeus.

Família Aristolochiaceae

NOMS: Card fuell. Assotacristos. Cardet. Card de sang. Card negre. Card sant. Occità:Trounc-de-nostre-segne. Castellà : Azotacristos.Cardo zambombero. Cardo cabrero. Cardohuso. Cártamo silvestre. Gallego: Cardo cabreiro. Portuguès: Açafrâo bravo. Cardo sanguinho. Italià: Zafferanone selvatico. Francès: Carthame laineux. Chardon béni des Parisiens. Anglès: Downy Safflower. Woolly Distaff-thistle. Alemany:Wolliger Saflor. Neerlandès: Wollige Saffloer. Grec:Κάρθαμος ο εριώδης.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS: Kentrophyllum lanatum (L.) DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion. Vores de camins, camps de conreu i guarets, en llocs secs. Fins els 1200 metres d’altitud

Tija robusta ramificada a la summitat

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tija robusta, de fins 60 cm d’alçada (pot ultrapassar el metre d’alçada en sòls nitrificats), simple o ramificada a la summitat, amb la part superior de les branques i els capítols coberts de pèls araneosos, llargs i fins, pareguts a un tel d’aranya.

Fulles caulinars espinescents

Fulles espinescents dures i rígides, les caulinars amb petits lòbuls amb espina i les bassals pinnatipartides, amb les divisions dels lòbuls que arriben quasi fins al raquis de la fulla.

Capítols amb bràctees espinoses i pèls araenosos

Flors en capítols terminals proveïts de bràctees llargues i rígides, armades amb espines. Flors hermafrodites, amb la corol·la groga, en tub acabat en cinc lòbuls allargats. Floreix a principis de l’estiu.

Fruit en aqueni poligonal

Fruit en aqueni poligonal, els de la part externa del capítol amb vil·là de color vermellós, mentre que els interiors són blancs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ibn al-Baitar (en àrab:ابنالبيطار) (1197-1248), un botànic andalusí, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus, va escriure una enciclopèdia farmacèutica Kitab al-Jami fi al-Adwiya al- Mufrada (كتابالجمعفيالأدويةالمفردة, Llibre de medicines i productes alimentaris simples) on va descriure 1400 espècies de plantes, aliments i drogues, 300 de les quals eren descobriments propis. La seva obra va ser traduïda al llatí i va tenir una gran influència en el desenvolupament dels biòlegs i herboristes europeus dels segles XVIII i XIX.

Fulles bassals pinnatipartides i en roseta

USOS I PROPIETATS: La poncella té propietats digestives i com antiinflamatori gàstric.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carthamus deriva, probablement, de l’àrab "qurtum" o "qortum" que significa safrà, per la presència de pigment groc a les seues flors.

L’epítet específic lanatus,ve del llatí “lana” que significa llana, per l’aspecte llanós que donen els llargs i fins pèls dels capítols.

A Austràlia va arribar a formar immensos matollars impenetrables, on només podien accedir amb matxet, per la qual cosa va ser legislada la seua restricció a tots els districtes cerealístics des de 1887.

Dioscòrides l’anomena com antídot per picades d’escorpí.

Carthamus lanatus fou descrita per Carolus Linnaeus i publicada a Species Plantarum 2: 830. 1753.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Cerverina. Cervellina. Flor de Cupid. Sargantana. Occità: Amoreta. Castellà: Hierba cupido. Portuguès: Sesamoide menor. Italià: Cupidone azzurro. Francès: Cigaline. Cupidone blue. Catananche blue. Anglès: Blue Cupidone. Alemany: Blaue Rasselblume. Neerlandès: Blauwe strobloem.

Flors en capítols solitaris

SINÒNIMS: Cupidonia caerulea (L.) Bubani

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Pedregars i llocs secs sobre sòls calcaris o margues. Des dels 300 fins els 1500 metres d’altitud.

Herba de fins 90 cm d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç de fins 90 cm d’alçada, amb tiges piloses, ramificades i afil·les

Fulles estretes, llargues i trinervades

Fulles bassals, linears, llargues, estretament lanceolades, trinervades, enteres o amb quatre dents o lòbuls linears.

Flors en tub amb lígula blava

Flors en capítols solitaris al cap de llargs peduncles nus, amb involucre ovoide de bràctees apiculades, platejades, escarioses, translúcides amb el nervi medial opac. Flors en tub amb lígula blava acabada en cinc puntes, majors quan més al exterior del capítol. Floreix de maig a juliol.

Fruit en aqueni estriat

Fruit en aqueni estriat amb petit vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena nàstia al moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua. En la fotonàstia aquest estímul extern és la llum,que provoca, com en aquesta espècie, que les flors s’obrin o es tanquen segons l’hora del dia.

Involucre de bràctees apiculades, escarioses i translúcides

USOS I PROPIETATS: És emprada en jardineria i com flor seca. La gran resistència a la sequera i l’adaptació a sòls pobres la fan ideal per a jardins xeròfits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Catananche deriva del grec “katanankazo” que significa forçar, captivar, perquè hom creia que qui prenia una poció feta amb aquesta planta s’enamorava irremediablement.

L’epítet específic caeruleave del llatí "caélum" que significa cel, el color del cel un dia seré, pel color de les flors.

Els grecs empraven les flors per elaborar una poció d’amor, d’aquí la referència al nom comú de “Flor de Cupid” en diferents idiomes.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Cornicabra. Garrofer bord. Llampuga. Noguerola. Arbre del pi. occità: Petelin, Pudís, Terebint. Castellà : Cornicabra. Terebinto. Gallego: Escornacabra. Èuscara:Auntzadarra. Portuguès: Cornalheira. Italià: Scornabecco. Spaccacasso. Francès: Pistachier térébinthe. Anglès: Turpentine Tree. Cyprus Turpentine. Terebinth. Alemany: Terpentin-Pistazie. Neerlandès: Terpentijnboom. Grec:Τραμιθιά. Κοκορετσιά. Σχίνος.

Flors masculines

SINÒNIMS: Pistacia crassifolia Salisb.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Quercion pubescenti-petraeae. Carrascars, coscollars, fons de barrancs, sobre sòls rocosos, escletxes de roques, de preferència calcàries. Entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfitamb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust dioic, caducifoli, lax, de flaire resinosa, que pot arribar als cinc metres d’alçada, poc compacte i glabre. És fàcil de diferenciar del llentiscle (Pistacia lentiscus L.) perquè a diferència d’aquest té les fulles amb folíols més grans amb un folíol terminal (imparipinnades)

Fulles caduques imparipinnades

Fulles alternes, imparipinnades, caduques, amb 5-11 folíols ovats i mucronats. Raquis no alat. Són paregudes a les fulles de garrofer (Ceratonia siliqua L.)

Flors femenines amb tres estigmes

Flors en amples panícules axil·lars. Flors unisexuals en peus diferents, sense pètals i purpurines. Les masculines amb cinc sèpals i cinc estams, les femenines amb 3-4 sèpals, estil curt acabat en tres estigmes. Floreix entre maig i juny.

El fruit és una petita drupa

Fruit en drupa vermellosa, que es torna bruna a la maturitat, petita (5-7 x 4-6 mm).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gal·les, agalles o cecidissón tumors produïts per la picada d’insectes que fan les postes a diferents parts de la planta. Les responsables són les femelles, les quals tenen un ovopositor, amb el que foraden l’escorça o la fulla quan ponen els ous, provocant que es desenvolupen teixits de manera anormal. Cada espècie va lligada a una planta concreta amb un tipus diferent de cecidi. Si partim un cecidi per la meitat podrem veure el insecte o la larva responsable.

Cecidi de Pemphigus utricularius

USOS I PROPIETATS: L'escorça, les fulles i els cecidis són rics en tanins i s'usen en decocció barrejades amb vi , com astringents i vulneràries. Glopejar aquesta barreja enforteix les genives.

De la resina que s'obté dels cecidis, escorça i fulles, s’elabora l'oli de terebintina, utilitzat des de temps dels romans en l'adobatge de pells, i que encara avui empren els adobadors de cuir de Marroc, motiu pel qual la pell té l’olor i color característic.

La resina, coneguda com terebinta o trementina de Quío, s’empra en la fabricació de vernissos i pintures.

Planta utilitzada en jardineria, i la fusta, dura i compacta, s'empra en torneria. La fusta de les arrels grosses s’emprava per fabricar petites caixetes i pots per al tabac, adornades pel jaspiat natural roig i bru. També dona bon carbó vegetal.

Cecidi de Pemphigus cornicularius

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Pistacia ve del grec “pistake” que significa nou o del nom persa del pistatxo que és “pistah” i que també significa bona farina.

L’epítet específic terebinthusve del grec "τερεβινθος terebinthos", una planta ja citada per Teofrast.

Pistacia veraés una espècie propera originària de l'Àsia temperada que es cultiva a les parts càlides del Mediterrani per comercialitzar els seus fruits, els festucs o pistatxos.

Cecidi de Forda formicaria

On conviuen Pistacia lentiscus i Pistacia terebinthus pot aparèixer un híbrid anomenat Pistacia X saportae, Burnat. fruit del creuament dels dos: P. lentiscus x P. terebinthus. amb caràcters intermedis.

Els cecidis del cornicabra són produïts per pugons del gènere Pemphigus. Els cecidis globosos els provoca Pemphigus utricularius (= Geoica utricularia), mentre que els que són en forma de banya es formen pel pugó Pemphigus cornicularius. Aquest darrer cecidi és el responsable del nom comú “cornicabra”, doncs té forma de banya de cabra.

És un indicador ecològic de zones ben conservades i amb poca intrusió humana, a més d’alimentar, amb els fruits, aus i petits mamífers.

Pistacia terebinthus fou descrita per Carles Linné i publicat a Species Plantarum 1025. 1753.

FamíliaAnacardiaceae

NOMS: Setge blau. Campaneta traqueli. Orogal. Castellà : Flor de la viuda. Alfileres. Portuguès: Flor de viúva. Italià: Trachelio coltivato. Francès: Trachélium bleu. Anglès: Throatword. Grec:Τραχήλιον το κυανόν.

Inflorescència en corimbe, amb nombroses flors blaves

SINÒNIMS: Trachelium azureum Gouan.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Adiantion (comunitats de falzia de pou). Degotissos d’aigua, parets i roques humides, sobre sòl calcari. Fins els 700 metres d’altitud

Creix en parets humides i degotissos d'aigua

FORMA VITAL: Camèfit:tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba, de fins un metre d’alçada, lignificada a la base, amb tiges erectes de color vermell obscur

Fulles amb el marge serrat

Fulles alternes amb limbe ovalat i marge serrat, amb els nervis vermellosos i curt pecíol.

Flors amb un llarg tub acabat en cinc lòbuls

Flors en glomèruls corimbosos terminals grans, de fins 10 cm de diàmetre, amb abundoses flors blaves. Calze petit amb cinc sèpals soldats a la base. Corol·la petita en forma d’embut amb el tub allargat i acabat en cinc petits lòbuls. Cinc estams lliures. Ovari ínfer amb estil filiforme, que sobresurt de la corol·la, amb tres estigmes. Floreix de juny a l’agost.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globular que s’obri per 2-3 porus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A primera vista les inflorescències d’aquesta espècie sembles umbel·les però són corimbes. Hi ha una diferència clara entre els dos tipus d’inflorescència: mentre en la umbel·laels pedicels arrenquen radialment d'un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud, en el corimbe els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell, com passa en el setge blau.

Inflorescència en corimbe

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiinflamatòria, en ús extern.

Les fulles tendres, així com els brots, s’han usat bullides, com verdura, o crues en amanida.

És emprada en jardineria per la vistositat i durada de les inflorescències.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trachelium deriva del grec “τρἃχὐς trachys” que significa aspre, rugós.

L’epítet específic caeruleum deriva del llatí "caelum" que significa cel, el color del cel en un dia seré. Per el color blau cel de les flors.

FamíliaCampanulaceae

NOMS: Almescat. Esquiva peluda. Iva. Iva moscada. Iveta. Fulla de creu. Castellà : Iva. Pinillo almizclado. Pinillo oloroso. Portuguès:Erva crina. Iva moscada. Francès: Bugle ivette, Ivette musquée. Anglès:Herb ivy, Musky bugle. Italià: Iva moscata. Alemany: Iva-Günsel. Schmalblättriger Günsel. Grec: Λιβανόχορτο.

Flors axil·lars

SINÒNIMS: Teucrium iva L.;

DISTRIBUCIÓ: Maditerrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Llocs secs, vores de camins i pastures xerofítiques, sobre sòls eutròfics calcaris. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges postrades lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita lignificada a la base, de fins un pam d’alçada, amb una arrel molt desenvolupada i tiges postrades cobertes de pèls.

Fulles sèssils cobertes de pèls

Fulles sèssils, limbe oblongo-linear amb el marge revolut i 2-4 dents a la part apical, cobertes de pèls blancs.

Corol·la amb un sol llavi

Flors axil·lars, amb el calze amb cinc dents més curtes que el tub de la corol·la. Corol·la, de 10-20 mm, amb un sol llavi, el inferior, amb lòbul medi enter i dos lòbuls laterals menors, purpúria esblanqueïda, blanca o groga. Estams exserts amb els filaments pilosos. Floreix de maig fins a l’octubre

Fruit en núcula

Fruit en núcules glabres i brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dintre de les labiades hi ha uns pocs gèneres que tenen les flors amb el llavi superior curtíssim, de manera que sembla tindre un sol llavi, l'inferior, format per tres lòbuls,el medial emarginat. Són els gèneres Ajuga, Teucrium i Rosmarinus, que componen la subfamília de les ajugòidies.

Llavi clarament emarginat

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides, en infusió, s’han emprat en medicina popular com tònica i aperitiva per pal·liar la falta de gana; com antidiarreica, per parar les diarrees, els còlics i les indigestions; com astringent per parar hemorràgies bucals i nassals; i com cicatritzant per a ferides lleus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ajugave del llatí“abiga –ae”, que era el nom llatinitzat de la planta en grec.

L’epítet específic, iva, pot ser una deformació de “ajuga” , utilitzat en l’Edat Mitjana per designar l’espècie i es va mantenir com el nom comú. (El nom hauria evolucionat: "ajuga" > "abuga" > "iva" )

En “El Dioscorides renovado” Pius Font i Quer cita un refrany català que diu: “Iva, tot mal esquiva”, doncs va haver un temps en que aquesta planta era considerada com una espècie de panacea.

Ajuga iva fou descrita per (L.) Schrb. i publicada a Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species 15. 1774.

FamíliaLabiatae (Lamiaceae)

NOMS: Capironat. Fraret. Castellà : Jopilo de zorra. Reseda. Gualdilla. Italià: Erba-ruchetta.Francès: Réséda blanc. Anglès: white mignonette.Alemany: weiße Resede. Neerlandès:Witte Reseda. Grec: Μεσαντρούλα. Ρεζεδά η λευκή.

Estams de llargària semblant als pètals

SINÒNIMS: Reseda gayana Lange.; Reseda alba (L.) ssp. gayana (Boiss.) Maire.; Reseda leucantha Hegelm.; Reseda undulata L.;

Observacions:Tres subespècies: Reseda undata ssp. undata; Reseda undata ssp. gayana; i Reseda undata ssp. leucantha;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibèrica)

Herba amb tiges erectes

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Erms, camps de conreu, llocs pasturats. Entre 150 i 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta anual que pot tindre una o varies tiges erectes de fins un metre d’alçada.

Fulles bassals en roseta, pinnatipartides, amb els lòbuls ondulats

Fulles bassals en roseta profundament dividides en segments desiguals i sovint ondulats. Les fulles són alternes i gradualment menors al llarg de la tija.

Corol·la amb cinc pètals profundament dividits

Flors en inflorescència en raïm terminal allargat. Calze amb cinc sèpals persistents. Corol·la amb cinc pètals blancs profundament dividits en tres lòbuls. 10-12 estams igual o més curts que els pètals.

Fruit en càpsula acabada en quatre dents

Fruit en càpsula sense pèls acabada en quatre dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En anglès, per referir-se a l'estudi dels vegetals, s’empra el terme Plant Biology, (la seva equivalència en català seria Biologia vegetal) reservant el terme Botany cada vegada més per a l'estudi de la diversitat i les adaptacions dels vegetals (Sistemàtica). Un sinònim relativament poc utilitzat de Botànica és Fitologia, de les arrels gregues φυτόν ("planta") i λόγος ("tractat", "ciència"), que seria el terme homòleg de zoologia (l'estudi dels animals)

Flors en raïm terminal allargat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Reseda,deriva del llatí “resedo” que significacalmar, assossegar, ija el va emprar Plini per a referir-se a una planta que s’utilitzava per alleugerir les inflamacions i els infarts.

L’epítet específic,undata, deriva del llatí “úndo”que significa onada, en referència als folíols ondulats.

FamíliaResedaceae

NOMS: Conisa bruta. Herba morenera. Herba santa. Castellà : Coniza sórdida. Coronilla real. Romerillo. Italià: Scuderi tricefalo. Francès: Phagnalon repoussant. Anglès: Phagnalon. Alemany: Mehrköpige Steinimmortelle.

Inflorescències en glomèruls de dos a sis capítols

SINÒNIMS: Phagnalon linnaei Senn.; Phagnalon tricephalumCass. in F. Cuvier.; Gnaphalium sordidum L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Fissures, escletxes de roques calcàries, en zones d’ombria. Fins els 800 metres d’altitud

Creix en escletxes de roques calcàries

DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base, de fins 40 cm d’alçada, ramificada, amb tiges erectes cobertes de toment blanquinós.

Fulles molr estretes i tomentoses

Fulles estretament linears, amb el marge revolut i també tomentoses. Verd pàl·lid per l’anvers i albo-tomentoses pel revers

Flors grogues en capítols de bràctees ovades

Flors en petits capítols terminals, entre 6 i 9 mm, en glomèruls de dos a sis capítols. Bràctees involucrals ovades, amb el marge escariós i semblants entre elles. Flors grogues, filiformes. Floreix en maig i juny

Petit aqueni amb vil·là

Fruit en petit aqueni amb vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El vil·là no està composat per les cinc peces que corresponen a les flors pentàmeres, com són les compostes o asteràcies; normalment tenen moltes més peces en forma d’escates, membranes, cerres, pèls simples o plomosos, arestes, etc. La funció del vil·là és alleugerar el fruit perquè el vent dissemine les llavors amb facilitat.

Flors tubiformes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Phagnalones deu a Gabriel de Cassini (1819) iés un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies.

L’epítet específic sordidum del llatí “sordidus, -a, -um” que significa sòrdid, brut

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Gatell. Tamarell. Tamaric. Tamariu africà. Castellà : Tamarisco. Taray. Tamariz negro . Gallego: Tarai. Èuscara: Millazkia. Tamariz. Portuguès: Tamargueira. Tamariz. Italià: Tamarice maggiore. Francès: Tamaris d'afrique, Tamarix d'afrique. Anglès: African tamarisk. Alemany: Afrikanische Tamariske. Grec: Αρμυρίκι ανοιξιάτικο.

Flors en espiga densa

SINÒNIMS: Tamarix hispanica Boiss.; Tamarix font-queri Maire & Trab.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Tamaricion africanae. (Bosquina de tamarius)Llocs salobrosos i humits, vores de torrents, rius i, també, a la vora de la mar, sobre terrenys calcaris. Fins els 400 metres d’altitud.

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre de fulles caduques, que pot arribar dels dos metres als cinc metres d’alçada, que creix a les vores dels torrents, dels rius i zones humides. Molt ramificat amb branquillons obscurs i glabres.

Fulles menudes, sèssils, acabades en punta aguda

Fulles enteres, sèssils, molt menudes, formant una esquama que s’abraça a la branqueta i acaba en punta aguda, de 2-4 mm de llargada. Són molt paregudes a les fulles del xiprer, amb el que no té cap relació.

Flors petita, amb cin sèpals

Flors en inflorescències en espiga densa de prop d’un centímetre d’amplària, amb flors de color blanquinós que surten sobre branques velles, al contrari d’altres Tamarixque desenvolupen les inflorescències sobre branques joves no lignificades. Les flors són hermafrodites, pentàmeres. Calze amb cinc sèpals aguts. Corol·la amb cinc pètals ovats blanquinosos. Cinc estams. Gineceu súper amb un sol estil acabat en diversos estigmes. Floreix de març a maig

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula atenuada a l’àpex amb llavors proveïdes d’un plomall de pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espiga és un tipus d’inflorescència caracteritzada perquè les flors no tenen peduncle i s’insereixen directament sobre l’eix principal.

USOS I PROPIETATS: Les branques tenen propietats astringents i s'han usat contra les diarrees.
La fusta s’ha utilitzat com combustible i la flexibilitat dels branquillons a permès el seu ús en la fabricació de cistelles.
Es planta per la fixació de dunes i com arbre ornamental de zones properes al mar.

Ovari súper amb estil acabat en varis estigmes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Tamarixés una paraula llatina (tamarix, -icis) d’origen hebreu (tamar) i berber (tabarkat), que designa aquesta planta. Altres autors fan derivar el nom del riu Tamaris de la Tarraconense romana (Tarragona), segurament el riu Tambro, degut a que a les vores d’aquest riu creixien molts tamarius.

El nom de l’espècie, africana, indica la procedència d’Àfrica.

Espècie estrictament protegida a França i de recol·lecció regulada a les Illes Balears, on es troba inclosa al Catàleg Balear d’Espècies Vegetals Amenaçades.

FamíliaTamaricaceae

NOMS: Escurçonera barballera. Escurçonera de fulla estreta. Castellà:Tetas de vaca. Churrumamas. Botijitas. Anglès:Grass-Leaved Viper's Grass. Alemany:Grasblättrige Schwarzwurzel.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Scorzoneragraminifolia auct.; Scorzonera macrocephala DC.; Scorzonera pinifolia Gouan.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Aphyllantion. Pastures seques, herbassars oberts. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba simple o poc ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta simple o poc ramificada de fins mig metre d’alçada

Les fulles estan repartides per tota la tija

Fulles linears, graminiformes, repartides al llarg de la tija

Flors amb lígula acabada en cinc dents

Flors en capítols solitaris, grans, de fins cinc cm de diàmetre, amb bràctees inferiors molt més curtes que les superiors. Flors grogues que a penes ultrapassen el involucre. Les flors només s’obrin durant un període curt del dia. Floreix en maig, juny i juliol.

Fruit en aqueni gran amb papus

Fruit en aqueni de 15-25 mm amb papus d’un blanc brut.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es denomina nàstiaal moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua. La resposta a la llum, com ara l’obertura d’algunes flors que, com aquesta, s’obrin al matí o al capvespre, s’anomena fotonàstia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Scorzonera deriva de “scorza” que significa pell, escorça, i “nera” que significa negra, és a dir, d’escorça negra, en referència a l’escorça de l’arrel napiforme que té aquest color.

L’epítet específic angustifoliaderiva del llatí da "angustus" estret, prim, i "folium" fulla, és a dir, de fulla estreta.

El nom popular "escurçonera" té a veure en que l'arrel de “Scorzonera hispanica” s'havia prescrit per curar les picades de l'escurçó, atenent a l'errònia aplicació de la Teoria del signe ja que l'arrel de l'escurçonera s'assembla a un escurçó.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Campanera ratllada. Corretjola ratllada. Campanella argentada. Castellà: Campanilla espigada. Campanilla pelosa. correhuela de pobres. Italià: Vilucchio striato. Francès: Liseron à rayures parallèles. Liseron rayé. Anglès: Narrow-leaved Bindweed. Alemany:Gestrichelte Winde.

Flors amb bractèoles que sovint sobrepassen el calze

SINÒNIMS: Convolvulus humilis Salisb.; Convolvulus besseri Spreng.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-Irano-turaniana

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms terofítics, marges, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba de tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges decumbents o ascendents, més o menys lignificada a la base, que rarament sobrepassen la longitud de les fulles bassals. Tota la planta està coberta d’una densa pilositat suau de pèls aplicats.

Fulles cobertes de pilositat que donen un aspecte platejat

Fulles alternes atapeïdes en roseta bassal, oblongo-lanceolades, atenuades a la base en pecíol, semblants a les de l’herba-fam (Plantago albicans) amb la qual pot confondre’s quan estan sense flor. Les fulles de les tiges (caulinars) són de forma semblant però més petites.

Corol·la en forma d'embut

Flors amb bractèoles, que sovint sobrepassen el calze, i curt peduncle. Calze amb cinc sèpals lanceolats i acabats en punta (acuminats). Corol·la rosa o blanquinosa amb cinc línies més fosques per l’exterior, i la forma típica de les corrioles: en forma d’embut de 12-25 mm de longitud. Cinc estams. Ovari súper amb estil bífid. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula pilosa més curta que els sèpals del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les peces del periant (sèpals, pètals o tèpals) poden ser lliures estar soldades pels marges i, en aquest darrer cas, formen tubs més o menys llargs. Si, com en aquest cas, els pètals estan soldats, direm que la corol·la és simpètala.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Convolvulus ve del llatí ”convolvere”, que significa embolicar, enredar, perquè moltes de les espècies d’aquest gènere emboliquen les plantes pròximes.

L’epítet específic lineatus,deriva del llatí “linea” que significa ratlla, línia, però també una cosa definida, un estil.

FamíliaConvolvulaceae

NOMS: Caputxina tacada. Botonets de gos. Botons de ca. Portuguès:Satyriâo de flores densas. Italià: Satirione macchiato. Francès: Néotine, Orchis intact, Orchis maculé. Anglès: Dense-flowered orchid. Grec:Νεοτινέα η στικτή

Inflorescències en denses espigues cilíndriques

SINÒNIMS: Neotineaintacta(Link) Rchb. fil.; Orchis intacta Link.; Aceras densiflora Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània i Macaronèsica

HÀBITAT: Quercion ilicis. Brolles i boscos clars. Entre els 300 i els 1100 metres d’altitud.

Herba erecta de poc més d'un pam d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, de fins 30 cm d’alçada, amb fulles que embeinen la tija fràgil i verdosa

Les fulles de la roseta bassal solen estar tacades

Fulles de la roseta bassal oblongues, normalment amb taques negres, i surten des dels nòduls subterranis; les caulinars més petites i embeinadores, creixen abraçades a la tija.

Flors amb label trilobat i el lòbul mitjà bífid

Flors en inflorescència en una densa espiga cilíndrica amb bràctees lanceolades. Flors petites de color lleugerament rosat o verdós (rarament blanques) amb tèpals superiors connivents en casc; label trilobat amb el lòbul mitjà bífid i un petit esperó de 1-2 mm. Floreix de març a juny

Fruit en càpsula amb tres obertures longitudinals

Fruit en càpsula amb tres costelles i tres obertures longitudinals per on surten les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els tubercles són rels engruixides carregades de nutrients, que actuen com òrgans de reserva per passar el període desfavorable sota terra i, amb l’arribada del bon temps, generen tiges aèries.

Espiga

USOS I PROPIETATS: La farina dels tubercles de la caputxina tacada és molt nutritiva i rica en mucílag. S’empra en dietes especials per a xiquets convalescents i per suavitzar la irritació del canal gastrointestinal. Amb ella s’elabora el popular “salep”, la beguda calenta típica de Turquia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Neotineaestà dedicat al botànic italià Vincenzo Tineo (1791-1856) que va ser, durant més de quaranta anys, director del Jardí Botànic de Palerm.

L’epítet específic maculataderiva del llatí “macula” que vol dir taca, tacat, per les taques negres que sovint apareixen a les fulles.

Neotinea maculata va ser descrita per William Thomas Stearn i publicada en Annales Musei Goulandris 2: 79. 1975.

FamíliaOrchidaceae

NOMS: Agret. Agrella. Vinagrella borda. Agrelleta de bou. Castellà:Acedera de lagarto. Vinagrera. Gallego:Aceda. Portuguès: Catacuz. Italià: Rómice capo di bue. Francès:Oseille tête-de-boeuf, Rumex tête-de-boeuf. Anglès: Horned Dock. Red Dock. Alemany:Stierkopf-Ampfer. Grec:Ξινολάπαθο.

Inflorescències racemoses

SINÒNIMS: Bucephalophora aculeata Pau

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Prats terofítics secs de substrat arenós, camps de cultiu. Fins els 500 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins pam i mig d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba anual de gust àcid, amb tiges erectes o ascendents de fins 40 cm d’alçada, glabra, gens o poc ramificada.

Observeu les membranes que formen l'òcrea

Fulles alternes, obovades o lanceolades, enteres, peciolades, atenuades a la base, de menys de 2 centímetres d’amplada i amb òcrea.

Flors amb sis tèpals en dos files i sis estams

Flors en inflorescències racemoses, amb les flors verticil·lades reunides en grups d’1-4, a les aixelles de les fulles, sostingudes per pedicels dimorfes (pot ser fi i redó o ample i pla). Sis tèpals en dos cercles, els externs petits i després corbats, els interns amb apèndix en forma de ganxo amb 3-5 dents a cada costat. Sis estams i un pistil amb tres estigmes grans. Floreix a la primavera.

Pedicels amples i plans

Fruit en aqueni corbat cap avall i cobert de petites espines, amb valves coriàcies triangulars

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’òcreaés una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una peça, una coberta, semblants al paper de cel·lofana, que envolta la tija. És una característica distintiva de les poligonàcies. Les plantes que tenen òcrea s'anomenen ocreades.

USOS I PROPIETATS: Es pot menjar, però cal tindre en compte que poden contenir nivells molt alts d'àcid oxàlic, que és el que dóna a les fulles el gust àcid de llima, que pot bloquejar l’assimilació d’altres nutrients, especialment el calci, i pot provocar deficiències de minerals. Si es consumeix cuita aquest perill desapareix.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:Rumex significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autors de l’antiguitat ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles.

L’epítet específic bucephalophorusderiva de les veus gregues "bous" bou, “κεφαλή kephalé” que significa cap, i “φερω phero” que vol dir portar, és a dir, que porta el cap com un bou, amb banyes, en referència a l’aparença de les flors.

De vegades els camps prenen una coloració rogenca pel color que prenen les fulles de la vinagrella borda i que cobreixen el sòl formant una mena de gespa.

Espècie polimorfa en la que alguns autors veuen diverses subespècies com: Rumex bucephalophorussubsp. bucephalophorus; Rumex bucephalophorus subsp. gallicus; Rumex bucephalophorus subsp. hispanicus

FamíliaPolygonaceae

NOMS: Aromer. Carambuco. Castellà: Aromo. Carambuco. Aroma. Espinillo. Èuscara:Likalea. Portuguès: Esponjeira. Acácia-de-Dioscórides. Italià: Acacia farnesiana. Francès: Cassier. Anglès: Sweet acacia, Thorny feather-wattle. Cassie. Alemany: Farnesische Akazie. Süße Akazie. Grec:Ακακία. Αμπεριά. Γαζιά.

Flors en glomèruls globosos axil·lars

SINÒNIMS: Mimosa farnesiana L.; Vachellia farnesiana ( L. ) Willd.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical. Naturalitzada a zones temperades del planeta.

HÀBITAT: És una planta neotropical, cultivada per a tanques i subespontània o naturalitzada. Fins els 200 metres d’altitud

Arbust proveït d'estípules en forma d'espines

FORMA VITAL: Macofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot aparèixer com un petit arbret de fins 4 metres d’alçada, ramificat des de la base amb tiges ascendents proveïdes d’espines estipulars grans (1-3 cm) i branquetes que es desenvolupen en ziga-zaga.

Fulles bipinnades

Fulles alternes, compostes, bipinnades, amb 10-25 parells de folíols petits que donen aparença de ploma. Les fulles tenen a la base un parell d’estípules en forma d’espines blanques.

Flors grogues i perfumades

Flors en glomèruls globosos axil·lars de color groc i perfumats. Calze verd acampanat de consistència de paper. Corol·la groga. Floreix entre febrer i març.

Fruit en llegum de fins 10 cm de llargaria

Fruit en llegum cilíndrica de color bru obscur de fins 10 cm de llargària, acabada en punta aguda, que tarden molt en obrir-se. Conté les llavors reniformes, com els fesols, distribuïdes en dues fileres, una en cada valva de la beina.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la base de la fulla hi ha, de vegades, un parell de peces, de morfologia diversa segons les espècies, que reben el nom d’estípules. Normalment són de caràcter foliar, de consistència i/o forma semblant a les fulles, però a l’Acàcia farnesiana prenen la forma d’espines, per la qual cosa es diu que són espines estipulars.

USOS I PROPIETATS: Tota la planta té utilitat per als humans. El suc que s’extrau de les beines immadures s’empra com pegament per a peces delicades, com la porcellana. Els olis essencials de les flors s’usa en la indústria de la perfumeria per fer l’anomenat Cassie, que s’utilitza com a base per l’aromateràpia i la perfumeria. Les flors i els fruits contenen un colorant per tintar la seda, i la beina feta pols i bullida proporciona una classe de tinta. Les fulles es fan servir com a condiment en la cuina i com farratge pel bestiar, i la fusta té un alt contingut calòric i és de combustió lenta, el que la converteix en excel·lent carbó i llenya.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Acacia deriva del grec "ακακια akakía", que és una repetició de "ἀκή aké" que significa punta, espina (pot ser es repeteix perquè les espines van a parelles). El nom fou utilitzat per primera vegada per Dioscòrides a la seua obra “De Materia Medica” , al segle I a.C.

L’epítet específic farnesianaés en honor a Odoardo Farnese (1573-1626), de la família ducal italiana originària de l’alt Lazio, que va tindre entre els seus membres a Alessandro, que esdevingué el papa Pau III. Odoardo Farnese va mantindre els primers jardins botànics privats d’Europa patrocinats per Alessandro, als segles XVI i XVII: els famosos Jardins Farnese de Roma.

Aquesta acàcia la van portar de l’Amèrica tropical (de Santo Domingo) els jesuïtes, al voltant del 1600, i des d’aleshores s’ha difós i naturalitzat a moltes zones temperades del globus.

Acacia farnesiana va ser descrita per Carles Linné com Mimosa farnesiana (basiònim) en Species Plantarum. Editio quarta4(2): 1083–1084

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae, Mimosaceae)

NOMS: Camamirla vera. Crisantem corimbós. Herba cuquera. Occità: Grand-margarido. Castellà : Manzanillón. Albillar. Italià: Cota grande. Erba-amara dei boschi. Francès:Chrysanthème en corymbes. Marguerite en corymbes. Tanaisie en corymbes. Anglès: Corymbflower Tansy. Scentless Feverfew. Alemany: Busch-Margerite. Ebensträußige Wucherblume. Neerlandès: Tuilganzebloem.

Flors en capítols disposats en corimbes

SINÒNIMS: Crysanthemum corymbosum L.; Pyrethrum corymbosum (L.) Scop.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana de gran àrea.

HÀBITAT: Geranion sanguinei > Quercion pubescenti-petraeae. Vores de carrascars sobre sòls eutròfics, sovint a les vores de les sendes entre pins, carrasques, etc. al País Valencià entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

Tiges erectes i poc ramificades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta. En la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que mantenen els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, renovant la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne coberta de pèls, amb tiges poc ramificades i erectes que poden tindre entre un pam a més d’un metre d’alçada.

Fulles bipinnatisectes

Fulles bipinnatisectes, les inferiors amb pecíol i les caulinars sèssils i més petites. Els segments foliars de darrer ordre són estrets i molt aguts

Flors grogues, i les exteriors amb lígula blanca

Flors en capítols disposats en corimbe, amb bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós i brunenc. Flors exteriors amb lígula blanca i les centrals totes tubulars i de color groc (disposició típica de les margarides). Floreix de juny a l’agost

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni coronat amb un vil·là en forma de corona apical de petites dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La principal característica d’aquesta planta, i que li dona nom, és tindre els capítols en corimbe, es a dir, que un conjunt de capítols arrenquen de l’eix principal i arriben tots, aproximadament, al mateix nivell. Això significa que els pedicels de cada capítol van disminuint quan més a dalt es troben.

Bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les summitats florides per les seues propietats digestiva i antiespasmòdica, contra el mal de panxa, el mareig i els vòmits; també per combatre els cucs intestinals i el dolor menstrual. En ús estern per rentar ferides i nafres.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Tanacetum deriva del grec "athanasía" que significa immortalitat, possiblement per la llarga durada de les inflorescències d’aquesta planta.

L’epítet específic corymbosumve del grec “κόρυμβος kórymbos” que significa corimbe, una forma d’inflorescència.

Tanacetum corymbosum fou descrita per (Trevir.) Carl Heinrich Bipontinus Schultz i publicada en Ueber die Tanaceteen: mit besonderer Berücksichtigung der deutschen Arten 58. 1844

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Espinadella petita. Te salvatge. Castellà : Zahareña velluda de flor blanca. Italià: Stregonia comune. Francès:Crapaudine de Rome. Thé de campagne. Anglès:Common sideritis. Simplebeak Ironwort.

Flors en en verticil·lastres axil·lars

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats teròfits, clarianes de coscollars i pinars, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1000 (1400) metres d’altitud.

Herba de tiges postrades o erectes

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual de tiges simples o poc ramificades, postrades o erectes, de fins un poc més d’un pam d’alçada.

Fulles oposades de marge dentat

Fulles oposades de limbe ovalat i amb el marge dentat, piloses i glanduloses, amb els nervis ben marcats.

Lòbul superior del calze molt major que la resta en forma d'espina

Flors agrupades en verticil·lastres axil·lars, normalment de sis flors. Calze amb cinc lòbuls, el superior molt major que la resta, endurits i espinescents. Corol·la amb llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls, amb el central major que els laterals. Floreix durant la primavera i part de l’estiu (de març a juliol).

Fruit en núcula dins del calze persistent

Fruit en núcula trígona i berrugosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena fotoperíode la reacció fisiològica dels organismes a la durada del dia i la nit. Les plantes fan servir el pigment fitocrom per mesurar la durada de la llum del dia i de la foscor de la nit, que utilitzen com a senyal per florir. És per això que hi ha plantes de dia curt, que no poden passar d’un nombre màxim d’hores de llum per poder florir, com el nesprer japonès (Eriobotrya japonica), i plantes de dia llarg, que exigeixen un mínim d’hores diàries de llum per poder florir, com el blat (Triticum sativum) o la civada (Avena sativa).

Corol·la amb el llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls

USOS I PROPIETATS: La infusió de la part aèria es fa servir en medicina popular com digestiva i antiinflamatòria. A Turquia s’utilitza com un té, i per calmar l’ansietat produïda pels ensurts.

Investigacions d’Universitats dels Països Baixos, Grècia, Turquia, Bulgària i Albània, han confirmat científicament les sues propietats antioxidants i per la prevenció de l’osteoporosi, a més de previndre la grip, refredats i al·lèrgies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sideritis deriva del grec “síderos, -ou” que significa ferro. Sideritis era el nom que rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades per armes de ferro.

L’epítet específic romanaés indicatiu geogràfic, i significa romana, procedent de Roma.

FamíliaLabiatae (Lamiaceae)

NOMS: Lletuga fina. Enciam de roca. Castellà:Lechuga silvestre. Serrillo. Lechuguilla azul. Italià: Lattuga occidentale. Francès: Laitue délicate. Alemany: Zarter Lattich.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS: Cicerbita tenerrima (Pourr.) Beauverd.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Llocs secs i assolellats, a pedregars, fissures de roques o entre les brolles de la serra. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges poc ramificades i amb làtex

DESCRIPCIÓ: Petita herba perenne, poc ramificada, amb la tija florífera prima de fins 60 cm d’alçada que conté làtex blanc.

Fulles bassals pinnatipartides

Fulles en roseta bassal amb el limbe dividit, pinnatipartides, glabres. Les caulinars són linears i abracen la tija (semiamplexicaules) amb dos lòbuls sagitats.

Flors totes ligulades

Flors en capítols terminals amb involucre de bràctees verd blavós. Flors totes ligulades de color blau suau. Pot florir des de gener fins a octubre.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aquenis proveïts de bec i papus amb dos files de pèls (biseriat) de color blanc groguenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtexés una substància amb aspecte de llet, producte del metabolisme secundari de la planta, que serveix per a que els animals rebutgen els vegetals que hi produeixen.

USOS I PROPIETATS: Les tiges i fulles tendres s’han consumit en amanida en temps de necessitat, motiu pel qual en alguns llocs rep el nom popular de “pan de pobre”, com moltes altres plantes consumides pels humans quan hi ha poc que menjar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Lactuca deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen les plantes d’aquest gènere.

L’epítet específic tenerrima, del llatí “tenerrimus, -a, -um”,que significa “molt tendre”, al·ludint a la consistència de les tiges i les fulles planta.

Els noms comuns de lletuga o lletsó, amb el que coneguem algunes plantes, fan referència als seus conductes laticífers, és a dir, al làtex, que anomenem llet.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Llebrenca. Cluixida. Orella de llebre. Herba del cucut. Castellà : Oreja de liebre. Ontina. Clujia basta. Francès: Buplèvre raide.

Inflorescències en umbel·les distribuïdes en panícula

SINÒNIMS: Bupleurum rigidum subsp. rigidum L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Brachypodion phoenicoidis. Boscs mediterranis frescs, pinars i carrascars. Prefereix l’orientació nord. Entre els 200 i els 1500 metres d’altura

Herba molt ramificada i glabra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: herba glabra de tija florífera erecta, flexuosa i molt ramificada de fins 80 cm d’alçada, lleugerament llenyosa a la base.

Fulles rígides, coriàcies i sense pèls

Fulles en roseta bassal oblanlanceolades atenuades en pecíol, grans (d’uns 8-25 cm), rígides, coriàcies, glabres i amb els nervis paral·lels molt marcats. Les fulles superiors sèssils, molt petites i escasses.

Flors amb nectarífer i estilopodi

Flors en inflorescències en umbel·les distribuïdes en ampla panícula, amb bràctees i bractèoles linears. Flors hermafrodites, amb cinc pètals de color groc, amb disc nectarífer i estilopodi. Androceu amb cinc estams lliures. Ovari ínfer amb dos estils molt curts. Floreix a l’estiu (juliol, agost i setembre)

Fruit en aqueni

Fruit format per dos aquenis o mericarps anomenat esquizocarp. Cada mericarp té cinc costes i conté una sola llavor amb endosperma greixós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El endospermaés el teixit nutricional format al sac embrionari de les plantes amb llavor i pot ser usat com a font de nutrients per l'embrió durant la germinació. Està format per cèl·lules molt atapeïdes i grànuls de midó incrustats en una matriu. Gran part d'aquest és proteïna.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiinflamatori, aplicant draps, amerats amb el bullit de les fulles, sobre la zona inflamada.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Bupleurumderiva del grec “βοῦς bous” que significa bou, i de “πλευρά pleurá” que significa costella, és a dir, costella de bou, en referència a la pronunciada nervadura de les fulles

L’epítet específic rigidumve de llatí “ rigidus, -a, -um” que significa rígid, dur, per la consistència coriàcia de les fulles.

Bupleurum rigidum va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 238. 1753.

FamíliaUmbelliferae (Apiaceae)

NOMS: Bracera groga. Centaurea ornada. Trencamans. Castellà:Arzolla. Abrepuños. Espinas de calvero. Portuguès:Cardazol. 2JUER2J6TW4B

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Centaurea incana Desf.; Centaurea virgata Cav.

Observacions: Dos subespècies: ssp. ornata, a la qual corresponen les imatges, i ssp. saxicolaamb fulles poc dividides en folíols oblongo-lanceolats, capítol amb llarg peduncle i espina apical major, que habita pel Baix Segura.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endèmica de la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Chamaeropo-Rhamnetum. Rosmarinetalia. Llocs secs i assolellats sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

Herba de tija simple o poc ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tiges simples o poc ramificades que pot arribar als 80 cm d’alçada.

Fulles bassals bipinnatipartides

Fulles inferiors bipinnatipartides, dividides en segments estretament oblongs; les superiors més petites, pinnatipartides, dividides en segments estrets i allargats.

Bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en espina

Flors reunides en capítols ovoides, de 1’5-3 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex de les tiges, envoltats per bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en una forta espina. Flors grogues, les exteriors no radiants, en tub llarg que s’obri en cinc lòbuls estrets. Floreix entre maig i agost.

Fruit en cípsela

Fruit en aqueni (cípsela) que és molt més curt que el vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Carles Linné va anomenar bràcteesals òrgans foliacis pròxims a les flors però diferents a les fulles normals i a les peces del periant de la flor. Tenen la funció de protegir la inflorescència i poden adquirir, com en aquest cas, formes espinescents. Al gènere Centaurea són un element clau per diferenciar les diferents espècies.

Flors grogues en tub acabades en cinc lòbuls estrets

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com diürètica i per calmar el dolor d’úlceres estomacals i hemorroides; també per excoriacions i ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centaurea procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes. Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes medicinals.

L’epítet específic ornata deriva del llatí “orno” que significa adornar, és a dir, adornada.

Centaurea ornata va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicada en Species Plantarum, ed. 4, t.3(3), p. 2320 en 1803

FamíliaCompositae (Asteraceae)

2JUER2J6TW4B

Valerianella discoidea (L.) Loisel.

Aristolochia pistolochia L.

Carthamus lanatus L.

Catananche caerulea L.

Pistacia terebinthus L.

Trachelium caeruleum L.

Ajuga iva (L.) Schreb.

Reseda undata L.

Phagnalon sordidum (L.) Reichenb.

Tamarix africana Poiret

Scorzonera angustifolia L.

Convolvulus lineatus L.

Neotinea maculata (Desf.) Stearn

Rumex bucephalophorus L.

Acacia farnesiana (L.) Willd.

Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.

Sideritis romana L. subsp. romana

Lactuca tenerrima Pourr.

Bupleurum rigidum L.

Centaurea ornata Willd.