Menuda Natura

NOMS: Capellets. Capadella. Melic de Venus. Barralets. Capellets de teulada. Caquell. Orella de frare. Pepellides. Occità: Escudeleto. Castellà : Ombliguera. Escudetes. Ombligo de Venus. Oreja de abad. Sombrerillos. Vasillos. Gallego: Coucelos. Èuscara:Orma belarra. Portuguès: Conchelos. Capelo. Embigo de Venus. Italià: Ombelico-di-Venere minore. Francès: Ombilic. Écuelle. Nombril-de-Vénus.Anglès: Pennywort. Kidneywort.Alemany: Hängendes Nabelkraut. Venusnabel.

Tiges floríferes erectes

SINÒNIMS: Cotyledon umbilicus-veneris L.; Umbilicushorizontalis (Guss.) DC.; Umbilicus pendulinus DC.; Umbilicus vulgaris Batt. & Trab.

Observacions: A les nostres terres hi ha dues subespècies: la subsp. rupestris, (Catalunya i nord del País Valencià) amb peduncle llarg i les flors pèndules, i la subsp horizontalis (País Valencià i Illes Balears) amb peduncles curts i flors horitzontals, no pèndules.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Asplenietea rupestris. A les escletxes de parets i roques, i a les teulades, sempre a la part orientada al nord, doncs li agrada l’ombra i l’humitat.

Tiges i fulles crasses i glabres

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per l’estratègia ecològica de mantenir els meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen sota el sòl mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins l’arribada de l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges i fulles carnoses i sense pèls (crassa i glabra)

Fulles peltades amb "melic"

Fulles arrodonides amb pecíol que surt del centre del limbe (peltades) còncau. Les de la tija, suaument lobulades, van disminuint de grandària progressivament i no són peltades.

Flors menudes en forma de tub

Flors en tiges floríferes erectes, d’un pam d’alçada, en raïm, cobertes de flors en les dos terceres parts superiors. Flors hermafrodites, amb cinc pètals formant un tub de menys d’un centímetre, de color blanc, verdós o rosa pàl·lid, amb lòbuls ovats i pecíol curt. Calze molt més curt que la corol·la, amb cinc lòbuls ovats i apiculats. Deu estams molt petits apegats a la corol·la. Gineceu amb ovari súper, cinc estils amb estigma simple. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en plurifol·licle

Fruités un plurifol·licle amb cinc fol·licles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El metabolisme CAMés un tipus de metabolisme que es va descobrir en la família de les crassulàcies (CAM = Metabolisme Àcid de les Crassulàcies). Consisteix en l’acumulació d’àcids orgànics i fixació de CO₂ mantenint els estomes oberts durant la nit, el que augmenta l’eficiència fotosintètica i, al mateix temps, evita la pèrdua d’aigua durant el dia tancant els estomes.

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional se la considera diürètica, vulnerària, refrescant i per curar ferides. Dioscòrides ja la recomanava especialment contra les retencions de líquids (hidropesies). Les fulles tenen propietats emol·lients i s’empren per reblanir les dureses, com els ulls de poll.

SABIES QUE... el genèric Umbilicus deriva del llatí “umbilicus” que significa melic, per les fulles umbilicades (i peltades) que pareix que tenen melic.

L’epítet específic rupestrisderiva del llatí “rupes” que significa roca, és a dir, relatiu a les roques, per la tendència a créixer en les escletxes de les roques.

Es pot aconseguir una superfície estèril per cobrir petites ferides llevant la pell d’una fulla, amb les ungles, o una pinça, i aplicant-la ràpidament sobre la nafra, es cobreix i s’embena. La pell nova creixerà sense infectar-se.

Hipòcrates, el metge de la Grècia de Pèricles, recomanava menjar fulles de melic de Venus per procrear barons.

FamíliaCrassulaceae

NOMS: Timó blanc. Timó mascle. Herba cuquera. Herbeta de mal de ventre. Timó amarg comú. Occità:Poliòt. Castellà : Polio. Tomillo macho. Zamarrilla. Francès:Germandrée à têtes

Flors en glomèruls terminals

SINÒNIMS: Teucriumcapitatumsubsp. gracillimum(Rouy) Berm Valdés; Teucrium majorana Pers.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Aquesta varietat limitada al sud del País Valencià, Múrcia i est d’Andalusia.

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes, clarianes de pinars secs, llocs nitrificats, sobre sòls pobres, margosos o d’algeps. Fins els 500 metres d’altitud.

Mateta multicaule amb tiges gràcils

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta amb moltes tiges erectes, lignificades, fines i cobertes de pèls

Fulles oposades, tomentoses i revolutes

Fulles oposades, sèssils, linears oblongues, amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenat) i revolut, d’1-3 mm d’amplada.

Calze densament tomentós

Flors en glomèruls esfèrics, que no sobrepassen el centímetre de diàmetre, en grups apicals; inflorescències laterals. Calze densament tomentós amb cinc dents. Corol·la amb un llavi inferior, color púrpura tacat de groc a la gola, i quatre pètals més petits, dos a cada lateral. Quatre estams. Ovari súper amb un estil i estigma bífid.

Fruit en núcula

Fruit en núcula ovoide i reticulada de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Teucriumtenen la corol·la formada per un sol llavi amb cinc lòbuls dels quals el central és molt més gran que els altres i còncau.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular a les summitats florides li s’adjudiquen propietats com aperitiu, tònic i digestiu, i com diürètic, astringent i antidiarreic. Es pren en infusió o la planta fresca esmicolada i macerada en vi negre.

Corol·la amb un sol llavi dividit en cinc lòbuls

SABIES QUE... el nom del gènere Teucrium deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.

L’epítet específic poliumderiva de "Polión" una planta esmentada per Auli Corneli Cels, autor de vuit llibres sobre medicina a l’època de Tiberi, tot i que molts autors sostenen que no era metge sinó un autor literari que va seleccionar amb bon criteri els materials sobre els que escrivia.

La varietat rep el nom de gracillimumés un superlatiu que ve del llatí “gracilis” que significa subtil, fi, menut, en referència a les fines i subtils tiges que sostenen els glomèruls.

El nom específic del sinònim capitatum deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

FamíliaLabiatae (Lamiaceae)

NOMS: Barbes de caputxí. Cabells. Cabells de farigola. Cabells de tomaní. Tinya. Occità:Erbo dóu canebe, Péu-de-lin, Rasco. Castellà : Cabellos de Nuestro Señor. Cabellos de tomillo. Epitimo. Gallego:Gorga. Pelos de raposo. Portuguès:Cabelos. Linho-de-cuco. Èuscara:Kuskul. Tiña. Txortorri. Italià: Cuscuta epitimo. Barba di capuccini. Francès: Cuscute du Thym. Petite Cuscute. Anglès: Clover Dodder. Alemany: Quendel-Seide. Thymian-Seide. Neerlandès: Klein Warkruid.

Glomèruls amb flors molt petites (4-5 mm)

SINÒNIMS: Cuscuta ericae Senn.; Cuscuta coriariae Senn.; Cuscuta alba Presl.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Paràsita d’altres plantes herbàcies o fruticoses xeromorfes com les del gènere Teucrium o Thymus, entre altres. En aquestes imatges sobre Satureja montana. Fins els 1900 metres d’altitud.

Cabellets sobre herba d'olives (Satureja montana)

DESCRIPCIÓ: Com planta paràsita no necessita clorofil·la i, per tant, no té fulles ni tiges verdes. Forma una xarxa de filaments llisos i vermells sobre la planta hoste, de fins 40 cm, a la qual s’uneix mitjançant haustoris caulinars.

Fulles imperceptibles, reduïdes a esquames sense clorofil·la de distribució alterna.

Corol·la urceolada amb cinc lòbuls

Flors de 4-5 mm, hermafrodites i pentàmeres agrupades en glomèruls densos. Calze campanulat, amb els sèpals soldats, amb lòbuls aguts, persistent durant la fructificació. Corol·la urceolada, de color blanc o rogenc, amb cinc lòbuls. Androceu amb 4-5 estams més curts que la corol·la. Ovari súper amb dos estils acabats en dos estigmes Floreix d’abril fins a setembre

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa i dehiscent a la base amb 2-4 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Haustoriés un òrgan propi d'una planta paràsita que té la funció d'absorbir substàncies nutrients de la planta hoste. En les plantes vasculars és tracta d'una arrel modificada, com és el cas dels frares del gènere Orobanche, o pot tindre origen caulinar com en el cas de la Cuscuta.

Les llavors de Cuscutagerminades sense un hoste, es mantenen com a planta verda, però només per un màxim de 10 dies de germinada, després moren. Com tota planta acabada de néixer, la seva alimentació depèn dels cotilèdons per alimentar-se. Després que la Cuscuta ataca a una altra planta, s'enrosca en ella, i si el hoste parasitat l'alimenta bé, la Cuscuta produeix haustoris que s'insereixen en el sistema vascular del parasitat. Aleshores, les arrels originals de la Cuscuta moren.

Haustori caulinar de Cuscuta

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com laxant, diürètica i carminativa, per tractar flatulències, trastorns biliars o intoxicacions. En cataplasmes també s’ha usat com cicatritzant i antisèptic.

SABIES QUE... el genèric Cuscuta deriva de l’àrab "kúshuth", que era el nom que rebia aquesta planta, citat en el “Umdat al-tabit”, escrit en el segle XI pel botànic Abdul Jayr.

El nom de l’espècie, epithymum, ve del grec “epi”, que significa en, sobre, i “thymus”¸que significa timó, és a dir, que creix sobre el timó.

FamíliaConvolvulaceae

NOMS: Herba de les llunetes. Ulleretes. Biscutel·la.Castellà : Hierba de los anteojos. Italià: Biscutella montanina.Francès: Lunetière lisse. Biscutelle commune. Anglès: Buckler Mustard .Alemany: Gemeines Brillenschötchen. Brillenkraut. Doppelschild. Neerlandès: Brilkruid.

Inflorescències laxes en raïm

SINÒNIMS: Espècie polimòrfica amb nombroses subespècies i varietats. A la Serra Grossa la predominant és Biscutella laevigata (L.) ssp stenophylla (Duf.) Vigo; Biscutella valentina (L.) Heyw.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats pedregosos secs i assolellats, sobre sòl calcari.

Tiges de fins 60 cm

DESCRIPCIÓ: Planta amb la base de les tiges lignificada (sufruticosa), de fins 60 cm d’alçada, molt polimòrfica. Tiges erectes ramificades i híspides.

Fulles dentades o lobulades

Fulles bassals en roseta, de linears a ovades, dentades o lobulades, amb pèls. Les fulles de les tiges (caulinars) són més menudes.

Corol·la amb quatre pètals grocs

Flors en inflorescències de tipus raïms laxes. Flors hermafrodites i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals iguals. Corol·la amb quatre pètals grocs amb l’ungla més curta que els sèpals. Androceu amb dos estams curts i quatre més llargs. Gineceu amb ovari súper i un sol estil persistent. Floreix en primavera i estiu.

Fruit característic en silícula

Fruit en silícula comprimida amb dos lòbuls quasi orbiculars i aplanats, que s’obrin per dues valves, amb una llavor cadascú.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silículaés una síliqua, és a dir, un fruit sec en càpsulaque quan madura s'obre en dues valves ventralment, amb la particularitat de que és tan llarga com ampla. Aquest tipus de fruit sec dehiscent està format per dos carpels que donen lloc a dues cavitats separades per un fals envà. És característic de la família de les crucíferes (brassicàcies).

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com diürètica, contra la retenció de líquids i edemes.

SABIES QUE... el nom del gènere, Biscutella, està format per les veus llatines “bi” que significa dos vegades, “scutum, -i” que significa escut, i el sufix diminutiu “-ella, -ellae”. Així doncs, Biscutella significa dos escudets, per la forma de les silícules.

L’epítet específic, laevigata, ve de “levigo” que significa suau, suavitzat.

FamíliaCruciferae (Brassicaceae)

NOMS: Lítrum hissopifoli. Salicària hisopifòlia. Castellà : Arroyuelo. Hierba del toro. Hipericón colorado. Italià: Salcerella con foglie d'issopo. Francès: Lythrum à feuilles d'hysope. Anglès: Grass-poly. Hyssop Loosestrife. Alemany: Ysopblättriger Weiderich. Ysop-Weiderich.Neerlandès: Kleine Kattestaart.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Lythrum hyssopifolium L.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolitales espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT:Isoeto-Nanojuncetea. Vores de sèquies, torrents i basses temporals, sobre sols temporalment inundats a l'hivern, i secs a l'estiu. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquest del riu Canyoles al pas per Vallada.

Tiges de secció quadrangular

DESCRIPCIÓ: Herba erecta i glabra, de fins 50 cm d’alçada, sovint amb les tiges aplicades a terra, de secció quadrangular.

Fulles alternes que a la part inferior semblen oposades

Fulles alternes, lanceolades allargades, sèssils, amb el marge enter

Flor amb hipant en forma d'embut

Flors en inflorescències espiciformes, amb flors solitàries a les aixelles de les fulles, hermafrodites i hexàmeres, amb dues petites bractèoles al curt pedicel. Hipant amb forma d’embut allargat. Calze amb sis sèpals que alternen amb sis apèndix intersepalins. Corol·la amb sis pètals de color púrpura clar amb l’ungla blanquinosa. Androceu amb quatre o sis estams. Gineceu format per sis carpels amb un estil exsert acabat en estigma capitat. Floreix a finals de la primavera i l’estiu.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula que s’obri en dos valves, més curt que el tub floral, amb moltes llavors diminutes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El hipantés el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment neixen el calze , la corol·la i els estams. Normalment està format per la fusió de les bases dels verticils florals inferiors, sèpals, pètals i estams, entre si. És a dir, és un tàlem còncau que queda situat per sota de les altres peces florals.

Flors amb sis pètals

USOS I PROPIETATS: S’ha detectat enverinament d’ovelles per una toxina no identificada que provoca necrosi hepàtica i nefrosi.

SABIES QUE...Lythrum deriva del grec “lýthron, -ou” que significa sang impura, sembla que pel color de les flors de la lisimàquia roja (Lythrum salicaria)que en el Pseudo Dioscòrides rep aquest nom.

L’epítet específic, hyssopifolia, deriva del llatí “hyssopus”, que significa hisop, i “folium” que significa fulla, és a dir, fulla d’hisop, per la semblança de les fulles amb les del gènere Hyssopus.

FamíliaLythraceae

NOMS: Bugiot. Burgessot. Tèsium divaricat. Castellà:Barrilera. Matapán. Tiñuela. Lobillo. Francès: Thésium couché. Anglès: Branched bastard toadflax. Alemany: Sparriger Bergflachs.

Flors petites i poc aparents

SINÒNIMS: Thesium divaricatum Jan ex Mert. et Kock; Thesium nevadense Willk.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. (Brolla calcícola).Brolles i pastures seques sobre sòls carbonatats. Fins els 1800 metres d’altitud.

Planta amb la base lleugerament lignificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne de fins pam i mig, amb la base lleugerament lignificada i tiges múltiples de color verd esvaït; sovint amb branquetes divaricades

Fulles alternes i linears

Fulles alternes, linears, amb un sol nervi, enteres i un poc engruixides, del mateix color de les tiges.

Flors amb cinc tèpals, blancs a l'interior i verds a l'exterior

Flors en panícules amples, petites (3-4 mm de diàmetre) i poc aparents, hermafrodites, amb un sol verticil periàntic acampanat de cinc lòbuls verds per l’exterior i blancs per la cara interna; tres bràctees petites a cada pedicel; cinc estams inserts a la base dels lòbuls. Ovari ínfer amb estil curt i estigma capitat. Floreix de març a setembre.

El fruit és una nou petita

Fruit en nou petita, de forma el·lipsoïdal amb un curt pedicel i poc reticulat, coronat pels restes del periant.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta hemiparàsita, és a dir, una planta parcialment paràsita, que té fulles verdes i alhora arrels amb haustoris. És el cas de diverses escrofulariàcies i santalàcies, com aquest Thesium.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Thesium deriva del grec “theseîon, -ou”, que Teofrast i Plini utilitzaren llatinitzat com “thesium” per designar una planta d’arrel amarga que, alguns autors, pensen que seria el Thesium linophyllon L. Altres diuen que ve del grec “Θησευς Theseús” = Teseu, l’heroi mitològic, rei d’Atenes, perquè aquesta planta formaria part de la corona que Ariadna li va donar junt al fil que hi va permetre sortir del laberint, després d’haver mort al minotaure. Teseu és considerat pels atenencs com el seu gran reformador. El seu nom prové de la mateixa arrel que θεσμoς (institució en grec).

El nom específic humifusumprové de"humus" terra, i "fusus" escampada, per la tendència a ser decumbent, amb les tiges per terra.

FamíliaSantalaceae

NOMS: Sisimbri oriental. Castellà: Quitarronquera. Rabaniza morisca. Italià: Erba-cornacchia orientale. Francès: Vélar d'Orient. Sisymbre d'Orient. Anglès: Indian Hedgemustard. Eastern Rocket. Alemany: Orientalische Rauke. Östliche Rauke.Neerlandès: Oosterse Raket.

Flors en raïms laxes

SINÒNIMS: Sisymbrium columnae Jacq.; Pachypodium columnae (Jacq.) Webb;

Observacions: Al territori Diànic Sisymbrium orientale L. ssp. orientale

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxietum erucoidis.Hordeion leporini.Llocs secs alterats i ruderalitzats. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquest del camí de la Salaella Llarga de Vallada.

Herba amb una sola tija erecta

DESCRIPCIÓ: Herba, que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada, amb una sola tija estriada i pubescent, d’un verd grisenc.

Fulles bassals

Fulles de roseta bassal amb pecíol, pinnatipartides amb el lòbul terminal molt major que la resta. Les fulles caulinars mitjanes pinnatipartides amb lòbuls linear-lanceolats, i les fulles superiors enteres. Totes amb pèls.

Flors amb quatre sèpals cucul·lats

Flors en raïms laxes. Calze amb quatre sèpals patents, en forma de caputxeta (cucul·lats) i amb pèls. Corol·la amb quatre pètals grocs. Dos estams menors i quatre més llargs amb anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estil amb estigma lleugerament bilobat. Floreix a la primavera i principi d’estiu.

Fruit en síliqua de 5-10 cm

Fruit en síliqua linear, recta o lleugerament arquejada, de entre 5 i 10 cm, amb pèls més abundants a la base.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Síliquaés un fruit capsular allargat, bicarpel·lar i dehiscent en dues valves. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per una paret anomenada septe. És el fruit característic de la família de les crucíferes.

Fulles caulinars

USOS I PROPIETATS: En alguns llocs, com Austràlia, és una mala herba que envaeix els cultius, amb la particularitat que ha desenvolupat certa resistència als herbicides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbriumderiva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion”planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herbasana i els creixens (Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek)

L’epítet específic, orientale, designa l’origen oriental. L’epítet del sinònim, columnae, està dedicat a Fabio Colonna (1567-1640), un napolità, autor de Phytobasanos

FamíliaCruciferae (Brassicaceae)

NOMS: Cardot gallofer. Card. Card d’ase. Cardot pinocèfal. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Italià: Cardo saettone. Francès: Chardon à têtes denses. Chardon à capitules serrés. Anglès: Italian plumeless Thistle. Plymouth Thistle. Alemany: Knäuelköpfige Distel. Dichtköpfige Distel.

Capítols solitaris (o 2-3) sèssils o amb curt peduncle

SINÒNIMS: Carduus parviflorus [Buch]

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Vores de camins secs i assolellats. Ruderal, nitròfil. Fins els 1000 metres d’altitud

Tiges erectes i alades amb espines

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Més rarament Hemicriptòfit, és a dir, que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Card amb tiges erectes que poden superar els 80 cm d’alçada, amb estretes ales cobertes d’espines que corren les tiges de dalt a baix amb interrupcions. Tota la planta amb indument araneós.

Fulles amb pèls araneosos

Fulles bassals espinoses, amb 2-5 parells de lòbuls, amb pèls, per l’anvers i pel revers, llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines i pecíol alat. Les caulinars són sèssils, sense divisions i més petites quan més amunt.

Flors tubulars en capítols

Flors en capítols solitaris o 2-3, subsèssils, o amb el peduncle no alat, de flors en tub purpurines envoltades per bràctees espinoses ovat-lanceolades amb el marge escariós i densament araneós. Calze reduït a una corona d’esquames. Corol·la en tub acabat en cinc lòbuls. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer, i un sol estil acabat en estigma bífid.

Alguns capítols sobre un peduncle molt prim de més de 3 cm, el que serveix per diferenciar-lo d’espècies semblants com Carduus tenuiflorus que viu als mateixos hàbitats però amb capítols sèssils agrupats a l’àpex de les tiges. Floreix de març a juny.

Fruit en aqueni amb papus

Fruit en aqueni color marró clar, amb papus barbat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que s’anomena indument depèn de la forma i l’abundància dels pèls. Si són curts i suaus és pubescent; si són mols i pròxims, com en el vellut, es diu que és pelut; si són fins i brillants, sedós;quan són rectes i rígids, hirsut; i si punxen híspid; si està cobert de pèls ramificats i entrecreuats, tomentós; i si presenta pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines, com en aquest cas, es diu que és araneós.

Bràctees punxants amb pèls araneosos

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carduus deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant (la punta del dard), que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.

L’epítet específic pycnocephalusve del grec "pyknós" que vol dir dens, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap: amb cap dens, per la densitat de la inflorescència.

És considerada una mala herba en Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Amèrica del Sud i Amèrica del Nord, especialment en Califòrnia, on forma part de la llista de maleses del Dep. d’Agricultura.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Garranda. Veça. Veça trepadellera. Vicia onobriquioide. Castellà: Berzas. Esparceta falsa. Garranda. Italià: Veccia astragalina. Francès: Vesce fausse esparcette. Vesce faux sainfoin. Anglès: False sainfoin. Alemany: Esparsetten Wicke.

Inflorescències en raïm

DISTRIBUCIÓ: Circum-mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis (Prats mesoxeròfils, relativament densos i alts, de sòls profunds de tendència permeable.) Clarianes de pinars, i carrascars, herbassars i pastures, sobre sòl calcari. Des dels 300 fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb llargues tiges anguloses que poden ultrapassar el metre, ajagudes a terra, però no arrelades, enfiladissa, .

Fulles paripinnades acabades en circell

Fulles alternes, amb estípules herbàcies dentades, dividides en 4-9 parells de folíols pubescents, curts i estrets acabats en un petit mucró. La fulla acaba amb un circell bifurcat.

Flors papilionada de color púrpura o blau

Flors en inflorescències racemoses amb llarg peduncle. Flors amb curt pedicel. Calze amb pèls i cinc lòbuls desiguals, els inferiors més llargs. Corol·la amb la forma típica papilionada de color púrpura, violeta o blau obscur, amb l’estendard emarginat i la quilla esblanqueïda. Androceu amb el tub estaminal obliquo a l’extrem. Gineceu amb ovari súper i estil deprimit i pilós.

Fruit en llegum

Fruit en llegum oblong el·líptic, més ample cap a l’àpex, comprimit i glabre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lleguminoses juguen un paper important fixant el nitrogen atmosfèric al sòl. Viuen en simbiosi amb un bacteri, per exemple els del gènere Rhizobium, que mitjançant processos metabòlics, converteixen el nitrogen (N2) en amoni (NH4+) essencial per a que els organismes puguen obtenir nitrogen de l'atmosfera. El bacteri fixa el nitrogen a canvi dels carbohidrats que rep de les llegums i un medi favorable als nòduls de les arrels de la planta. Els dos guanyen i el terreny s'enriqueix per a que altres plantes prosperen.

Flors amb les ales esblanqueïdes

USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge per al bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar del nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic onobrychioides està format per “onobrychis” i la terminació grega “-eid’es (eidos)” que vol dir paregut a, amb aspecte de, pel paregut de les fulles amb les del gènere Onobrychis. .

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Campanetes de jardí. Campana blava. Marevelles, Ungles de bruixa. Castellà : Enredaderas. Maravillas. Francès: Ipomée d'Inde. Volubilis. Anglès: Oceanblue Morning-glory. Alemany: Indische Prachtwinde.

Flors en inflorescències axil·lars

SINÒNIMS: Convolvulus indicus Burm.; Ipomoea acuminata (Vahl) Roem. & Schult.;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical

HÀBITAT: Lycio-Ipomoeion. Introduïda, procedent del continent americà i cultivada als jardins, naturalitzada als camps abandonats, marges de torrents i vores de sèquies. Fins els 500 metres d’altitud.

Planta enfiladissa

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia perenne, amb rizomes, enfiladissa. Tiges amb pèls de fins 10 metres i molt ramificats, de vegades rogencs.

Fulles profundament trilobades

Fulles alternes i peciolades de forma molt variable. En les tiges joves són enteres, mentre que en les més velles són amplament ovades i trilobades, amb pèls pel revés.

Corol·la en forma d'embut

Flors en inflorescències axil·lars pedunculades, amb bràctees linears i agudes. Floreix des de juny fins a novembre. Calze amb sèpals lanceolats, aguts i amb pèls. Corol·la gran de color blavós violeta, amb els pètals soldats formant un tub en forma d’embut (infundibuliforme). Androceu amb estams desiguals inserits a la part inferior de la corol·la i pubescents a la base del filament. Gineceu amb ovari i estil acabat en tres estigmes papil·losos.

Fruit en càpsula globular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és autoincompatible, raó per la qual la majoria de plantes, que presenten un sol genotip, no produeixen fruit. L’escassetat de llavor es compensada, però, per la gran capacitat d’arrelament per esqueix.

USOS I PROPIETATS: Planta introduïda molt emprada en jardineria com ornamental per a tanques, cobrir murs, etc.

Les flors produeixen molt de nèctar pel que són apreciades en apicultura.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ipomoea deriva de les veus gregues “ips ιψ”, que significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les tiges.

El nom específic indicamostra l’origen indià de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib)

S'ha convertit en una mala herba nociva i espècie invasora a Austràlia, Nova Zelanda i Califòrnia.

FamíliaConvolvulaceae

NOMS: Espinadella. Alfàbega borda. Castellà: Albahaca campesina. Rabo de zorra. Portuguès: rabo-de-raposa. Francès: Épiaire hérissée.Anglès: Hairy Woundwort.

Flors en verticil·lastres

SINÒNIMS: Stachyshirta L.; Sideritis ocymastrum L.; Galeopsis hirsuta L.; Stachys lagascaeCaball.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Hordeion leporini(Vegetació ruderal anual). Vores de camins, marges, camps de secà i garrigues. Fins els 700 metres d’altitud.

Tiges simples de fins 50 cm d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 50 cm d’alçada, coberta de pèls sedosos al tacte, amb tiges simples o poc ramificades

Fulles oposades de marge dentat

Fulles de la base amb pecíol, oposades, cordades a la base, de marge dentat.

Corol·la bilabiada amb el llavi superior bífid

Flors agrupades en inflorescències en verticil·lastres repartits a la part superior de la tija, amb bràctees similars a les fulles, sèssils i amb pèls al marge. Calze campanulat, pilós, amb cinc dents iguals o el superior un poc més llarg, aguts. Corol·la amb dos llavis, el superior blanc i bífid i l’inferior amb un lòbul central ample, de color groguenc amb taques obscures, i dos més petits laterals. Quatre estams didínams exserts però més curts que el llavi superior. Estigma bífid també exsert. Floreix a finals de la primavera.

Fruit en núcula

Fruit en núcula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les labiades és que tenen quatre estams inserits al tub de la corol·la però no són iguals, doncs hi ha dos de més curts i dos de més llargs. Els estams amb aquesta característica s’anomenen estams didínams.

USOS I PROPIETATS: La infusió de les fulles s’han fet servir, en medicina popular, per alleujar el mal d’estomac, els problemes de gasos i flatulències, i restrenyiment, per les seues propietats digestives, carminatives i laxants.

Verticil·lastres repartits per la part superior de la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Stachys deriva del grec “σταχυϛstáchys, -yos” que significa espiga, particularment la del blat, per la disposició de les flors al llarg de la tija. Plini ja utilitzava aquest nom per referir-se, possiblement, a la Betonica annua L.

El nom específic ocymastrumés un nom pejoratiu de "Ocymum" l’alfàbrega, volent dir que s’interpreta com falsa alfàbega, pel paregut amb aquesta planta.

FamíliaLabiatae (Lamiaceae)

NOMS: Castellà:Lapa. Italià: Erba-croce ispide. Francès:Vaillantie hérissée. Anglès: Bristly crosswort, Hairy Valantia.

Inflorescències en cimes axil·lar triflores

SINÒNIMS: Galium hispidum (L.) Gaertn.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Pimpinello-Gouffeion(comunitats de la baixa muntanya catalano-valentina). Camps, prats, pedregars o sobre la roca calcària en les escletxes i petits forats on s’acumula un poc de terra. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba molt petita

DESCRIPCIÓ: Herba molt petita, de tan sols 5-10 (20) cm d’alçada, amb tiges erectes o decumbents, solitàries o ramificades des de la base.

Fulles verticil·lades amb quatre fulles per nus

Fulles verticil·lades amb quatre fulles per nus, oblongues, amb el marge enter o amb petits aculis (punxetes), al final reflexes.

Flors laterals masculines i la central hermafrodita

Flors en cimes axil·lar triflores, molt petites, d’a penes 2 mm de diàmetre, amb les flors laterals trímeres i masculines, i la central hermafrodita i tetràmera, de color groc verdós (de vegades púrpura), sobre peduncles curts que creixen al madurar formant part del cos del fruit. Sense calze. Quatre estams exserts. Gineceu amb dos estils i estigma capitat. Floreix de març a juny.

Fruit en forma de nas amb pèls hialins

Fruit en esquizocarp característic en forma de nas cobert de pèls rígids hialins, el que afavoreix la dispersió zoocora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La sexualitat de les plantes, les estratègies de reproducció sexual i l’estructura reproductiva de les flors, són més variades que en qualsevol altre grup d’organismes. Les espècies del gènere Valantia són andromonoiques, és dir, que tenen estructures hermafrodites i masculines al mateix peu.

Flors laterals amb tre pètals i la central amb quatre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Valantia, està dedicat al botànic Sébastien Vaillant (1669-1722) deixeble de Joseph Pitton de Tournefort i autor del Botanicon parisiense. Vaillant va exposar la seua teoria de que la reproducció de les plantes es feia de manera anàloga a la dels animals, i va introduir els termes botànics estam, ovari i òvul. Carl von Linné reconegué que la reproducció sexual de les plantes la va aprendre de les teories de Vaillant. La signatura com botànic és: Vaill.

L’epítet específic hispidaderiva del llatí “hispidus” que significa hirsut, cobert de pèls dispers i durs, en referència als pèls del indument.

FamíliaRubiaceae

NOMS: morro de porcell. Castellà: Diente de las peñas. Francès: Liondent à bec long.

Capítol amb totes les flors ligulades

SINÒNIMS: Thrincia hispida Roth.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, prats terofítics i zones forestals obertes, en clarianes de garrigues i pinars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba petita, de fins un pam d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba amb pèls rígids que tenen l’àpex ramificat en tres puntes (cal veure-ho amb lupa). Té una roseta bassal d’on surt el peduncle que suporta el capítol de fins un pam d’alçada.

Fulles en roseta bassal

Fulles en roseta bassal allargades, amb el marge ondulat i cobertes de pèls, atenuades en curt pecíol.

Lígules estriors grises per la part esterna

Flors en capítols terminals solitaris de flors grogues ligulades. Involucre de bràctees linear-lanceolades amb pèls. Flors hermafrodites. Calze format per un plomall de pèls. Corol·la tubular i amb lígula groga; les lígules de les flors exteriors só de color gris per la part externa. Androceu amb cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer. Floreix d’abril a juliol

Aquenis amb vil·là

Fruits en aquenis bruns, en forma de fus i amb estries; els centrals muricats i amb vil·là, i els exteriors amb una corona membranosa i sense vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que anomenem flor, en la família de les compostes (asteràcies), és en realitat una inflorescència dita capítol. En el capítol el peduncle s’eixampla formant un disc que anomenem receptacle, on es disposen les flors sèssils. Tot el conjunt va embolcallat per una sèrie de bràctees anomenat involucre.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Leontodon deriva del “léon”, lleó, i del grec jònic “ὀδών odón”, que significa dent; és a dir, Leontodonsignifica dent de lleó.

L’epítet específic taraxacoides de "Taraxacum" en nom del pixallits, i del grec "εἷδος eidos", que significa aparença, és a dir, similar a Taraxacum officinale

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Cerasti aglomerat. Pelovella. Borrisol. Castellà: Moruquilla. Oreja de ratón. Pamplinillas. Èuscara:Sagu-biarria. Italià: Peverina dei campi. Francès: Céraiste aggloméré. Anglès: Sticky mouse-ear. Sticky Chickweed. Alemany: KnäuelblütigesHornkraut. Neerlandès: Kluwenhoornbloem.

Inflorescències en cimes dicòtomes

SINÒNIMS: Cerastium aggregatuma uct.; Cerastium siculumauct. Balear.; Cerastium viscosum auct.;

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea (vegetació ruderal i arvense) Nitròfil, viu en llocs habitats, camins, prats, etc. Fins els 1700 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges estriades erectes, d’un verd groguenc i amb pèls glandulosos, que pot arribar a tindre un poc més d’un pam d’alçada.

Fulles cobertes de pèls

Fulles en roseta bassal i les caulinars oposades, sèssils, el·líptiques, amb el marge enter i amb pèls.

Corol·la amb cinc pètals bilobats

Flors en inflorescències en cimes dicòtomes amb bràctees de marge escariós i curts pedicels. Flors hermafrodites amb cinc sèpals lanceolats, estretament escariosos al marge, i corol·la amb cinc pètals blancs bilobats, sovint més curts que els sèpals. Androceu amb 10 estams. Gineceu d’ovari súper amb cinc estils lliures acabats amb un estigma cadascun. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula corbada com una banya

Fruit en càpsula cilíndrica de color groc palla amb 10 dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els Cerastium es caracteritzen pels pètals bipartits i, especialment, per les càpsules llargues, estretes i un poc corbades, amb 10 dents menudes que sobresurten del calze.

USOS I PROPIETATS: Els brots tendres i les fulles es van utilitzar a l’antiga Xina per a menjar.

També s’ha emprat en jardineria, tot i que de vegades és considerada una mala herba de jardí.

Glomeruls florals que donen nom a l'espècie

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Cerastium deriva del grec “kerástes”, que significa cornut, per la forma de les càpsules.

El nom específic ve de “glomero”que significa glomèrul, agrupament dens, per les inflorescències amb flors agrupades amb curt peduncle.

FamíliaCaryophyllaceae

NOMS: Lletera terrera o de nap. Bambollera groga. Castellà : Lechetrezna de calveros. Asnaballo. Laureola española. Lechiterna.

Ciati

SINÒNIMS: Euphorbia vitellina Loscos & Pardo; Tithymalus clusii Bubani;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia, Aphyllantion. Llocs pedregosos i assolellats, a partir dels 100 metres d’altitud fins els 1000. Sobre margues, guix o sòls calcaris.

Planta robusta de tiges erectes

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins 40 cm d’alçada i port robust, erecta, sense pèls (glabra) i glauca. El làtex és de color groguenc.

Fulles alternes oblongues

Fulles alternes, oblongues, enteres amb l’àpex obtús. Fulles bracteals triangulars, amb forma de cor, més amples que llargues.

Flor femenina envoltada de flors masculines

Flors en inflorescències en cinc radis bifurcats. Ciatis vistosos amb nectaris enters i el·líptics. Floreix de març a maig.

Fruit en càpsula feblement rugosa

Fruit en càpsula feblement rugosa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les eufòrbies tenen una forma particular d’inflorescència: el ciati. Els ciatis estan formats per diverses flors masculines i una de femenina, un ovari inflat amb tres estils i sis estigmes, i tot el conjunt envoltat per un involucre de bràctees que porta glàndules nectaríferes amb forma, de vegades, de croissant. Els ciatis solen agrupar-se en inflorescències cimoses del tipus dicasi o pleocasi.

USOS I PROPIETATS: Planta molt tòxica, pel que la seua venda està prohibida o restringida.

El làtex s’ha emprat per a les berrugues i l’èczema però no és aconsellable perquè produeix una forta irritació i dolor en la pell, ulls i mucosa.

Inflorescència en radis bifurcats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbiave del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El vocable grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic isatidifoliaderiva del gènere “Isatis”, i de “folia”, que significa fulla, és a dir, amb fulles d’isatis, pel paregut de les fulles.

És un endemisme ibero-llevantí

FamíliaEuphorbiaceae

NOMS: Alacranera. Banya de cabra. Herba de l'amor. Herba d'escorpí. Herba enamorada. Peu de pardal. Occità: Amarun, Captòrta, Èrba ruca. Castellà : Alacranera. Hierba del alacrán. Hierba del amor. Hierba del escorpión. Èuscara: Ogiminduri. Arminyuri. Portuguès: Pascoinhas. Italià: Cornetta coda-di-scorpione. Pié-di-corvo. Francès: Coronille queue-de-scorpion. Anglès: Yellow Crownvetch. Annual Scorpion-vetch. Alemany: Skorpionskraut. Skorpionswicke.

Inflorescències en umbel·la amb 2-5 flors

SINÒNIMS: Arthrolobiumscorpioides (L.) DC.; Ornithopus scorpioides L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT:Secalion cerealis. Comunitats terofítiques de camps, vores de camins, llocs secs i oberts com les clarianes dels coscollars. Preferentment en substrats calcaris. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba amb tiges postrades

DESCRIPCIÓ: Herba petita de fins 40 cm, anual, ramificada des de la base amb tiges postrades en terra, de color verd glauc i sense pèls (glabra)

Un folíol central gran i dos laterals molt més petits

Fulles carnoses característiques amb un folíol terminal ovalat molt més gran que els altres que semblen estípules reniformes.

Flors petites, papilionades de color groc fort

Flors en inflorescències umbel·liformes, pedunculades, amb 2-5 flors papilionades de color groc fort. Calze bilabiat i dentat, amb el llevi superior més llarg que l’inferior. Corol·la amb l’estendard amb venes roges i emarginat i la carena corbada quasi en angle recte. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Els fruits semblen una cua d'alacrà

Fruit inconfusible, és una beina pèndula, llarga, prima i corbada, tot recordant la cua de l’escorpí, amb segments transversals ben marcats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un lomentés un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) molt semblant a la síliqua o a una llegum, però articulat i sovint fragmentable, com una pastilla de xocolata. Cada segment porta una llavor

Peduncle de la umbel·la menor que la fulla axil·lant

USOS I PROPIETATS: Conté un glucòsid tòxic, la coronilina, d’efectes semblants als dels digitals, que actua directament sobre el cor amb efectes que encara no estan ben estudiats, el que aconsella no utilitzar-la sense supervisió mèdica.

De les fulles s’obté, per fermentació, un colorant blau.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Coronilla el va prendre Lobelius de l’espanyol (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.

L’epítet específic scorpioides deriva del grec "skorpíos" que significa escorpí i de “εἷδος eidos”, que significa semblança, pel paregut del fruit amb la cua de l’escorpí.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Espunyidella confitera. Rèvola berrugosa. Rabosa. Castellà:Hierba confitera. Galio verrucoso. Èuscara:Ziabelarra. Portuguès: Erva-confeiteira. Italià: Caglio verrucoso. Francès: Gaillet verruqueux. Gaillet anisé. Anglès: Southern Cleavers. Alemany: Anis-Labkraut.

Inflorescències en cimes triflores, més curtes que les fulles

SINÒNIMS: Galium valantia Weber.; Galium saccharatum All.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalion mediterraneum. Vores i marges de camins, camps de cultiu, herbassars ruderals. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges primes i enfiladisses

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb varies tiges (multicaule) de fins 50 cm, primes i enfiladisses.

Fulles en verticils de 5-7 fulles

Fulles en verticils de 5-7 fulles lanceolades i enganxoses

Flors laterals masculines amb tres pètals i la central hermafrodita amb quatre

Flors en cimes triflores més curtes que les fulles. Les flors laterals són masculines, estèrils, de vegades amb tres pètals, i la central hermafrodita, amb quatre pètals i la corol·la blanquinosa de fins 2-3 mm d diàmetre. Calze inexistent. Androceu amb 3-4 estams amb anteres grogues. Gineceu berrugós amb ovari ínfer, un estil, i estigmes globosos. Floreix a finals d’hivern i primavera.

Fruit esfèric i verrucós

Fruit en esquizocarp esfèric, característic de l’espècie, fortament verrucós, d’uns 5 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una flor està composta per quatre elements, dos dels quals són imprescindibles per la reproducció sexual (androceu i gineceu), i dos prescindibles (el calze i la corol·la), doncs aquestes són, només, les parts vistents dels òrgans importants. Calze i corol·la formen el periant. Quan falten els dos (calze i corol·la) es diu que la flor és aclamídia, i altres vegades falta només la corol·la o el calze com en aquesta cas, i es diu que la flor és monoclamídia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants s’emprava per quallar la llet.

L'epítet específic verrucosum fa referència a la superfície fortament berrugosa dels fruits.

FamíliaRubiaceae

NOMS: Agulles. Agulles de pastor. Agullots. Filabarba. Forquilles. Pinta de Venus. Occità:Aguïo-de-pastre. Castellà : Peine de pastor. Peine de Venus. Èuscara: Ciconia mansa. Portuguès: Agulha-de-pastor. Garfinhos. Italià: Acicula comune. Pettine di Venere. Francès: Scandix peigne-de-Vénus. Anglès: Shepherd's Needle. Alemany: Echter Venuskamm. Nabelkerbel. Neerlandès: Naaldekervel. Grec: Σκαντζίκη. Πήρουνον.

Flors en umbel·la

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalietalia. Camps de cultiu, guarets, marges, herbassars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba petita molt ramificada des de la base

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de fins 40 cm d’alçada, ramificada des de la base, amb tiges amb pèls fins

Fulles molt dividides en lòbuls linears

Fulles molt dividides, 3-4 pinnatisectes, amb divisions linears o lanceolades amb marge raspós (escàbrid). El pecíol embeina la tija.

Flors amb pètals desiguals

Flors en umbel·la de bractèoles persistents i poques flors, les externes amb els pètals majors que les internes, totes amb el pètals blancs i desiguals. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer i estilopodi purpuri. Floreix a la primavera.

Fruit en esquizocarp de fins 8 cm

Fruit en esquizocarp en forma d’un llarg bec (2-8 cm) reunits en grups i erectes. Pic 5-7 vegades la longitud de la part seminífera que és estriada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És característic de la família de les umbel·líferes tindre les flors petites, poc aparents elles soles, que formen però inflorescències molt vistoses disposant moltes floretes juntes a l’àpex dels radis de la umbel·la. També és característic el dit estilopodi, un disc formador de nèctar, per sobre de l’ovari, d’on surten un parell d’estils.

USOS I PROPIETATS: És una planta comestible que alleugera la sensació de set, amb propietats diürètiques i vulneràries. També s’ha emprat per tenyir de groc gràcies als seus tanins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Scandix deriva del grec "Σκανδιξ, skándix", que significa agulla, i fou el nom utilitzat per Dioscòrides per parlar de certes umbel·líferes com el cerfull.

El nom de l’espècie, pecten-veneris, significa pinta de Venus, la deessa de l’amor, per la forma d’agulla dels fruits erectes que semblen una pinta.

FamíliaUmbelliferae (Apiaceae)

NOMS: Gòdua. Esporgallop. Argelaga vera. Granera de pastor. Castellà: Hiniesta borde. Escobón.

Flors en raïms allargats

SINÒNIMS: Genista patens DC.; Cytisus heterochrous Webb ex Colmeiro; Cytisus patens Willk.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània ibèrica

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Coscollars, boscs perennifolis o mixtos, sobre sòls calcaris un poc humits. Des dels 100 fins als 1500 metres d’altitud.

Arbust de fins 3 metres d'açada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot fer-se un petit arbret de fins 3 (4) metres d’alçada, amb branques alternes de color verd brillant.

Fulles trifoliades

Fulles alternes amb llarg pecíol que sostenen tres folíols obovats i mucronats, sense pèls i grisosos pel revers. El folíol central és molt més gran que els laterals.

Flor papilionada amb l'estendard gran

Flors agrupades en raïms allargats de2-6 flors grogues amb estendard sedós. Calze bilabiat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada amb estendard gran, orbicular, amb pèl molt fi al dors. Androceu amb cinc estams llargs i cinc de curts. Ovari amb estil corbat a l’àpex amb estigma ovoide. Floreix a l’abril, maig i juny.

Fruits en llegum

Fruit en llegum sense pèls, obovats, de fins 2 cm de llargària.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegumés el tipus de fruit característic de la família de les lleguminoses (fabàcies). És dehiscent, és a dir, que s’obri espontàniament per tal puga sortir la llavor. Les formes són variades i característiques de cada espècie però sempre s’obrin per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel.

USOS I PROPIETATS: Tal i com indiquen alguns noms populars, s’ha emprat per fabricar graneres i també s’ha fet servir com combustible. Altra aplicació més actual és la utilització en jardineria com una planta ornamental.

Dors de l'estendard amb pèls fins

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Teline és un altre nom, derivat del grec "τηλινοσ telinos" que el Pseudo Dioscòrides dona al kýtisos (gènere Cytisus de Linné.)

El nom específic patensderiva de "pateo" que significa ser visible, evident, clar, cosa que no es correspon amb aquesta espècie però hem de tindre en compte que el nom el va posar Linné des de Suècia.

És un endemisme ibèric que habita des dels Pirineus fins la Serra de Cazorla. Espècie inclosa a la “Lista roja de la flora vascular de Andalucia” publicada a l’any 2000.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Càrex humil. Jonça de mont fina. Castellà: Espadera. Francès: Laîche basse. Italià: Carice minore. Anglès: Dwarf Sedge. Alemany: Erd-Segge. Niedrige Segge. Neerlandès: Aardzegge.

Flors en espigues unisexuals, masculines les superiors i femenines a baix

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Prats secs, llocs rocosos preferentment calcaris, entre els 300 i els 1800 metres d’altitud.

Herba cespitosa d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de fins un pam d’alçada, densament cespitosa, amb moltes tiges primes que tenen tres angles aguts (trígones) i la beina bassal de color rogenc.

Fulles més llargues que les tiges floríferes

Fulles més llargues que les tiges i fins 1,5 mm d’amplada, fines i arquejades a l’àpex, de color verd i el marge escabrós.

Flors masculines nombroses, amb tres estams allargats

Flors en espigues unisexuals sobre la mateixa tija florífera. Una espiga masculina a dalt i de dues a quatre femenines a sota. L’espiga masculina porta diverses espiguetes uniflores, mentre que les femenines tenen només 2-3 espiguetes uniflores. Les glumes femenines són obovades i de colors vermellós. Flors masculines amb tres estams. Flors femenines tancades en una espècie d’urna de entre 2,5-3,5 mm, pubescents; l’estil està dividit en tres estigmes que surten pel forat del utricle. Floreix des de febrer fins a juny.

Fruit en núcula trígona

Fruités un fruit sec indehiscent (núcula) amb tres angles aguts (trigon)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies ocupen, aproximadament, el 20% de la superfície verda del planeta. És un dels grups de plantes amb més èxit, ja que s’estenen des de les terres polars i els cims de les altes muntanyes fins a la vora del mar, i tenen la capacitat de poblar tota mena d’ambients, llevat del medi aquàtic. També hi és per als humans, i amb criteris econòmics, la més important de totes les famílies de plantes superiors.

Tan sols 2-3 espiguetes de flors femenines

USOS I PROPIETATS: Al Caucas sovint constitueix la base del farratge a les pastures seques. És un bon menjar pel bestiar, especialment ovelles i cavalls. Ofereix bona resistència al trepig i rebrota aviat després del pasturatge.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on”que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere.

El nom específic humilisderiva del llatí “humus” que significa terra, arran de terra, modest.

FamíliaCyperaceae

Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy

Teucrium polium var. gracillimum (Rouy) O.Bolòs & Vigo

Cuscuta epithymum (L.) L.

Biscutella laevigata L.

Lythrum hyssopifolia L.

Thesium humifusum DC.

Sisymbrium orientale L.

Carduus pycnocephalus L.

Vicia onobrychioides L.

Ipomoea indica (Burm.) Merr.

Stachys ocymastrum (L.) Briq.

Valantia hispida L.

Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat subsp. hispidus (Roth) Kerguélen

Cerastium glomeratum Thuill.

Euphorbia isatidifolia Lam.

Coronilla scorpioides (L.) Koch

Galium verrucosum Hudson

Scandix pecten-veneris L.

Teline patens (DC.) Talavera & Gibbs

Carex humilis Leysser