Menuda Natura

NOMS: Bambollera. Lletera visquera. Bofeguera. Occità: Jinuscla, Lachusclo, Lanjoscla, Lantrèsa. Castellà: Tártago de valencia .Croca. Hierba topera. Lechetrezna macho. Èuscara: Esne-belarra. Portuguès: Maleiteira maior. Titímalo maior. Trovisco. Italià: Euforbia cespugliosa. Francès: Euphorbe des garrigues. Euphorbe characias. Anglès: Mediterranean Spurge. Alemany: Characias-Wolfsmilch. Palisaden-Wolfsmilch. Grec: Ευφορβία η χαρακίας. Φλόμος. Γαλατσίδα.

Ciatis amb les fulles bracteals soldades

SINÒNIMS: Tithymalus characias (L.) Hill; Euphorbia cuatrecasasii Pau;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Rhamno-Quercion. Coscollars, carrascars, clarianes de pinars, de sòl preferentment calcícola. Fins els 1500 metres d’altitud

Planta amb tiges erectes de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, que pot arribar al metre d’alçada, de vàries tiges (pluricaule) rosades, erectes i subllenyoses a la base, gruixudes i sense fulles a la part inferior, on es poden veure les cicatrius foliars. És fàcil de reconèixer per l’olor fètida i pel color marró fosc de les glàndules, ja que la resta de lletereses grans les tenen de color groc verdós.

Fulles repartides en espiral al llarg de la tija

Fulles esparses, disposades en espiral, linear-oblanceolades atenuades al pecíol que no es veu, gruixudes i glauques, de color verd blavós. Les fulles estan situades a la part superior de la planta, doncs a la part inferior només hi ha la cicatriu que deixen al caure.

Flors masculines envoltades pels nectaris obcurs característics de l'espècie

Ciatis en umbel·la terminal d’11-21 radis, acompanyada de nombrosos radis axil·lars. Fulles bracteals ovades i soldades. Nectaris de color entre rogenc obscur i negre amb dos petits apèndix. Floreix de febrer a juliol.

Fruit en càpsulacoberta de pèls

Fruit en càpsula llisa i pilosa amb tres llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica distintiva d’aquesta lletera són els nectaris de color fosc. Els nectaris són els òrgans que produeixen un líquid ric en sucres, el nèctar, que serveix per atreure els animals, en aquest cas insectes, que se'n nodreixen i que ajudaran a la pol·linització.

USOS I PROPIETATS: El nom de lletera “visquera” és perquè amb el seu làtex es feia un visc per caçar tords i pardalets.

En medicina popular s’ha emprat com porgant, i també en veterinària. El làtex vulnerant s’usa per eliminar berrugues. Cal tindre en compte, però, que el làtex és tòxic, irritant per contacte amb la pell i, per via oral, provoca irritació gàstrica i gastroenteritis.

Actualment s’utilitza en jardineria, especialment en jardins xeròfits amb baix manteniment, doncs és capaç de resistir grans períodes de sequera.

Ciatis amb flors masculines i femenines (a sota)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix al troià Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou,” era el nom que rebia una lletera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic characiasderiva del grec “charaxias”, una eufòrbia citada per Dioscòrides.

Diu el Dioscòrides que, mentre s’arreplegava el làtex de l’Eupforbia characias, es recomanava no tindre el vent de cara, ni tocar amb les mans els ulls i, fins i tot, untar-se la cara i el coll amb oli barrejat amb vi, per evitar irritacions.

En canvi a l’Orient Mitjà es creu que la planta protegeix i purifica, raó per la qual després d’un naixement es porta una rama de bambollera a la casa per purificar i protegir al nadó.

FamíliaEuphorbiaceae

NOMS: Molinets. Silene glauca. Castellà: Colleja.

Inflorescència en monocasi

SINÒNIMS: Silene glauca Lag.; Silene ambigua Cambess.; Silene setabensis Dufour;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Erms i pradells xeròfits anuals de sòls rocosos poc profunds i eutròfics de composició calcària. Fins els 500 metres d’altitud

Herba de tiges ascendents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba ascendent, ramificada i pubescent, de fins 40 cm d’alçada

Fulles oposades finament pubescents

Fulles oposades, mucronades, finament pubescents, les inferiors amb llarg pecíol i espatulades; les superiors de espatulades a linears.

Pètals bilobats i lígula corol·lina

Flors en inflorescències en monocasi de fins 10 flors. Calze, amb dents triangulars, creuat de dalt a baix per línies fosques, amb curt pèls suaus, que s’infla en la part superior després de la floració, mentre la base queda estreta. Corol·la amb pètals bilobats de color rosa i lígula corol·lina bipartida. Floreix de març fins a juny.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula subglobosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:De vegades els pètals lliures s’estreteixen a la base format la ungla separada del limbe que és la part més ampla. Els pètals així es dobleguen formant un angle molt obert, de 90⁰ o més. En algunes espècies, com les Silene, apareix, al punt on es doblega el pètal, un apèndix laminar anomenat lígula corol·lina.

El calze s'unfla en la part superior després de la floració

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Altres autors, però, aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

El nom específic secundifloraderiva del llatí “secundus” que significa segon, que ve després, i de “flos, floris” que significa flor, segurament perquè les flors van obrint-se una després de l’altra.

FamíliaCaryophyllaceae

NOMS: Qualladora. Qualla-llets. Espunyidella. Castellà : Cuajaleches.

Inflorescències en cimes umbel·lades multiflores

SINÒNIMS: Galium mariolense Rouy

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-levantí

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars assolellats en sòls calcaris i margosos. Fins els 1100 metres d’altitud.

Tiges gràcils un poc lignificades a la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen a brotar amb l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges de fins 30 cm, gràcils però lleugerament lignificades a la part inferior, decumbents, poc ramificades, anguloses i aspres al tacte.

Fulles verticil·lades

Fulles en verticils de 5-7 fulles estretament lanceolades, glabres, amb un nervi principal i àpex hialí.

Corol·la amb quatre lòbuls groguencs

Flors agrupades en inflorescències amb cimes umbel·lades multiflores laxes amb bràctees foliàcies verticil·lades. Flors tetràmeres amb curt pedicel; corol·la rotàcia, glabra, groguenca, amb lòbuls aguts. Quatre estams amb antera groga. Ovari amb estil acabat en estigmes globosos. Floreix en abril, maig i juny.

Fruit en forma de ronyó glabre

Fruit reniforme, brillant i papil·lós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un verticilés un conjunt de fulles o d’òrgans que naixen al mateix nivell en una tija o eix, car quan surten més de dues fulles al mateix nivell de la tija o eix, del mateix nus, diguem que són fulles verticil·lades.

USOS I PROPIETATS: Com els seus noms populars indiquen, s’empra per quallar la llet per elaborar formatge.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè alguna espècie d’aquest gènere s’emprava per quallar la llet, segurament Galium verum, però G. valentinum també té aquesta propietat, com indiquen alguns noms comuns.

El nom específic valentinumfa referència al lloc geogràfic de procedència i d’on és endèmica: el País Valencià.

El seu caràcter estolonífer contribueix al èxit de la seua propagació en medis alterats o cremats, raó per la qual, a pesar de tindre un territori reduït i sotmès a continus incendis forestals, és una espècie que no està en perill.

FamíliaRubiaceae

NOMS: Angilaga negra. Argelaga. Argelaga vera. Argelaga negra. Argilaga borda. Gatosa negra. Occità:A gadós, Argelas, Argelat, Argelièr, Arjalas, Arjalàs, Babís, Brusca, Ginèsta ponchuda, Toja . Castellà : Aliaga. Aulaga. Tojo. Èuscara: Elorri-triska. Xiristola. Portuguès: Aspalatho de Hespanha. Italià: Ginestra scorpione. Francès: Genêt épineux. Genêt scorpion.Alemany: Skorpion-Ginster. Grec: Γενίστα.

Flors reunides en fascicles

SINÒNIMS: Spartium scorpius L.; Argelasia scorpius (L.) Fourr.; Corniola scorpius (L.) C.Presl; Corothamnus purgans (L.) Ponert;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Clarianes de boscs, matollars, prats secs, camps abandonats, sobre sòls gipsífers, margosos o calcari. Fins els 1700 metres d’altitud.

Arbust amb espines de ramatge espés

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per sota dels dos metres d’alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbusts perenne i calcícola, molt ramificat, amb tiges de color grisenc que només tenen fulles a la primavera, la resta de l’any fa unes espines axil·lars robustes i estriades que formen un angle molt obert amb la tija. Pot arribar als dos metres d’alçada.

Fulles petites que només apareixen a la primavera

Fulles són petites, de menys d’un centímetre, simples, alternes, subsèssils i amb pèls.

Flors papilionades de color groc intens

Flors reunides en fascicles. Calze bilabiat i acampanat, amb dos dents el llavi superior i tres l’inferior, més curt que el tub de la corol·la. Aquesta té la forma característica papilionada, de color groc fort, amb l’estendard i la carena d’una mida semblant i divergents. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper, estil arquejar a l’àpex i estigma el·líptic. Floreix de febrer a juliol.

Fruit en llegum allargat i comprimit

Fruit en llegum allargat i comprimit, de fins 4 cm, amb les granes marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La interacció entre plantes i insectes, mitjançant la pol·linització, és ben coneguda però hi ha altres maneres com, per exemple, els cecidis. Els cecidis són produïts per nematodes, àcars o insectes que ponen els ous als teixits vegetals. Les plantes reaccionen amb una hipertròfia dels teixits que encapsula l’ou i protegeix i alimenta la larva. En aquest cas es tracta d’un cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga.

Cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga

USOS I PROPIETATS: S’emprava tradicionalment, com l’altra argelaga (Ulex parviflorus Pourr,) per netejar l’interior de les xemeneies. Es lligaven angilagues fent un feix compacte i es desplaçava amunt i avall per la xemeneia per llevar el sollim, la sutja, del fumeral. Per les característiques semblants també comparteixen usos com el socarrat del porc en la matança o per encendre el foc per ser de fàcil combustió.

Amb les flors, junt a les de la Reseda luteola, s’elaborava un tint per tenyir de groc les teles de llana.

S’empra sovint per restaurar talussos secs o pedregosos, doncs és una planta que fixa el sòl, no requereix molts nutrients i aguanta bé la sequera. Per aquests mateixos motius és utilitzada en xerojardineria.

És una de les plantes valencianes d’interès mel·lífer.

Les espines fan un angle molt obert amb la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Genistave del llatí “genista, -ae”, que era el nom de vàries ginestes citades per Plini, Virgili i altres.

El nom de l’espècie scorpiusve del grec “scorpios”, que significa escorpí, per les agudes espines que poblen la planta.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Cua de gos faurada. Lamàrquia. Raspalls. Castellà: Cepillitos. Grama dorada. Italià: Lamarckia. Francès: Lamarckia dorée. Lamarckie. Anglès: Golden Dog's-tail. Goldentop Grass. Alemany: Goldgras.

La inflorescència pren aquest color daurat a la maturitat

SINÒNIMS: Cynosurusaureus L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Hordeion leporini. Vegetació terofítica de les vores dels camins assolellats, mitjanament ruderal. Fins els 350 metres d’altitud.

Herba cespitosa que no passa del pam d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba cespitosa glabra amb nombroses tiges floríferes, que pot arribar al pam d’alçada.

Fulles de limbe pla amb el nervi central marcat

Fulles de limbe pla de 2-5 mm d’amplada amb el nervi central molt assenyalat i la beina de la fulla superior

inflada. Lígula membranosa oblonga.

Fascicles formats per 3-5 espícules estèrils que n'envolten una de fèrtil

Flors en panícula oberta, densa i unilateral, és a dir, amb les espiguetes orientades en la mateixa direcció. Els branquillons porten un fascicle format per 3-5 espícules estèrils i que n’envolten una de fèrtil. Les espícules fèrtils porten glumes subiguals, una flor amb lemma aristat i, a dalt, una altra flor rudimentària. Les inflorescències prenen un color daurat una mica brillant a la maturitat. Floreix de març a juny.

Fruit en cariopsi oblonga i glabra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica s’anomena cariopsial que en llenguatge corrent coneguem com grans, com els de l’arròs, del blat, etc. És, per tant, un fruit sec que no s’obri quan està madur (indehiscent), semblant a un aqueni però amb el pericarpi molt prim i adherit a la llavor.

Les espiguetes orientades a la mateixa part li donen aspecte de raspall

USOS I PROPIETATS: Emprada com ornamental en jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Lamarckia està dedicat a Jean Baptiste de Lamarck (1774-1829) el naturalista francès que va presentar la teoria de l’evolució dels éssers vius basada en l’herència dels caràcters adquirits, el lamarckisme, i autor de la Flora francesa en tres volums publicada en 1779.

L’epítet específic aureafa referència al color daurat, de or, que pren la inflorescència quan madura.

El sinònim Cynosurus, deriva del grec “Kynos”, que significa gos, i de “oura”, que significa cua; és a dir, cua de gos.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Coscolla, Alzina ravell. Coscoll. Garric. Coscoll roger. Occità: Agarrus, Agarràs, Avals, Avau. Garrolha, Garrús. Castellà : Coscoja. Chaparro. Maraña. Matarrubia. Èuscara: Abaritza. Portuguès: Carrasco. Carrasqueiro. Italià: Cocciniglia . Francès:Chêne des garrigues, Chêne kermès. Anglès: Kermes oak. Alemany: Kermeseiche. Grec:Πουρνάρι. Απρινιά. Δρυς η κοκκοφόρος.

Flors masculines de coscolla

SINÒNIMS: Quercus pseudococcifera Desf.; Quercus mesto Boiss.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Garrigues i màquies, terrenys secs i assolellats, pedregosos o margosos on és sovint dominant i forma comunitats molt denses i permanents. Suporta bé la sequera i les temperatures elevades de l’estiu però també els hiverns sota 0 ⁰C. Fins els 1300 metres d’altitud.

Aments pènduls de flors masculines

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat, perenne, que arriba als dos metres d’alçada i, rarament, adquireix port arbori. Les tiges s’entrelliguen de manera que formen garrigues impenetrables.

Fulles coriàcies ondulades i amb el marge punxent

Fulles de consistència coriàcia, dures, ovades i ondulades amb el marge punxent, d’un verd brillant per l’endret i pel revers (el que les diferencia de les fulles de les carrasques o alzines que tenen el revers cobert de pilositat que les fa de color grisenc).

Flors femenines axil·lars solitàries o en parelles

Flors unisexuals i monoclamídies. Flors masculines disposades en dicasi, en aments pènduls molt nombrosos. Les flors masculines estan formades per un sol verticil de sis tèpals amb 6-12 estams lliures. Les flors femenines són axil·lars, solitàries, envoltades d’un involucre acrescent de bràctees que forma la cúpula; sis tèpals soldats; ovari ínfer; estils divergents amb estigmes reflexos. Floreix d’abril a maig.

Fruit en núcula dita bellota

Fruit en núcula dita gla o bellota (de l'àrab "ballūta", alzina) característica dels Quercus, amb cúpula hemisfèrica coberta d’escates espinescents, que varien molt en grandària, oblongs o el·líptics que tarden dos anys en madurar. Té un gust molt amarg

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena cúpula el involucre acrescent llenyós que en les fagàcies embolcalla la base del fruit, com el didal de la gla, o n’enclou uns quants, com el pelló de les fages i el de les castanyes.

Cecidi en les fulles de la coscolla

USOS I PROPIETATS: Antigament s'aprofitaven els recursos del mont i la coscolla era abundant. La fusta s’usava per fer llenya per cremar i fer carbonissa, i l'escorça, que és rica en tanins, s’emprava per adobar el cuir. Els glans, ben torrats al foc, eren consumits pels humans com substitutiu del cafè.

Els glans són consumits per cabres i porcs, i els branquillons joves són pasturats pel bestiar.

Cecidi en la inflorescència provocat per Plagiotrochus quercusilicis

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Quercus ve del llatí “quercus, -i” el nom en llatí del roure l’arbre sagrat de Júpiter.

L’epítet específic cocciferaderiva del llatí “fero”, que significa portar, i de “coccum” una cotxinilla que parasita les branquetes de la coscolla. Del cecidi d’aquesta cotxinilla (Plagiotrochus quercusilicis) s’extrau la grana, un colorant vermell intens (com la magrana o granada, en castellà) que es fa d'aquest paràsit. Els àrabs anomenaven quermes aquest paràsit, origen dels termes carmesí i carmí.

En temps de la Hispania romana es pagava un tribut a Roma amb aquest colorant que empraven per tintar la “bistincta” que adornava la toga que usaven els membres del Senat.

Tot i ser altament piròfit és resistent al foc, doncs brota amb vigor d’arrels després del incendi inclús en cremats repetits en poc temps.

En zones pedregoses amb sòl pobre i escassa pluviositat és un element indispensable per oferir protecció i aliment a espècies silvestres, com les aus que nien, les raboses, rosegadors i porcs senglars.

FamíliaFagaceae

NOMS: Herba de la feridura. Herba de Sant Antoni. Tàrrec blanc. Castellà : Rabo de gato. Siderítide. Zahareña. Zajareña. Rabogato. Èuscara: Atauski. Portuguès: Siderite. Italià: Stregonia ligure. Francès:Crapaudine hirsute.

Flors en verticil·lastres de sis flors

SINÒNIMS: Sideritis tomentosa Pourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Brolles de romer, prats secs, ambients pedregosos, sobre substrat calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba amb les tiges lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit:tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta lignificada a la base (sufruticosa), amb tiges quadrangulars erectes, de fins 50 cm d’alçada, amb pèls rectes patents i cresps.

Fulles oposades amb el marge dentat

Fulles oposades, sèssils, obovades o el·líptiques, amb el marge dentat i el limbe recorregut per tres nervis, totes cobertes de pèls per l’endret i pel revers

Flor bilabiada amb el llavi superior dret i emarginat

Flors en verticil·lastres de sis flors amb bràctees semblants a les fulles però menors. Calze campanulat amb cinc dents iguals i espinescents, coberts de pèls i amb un anell de pèls també a l’interior. Corol·la bilabiada amb el llavi superior emarginat, dret, blanc i més llarg que l’inferior que és de color groc. Floreix d’abril a l’agost.

Fruit amb quatre mericarps

Fruit en núcula format per quatre mericarps

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un verticil·lastreés una forma d’inflorescència típica de la família de les labiades. Consisteix en un agrupament de flors, amb curts peduncles, disposades totes al mateix nivell.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular era molt coneguda i utilitzada en rentats, compreses o cataplasmes, com vulnerària, per desinfectar i curar ferides, cremades, nafres o irritacions en la pell. La infusió de les summitats florides s’utilitza com aperitiva i digestiva.

És una de les plantes emprades per confeccionar el popular “herbero”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sideritis deriva del grec “síderos, -ou” que significa ferro. Sideritisera el nom que rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades per armes de ferro.

L’epítet específic hirsutave del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

FamíliaLabiatae (Lamiaceae)

NOMS: All de bruixa. All de moro. Allassa vermella. Porradell bord. All bord. Castellà : Ajo de culebra. Ajo rosado. Italià: Aglio roseo. Francès: Ail rose, Ail rosé. Anglès: Rosy garlic. Pink Garlic. Alemany: Rosenlauch. Neerlandès: Roze Look. Grec: Αγριοκρέμμυδο. Άλλιο το ρόδινο.

Inflorescència en umbel·la hemisfèrica

SINÒNIMS: Allium odoratissimum Desf.; Molium roseum (L.) Fourr.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, marges, erms, cultius de secà. Fins els 100 metres d’altitud.

Tija ercta de secció circular

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta amb fort olor a all i amb una tija erecta de secció circular de fins 80 cm d’alçada

Fulles linears i planes

Fulles lluentes de color verd viu, linears, planes i més curtes que la tija a la qual embeinen a la base.

Flors amb dos verticils de tres tèpals

Flors en inflorescència en umbel·la hemisfèrica amb bràctea (espata) amb 3-4 lòbuls i persistent. Flors hermafrodites amb llarg peduncle, trímeres amb dos verticils de tres tèpals aguts de color rosa o blanc rosat amb el nervi central més fosc. Sis estams d’anteres grogues. Gineceu súper amb un sol estil acabat en un estigma capitat. De vegades les flors avorten i són substituïdes per bulbils a la inflorescència. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula amb forma de pera

Fruit en càpsula piriforme o globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El bulb roman soterrat a l’època desfavorable acumulant nutrients fins que les condicions ambientals, al canviar des del fred de l’hivern a les temperatures més elevades de la primavera, activen la florida de l’estadi reproductiu.

Bulbils originats per flors avortades

USOS I PROPIETATS: La medicina popular hi atribueix les mateixes propietats que a l’all de cuina (Allium sativum) però amb menor efectivitat. Així doncs, combat el reuma, dilata les venes, rebaixa la pressió sanguínia, facilita la digestió, actua com a bactericida eliminant espècies patògenes i expulsa els cucs intestinals. Els diferents components de l'all s'eliminen a través dels pulmons, per això pot ser beneficiós contra certes afeccions de les vies respiratòries. S’aplica prenent els bulbs en infusió o aplicats a la pell, triturats, en forma de cataplasma. D’aquesta manera va bé contra els grans, les picades d'insectes i les mossegades d'animals, a més de reblanir les durícies i ulls de poll que poden, així, llevar-se amb facilitat.

Els bulbs s’utilitzen com els alls de cuina, per condimentar i aromatitzar el menjar.

És emprada en jardineria per la facilitat de cultiu i multiplicació a través dels bulbs, i les floracions ornamentals. A més a més el fort olor i el gust fa fugir a certs animals que fan malbé els jardins.

Umbel·la amb bràctea persistent de 3-4 lòbuls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom Alliumés d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all. Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶςallãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic roseumfa referència al color rosat de les flors.

FamíliaLiliaceae

NOMS: Fenàs menut, Llagrimetes, Avena loca, Mèlica menuda. Castellà: Melica que bambolea. Italià: Melica piramidale. Francès:Mélique pyramidale, Petite mélique. Anglès: Small Melick. Alemany: Mittelmeer-Perlgras.

Les flors apunten totes a la mateixa direcció

SINÒNIMS: Melica pyramidalis Lam.; Melica ramosa Vill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis.Creix en les escletxes de roques i penyes calcàries

Herba amb varis exemplars agrupats (cespitosa)

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar als 50 cm d’alçada, amb fines tiges erectes d’individus agrupats en densos conjunts (cespitós), com sol presentar-se la gespa.

Fulles linears de limbe convolut

Fulles linears, estretes, embeinadores. Limbe enrotllat (convolut).

Flors no aristades

Flors en panícules laxes, amb poques flors que apunten totes a la mateixa direcció, amb entrenusos llargs. Glumes escarioses, sovint tintades de púrpura. La flor no és aristada. Floreix d’abril a maig.

Fruit en cariopsi, que és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae, el que en llenguatge corrent s'anomenen grans(de blat, d'ordi, etc).

Tres estams i dos estigmes plomosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor de les gramínies consisteix en allò que es considera les restes del periant, les glumèl·lulesde consistència d’escata, i les parts fèrtils, compostes per tres estams i un ovari amb dos estigmes plomosos. Alguns gèneres tenen un nombre d’estams diferents, com l'arròs, que en té sis o el gènere Festuca que en té un.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Melicaderiva del grec “meli, melitos”, que significa mel, pel sabor dolç de les tiges.

L’epítet específic, minuta, deriva del llatí “minutus, -a, -um”, que significa menut, petit.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Manxiuleta. Corretja. Clavellina. Corrègia. Digital fosca. Castellà : Corregía. Digital negra. Clavelina. Francès:Digitale obscur. Anglès: Dark foxglove. Alemany: Spanischer Fingerhut.

Inflorescència en raïm terminal

SINÒNIMS: Digitalis obscura var. integrifolia (Pau) Rivas Goday

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolla calcícola. Matollars, vores de camins, clarianes de pinars, sobre terrenys pedregosos i secs calcaris o margosos. Entre els 200 i els 1800 metres d’altitud.

Mata sufruticosa amb tiges erectes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata lignificada a la base (sufruticosa) amb una o varies tiges erectes de color terrós, rogenc que poden arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles estretament lanceolades acabades en punta

Fulles en forma de cinta acabada en punta aguda, amb el marge enter, de consistència coriàcia, recorbades i de color verd lluent. Les fulles esparses estan disposades al llarg de la tija.

La corol·la sembla un didal acabat en dos llavis

Flors en inflorescències en raïm terminal bracteat amb les flors alineades al mateix costat. Peduncle més curt que la bràctea. Calze amb cinc sèpals lanceolats i aguts. Corol·la en tub, com un didal, acabat en dos llavis, el superior emarginat i el inferior amb tres lòbuls, el central major que els laterals, tota de color rogenc, carabassa o bru, com de ferro rovellat o cuir, amb pelets curts per l’exterior i més llargs per l’interior.

Floreix d’abril a juliol.

Fruit en càpsula cònica

Fruit en càpsula cònica acabada en pic agut.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes han constituït tradicionalment la base de la farmàcia, doncs moltes de elles contenen substàncies actives que actuen sobre diverses afeccions en la salut de les persones. Però aquests components benèfics poden esdevenir verins perillosos en mans inexpertes i dosis inadequades. De fet, la paraula farmàcia deriva del grec “φάρμακον, fármakon” que significa medicament però també verí i tòxic.

Calze amb cinc sèpals lanceolats i aguts

USOS I PROPIETATS: S’ha emprat en medicina popular com vulnerària i cicatritzant, en infusió de les summitats florides, per banys i compreses, per desinfectar i curar ferides, acne o per combatre els polls del cap; s’utilitza especialment en veterinària, però mai per via interna, doncs, com la digital purpúria, és cardiotòxicai pot produir aturada cardíaca.

Les llargues i atractives floracions, amb colors de posta de sol, i el verd intens de les fulles durant tot l’any, han fet de la manxiuleta una planta ornamental molt utilitzada en jardineria. Per la seua resistència a la sequera és ideal per als jardins xeròfits mediterranis, formant part de rocalles o parterres, en plantació monoespecífica o en combinació amb altres plantes.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Digitalis rep aquest nom perquè la flor sembla un didal (la coberta dels dits per cosir), que en llatí es diu “digitale, -is”, derivat de “digitus, -i”= els dits.

L’epítet específic obscuraderiva del llatí “obscurus, -a, -um”que significa obscur, no clar, ambigu.

FamíliaScrophulariaceae

NOMS: Pedrosa. Roseta. Centrant pedrós. Castellà : Valeriana española. Pedrosa. Milamores. Portuguès: Calcitrapa. Italià: Camarezza minore. Valeriana calcitreppola. Francès: Centranthe chausse-trape. Anglès: Annual Valerian. Alemany: fußgel Spornblume. Grec:Κέντρανθος η πεδιλοπαγίς.

Inflorescències en cima corimbiforme amb bràctees

SINÒNIMS: Kentranthuscalcitrapa Druce.; Centranthuscalcitrapa ; Valeriana calcitrapae L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats secs, en escletxes de roques calcàries, vores de camins, erms o parets seques. Fins els 1800 metres d’altitud.

Herba erecta que sovint pren una coloració rogenca

DESCRIPCIÓ: Herba anual erecta, generalment petita però que pot arribar als 50 cm d’alçada (entre 4 i 50 cm), que de vegades pren una coloració rogenca. Tiges simples o ramificades a la base.

Fulles bassals diferents a les caulinars que pinnatipartides

Fulles a la base amb tres nervis paral·lels, amb pecíol i limbe obovat, i el marge enter o dentat; les superiors van disminuint de grandària progressivament, molt dividides, pinnatipartides, amb el lòbul terminal més gran que els laterals.

Flors molt menudes amb petit esperó a la corol·la

Flors en inflorescències en cima corimbiforme amb bràctees. El calze està format per setes que formen un anell al voltant de la corol·la durant l’antesi, és acrescent i plomós, i formarà el vil·là a la fructificació. Corol·la en tub de color rosat o blanquinós, amb un petit esperó, i acabat en cinc lòbuls. Androceu constituït per un sol estam exsert. Gineceu amb estil i estigma dividit en tres rames. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en aqueni amb vil·là plomós

Fruit en aqueni de color groc palla amb vil·là de setes plomoses

Fruits de pedrosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies d’alguns gèneres tenen, en un o alguns pètals o sèpals, una protuberància en forma d’embut sense sortida, on s’acumula el nèctar que atrau els insectes pol·linitzadors. Aquesta estructura rep el nom d’esperó, pel paregut amb els esperons que els genets duen a les botes per conduir els cavalls.

Observeu l'anell del calze d'on surtiran les setes plomoses del fruit

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centrathus deriva de dues paraules gregues: “kéntron. –ou” que significa agulló, l’esperó dels galls; i “antros, -ous” que significa flor, doncs les flors d’aquest gènere tenen esperó.

L’epítet específic calcitrapae és el genitiu de “calcitrapa” que ve de la veu llatina “caltrops” que significa trampa per a peus. Era un arma de guerra consistent en pues metàl·liques disposades en forma de tetraedre, de manera que al caure a terra sempre hi ha una pua apuntant cap amunt. Com que aquesta planta no té cap punxa ni espina, cal pensar que el nom es deu a que comparteix hàbitat amb la Centaurea calcitrapa L.

Rep el nom popular de “pedrosa” perquè sovint apareix al damunt de les pedres calcàries.

FamíliaValerianaceae

NOMS: Lli. Lli blau. Lli de narbona. Llinós. Castellà:Lino azul. Lino bravo. Lino. Italià:Lino lesinino. Francès: Lin de Narbonne. Anglès: Beautiful Flax. Heavenly blue Flax. Alemany: Narbonne-Lein. Südfranzösischer Lein. Grec:Λίνος ναρβρένσις. Λίνος ναρβονέσκε.

Inflorescències en cimes laxes

SINÒNIMS: Linum barrasii Pau; Linum reflexum Aiton;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Aphyllantion. Pastures meso-xeròfites, coscollars i pinars aclarits, vores de camins, fins els 1700 metres d’altitud. Sobre sòl calcari.

Herba amb tiges fines lignificades a la base

DESCRIPCIÓ: Herba erecta que pot arribar als 50 cm d’alçada, amb diverses tiges fines de base endurida, un poc lignificada.

Fulles alternes acabades en punta

Fulles alternes, sèssils, linear-lanceolades acabades en punta aguda de poc més d’un centímetre.

Corol·la de color blau viu, rarament blanc.

Flors en cimes laxes terminals, solitàries o en grups poc nombrosos. Calze amb cinc sèpals lanceolats, aguts i amb els marges escariosos. Corol·la amb cinc pètals de color blau viu, de fins 4 cm de diàmetre, i nervis marcats de color més fort. Androceu format per cinc estams units en la base. Ovari súper amb estils i estigmes linears. Floreix de març a juliol.

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula subglobosa, amb un petit pic, dehiscent per deu valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es denomina “nàstia” a la resposta de les plantes davant d’un estímul extern. Són moviments reversibles fets per òrgans plans com els pètals, les fulles, els circells, etc. i es classifiquen segons l’estímul que el produeix. Les flors del lli es tanquen per la nit, o quan l’oratge està núvol, aquest tancament de les flors, com resposta a la falta de llum, rep el nom de fotonàstia.

USOS I PROPIETATS: En medicina natural s’empra com emol·lient per als grans i furóncols, per via externa.

En jardineria s’empra com ornamental per la facilitat del seu cultiu i la vistositat de les flors, pel baix manteniment que requereix i per ser poc sensible a plagues i malalties. És una perennifòlia ideal per jardins xeròfits, en agrupacions d’autòctones o rocalles.

Sèpals lanceolats amb el marge escariós

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Linum ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils.

L’epítet específic, narbonense,fa referència a la ciutat de Narbona, en la regió occitana de Llenguadoc.

No cal confondre’l amb Linum usitatissimum, molt semblant, del qual s’aprofita la tija filamentosa per fer teixits i les llavors per elaborar l’oli de llinàs, de tantes i tan variades aplicacions.

És l’únic hoste de les larves de Coleophora benedictella.

FamíliaLinaceae

NOMS: Lleterola d’hort. Lletera. Mal d’ulls. Bambollera. Castellà:Leche interna. Lecheruela. Lechetrezna. Èuscara:Esnabelarra. Portugal: Maleiteira. Leiteira. Italià: Euforbia calenzuola. Euforbia falcata. Francès:Euphorbe réveille-matin. Petite Éclaire. Anglès:Churnstaff. Sun Spurge. Madwoman's-milk. Alemany:Sonnen-Wolfsmilch. Sonnenwend-Wolfsmilch. Neerlandès:Kroontjeskruid.

Inflorescència amb cinc radis ramificats i cinc bràctees

SINÒNIMS: Tithymalus helioscopius (L.) Hill; Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia L.;

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Tija erecta de fins 40 cm d'alçada

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vegetació ruderal. Camps, vores de camins, horts. Fins els 1300 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tija simple o poc ramificada de fins 40 cm d’alçada, de vegades rogenca.

Fulles alternes amb el marge serrat a l'àpex

Fulles alternes, obovato-espatulades de marges finament serrats a l’àpex

Ciati amb bràctees arrodonides de marge serrat

Ciatis en inflorescències amb cinc radis llargs i ramificats, formant un pleocasi pla. A la base dels radis de la inflorescència hi ha unes bràctees amples i arrodonides, de marge suaument dentat, que formen com un sol. Ciati amb bràctees arrodonides, glàndules nectaríferes groguenques amb forma de mitja lluna, una flor femenina central envoltada de flors masculines. Les flors masculines consisteixen en un sol estam. La femenina amb un gineceu súper d’ovari trilocular, pistil i estil bífid amb tres braços estigmàtics. Floreix de febrer a maig.

Fruit en càpsula glabra

Fruit en càpsula glabra que conté llavors reticulades amb carúnculareniforme.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La carúncula, en botànica, és una estructura carnosa adossada a la llavor, també denominada eleosoma, rica en lípids i proteïnes, amb la funció d’atraure a les formigues que transporten la llavor al seu niu per menjar-se-la. Quan les larves s’han menjat la carúncula transporten la llavor on deixen els residus, on germinen. S’estableix doncs una relació simbiòtica entre les formigues, que obtenen aliment, i la planta, que troba un lloc favorable per la germinació. Aquesta forma de dispersió per les formigues s’anomena mirmecocòria.

USOS I PROPIETATS: Les eufòrbies es caracteritzen per segregar un làtex amb propietats terapèutiques, però no s'empra en medicina popular perquè conté elements molt tòxics. E. helioscopia té propietats com febrífuga, antiberrugosa i contra els paràsits intestinals, però és irritant i pot provocar irritació de les mucoses i l’aparició de bombolles en la pell per contacte, pel que cal evitar-hi l’ús.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

El nom específic helioscopiaderiva del grec “helios” que significa sol, i de “skeptomai” que significa observe, veig, és a dir, veig el sol, en referència a la figura que formen les bràctees dels radis de la inflorescència.

Espècie inclosa en l’ORDRE SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix la llista de plantes amb venda prohibida o restringida per la seua toxicitat.

FamíliaEuphorbiaceae

NOMS: Espart. Castellà: Esparto. Atocha. Èuscara: Espartzu. Portuguès: Alfa. Esparto. Italià:Sparto. Alfa. Francès: Stipe tenace. Alfa. Spart. Anglès: Esparto Grass. Alemany:Halfagras. Neerlandès: Espartogras.

Espícula d'espart

SINÒNIMS: Macrochloa tenacissima Kunth

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes i pastures camefítiques calcícoles, xeròfiles, de les terres de baixa altitud. Fins els 800 metres d’altitud.

Forma mates denses de fortes fulles llargues i fines

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen total o parcialment.

DESCRIPCIÓ: Gramínia perenne que forma mates denses de fins 2 metres d’alçada, cespitosa.

Fulles amb curta lígula bífida

Fulles amb lígula molt curta, bífida, amb pèls; limbe junciforme, linears, coriàcies, glabres, cargolades i molt fortes

Lemma amb una llarga aresta

Espícula en panícula densa d’espiguetes groguenques a l’àpex de tiges rígides; lemma membranosa i dividida, amb pèls i amb una llarga aresta colzada amb pèls entre els lòbuls. Floreix entre abril i maig.

L'aresta es corba en angle recte a la maturitat

Fruit fusiforme de fins 10 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies la flor està reduïda a les parts fèrtils, és a dir, els estams, normalment 3, i l’ovari amb dos estigmes plomosos. Aquesta flor nua està protegida per dues peces: la lemmaque porta l’aresta, si hi ha, i la pàleaque tanca la flor. Encara hi ha les glumel·lules, dues petites esquames dins d’aquest conjunt, que quan s’hidraten forcen l’obertura per afavorir l’exposició dels estams i els estigmes per la fecundació.

Inflorescència en panícula d'espiguetes

USOS I PROPIETATS: Des de temps immemorials ha sigut una planta aprofitada pels humans, que l’han conreada per aprofitar-ne la fibra. Amb les fulles trenades es feia la llata i el “filet”, una espècie de cordó pla amb el qual, cosint-lo de manera adequada, es fabricaven espardenyes (espardenya ve d’espart), sàries per al transport a lloms del bestiar, esportins per premsar les olives triturades per traure-hi l’oli, cordes per tot ús (els ramals), cabassos per al camp i per anar a comprar, catifes, cèrcols per a fer formatges i molts altres objectes necessaris per a la vida quotidiana fins la dècada de 1960. Els plàstics i l’encariment de la mà d’obra van posar fi al conreu i explotació de l’espart.

Però encara avui té valor comercial, doncs es fan cordells, estopa, artesania i, fins i tot, un paper de gran qualitat, a banda del seu valor ecològic per protegir el sòl de l’erosió en condicions semidesèrtiques.

Entre les ferramentes utilitzades per treballar l’espart, i els productes que se’n feien amb ell, hi hauria material suficient per omplir un museu etnològic.

Tres estams i dos estigmes plomosos

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Stipa deriva del grec "stypé" que significa massa de fibres toves, en referència a la densa mata que forma aquesta planta.

L’epítet específic tenacissimaés un superlatiu de "tenax" que significa resistent, tenaç, per la gran resistència de les fulles.

Els cartaginesos ja utilitzaven l’espart i, segons Plini, després de les Guerres Púniques el romans empraven l’espart per fer les cordes de les naus que solcaven el Mediterrani. Tant era així que la zona de Cartagena era per als romans de l’Imperi el Campus Spartarius. Per als musulmans d’Al-Andalus, que denominaven “halfa” a la planta, va continuar sent una base important de la seua economia, i així va continuar sent durant l’Edat Mitjana i la Moderna fins, com ja hem dit, la dècada de 1960.

L’estació d’Atocha de Madrid rep aquest nom per la Verge d’Atocha, dita així per trobar-se a l’ermita que hi havia al Prado de Atocha, un terreny on l’espècie dominant era, al segle XIII, l’espart, anomenat atocha en castellà.

Planta estrictament protegida inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Botja blava, Coroneta, Escompa. Carolina de fulles de ruda. Coronil·la mínima. Castellà: Coletú. Coronilla. Coletúa. Portuguès:Flores de Pascoa. Italià: Cornetta. Francès:Coronille faux lotier

Inflorescències en umbel·la terminal

SINÒNIMS: Coronilla lotoides W.D.J. Koch; Coronilla minima L. subsp. clusii Léon Dufour ex Murb.; Coronillaclusii ;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Matollars, clarianes de pinades, vores de camins, en terrenys secs. Fins els 1100 metres d’altitud.

Mata de tiges lignificades a la base

DESCRIPCIÓ: Mata de tiges lignificades a la base, erecta, de fins 50 cm d’alçada

Fulles compostes de color verd blavós

Fulles compostes de 2-4 parells de folíols i el terminal senar, rígids, glauc, de color verd blavós, obovats, de marge enter i mucronats.

Flors papilionàcies de color groc intens

Flors en inflorescències terminals umbel·lades amb llarg peduncle. Flors papilionades de color groc, de 8-10 mm, amb el pedicel més curt que el calze, que és glabre, amb el llavi superior major i el inferior amb dents. Corol·la amb l’estendard emarginat i ales obovades més llargues que la quilla. Floreix des de maig fins a l’agost.

Fruit en loment pèndul

Fruit en loment pèndul, cilíndric, allargat, de entre 2 i 5 cm, amb segments que van partint-se a trossos amb el temps.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El lomentés un tipus particular de llegum o síliqua, segons els gèneres, que a la maturitat no s’obri en dues valves, sinó que es divideix en segments amb una llavor en cadascun.

Vista posterior de la umbel·la

USOS I PROPIETATS: Tòxica: és considerada una planta verinosa per l’efecte cardiotònic que produeixen els glucòsids que conté. És tòxica per a les persones i per al ramat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Coronilla,el va prendre Lobelius del castellà (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.

L’epítet específic ve del llatí “minimus” que significa petit en la seua espècie.

El nom de la subespècie, lotoides, deriva de “lotus” i del grec “εἷδος eidos” que significa aparença, semblança, pel paregut amb algunes espècies del gènere Lotus.

Aquesta espècie prolifera en alguns llocs després d’un incendi.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Albada. Albaida. Botja de cuques. Estepa groga. Botja blanca. Castellà : Albaida. Mata blanca. Monte blanco. Blanquilla. Portuguès:Albaide. Pontinha-de-osga. Francès: Anthyllide faux cytise. Anthyllis faux cytise. Anglès: Broom-like Kidney-vetch. Alemany: Geißklee-Wundklee.

Inflorescències en espigues laxes

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos o gipsífers. Llocs assolellats en clarianes de pinars. Fins els 800 metres d’altitud

Arbust tomentós de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins un metre d’alçada de color grisenc, amb branques llenyoses, erectes, cobertes de toment blanquinós

Fulles trifoliades o unifoliades

Fulles inferiors simples i les superiors trifoliades, amb un folíol central allargat i ovalat bastant més gran que els altres dos laterals. Les fulles tenen un color verd grisenc, com les tiges.

Flors papilionada de color groc

Flors en fascicles sèssils, de fins cinc flors, a l’axil·la d’una bràctea simple, formant així espigues laxes a l’àpex de les branques. Flors hermafrodites, papilionades. Calze amb cinc dents iguals, més curt que el tub de la corol·la, i cobert de pèls. Corol·la de color groc amb les ales més llargues que la quilla. Androceu amb 10 estams monadelfs. Gineceu súper amb un únic estil acabat en un estigma simple. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en llegum d'una sola llavor dins el calze persistent

Fruit en llegum ovoide, sense pèls i molt petit que conté una sola llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per la classificació de les espècies vegetals Linné va utilitzar com criteri preponderant la similitud i disposició dels òrgans florals. Les 10 primeres classes prenen el nom del número d’estams en grec més la veu andros. Així resulta monoandria (1 estam), diandria (2), triandria (3), etc. Les classes 11 a 13 les denominà dodecandria (de 11 a 19 estams); icosandria per a 20 o més estams; didinamia y tetradinamia quan hi havia respectivament 2 i 4 estams més llargs que la resta; monadelfia si estaven soldats en un feix i diadelfia si estaven units en dos feixos.

Calze cobert de pèls

USOS I PROPIETATS: Hi ha la creença popular de que només per portar una branqueta de la planta damunt es curen les hemorroides. També s’ha emprat per alleugerar l’asma i els refredats però no és aconsellable l’ús per la seua toxicitat.

Abans les branques, rectes i flexibles, s'usaven per fer els llits dels cucs de seda i per fer graneres. La seua llenya també alimentava el foc dels forns.

És una planta molt valuosa des del punt de vista ecològic, doncs rebrota i germina amb facilitat després d’un incendi, suporta la sequera i, junt a altres espècies, és una bona defensa del sòl contra l’erosió, protegint i enriqueix el terreny que habita per la capacitat d’acumular matèria orgànica.

Actualment s'empra com a planta mel·lífera i com ornamental en jardineria, especialment en jardins xeròfits mediterranis.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Anthyllisés una veu grega que significa planta florida (de ánthos, -ou = flor) utilitzada pels grecs de l’antiguitat per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.

L’epítet específic cytisoidesderiva de "Cytisus" un gènere de les lleguminoses, i de las terminació grega “εἷδος eidos” semblança, paregut: similar a Cytisus.

És un arbust de fulla perenne però en períodes de forta sequera perd les fulles que rebrotaran quan hi haja unes condicions d’humitat adequades.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Calcida valenciana.

Flors del capítol ultrapassades per les bràctees superiors

SINÒNIMS: Galactitespyracantha Durieu

DISTRIBUCIÓ: Ibero-magribí

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars nitròfils, vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud.

Tija tomentosa amb espines

DESCRIPCIÓ: Herba erecta ramificada a la part superior, tija tomentosa, alada i espinescent.

Fulles pinnatisectes amb espines

Fulles pinnatipartides o pinnatisectes amb segments triangulars molt aguts, que s’estenen tija avall (decurrents), amb venes blanques

Flors poc radients

Flors en capítols subsèssils en glomèruls involucrats per les fulles superiors (les fulles fan d’involucre). Flors exteriors són poc radiants, ultrapassades per les bràctees superiors que en forma d’espines groguenques no deixen que les flors del capítol s’estenguen. Les bràctees involucrals inferiors són més curtes i poc espinescents. Floreix de maig a juliol.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aquenis proveïts de papus 2-3 vegades més llargs que l’aqueni.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes reben aquest nom perquè el que pareix la flor és, en realitat, una inflorescència amb moltes flors (flòsculs) reunides, dit capítol. Rodejant el capítol hi ha un conjunt de bràctees de forma i color diferent, segons l’espècie, anomenat involucre. En aquesta espècie el involucre està format per bràctees amb forma d’espina (espinescents).

Capítols subsèssils en glomèruls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galactites deriva del grec “gala” que significa llet, en referència al color blanc del indument de la tija i les fulles.

L’epítet específic duriaeiestà dedicat a Michel Charles Durieude Maisonneuve (1796 - 1878) militar, naturalista i botànic francès, que va fer exploracions botàniques a Espanya, el nord d’Àfrica i Portugal, va ser director del jardí botànic de Bordeus i autor de diverses publicacions florístiques.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Escurçonera. Farinetes. Escurçonera hispànica, Salsafí, Salsafí francès. Occità:Escorsonèro. Castellà: Escorzonera. Almirones. Gallego: Escorzoneira. Èuscara: Sendapoki. Portuguès: Escorcioneira. Francès:Scorsonère à feuilles crispées.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Scorzonera crispatula (Boiss.) Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolles i pastures seques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1350 metres d’altitud.

Tiges erectes acabades en un sol capítol

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Tiges erectes que poden arribar al mig metre d’alçada, acabades normalment en un únic capítol,

Fulles amb el marges cresp

Fulles agrupades en roseta bassal de fulles lanceolades, senceres o dentades, amb el marge ondulat (crespat) i el nervi central molt marcat.

Flors amb lígula groga

Flors totes amb lígula groga, reunides en un capítol amb involucre de 2-4 cm format per bràctees imbricades

Fruit en aqueni de fins 2 cm de llargària

Fruit en aquenis de fins 2 cm de llargària, sense contar el papus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’arrel axonomorfa és la que té una arrel principal de la qual surten

altres més primes però, de vegades, aquesta arrel principal acumula substàncies de reserva per poder sobreviure a l’època desfavorable i brotar en la pròxima estació favorable, i adquireix la típica forma engruixida del nap, raó per la qual rep el nom d’arrel napiforme.

USOS I PROPIETATS: Les arrels tenen propietats carminatives i digestives, i les fulles joves i les poncelles bullides s’empren en amanides.

Involucre amb bràctees imbricades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Scorzoneraderiva de “scorza” que significa pell, escorça, i “nera” que significa negra, és a dir, d’escorça negra, en referència a l’escorça de l’arrel napiforme que té aquest color.

L’epítet específic hispanicaés un referent geogràfic que indica el lloc d’origen: Hispania. El nom de la subespècie, crispatula, al·ludeix a l’ondulació del marge de les fulles que les fa crespes.

També cap pensar que Scorzoneraderive d’escurçonera, doncs antigament es creia que el suc de les arrels curava les mossegades dels escurçons.

Lluís XIV de França, el Rei Sol, va fer que els jardiners reials cultivaren grans quantitats d’escurçonera per tindre tot l’any un bon remei contra les flatulències i les indigestions, malalties comuns entre els membres de les classes elevades.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Guillonia. Fenollosa. Fenoll bord.

Umbel·lula de guillonia

SINÒNIMS: Laserpitium scabrum Cav.; Laserpitium canescens Boiss; Guillonea canescens Boiss;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. És un endemismedel sud-est de la Península Ibèrica

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles i pinars aclarits, sobre substrat calcari. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba que pot propassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba, de 30 a 120 cm d’alçada, amb una tija erecta ramificada a la part superior i estriada.

Fulles bassals 3 pinnatisectes

Fulles bassals 3 pinnatisectes, pubescents, triangulars, de fins 60 cm de longitud. Les superiors reduïdes a una beina engruixida.

Flors amb cinc pètals coberts de pèls

Flors en umbel·les compostes, amb bràctees i bractèoles linears i reflexes. Flors hermafrodites amb calze de dents estrets. Corol·la amb pètals blancs i amb pèls. Estilopodi cònic amb estils fins i corbats. Floreix de juliol a setembre.

Fruit en aqueni alat

Fruit amb costelles prominents i alades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Guilloneaés un dels gèneres dits monotípics perquè només tenen una espècie. Guillonea scabraés l’única espècie i és originària del sud-est de la Península Ibèrica, entre les províncies de Cadis i Castelló.

Afegeix la llegenda

SABIES QUE... el nom del gènere Guilloneaés en honor a Pierre Anatole Guillon (1819-1908), funcionari francès i aficionat a la botànica, amic de E.S. Ch. Cosson, al que va ajudar en les herboritzacions per les rodalies de París. Va aconseguir un important herbari, que va donar al museu de Niort, que fou la base del “Catalogue des plantes phanérogames qui croissent spontanément dans la département des Deux-Sèvres”

L’epítet específic scabraderiva de “scaber” que significa aspre, rugós.

Guillonea scabra fou descrita per (Cav.) Coss. i publicat en Notes sur Quelques Plantes Critiques, Rares, ou Nouvelles

FamíliaUmbelliferae (Apiaceae)

NOMS: Desferracavalls. Herba del ferro. L´esferracavalls. Castellà : Hierba de herradura. Italià: Sferracavallo cigliato. Francès:Fer-à-cheval cilié, Hippocrépide ciliée, Hippocrépis cilié. Alemany: Gewimperter Hufeisenklee.

Inflorescència axil·lar amb peduncle

SINÒNIMS: Hippocrepis multisiliquosa ssp ciliata(Willd.) Maire

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells anuals, erms, vores de camins, fins els 1000 metres d’altitud.

Herbeta amb tiges postrades

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual, de fins un pam, amb tiges postrades o ascendents

Fulles pinnatipartides amb folíols senars

Fulles peciolades, dividides en 3-6 parells de folíols, i un solitari a l’àpex, obovats o linears i glabres, amb petites estípules lanceolades ciliades, i una glàndula purpúria a la base.

Flors papilionades petites

Flors en inflorescències axil·lars pedunculades amb 2-5 flors papilionàcies de color groc. Calze campanulat i glabre, sovint groguenc. Corol·la amb estendard ovat, apiculat. Androceu diadelf. Ovari amb estil i estigma discoide. Floreix de març a juny

El fruit caracteritza l'espècie

Fruités l’element més característic de l’espècie. És una llegum, amb estrangulacions en forma de “U” tancada, arquejada de manera que la part oberta de la “U” que da a la part interna i les llavors a la part externa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En moltes famílies botàniques els estams de l’androceu són lliures, és a dir, sense cap adherència entre ells, però en altres, com les lleguminoses, hi ha gèneres amb els estams soldats formant un tub; aquests són estams monadelfs. Altres, com en aquest cas, es forma un feix de nou estams soldats i un de lliure, i aleshores diem que és un androceu diadelf.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hippocrepis deriva dels vocables grecs “híppos, -ou” que significa cavall, egua, i “krepís, -idos”que significa sandàlia, sabata, és a dir, que significa ferradura, en al·lusió a la forma dels artells de la llegum, que recorda una ferradura.

L’epítet específic ciliataderiva del llatí “cilium” que significa pestanya, pels cilis que protegeixen les llavors en la part exterior del llegum que semblen les pestanyes de l’ull.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Euphorbia characias L. subsp. characias

Silene secundiflora Otth

Galium valentinum Lange

Genista scorpius (L.) DC.

Lamarckia aurea (L.) Moench

Quercus coccifera L.

Sideritis hirsuta L. subsp. hirsuta

Allium roseum L.

Melica minuta L.

Digitalis obscura L. ssp. obscura

Centranthus calcitrapae (L.) Dufr.

Linum narbonense L.

Euphorbia helioscopia L.

Stipa tenacissima L.

Coronilla minima L. subsp. lotoides (W.D.J Koch) Nyman

Anthyllis cytisoides L.

Galactites duriaei Spach ex Durieu

Scorzonera hispanica L. subsp. crispatula (Boiss) Nyman.

Guillonea scabra (Cav.) Coss.

Hippocrepis ciliata Willd.