Menuda Natura

NOMS: Espantallops. Pleps. Castellà: Espantalobos. Sonajeras. Espantazorras. Garbancillo. Èuscara: Ikara-otso. Portuguès: Sene bastardo. Italià: Erba vesicaria. Francès: Baguenaudier de France. Claquette. Anglès: Bastard Senna. Common Bladder-senna. Alemany: Baumartiger. Blasenstrauch. Neerlandès: Blazenstruik.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Colutea arborescens subsp. gallica Browicz;

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional (submediterrània)

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Querco- Lentiscetum. Clarianes de carrascars i fagedes d’ambient humit i protegit, sobre sòl pedregós i calcari. Entre els 250 i els 1500 metres d’altitud.

Arbust caducifoli que pot arribar als 3 metres d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust de tiges dretes i de fulles caduques que pot arribar als 2-3 metres d’alçada.

Fulles imparipinnades

Fulles imparipinnades amb 2-6 parells de folíols el·líptics o ovats molt regulars i finament pubescents, de marge enter. Estípules molt petites.

Corol·la papilionàcia amb les ales molt curtes

Flors en raïms axil·lars més curts que la fulla corresponent. Calze amb les dents desiguals. Corol·la papilionada de color groc fort amb l’estendard gran, arrodonit, emarginat i dret, i les ales molt curtes. Floreix d’abril a juny.

Llegum pèndul molt inflat

Fruit en llegum de 5-7 cm molt inflat, de parets membranoses i translúcides. És l’element més notable de l’espantallops.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pigments formen part de les principals molècules de les plantes. Absorbeixen de manera selectiva unes longituds d’ona de la llum i reflecteixen altres. La clorofil·la és el pigment primari de les plantes que absorbeix les longituds d’ona roja i blava, que incentiven la fotosíntesi, i reflecteix la verda que és la que podem veure.

Calce amb cinc dents desiguals

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com laxant, porgant i diürètic, però els principis tòxics de les llavors desaconsellen el seu ús.

També s’utilitza en jardineria com planta ornamental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Colutea deriva del grec “koloitía” que emprava Teofrast per referir-se a dos arbres amb les llavors en beines, un dels quals és Colutea arborescens L.

El nom específic brevialatave del llatí “brevis” que significa breu, curt, i de “alatus” que significa ales, és a dir, amb ales curtes, en referència a les ales curtes de les flors que són el signe distintiu.

El nom popular d’espantallops és degut al soroll que fan les llegums madures, amb les llavors soltes dins la beina, quan el vent les sacseja.

Figura en el “Catálogo Regional de Especies Amenazadas de Castilla-La Mancha”

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Rèvola de tres fruits. Castellà: Galio de tres flores. Amor de hortelano. Lapa. Pegajosillo. Reboleta. Portuguès: Gálio. Solda-áspera. Italià: Caglio coriandolino. Francès:Gaillet à trois cornes. Gaillet à trois pointes. Anglès: Corn Cleavers. Roughfruit Corn-bedstraw. Alemany: Dreihörniges Labkraut. Neerlandès: Driehoornig Walstro.

Inflorescències en cimes axil·lars

SINÒNIMS: Galium tricorne Stokes

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Secalion cerealis. Ruderal i arvense. Camps de cultiu, marges i vores de camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

Herba enganxosa de tiges quadrangulars

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba enganxosa amb una o diverses tiges quadrangulars esteses per terra, o a sobre de les plantes veïnes, que poden arribar als 80 cm de longitud, de color verdós.

Fulles verticil·lades amb aculèols al marge

Fulles verticil·lades, sèssils, lanceolades, amb petits agullons (aculèols) al marge que la fa aspra al tacte

Corol·la rotàcia de color blanc

Flors en inflorescències axil·lars als nusos de cimes (1-2 per nus) amb flors hermafrodites, masculines o estèrils, sense calze, amb la corol·la blanca, rotàcia de 2-3 mm de diàmetre i quatre lòbuls. Pedicels fortament arquejats a la fructificació. Quatre estams. Ovari amb estil, estigmes globosos. Floreix de maig a setembre

Fruits en esquizocarps arrodonits

Fruit en esquizocarps arrodonits i lleument berrugosos amb pedicels fortament corbats

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cal no confondre les espinesamb els agullons, les espines són d’origen caulinar, més fortes i feridores, mentre que els agullons són formacions epidèrmiques que podem fer saltar amb facilitat pressionant lateralment. Un exemple d’espines són les argelagues, i un exemple d’agulló el tenim als rosers o esbarzers. Aquesta rèvola de tres fruits té petits agullons (dits aculèols) a les fulles i a la tija que no punxen però s’adhereixen a la roba i al pèl dels mamífers com el velcro.

USOS I PROPIETATS: Al Regne Unit empraven els fruit de la rèvola de tres fruits per cobrir els caps d’agulla perquè les randaires no es punxaren els dits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de Galium aparine s’emprava per quallar la llet. Es suposa que aquesta planta citada per Dioscòrides pot ser Galium verum.

L’epítet específic, tricornutum, deriva de les veus llatines “tris” que significa tres, i “cornus” que significa banya, és a dir, amb tres banyes, en referència als tres fruit a l’àpex d’un peduncle amb tres braços corbats com una banya.

Galium tricornutumfou descrita per James Edgar Dandy i publicat en la revista botànica de les Illes Britàniques “Watsonia” l’any 1957

FamíliaRubiaceae

NOMS: Margenera vera. Bracera. Clavellets. Travalera. Enganyaladre. Occità: Auriolo rouge, Auriolo roujo, Tiro-biòu . Cast. Bracera. Amarguilla.Tramaladros. italià: Fiordaliso ispido. Francès: Centaurée rude. Anglès: Rough Star-thistle. Alemany: Rauhe Flockenblume.

Flors en capítols solitaris

SINÒNIMS: Centaurea stenophylla Dufour

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. La subespècie stenophyllaés un endemisme de l’est i sud de la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Camps i vores de camins en llocs secs i assolellats. Fins els 600 metres d’altitud.

Tiges decumbents molt ramificades

FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba del secà amb tiges rígides decumbents i molt ramificada, de fins 50 cm de llargària.

Fulles pinnatipartides. Les superiors quasi linears

Fulles inferiors i mitjanes peciolades, pinnatipartides, les superiors sèssils (sense pecíol) més petites i quasi linears.

Les flors exteriors amb pètals majors

Flors en capítols solitaris amb bràctees amb 1-3 espinetes terminals rectes o dirigides cap a fora. Flors hermafrodites morades, les exteriors amb pètals majors. Floreix principalment a la primavera però pot florir a qualsevol moment de l’any

Fruit en aqueni amb curt vil·là

Fruits en aqueni amb un vil·là curt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són autòtrofes, és adir, que formen el primer nivell tròfic transformant les substàncies inorgàniques en matèria orgànica. Són la base de la cadena alimentària per als humans directament, mitjançant les fruites i verdures, o indirectament, alimentant el bestiar a través del farratge.

USOS I PROPIETATS: Molt utilitzada en medicina popular des de l’antiguitat. És digestiva, aperitiva, antidiabètica hipoglucemiant, antisèptica i antidiarreica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centaureaderiva del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals. Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes.

L’epítet específic aspera ve del llatí “asper-a-um”que fa referència al tacte aspre o rugós. Stenophyllave del grec “στενός stenós” que significa estret, petit, i “φύλλον phýllon” que significa fulla, és a dir, fulla estreta.

Els grecs de l’antiguitat anomenaven aquesta planta “panakes” (panacea) per les grans propietats medicinals que hi atorgaven.

Centaurea aspera fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum, vol.2, p.916 en 1753

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Albellatge. Fenàs. Fenal. fenàs de cua de cavall. Fenàs de cuca. Llistó. Castellà : Cerrillo. Triquera borde. Italià: Barboncino mediterraneo. Francès: Barbon velu. Herbe barbue. Anglès: Coolatai Grass. Thatching Grass.

Espigues per parelles

SINÒNIMS: Andropogon hirtus L.; Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steudel) N.J. Anderson;

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Hyparrhenietum hirto-pubescentis. Vores de camins, prats secs i calents. Entre els 50 i els 500 metres d’altitud.

Planta cespisa que pot ultrapassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta que sovint mesura més d’un metre d’alçada, tot i que no sol passar dels 80 cm, cespitosa, que apareix en forma de gespes. Desenvolupa tiges llargues al capdamunt de les quals estan les dues espigues de colors grocs o marrons amb pèls.

Fulles linears, glabrescents

Fulles estretes i glabrescents, de color verd pàl·lid amb el nervi mitjà blanquinós quan són joves, que van agarrant tonalitat rogenca.

Espícules fèrtils amb aresta

Flors en espigues que apareixen per parelles, a la base de les quals hi ha una bràctea amb forma d’espata. Espícules de 4-5 mm, la inferior sèssil i fèrtil, amb aresta, i la superior amb pedicel és estèril i sense aresta. Les glumes són igualment piloses; la lemma de la flor fèrtil és bífida i l’aresta naix entre les dues dents.

Fruit en cariopsi cobert de pèls

Fruit en cariopsi allargat, el fruit típic de les gramínies sec, indehiscent i amb la coberta seminal adherida al pericarpi, és a dir, el que coneguem con un gra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els primers escrits sobre botànica dels que se'n té notícies és el Llibre de jardineria de Marduk-Apal-Iddina II (segle VIII aC), anomenat a la Bíblia com Merodach-baladan, rival de Sargon II d'Assíria i governant de Babilònia. El llibre tracta de les plantes comestibles, farratgeres, medicinals o ornamentals que es conreaven en aquell temps a Mesopotàmia.

Flor femenina amb estigma plomós

USOS I PROPIETATS: L’abellatge s’ha emprat tradicionalment per confeccionar els bucs per hostatjar les colmenes. També s’ha utilitzat per confeccionar cistelles i estores.

És un bon farratge pel bestiar en sòls pobres de clima sec, doncs resisteix la sequera. Aquesta característica la fa idònia per protegir sòls degradats, pedregars i talussos, així com en la jardineria xeròfita.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:Hyparrhenia deriva del grec "hypo" que significa sota, i "arrhen" que significa masculí, al·ludint a les espiguetes masculines que estan a la part inferior, a la base dels raïms.

L’epítet específic hirtaprocedeix del llatí “hirtus” que significa aspre, pelut, en al·lusió als pèls dels fruits.

A l’est d’Austràlia s’ha convertit en una tenaç mala herba

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Botja d’esca. Herba d’esca. Herba de renegat. Ullastre de frare. Fàgnalon rupestre. Castellà: Pelucilla. Yesca. Yesquera. Francès: Phagnalon. Anglès: Western phagnalon. Alemany: Steinimmortelle

Capítol amb bràctees escarioses aplicades

SINÒNIMS: Phagnalon tenorii (Spreng.) C. Presl.; Phagnalon spathulatumCass.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Llocs pedregosos i assolellats, camps de secà abandonats, i també sobre roques, murs i parets seques. Fins els 700 metres d’altitud

Tiges tomentoses ascendents

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata de fins 40 cm d’alçada de tiges tomentoses, ascendents, lignificades a la base.

Fulles alternes de marge ondulat

Fulles alternes, oblongo-lanceolades, de marge ondulat, i de color verd fosc per l’anvers i blanquinoses al revers. Les inferiors semiamplexicaules.

Són característiques les bràctees amb l'àpex arrodonit i aplicades

Flors grogues en capítols solitaris, a l’àpex d’un llarg pecíol, amb involucre format per vàries capes de bràctees escarioses obtuses, amb l’àpex arrodonit, i aplicades. Floreix durant maig i juny.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni amb vil·là, de dispersió hidrocora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hidrocora es diu de la planta que dispersa els fruits o llavors mitjançant l’aigua, ja siga per la pluja, per les escorrenties, pels rius o les corrents marines. El Phagnalon rupestre aprofita la força de les gotes de pluja contra els fruits oberts que llança les llavors, aleshores es diu que la planta és ombrohidrocora.

Capítols solitaris a l'àpex de llargs pecíols

USOS I PROPIETATS: Està en estudi la capacitat antiinflamatòria i antial·lèrgica dels principis químics d’aquesta espècie.

La planta seca i matxucada s’emprava d’esca per encendre el foc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phagnalones deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies.

L’epítet específic rupestrisderiva del llatí “rupes” que significa roca, és a dir, relatiu a les roques, per la tendència a créixer en llocs pedregosos i en les escletxes de les roques.

Família Compositae (Asteraceae)

NOMS: Fonollassa groga. Tàpsia comuna. Croca. Castellà : Candileja. Cañareja. Tuero. Cañaheja. Zumillo. Gallego:Pancierva. Turbit da terra. Èuscara:Bermidorr. Portuguès:Turbit-da-terra. Francès: Thapsie. Anglès: Thapsia.

Umbèl·lules sense bràctees

SINÒNIMS: Thapsia maxima Mill.; Thapsia villosa L.subsp. villosa

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, pinades clares i pastures àrides i degradades. Fins els 1400 metres d’altitud.

Tija robusta de gran alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins la pròxima estació favorable que sortirà renovant la part aèria.

DESCRIPCIÓ: Herba robusta amb tiges que poden arribar als dos metres d’alçada

Fulles 2-3 pinnatipartides en roseta bassal

Fulles en roseta bassal embeinadores, grans, 2-3 pinnatipartides, dividides en folíols amples de marge lobulat i el revers grisenc. Les fulles superiors reduïdes a una beina inflada.

Flors amb cinc pètals grocs

Flors en inflorescència en umbel·la esfèrica sense bràctees, composta per d’umbèl·lules, sense bractèoles, de flors amb cinc pètals grocs, cinc estams i un ovari ínfer amb dos estils. Floreix de maig a l’agost.

Fruit en esquizocarp alat

Fruit en esquizocarp de aproximadament un centímetre de longitud, proveït de quatre ales paral·leles.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’esquizocarpés un aqueni, és a dir, un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) però composat per diversos carpels que, al madurar, es divideix en mericarps d’una sola llavor. Els esquizocarps de la Thapsiatambé s’anomenen diaquenis perquè a la maturitat es divideixen en dos mericarps monosperms.

Umbel·les compostes, sense bràctees

USOS I PROPIETATS: Les plantes d’aquest gènere, concretament la resina de l’arrel, s’han emprat tradicionalment en medicina popular per combatre afeccions pulmonars, constipats i dolors reumàtics, a més de porgant violent i vomitiu, però no és aconsellable el seu ús per la seua toxicitat. En alguns llocs també s’utilitza contra la sarna. Cal tindre en compte que és tòxica, i que el contacte amb la pell pot causar picor i irritació.

L’extracte de l’escorça de l’arrel s’ha utilitzat com colorant per tintar la llana, especialment al segle XVIII.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons Dioscòrideses va posar el nom de Thapsia a una planta trobada per primera vegada a l’illa, avui península siciliana, de Tháspos (θαψος). Es creu que aquesta planta era la Thapsia gargarica L.

El nom específic, villosa, deriva de “villus” que significa pelatge, vellositat, o de “véllus” que era el nom que rebia la llana esquilada. En els dos casos fa referència al borró que cobreix la planta.

En alguns llocs s’ha usat el làtex de l’arrel per impregnar les aigües i poder capturar els peixos estordits pel suc tòxic. Aquesta pràctica, però, està prohibida i ja no s’empra.

Thapsia villosa va ser descrita per primera vegada per Carl Linné en Species Plantarum (1753)

FamíliaUmbelliferae (Apiaceae)

NOMS: Trèvol aspre. Trèvol escabre. Castellà:Trébol. Èuscara: Hirusta. Portuguès: Trevo. Italià: Trifoglio scabro. Francès: Trèfle scabre. Anglès: Rugged Clover. Rough Clover. Alemany: Rauher Klee. Neerlandès: Ruwe Klaver.

Inflorescències axil·lars

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Terrenys pedregosos, vores de camins, camps de conreu, fins els 1500 metres d’altitud.

Herba petita de tiges procumbents

DESCRIPCIÓ: Herba anual petita, de fins un pam, de tiges postrades o procumbents amb pèls.

Fulles amb els nervis corbats al marge

Fulles alternes, trifoliades amb pecíol i estípules triangulars. Els folíols són obovats, pelosos i de marge denticulat, tenen un ataca blanca i els nervis ben marcats a l’anvers i corbats als marges.

Flor papilionàcia menuda amb corol·la blanca

Flors en inflorescències axil·lars amb nombroses flors papilionàcies petites de corol·la blanca. Calze persistent, densament pilós, amb cinc dents desiguals que esdevenen rígides una vegada fecundada la flor. Floreix a finals de l’hivern.

Calze persistent que es torna rígid

Fruit indehiscent, amb una sola llavor, dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La paleopalinologiaaprofita la resistència a la putrefacció del pol·len, i la seua capacitat de fossilització, per extraure, datar i identificar les espècies a les quals pertany. L'anàlisi de pol·len dipositat per plantes en temps passats pot ajudar a reconstruir la història del clima i pronosticar el futur, una part essencial d'investigacions sobre canvis climàtics.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trifolium, deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus.

L’epítet específic scabrumderiva del llatí “scaber” que significa aspre, pels pèls que fan la planta aspra al tacte.

Trifolium scabrum fou descrita per (L.) Sm. i publicada en Species Plantarum 2: 770. 1753.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Adiant. Cap-pilera. Falguerola. Falzia. Castellà : Adianto. Cabello de Venus. Capilera. Culantrillo. Culantrillo de pozo. Falsía. Gallego: cuantrillo. Cuadrillo. Èuscara: Iturri-belar. Garaiska arrunta. Portuguès: Avenca. Capilária. Coentro-de-poza. Italià: Capelvenere comune.Francès: Capillaire de Montpellier. Cheveu-de-Vénus. Anglès: Maidenhair Fern. Hair-of-Venus. Alemany: Frauenhaarfarn. Venushaar. Neerlandès: Venushaar. Vrouwenhaar. Grec: Ψευτοσέλινο.

Frondes amb el raquis fosc

SINÒNIMS: Adianthum capillus-veneris; Adiantum pedantumL.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Adiantion. Llocs ombrívols i humits, a les coves, als pous, fonts i degotissos calcaris. Fins els 1300 metres d’altitud

Habita llocs ombrívols i humits

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Falguera gràcil de fins 40 cm d’alçada que fa una roseta basal de frondes.

Pínnules de les frondes en forma de delta

Frondes 2-3 pinnades, amb raquis molt fosc, quasi negre, i fi, amb pínnules en forma de delta, lobulada, de color verd lluent, molt prima i glabra, amb els esporangis als marge.

Esporangis als marges posteriors de les pínnules

Esporangis disposats en dos línies paral·leles als marges revoluts frontals de les pínnules. Les espores surten d’abril a octubre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La reproducció de les falgueres es fa mitjançant les espores, unes estructures que hi permeten dispersar-se i sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables. Els esporangis tenen la funció de produir i emmagatzemar les espores.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la infusió o decocció de les frondes com

antiinflamatori, mucolític, expectorant i antitussígena, per calmar la tos, contra la icterícia i per facilitar i mitigar els dolors de la menstruació. També s’ha utilitzat com desintoxicant en casos d’etilisme.

Observeu el raquis prim i obscur

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Adiantum deriva del grec “α- a-“, que significa sense, i “diáino” que significa mullar-se, és a dir, Adiantumsignifica que no es mulla, que no es podreix, perquè les frondes no retenen l’aigua.

El nom específic capillus-venerisesta composat per el llatí “capillus”, que significa cabell, i pel genitiu de “Venus”, és a dir, capillus-veneris significa cabells de Venus, pels llargs pecíols negres semblants a una cabellera.

A l’antiga Grècia s’usava, triturat i mesclat amb oli i vinagre, per combatre la caiguda del cabell, seguint la tradició de que les plantes són bones per a les malalties dels òrgans als que s’assemblen.

Plutó, el déu que governava el Hades, portava una corona elaborada amb les frondes d’aquesta planta.

FamíliaAdiantaceae (Polypodiaceae)

NOMS: Filosa. Frare d'estepa. Citinet. Gerreta de mel. Margalida. Rabassot. Castellà: Hipocisto.Melera. Chupamieles. Chuperas. Granadilla. Hipocistide. Perlas. Pinitas. Teticas. Portuguès: Maias. Pútegas. Coalhadas. Ameleira. Italià: Ipocisto comune. Francès: Cytinelle. Cytinet. Anglès: Yellow Cytinus. Hypocistus. Alemany: Gemeiner Hypocist. Grec:Κύτινος ο υπόκιστος. Λύκος της λαδανιάς. Κίτισος.

Inflorescència densa arran de terra

SINÒNIMS: Asarum hypocistis L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Cistion. Rosmarino-Ericion. Màquies, coscollars i llocs on creixen les estepes de flor blanca. Fins els 1300 metres d’altitud.

Planta paràsita d'estepes de flor blanca

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta paràsita de les estepes de flor blanca que s'alimenta a través de les arrels de l’hoste. Les flors apareixen a la primavera per poder ser pol·linitzades.

Planta sense clorofil·la de fulles vermelles

Fulles en forma d’escata, ovato-oblongues, imbricades, de color vermell

Flors unisexuals masculines

Flors grogues en inflorescència densa arran de terra, amb 5-15 flors unisexuals; les inferiors femenines i les superiors masculines; bràctees paregudes a les fulles. Flors amb periant de quatre lòbuls. Vuit estams units en columna.

Fruit en baia groga

Fruités una baia groga de 5-10 mm de diàmetre que contenen nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, Holoparasitaés una planta paràsita que obté tots els nutrients que necessita d’una planta hoste. Les plantes amb aquesta classificació no realitzen la fotosíntesi, no tenen clorofil · la, i s’alimenten mitjançant estructures que penetren en el floema de la planta parasitada, els haustoris, per obtenir la saba elaborada.

Flor unisexual femenina

USOS I PROPIETATS: El suc fresc de tota la planta té propietats astringents i refrescants, indicat per diarrees i colitis. També s'ha utilitzat en la medicina tradicional per tractar la disenteria i els tumors de la gola

Aquesta planta és comestible, i la polpa de l’ovari és dolça, d’un sabor paregut a la mel.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Cytinus ve del grc “kýtinos, ou” que era el nom que rebia el botó floral del magraner (Punica granatum).

L’epítet específichypocistis deriva del grec “hypó” que significa a sota, i “kisthos, .ou” que era el nom de diverses espècies del gènere Cistus, les estepes que fan d’hoste: sota l’estepa.

FamíliaRafflesiaceae

NOMS: Castanyola. Serelló. Sorelló. Surolló. Anyol talictrifoli. Castellà: Macuca. Chufera. Terreños.

Umbèl·lula amb flors blanques

SINÒNIMS: Heterotaenia thalictrifolia Boiss.; Bunium thalictrifolium Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endemisme del sud i sud est de la Península Ibèrica, especialment al nord de la província d’Alacant i el sud el sud de la de València.

HÀBITAT: Scrophularion sciophilae. Pedregars orientats al nord sobre sòl calcari. Entre els 50 i els 1550 metres d’altitud.

Tiges gràcils acabades en umbel·la de 3-9 radis

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges que poden ultrapassar el mig metre d’alçada, gràcils i flexuosos.

Fulles bassalsamb llarg pecíol

Fulles inferiors llargament peciolades, dividides en segments ovats; les mitjanes i superiors 1-2 pinnatisectes, dividides en segments linears escassos, sovint trisectes, amb beines caulinars.

Flors amb pètals emarginats

Flors hermafrodites en umbel·la de 3-9 radis, amb poques o cap bràctea o bractèola. Sèpals poc visibles. Pètals blancs, enters, emarginats. Estilopodi cònic. Floreix d’abril a juliol.

Fruits amb vites filiformes

Fruit amb estils reflexos; ovoide-oblong, val·lècules amb tres vites de costes filiformes, poc aparents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Val·lècula, en botànica, és diu al solc, fissura o esquerda, comprés entre dues sortints rectes i estrets que fa ressalt a la superfície (costa) del fruit de les umbel·líferes.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

Fulla caulinar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Conopodium deriva del grec “kônos, -ou” que significa con, amb forma de con, i “pódion, -ou” que significa peuet, un diminutiu de “poús. Podós” peu. Rep aquest nom pel paregut de l’estilopodi, és adir, el disc format per les bases engruixides dels estils que corona el fruit de les umbel·líferes, a petits peus.

L’epítet específic thalictrifolium ve del nom del gènere de la família de les ranunculàcies "Thalictrum" i "folium" fulla: amb fulles com les de Thalictrum.

FamíliaUmbelliferae (Apiaceae)

NOMS: Linària micranta. Linària arvense. Castellà:Linaria de flor enana. Portuguès:Ansarina. Italià: Linajola minima. Francès: Linaire à petites fleurs.

Inflorescències denses a l'antesi

SINÒNIMS: Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. micrantha (Cav.) Lange; Antirrhinum micranthum Cav.; Linaria parviflora Desf.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT:Thero-Brachypodietalia. Terres de cultiu, erms, pradells anuals de sòls calcaris. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges fèrtils de fins dos pams d'alçada

DESCRIPCIÓ: Planta anual amb pèls glandulosos en la inflorescència, amb tiges fèrtils erectes que poden arribar als dos pams d’alçada, mentre les tiges estèrils no arriben als 10 cm.

Fulles linear-lanceolades

Fulles de les tiges fèrtils linear lanceolades, alternes les superiors, i en verticils de 3 ó 4 les inferiors; les de les tiges estèrils disposades en verticils de 3 ó 4 fulles.

Flor molt petita amb esperó inferior a 1 mm

Flors en inflorescències denses a l’antesi, més laxa a la fructificació. Flors blaves amb venes més obscures i un petit pecíol. Calze amb cinc sèpals subiguals. Corol·la labiada molt petita (2,5-5 mm) amb esperó de menys d’un mil·límetre, recte o poc corbat, i el paladar més claret. Floreix de març a maig.

Fruit en càpsula

Fruit en capsula subglobosa glabra o amb pèls glandulosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Empèdocles d'Agrigent (490-430 aC), el representant més conegut de l'Escola Pitagòrica, va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que les destorbem, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empèdocles també va assenyalar que el cos d'una planta no forma un tot integrat, com el d'un animal, sinó que sembla com si cada part visqués i cresqués pel seu compte.

Pèls glandulosos en la inflorescència

USOS I PROPIETATS: No hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Linaria deriva del llatí “linaria, -ae” que és el taller on es treballa el lli, pel paregut de les fulles amb les del lli (Linum usitatissimum L.)

L’epítet específic micranthaderiva del grec “μικρός mikrós” que significa petit, i de “ανϑοϛ ánthos” que significa flor, és a dir, de flor petita.

FamíliaScrophulariaceae

NOMS: Pastura bulbosa. Pèl de bou. Pèl de ca. Castellà : Grama cebollera. Heno mínimo. Pluma rizada. Grama. Italià: Gramigna bulbosa. Fienarola bulbosa. Francès: Pâturin bulbeux. Anglès: Bulbous Bluegrass. Bulbous Meadow-grass. Bulbous Poa. Alemany: Knolliges Rispengras. Knolligenrispengras.

Espiguetes en panícula

SINÒNIMS: Poa bulbosa L. var. vivipara Borckh.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats secs, clarianes de pinars, marges de camins i llocs trepitjats i nitrogenats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Gramínia cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta gramínia vivaç, cespitosa, glabra, amb tiges inflades amb bulb a la base, erectes, cilíndriques i llises, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles curtes i estretes

Fulles curtes i estretes, planes i un poc aspres al tacte. Beina llisa i lígula oblongo-lanceolada.

De vegades les flors són substituides per propàguls asexuals

Flors en panícula d’espiguetes ovalades, de vegades tintades de porpra i amb glumes trinervades. Floreix a la primavera (abril-juny).

Ací podem veure les plàntules a la planta mare

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica també es produeix el fenomen del viviparisme quan les llavors germinen estant encara en la planta mare alimentant-s’hi durant un temps. De vegades la Poa bulbosa té la particularitat de substituir les espiguetes per propàguls asexuals que es transformen en plàntules per dispersar-se, el que es considera un cas de pseudoviviparisme, ja que la plàntula no es forma a partir d’una llavor que germina a la mateixa planta mare.

USOS I PROPIETATS: És comestible i és un bon aliment per al ramat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Poaderiva del grec "πόα poa", que significa herba.

L’epítet específic bulbosave del llatí "bulbus" que significa bulb, ceba, és a dir, amb bulb, bulbós.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Botgeta. Botja d´escombres. Mantell. Socarrell. Occità: Pinausèl, Pè d'aucèl, Tamós. Castellà : Bocha. Mijediega. Socarrillo. Èuscara:Zarrantza. Zerrentza. Portuguès:Erva-mata-pulgas. Italià: Trifoglino legnoso. Francès: Dorycnie sous-ligneuse, Dorycnie à cinq feuilles. Badasse. Anglès: Canary clover. Badassi. Alemany:fünfblättriger Backenklee.

Flors en glumèruls de curt peduncle

SINÒNIMS: Dorycnium suffruricosumVill.; Lotus dorycnium L.;

Observacions: Té dues subespècies: la ssppentaphyllum, amb una mata molt lignificada a la base que habita sòls no salins o molt poc salins; i la ssp gracile, una planta poc lignificada, subherbàcia, que es cria en sòls moderadament salins, només a Catalunya i País Valencià. Els exemplars d’aquesta fitxa són de la ssp. pentaphyllum.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Pinars, coscollars, pastures seques, en substrats bàsics o àcids. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges ascendents i lignificades

DESCRIPCIÓ: Planta amb tiges ascendents que no solen passar dels 50-60 cm d’alçada, lignificada a la base, molt ramificada, amb pèls aplicats que donen aspecte de cendrosa, grisa.

Fulles amb cinc folíols

Fulles sèssils, palmaticompostes però sense raquis, car sembla que els cinc folíols oblogo-linears surten directament de la tija. També estan coberts de pèls aplicats.

Flors papilionàcies petites amb la corol·la blanca

Flors blanques, amb la típica forma papilionàcia, reunides en glomèruls de flors amb curt peduncle. Les inflorescències tenen, generalment, una bràctea amb 1-2 folíols foliosos. Calze amb el tub major que els llavis i dents triangulars majors al llavi superior. Corol·la amb l’estendard i les ales blanques. Androceu amb tots els estams soldats menys un que va lliure (diadelf). Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en llegum dehiscent

Fruit en llegum ovoide sense pèls (glabre), de color marró vermellós i dehiscent per dues valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les algues i les plantes són els responsables de la captació de l’energia solar mitjançant la qual es converteixen en els productors primaris de matèria orgànica i els generadors de l’oxigen de l’atmosfera que ens permet viure.

USOS I PROPIETATS: Com indica algun dels noms populars, s’ha emprat per confeccionar escombres amb les tiges resistents i flexibles. També s’utilitzaven per encendre el foc a les cases i als forns de pa.

És planta mel·lífera, apreciada per la qualitat de la mel que les abelles fan amb les seues flors, i els conills, les llebres i les perdius s’alimenten amb els seus fruits.

Es pot emprar en jardineria xeròfita per bordures o per cobrir el sòl en llocs secs, doncs creix en substrats pobres, no necessita reg i suporta la poda i el fred.

Calze amb cin dents triangulars

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Dorycnium era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes, citades per Dioscòrides i Plutarc, que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat.

L’epítet específic pentaphyllumve del grec “πέντε pénte” que significa cinc, i de “φύλλον phýllon” que significa fulla, és a dir, amb cinc fulles, perquè cada fulla autèntica sembla que són cinc fulles diferents verticil·lades.

Brota amb facilitat després d’un incendi i, com bona lleguminosa, enriqueix els sòl fixant el nitrogen de l’atmosfera mitjançant els bacteris que viuen als nòduls radiculars.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Centaura. Herba de Santa Paula. Pericó roig. Castellà: Clavellina del campo. Centaurea. Pericón. Hiel de la tierra.

Flors en cima corimbiforme

SINÒNIMS: Gentiana quadrifolia L.; Centauriumlinariifolium ; Centauriumtriphyllum

Observacions:Comprèn dues subespècies: la subsp. barrelieri, que és la més abundant, de flors grans, amb els lòbuls de la corol·la de 6-12 mm. La subsp. quadrifolium var. parviflorum està confinada al nord-est del territori sicòric, a les timonedes gipsícoles i té les flors més petites, amb els lòbuls de 2,5-4 mm.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Deschampsion mediae: Pradells gespitosos dels sòls humits, sovint calcigats i compactes, en terrenys calcaris margosos per on s’escola l’aigua de pluja.

Tiges quadrangulars ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen; o Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de fins 40 cm d’alçada amb una o diverses tiges quadrangulars ramificades a la part superior. Sol tindre una roseta bassal i de vegades dos.

Fulles bassals amb tres nervis

Fulles en roseta bassal linear-espatulades amb l’àpex obtús i 1-3 nervis. Les fulles de les tiges (caulinars) són linears o linears-lanceolades, més petites quan més amunt.

Estams amb les anteres torçudes en espiral

Flors en cima corimbiforme de pedicels curts. Flors hermafrodites i pentàmeres de 2-3 cm de diàmetre. Calze en tub amb cinc lòbuls linears profundament dividits. Corol·la en forma d’embut amb cinc lòbuls oblongo-el·líptics de color rosa purpurescent o rarament blanques. Androceu amb cinc estams inserits al tub de la corol·la, amb anteres exsertes i torçudes en espiral. Ovari súper amb estil bífid. Floreig en maig fins a setembre.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, que ultrapassa el calze, que conté moltes llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És molt curiosa la forma que tenen les anteres, com una petita espiral, en forma d’essa. També és curiós les aletes de la tija, estretes i visibles a contrallum, que s’alternen al passar d’un nus a l’altre, perquè arrenquen de la base de les fulles enfrontades i estes es creuen amb les precedents.

Corol·la amb cinc lòbuls rosats

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com aperitiva, digestiva, carminativa, desinfectant, cicatritzant i antiinflamatòria. També és antibacteriana i antifúngica. És molt amarga i pot irritar l’aparell digestiu si s’abusa.

Forma part de nombrosos aperitius, vins aromatitzats i vermuts casolans.

Rarament la corol·la té els lòbuls blancs, com aquests

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric “Centaurium” ve del grec “kentaureios” que es refereix al centaure mitològic mig home i mig cavall. Una antiga llegenda grega explica que Hèrcules va ferir al noble centaure Chiron amb una fletxa mullada amb la sang verinosa de la serp marina Hidra. Chiron es va curar la ferida mortal al peu amb l’herba centaura.

L’epítet específic quadrifoliumderiva del llatí "quáttuor", que significa quatre, i de "folium" que significa fulla, és a dir: amb quatre fulles.

FamíliaGentianaceae

NOMS: Xafarroni. Castellà: Hinojo marino. Italià: Eleoselino.

Umbèl·lula amb flors grogues

SINÒNIMS: Elaeoselinum hispanicum (Lange) Pau;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Zones rocoses, brolles termòfiles, de sòls calcaris o margosos. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba amb una tija robusta de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, de manera que renoven la part aèria cada any.

DESCRIPCIÓ: Herba umbel·lífera de tija robusta que pot arribar al metre d’alçada

Fulles bassals de contorn triangular

Fulles bassals de contorn triangular, 3-4 pinnatipartides, dividides en segments linears, els de darrer ordre mucronats.

Flors grogues

Flors en inflorescències en umbel·la terminal quasi esfèrica i composta. Bràctees linear-lanceolades. Flors amb cinc pètals grocs.

Fruit en aqueni doble

Fruit en aquenis dobles, amb ales membranoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu umbel·la quan les flors provenen de nusos tan pròxims que sembla que surten del mateix punt i arriben totes al mateix nivell. La majoria d’umbel·líferes són compostes, és a dir, que les umbel·les porten a l’àpex altres umbel·les més petites dites umbèl·lules. A la base de la umbel·la poden haver-hi bràctees formant un involucre, i a la base de les umbèl·lules pot haver, igualment, un involucel.

USOS I PROPIETATS:Els pastors italians l’empraven posant les fulles al fons d’un embut, a mena de filtre, per abocar la llet i, al mateix temps, aromatitzar-la.

Umbel·la terminal composta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Elaeoselinum ve del grec “élaion” que significa oli, especialment el d’oliva, i de “sélinon”que era el nom que rebia l’api. Probablement perquè els fruits tenen canals oliosos o resinífers i les fulles tenen certa semblança amb les de l’api.

L’epítet específic asclepiumderiva del grec “Ἀσκληπιός Asclépios”, Asclepi, per les propietats medicinals de la planta. Asclepi és el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i de Coronis, i pare, entre altres, de Panacea. Conta el mite que quan Coronis estava embarassada d’Apol·lo, s’enamorà d’un arcadi anomenat Ischys. En assabentar-se Apol·lo matà a Ischys i a Coronis. Quan anava a incinerar Coronis, Hermes salvà al fill, Asclepi, de les flames i l’entregà a Quiró, que el va instruir en l’art de la curació.

En les arrels d'aquesta planta creix el fong Pleurotus eryngii var.elaeoselini .

FamíliaUmbelliferae (Apiaceae)

NOMS: Falzia. Falzia glandulosa. Castellà: Culantrillo glanduloso. Portuguès: Avençao peludo. Italià: Asplenio ghiandoloso. Francès: Asplénium de Pétrarque. Asplénium glanduleux. Doradille de Pétrarque.

Petita falguera

SINÒNIMS: Asplenium glandulosum Loisel.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Escletxes de roques calcàries. Fins els 1100 metres d’altitud.

Creix a les escletxes de les roques calcàries

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, fins que arribe l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Falguera petita que suporta el sol de forma tangencial a primeres hores del matí o les últimes del dia.

Frondes de fins 15 cm amb pines glanduloses

Frondes de fins 15 centímetres de longitud, amb pèls glandulosos, de color verd fosc, pinnades, amb pines oposades de marge lobulat i àpex arrodonit. El pecíol és igual o menor que la meitat de la fronda. El raquis és negrós a la part inferior i verd a la part superior.

Sorus amb indusi blanc i denticulat

Sorus el·líptics amb indusi blanc denticulat. Pot esporular tot l’any però especialment de febrer a juny.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que suporta llargs períodes de sequera, els mesos més secs d'estiu entra en estivació, deshidratant les seves fulles, que aparentment semblen mortes. Amb les primeres pluges de tardor les fulles seques es rehidraten i tornen a ser verdes.

USOS I PROPIETATS: A aquesta planta se li adjudicaven, a l’Edat Mitjana, propietats curatives de malalties que suposaven lligades a la melsa, com per exemple la melancolia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asplenium deriva del prefix privatiu grec "α- a-" que vol dir sense, i “σπλήν splén” que significa melsa, per les suposades propietats curatives de la melsa.

L’epítet específic petrarchaeés degut a que l’espècie està dedicada al poeta aretí Francesco Petrarca (1304-1374) que descriu la natura, amb detalls geològics i botànics.

Asplenium petrarchae fou descrita per (Guérin) DC. in Lam. & DC. y publicado en Flore Française. Troisième Édition5: 238. 1815.

FamíliaAspleniaceae (Polypodiaceae)

NOMS: Trèvol. Trèvol de prat. Trefle. Fenarola. Castellà:Estrebo. Fenarda. Trébol. Trébol amarillo. Èuscara:Hirusta. Portuguès: Trevo. Italià: Trifoglio campestre. Trifoglio giallo. Trifoglio olandese. Francès: Trèfle des champs, Trèfle jaune. Anglès:Low hop clover. Field Clover. Hop Trefoil. Alemany:Feld-Klee. Gelber Acker-Klee. Neerlandès:Liggende Klaver. Grec:Τριφύλλι πεδινό. Τριφύλλι του κάμπου.

Flors en glomèruls axil·lars densos

SINÒNIMS: Trifolium procumbens auct.; Trifolium agrarium auct.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps, vores de camins, herbassars. Fins els 1400 metres d’altitud.

Petita herba amb tiges postrades de poc més d'un pam

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual, de fins un pam, amb tiges postrades o ascendents, robustes, ramificades i pubescents

Fulles trifoliades amb curt pecíol i estípules a la base

Fulles trifoliades amb curt pecíol a la base del qual hi ha dues estípules agudes més petites que el pecíol. Folíols obovats, de marge dentat i el senar peciolulat.

Flors papilionàcies amb estendard estriat i corbat a l'àpex

Flors en densos glomèruls axil·lars i pedunculats amb 20-30 petites flors hermafrodites i zigomorfes. Calze tubular amb cinc dents. Corol·la papilionàcia, de color groc, amb l’estendard estriat, corbat a l’àpex i major que les ales que són divergents. Androceu amb 10 estams diadelfs. Gineceu amb estil acabat en estigma terminal. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en llegum

Fruit en llegum indehiscent amb una sola llavor groguenca i llisa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Junt a les gramínies, les lleguminoses composen la família de plantes més important per als éssers humans per la gran quantitat d’aliment per a persones, pel ramat i per la producció de productes industrials.

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és important com planta farratgera per l’alimentació del bestiar que pastura pels prats.

També és important per la regeneració de sòls degradats tant per la cobertura, que minimitza l’efecte de l’erosió, com per les bactèries de les seues arrels que fixen el nitrogen atmosfèric al terra, enriquint el substrat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus..

L’epítet específic campestreve del llatí “campus” que significa lloc pla, camp, és a dir, del camp, perquè es troba freqüentment als camps.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Herba capçotera. Herba de borm. Velluts de plata i or. Herba cotonera. Occità:Erbo dóu tarnagas. Castellà: Hierba algodonera. Siempreviva española. Padre e hijos. Gallego: Herba dos vermes. Herba cotoeira. Italià: Bambagia spatolata. Francès:Cotonnière pyramidale. Cotonnière spatulée. Anglès: Broadleaf Cottonrose. Broad-leaved Cudweed. Alemany: Niederliegendes Filzkraut. Spatelblättriges Fadenkraut. Neerlandès: Spatelviltkruid.

Flors en glomèruls a les bifurcacions de les tiges

SINÒNIMS: Filago germanica L.; FilagoprostrataDC.; Filago spathulata C. Presl.;

Observacions: És una espècie molt variable que es presenta en diferents subespècies al territori Diànic: subsp. pyramidata i subsp. fuscescens.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, erms. Fins els 1300 metres d’altitud.

Petiuta herba anual coberta de pèls sedosos

DESCRIPCIÓ: Herba anual petita coberta de pèls llargs i sedosos, amb tija erecta o postrada, de fins 40 cm d’alçada, ramificada a la part superior per bifurcació.

Fulles i tija cobertes de pèls

Fulles linears o espatulades, de marge enter i cobertes de pèls com la tija

Flors en capítols piramidals

Flors en petits capítols piramidals amb cinc angles ben marcats que també estan coberts de pèls. Als capítols apareixen agrupats en glomèruls a les bifurcacions de les tiges o bé a l’àpex de les mateixes. Calze reduït a una corona de pèls. Corol·la amb cinc pètals de color groc soldats en un tub. Cinc estams amb les anteres soldades en un tub. Ovari ínfer. Floreix a la primavera.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni pilós ovoide amb papus format per pèls escàbrids persistents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes medicines i algunes drogues, com el cànnabis, la cafeïna, i la nicotina vénen directament del regne vegetal. L'aspirina, que originalment va venir de l'escorça de salze, és un exemple. Potser hi hagi moltes plantes que puguin proveir de medicaments que alleugin malalties en el futur però que encara estan sense investigar i descobrir.

USOS I PROPIETATS: El nom comú en català, “herba de borm”, suggereix que fou emprada per combatre aquesta malaltia contagiosa del bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Filago deriva del llatí "filum" que significa fil, en referència als fins pèls que componen el indument de les plantes d’aquest gènere.

El nom de l’espècie, pyramidata, ve del grec “πὔρἄμίς pyramís” que significa piràmide, és a dir, piramidal, en forma de piràmide, per la forma del involucre.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: All porrit. All de serp. All porret. All porro. Porradell. Occità: Porri fèr . Castellà : Ajo-puerro. Puerro silvestre. Ajoporro. Èuscara: Basaporrua. Portuguès: Porro bravo. Alho de verâo. Italià:Porraccio. Francès: Ail faux poireau. Carambole. Poireau du Levant. Anglès:Elephant Garlic. Great round-headed Leek. Wild Leek. Alemany: Acker-Knoblauch. Sommer-Knoblauch. Grec:Αγριοκρέμμυδο. Πράσσο. Άλλιο το αμπελόπρασσο.

Inflorescència esfèrica gran

SINÒNIMS: Allium getulum Batt. & Trab.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, camps, erms. Fins els 700 metres d’altitud

Tija robusta de fins un metre i mig d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba amb una tija florífera robusta que pot arribar al metre i mig d’alçada, sent l’all de major talla de tots els alls silvestres del territori.

Fulles planes i acanalades

Fulles planes, acanalades i embeinadores.

Flors rosades o purpúries

Flors de color rosat o purpúries en inflorescència esfèrica gran, amb espata d’una sola valva que cau a l’antesi. Floreix a finals de primavera i principis d’estiu, entre juny i juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Alliumsón plantes perennes bulboses que formen compostos químics (principalment sulfòxid de cisteina) que els donen una olor i gust característics.

USOS I PROPIETATS: Se li atribueixen les mateixes propietats que a l’all comú, però atenuades. Els bulbs i les fulles tenen propietats antisèptiques, febrífugues, diürètiques, estimulants i vasodilatadores.

S’empra en cuina com condiment. L’all porro que s’utilitza per fer sopes i cremes de verdura és la varietat cultivada d’aquesta espècie, l’Allium ampeloprasum ssp porrum.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Alliumés d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all. Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶςallãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic ampeloprasumderiva del grec "αμπελος ámpelos" que significa la planta de la vinya, i de "πράσιος prasios" que era el nom del porro, és a dir, all porro que creix a les vinyes.

Les referències de l’all porro en la literatura és dels sumeris, i està datada en 2600-2100 abans de Crist. L'all també s'esmenta en la Bíblia, en l'època de l'èxode, i en el Talmud.
Aquesta espècie formava part de la dieta bàsica dels constructors de les piràmides egípcies. Diversos grans d'all van aparèixer en la tomba de Tutankhamon (c.1370-52 AC), i el seu ús tradicional ha estat esmentat per Hipòcrates, Galè, Plini el Vell i Dioscòrides per a moltes combatre paràsits, problemes respiratoris, mala digestió i baixa energia.

Diu una llegenda musulmana que quan Satanàs va sortir del Jardí de l'Edèn després de la caiguda, l'all es va aixecar del seu pas a l'esquerra i la ceba de la dreta.

Amb l’all es fa el vinagre dels quatre lladres, dit així perquè durant la plaga a Marsella de 1722 quatre lladres feren un bon botí saquejant els cossos de les víctimes de la pesta. Que els quatre lladres escaparen del contagi fou possible, segons la llegenda, a la protecció d’un vinagre fet amb la infusió d’herbes i all.

Louis Pasteur va publicar en 1858 l’estudi que acreditava a l’all i a la ceba com antibacterians.

FamíliaLiliaceae (Amaryllidaceae)

NOMS: Santònica. Bretònica. Betònica. Herba de Sant Blai. Estaquis valenciana. Castellà: Hierba de San Blas. Yerba olodera. Basc: Batanitza. Portuguès: Herva do souto. Staquia. Italià: Stregona ventrazza. Francès: Épiaire d'Héraclée.

Verticil·lastres de 4-10 flors

SINÒNIMS: Stachys valentina Lang.; Stachys heraclea var. valentina (Lag.) Pau;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Pastures, marges, clarianes de bosc, sobre sòl calcari. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud.

Herba d'un o dos pams d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne d’un o dos pams d’alçada amb tiges quadrangulars verdes amb pèls

Fulles amb dents arrodonides

Fulles el·líptiques amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenades), limbe rugós i pilós, amb els nervis molt marcats. Les bassals en roseta amb els pecíols més llargs que les de la tija (caulinars).

Corol·la color crema amb taques violàcies

Flors en verticil·lastres de 4-10 flors amb bràctees, de llargs i sedosos pèls, que van fent-se més menudes progressivament cap a l’àpex. Calze tubular amb dents triangulars i quasi punxants. Corol·la, color crema amb taques violàcies, en tub acabat en un llavi superior enter amb pèls blancs, i un llavi inferior acabat en tres lòbuls, el central major. Estams que sobresurten del tub de la corol·la amb pèls a la base del filament. Ovari súper i estigma bífid. Floreix de març a juny.

Fruit en núcula subglobosa

Fruit en núcula subglobosa i llisa, de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les labiades són pentàmeres, és dir, tenen cinc peces per verticil però la corol·la, tot i sent pentàmera, ens mostra, normalment, dos pètals només, el superior, que prové de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres. És per això que l’inferior mostra sovint tres lòbuls, que pertanyen als tres pètals units.

Tiges quadrangulars

USOS I PROPIETATS: Les fulles i summitats florides tenen propietats febrífugues i digestives. Rebaixa la sang alleugera les infeccions de gola, bronquis i estomac. Després de menjar facilita la digestió, i és un tònic nerviós per calmar la histèria, les palpitacions i el mal de cap.

També és vulnerària i s’empra en casos de ferides infectades i úlceres que cicatritzen malament.

És una de les plantes que s’usen per a fer el popular “herbero”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Stachysderiva del grec “stáchys, -yos” que significa espiga, particularment la del blat, per la disposició de les flors al llarg de la tija. Plini ja utilitzava aquest nom per referir-se, possiblement, a la Betonica annua L.

L’epítet específic, heraclea,fa referència a diverses ciutats de l’antiguitat o, possiblement, a la Via Heraclea, que discorria per la vora del Mediterràni entre Roma i Gades (Cadis), i coincideix amb l’àrea de distribució de l’espècie.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Colutea brevialata Lange

Galium tricornutum Dandy

Centaurea aspera subsp. stenophylla (Dufour) Nyman

Hyparrhenia hirta (L.) Stapf

Phagnalon rupestre (L.) D. C.

Thapsia villosa L.

Trifolium scabrum L.

Adiantum capillus-veneris L.

Cytinus hypocistis (L.) L.

Conopodium thalictrifolium (Boiss) Calest.

Linaria micrantha (Cav.) Hoffmanns. & Link

Poa bulbosa L.

Dorycnium pentaphyllum Scop.

Centaurium quadrifolium (L.) López & Jarvis

Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol. subsp. asclepium

Asplenium petrarchae (Guérin) D.C.

Trifolium campestre Schreb.

Filago pyramidata L.

Allium ampeloprasum L.

Stachys heraclea All.