Menuda Natura

NOMS: Enciam bord, Enciam boscà, Lletuga borda. Castellà: Lactucario, Lechuga ponzoñosa, Lechuga silvestre. Serrallón. Portuguès:Alface bravo. Leituga brava. Serralho. Italià: Lattuga velenosa. Francès:Laitue sauvage, Laitue vireuse. Anglès:Poisonous Lettuce.Acrid lettuce, Wild lettuce. Alemany: Gift Lattich. Neerlandès:Gifsla

Inflorescències en espiga

SINÒNIMS: Lactuca lactularii Lamotte; Lactuca patersonii Menezes;

DISTRIBUCIÓ: Latesubmediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. És una planta nitròfila que viu a les clarianes de bosc i pinars, camps abandonats, marges i vores de camins. Des dels 150 fins els 1600 metres d’altitud.

Tija erecta i buida per dins

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivacesque han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar als dos metres d’alçada amb tija recta i buida per dins.

Fulles rígides que abracen la tija

Fulles rígides, abraçades a la tija però no decurrents, amb espines als marges i nervis del revés.

Flors amb lígula de color groc esvaït

Flors en inflorescències en espiga de capítols amb bràctees estretes i desiguals disposades en varies files que embolcallen les flors amb lígula de color groc llimó acabada en cinc dents. Floreix a juliol i agost.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni bru amb vil·là blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtexés un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs i que circula pels vasos laticífers. En algunes plantes protegeix les ferides, sobre les que forma una capa protectora, i en varies espècies és tòxic i serveix de defensa contra els animals. Produeixen làtex, especialment, les famílies de les euforbiàcies i moràcies, però també, com en aquest cas, algunes compostes.

USOS I PROPIETATS: S’empra en homeopatia usant el làtex (Lactucari). Té efectes similars a l’opi però no crea addicció.

És narcòtica, hipnòtica, antipirètica, sedant, antiespasmòdica, homeopàtica. Indicada en estats nerviosos, irritació nerviosa, insomni i reumatismes.

Les fulles tendres poden menjar-se com l’enciam però són molt més amargues.

Bràctees desiguals disposats en varies files

SABIES QUE... el genèric Lactuca deriva del llatí “lactis”, que significa llet, en referència al làtex que produeix la planta.

L’epítet específic, virosa,deriva del llatí “virosus” que significa tòxic, verinós, pudent, per la forta olor que desprèn, especialment les arrels, però també pels efectes dels components químics del làtex.

Aquesta planta està inclosa en la llista de plantes de venda regulada a Espanya per la seua toxicitat, doncs pot produir col·lapse respiratori per sobredosis.

Papirs egipcis de 1600 a.C. ja citen l’enciam bord com remei per tractar diverses dolències, i Dioscòrides també la documenta com planta medicinal. Als segles XVIII i XIX també s’utilitzava l’extracte de làtex (Lactucarium) quan no es disposava d’opi.

Per contra sembla que té efectes anafrodisíacs, és a dir, que un ús continuat pot reduir dràsticament l’apetit sexual. “...es útil a los que sueñan a la continua sueños muy lujuriosos, y refrena los apetitos venéreos (…) y reprime el desordenado apetito de fornicar”, diu Laguna en la seua traducció del Dioscòrides.

Pareix ser que Gaudí emprava aquesta substància com onirògeno element inspirador.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

Polit nadal e bona annada. Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo. Bo Nadal e Feliz AniNovo. Gabon zoriontsuak eta Urte Berri On. Boas Festas e Feliz Ano Novo. Buon Natale e Felice Anno Nuovo. Joyeux Noël et bonne année!. Merry Christmas and Happy New Year. Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr!. Zalig Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar. Καλά Χριστούγεννα και Ευτυχισμένο το Νέο Έτος. Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku!.С Новым годом. 圣诞快乐

Nadal és temps de retrobaments i celebracions amb les persones que més estimem. Desitgem que també sigua de reflexió, de pau i de solidaritat per a tothom, per aconseguir un any nou ple de benaurances.
Us desitgem unes bones festes de Nadal. Esperem gaudir de les vostres visites durant molts anys més. Junts farem un 2013 molt més venturós que l’any que acaba.

BoosterBlog

NOMS: Margalida. Margalideta. Margaridoia silvestre. Occità: Margarideto. Castellà : Bellorita. Consuelda menor. Margarita. Maya silvestre. Èuscara: Bitxilorea. Portuguès:Margarida-do-monte. Margarita brava. Italià: Pratolina autunnale. Francès:Pâquerette d'automne, Pâquerette des bois. Anglès: Large daisy. Southern wild daisy. Alemany: Herbst Gänseblumchen. Grec: Λεμονόχορτο. Μπελλίς η δασική.

Capítol de margalideta

SINÒNIMS: Bellis pappulosa DC.; Bellis perennis subsp. sylvestris (Cirillo) Rouy;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats ombrívols i humits de zones forestals. Fins els 950 metres d’altitud.

Herba amb roseta de fulles bassals

DESCRIPCIÓ: Herba, de fins 30 cm d’alçada, amb una roseta de fulles bassals d’on surt un llarg peduncle amb el capítol. Planta pubescent

Roseta bassal

Fulles totes bassals en roseta, espatulades, amb poques dents i tres nervis longitudinals.

Bractees desiguals

Flors en capítols solitaris de 2-3 cm de diàmetre que coronen un llarg escapus. Flòsculs grocs al centre rodejats de flors amb lígules allargades blanques per davant i rosades pel revers, embolcallades per bràctees involucrals desiguals amb pèls. Cinc estams. Ovari ínfer amb dos carpels i estigma bífid. Floreix a la tardor i l’hivern.

Fruit en aqueni sense vil·là

Fruit en aqueni amb el marge pubescent i, en lloc del vil·là, una petita corona d’esquames triangulars.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons algun autors, l’èxit evolutiu de les compostes rau en la facultat de sintetitzar certes substàncies químiques, tòxiques, que les fan desagradables als herbívors que les rebutgen.

USOS I PROPIETATS: Els capítols florals en infusió és antitusígen, balsàmic, depuratiu, diürètic, i en rentats i compreses s’ha emprat com cicatritzant i vulnerària.

Les fulles tendres poden menjar-se en amanida o bullides, en sopa o minestra.

SABIES QUE... Alguns diuen que el nom del gènere Bellis prové de Bellide, una de les filles bàrbares i cruels de Dànau , rei d' Argos; altres el deriven del llatí bellum = guerra, en referència a la seva suposada capacitat de curar les ferides. Però el més probable, segons els filòlegs moderns, és que el seu nom deriva de Bellús= bonic, bell, amb referència a la delicada frescor d'aquesta flor.

L’epítet específic, sylvestris,deriva del llatí “silva” que significa selva, bosc, en referència a la preferència boscana i silvestre de la planta.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Abriülls. Bohets. Caxurro. Gats. Espins. Abrujó. Candells. Gossos. Picatalons. Punxaclaus. Queixals de llop. Queixals de vella. Rodets. Tríbol. Ull de bou. Pedra de ronyó. Punxarabiosa. Occità: Trauco peirau. Castellà : Abrojos. Espigón. Mormajas. Tríbulo. Èuscara:Gaztraka. Naarra. Saparla. Gallego:Abrollo. Amorino. Estripo. Portuguès:Abrolho terrestre. Italià: Tribolo comune. Francès: Tribuleterrestre. Croix de Malte. Escarbot. Anglès: Small Caltrops. Puncturevine. Alemany: Erd-Bürzeldorn. Landbürzel. Felddorn. Grec:τρίβολος

Flor pentàmera d'abriülls

SINÒNIMS: Tribulus muricatus Stokes; Tribulus orientalis A. Kern.;

Observacions: Alguns autors han descrit dues subespècies segons la pubescència i les espines del fruit. La subsp. terrestris presenta el fruit setulós, amb una fina pubescència i amb tubercles aguts i més o menys espinosos al dors. Aquesta subespècie es divideix en dues varietats en funció del color de la planta; així, si és verdosa parlem de la var. terrestris, i si és blanquinosa, de la var. albidus. En canvi, la subsp. orientalis, fa els fruits sense la pubescència fina i amb tubercles obtusos i curts.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Vores de camins, camps de cultiu, sobre sòls compactes i trepitjats. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba de tiges postrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 50 cm de grandària, ramificada des de la base, de tiges postrades, flexuoses, un poc pilosa.

Fulles paripinnades

Fulles oposades, amb petites estípules a la base, compostes paripinnades, dividides en 6-8 parells de folíols oblongs.

Flors axil·lars solitàries

Flors axil·lars solitàries de 4-5 mm de diàmetre, hermafrodites, pentàmeres. Calze caduc amb cinc sèpals lanceolats. Corol·la amb cinc pètals grocs més llargs que el calze. Deu estams. Gineceu súper amb un sol estigma acabat en cinc lòbuls. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en esquizacarp amb espines punxents

Fruités el més característic d’aquesta planta. És un esquizocarpformat per cinc carpels endurits, cadascun amb dos espines punxents llargues i d’altres més curtes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarpés un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, els mericarpis, cadascuna de les quals conté una sola llavor.

Calze amb cinc sèpals lanceolats amb pèls

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat tota la planta, però sobretot l'arrel, com diürètica, per al tractament de còlics nefrítics, i aperitiva. L'aigua resultant de la cocció dels fruits és astringent, i es recomana contra la disenteria i les hemorràgies o ferides de la boca.

A Bulgària se'n fa un preparat amb efectes estimulants sobre el sistema immunològic i sexual i amb augment del desenvolupament de la musculatura. Els estudis búlgars suggereixen que l’extracte de Tribulus terrestris incrementa temporalment el nivell de testosterona i, per tant, les tres funcions importants en les que participa: construcció muscular, augment de la fertilitat i libido.

A la Xina s’utilitza per als problemes urinaris i d’insuficiència de llet materna. A l’Índia s’empra com afrodisíac.

SABIES QUE... el nom generic Tribulus deriva del grec “tríbolos, -ou” que significa de tres puntes, era un objecte de ferro amb tres puntes que s’escampaven per terra per a lesionar els cavalls dels enemics, en referència a les punxes dels fruits.

L’epítet específic terrestrisfa referència a l’hàbit de les tiges postrades a sobre de la terra.

Les espines dels fruits són tan dures i punxents que poden punxar rodes de bicicletes i ser molt doloroses si les xafem amb els peus nus.

Al sud d’Àfrica s’han emprat els fruits com armes homicides. L’assassí els mullava amb el suc verinós de la planta Acokanthera venenata i ell posava al pas de la víctima que, al punxar-se amb el fruit enverinat, moria.

FamíliaZygophyllaceae

NOMS: Madrastres. Bident de vinya. Castellà: Amor seco, Saetilla. Italià: Forbicina subalterna. Forbicina del rio Grande. Francès:Bident presque alterne, Bident à feuilles semi-alternes, Bident à folioles subalternes. Anglès: Beggar's ticks. Alemany: Rio Grande-Zweizahn.

Flor amb pocs o ningun pètal

SINÒNIMS: Bidensbipinnata L.; KerneriabipinnataGodr. & Gren.;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical (introduïda)

HÀBITAT: Camps, erms, vores de camins i carreteres. Fins els 500 metres d’altitud. Aquestes del Pla, de Vallada (València)

Herba amb fines tiges erectes

DESCRIPCIÓ: Herba, de fins 80 cm d’alçada, de tiges erectes

Fulles oposades, pinnatífides

Fulles pinnades amb segments pinnatífids de folíols lanceolats irregularment dentats

Flors tubulars grogues

Flors tubulars però algunes amb lígula arrodonida, grogues, hermafrodites, en capítols ovoides amb bràctees exteriors més peludes que les interiors. Floreix d’agost a novembre.

Fruit en aqueni amb quatre dents

Fruit en aqueni lineal, comprimit lateralment, amb quatre dents com arpons.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els Bidens són espècies zoocòres; les seves llavors s'enganxen a la roba, als pèls o plomes i són transportades així a nous hàbitats. Per això han estat capaces de colonitzar un ampli rang de territori incloent moltes de les illes oceàniques.

USOS I PROPIETATS: Tota la planta té propietats com a protector hepàtic, antiinflamatori, hipoglucemiant i odontàlgic. Indicada en casos de diabetis, hepatitis, alteracions hepàtiques i ferides bucals.

SABIES QUE... el genèric Bidens està format per “bis”= dos, i “dens”= dent, és a dir, dos dents, pels ganxos característics de l’àpex dels aquenis de les plantes del gènere.

L’epítet específic subalternansderiva de “sub”= a sota, de menys, i “alterno”= fer alguna cosa de forma alterna, per la disposició de les fulles.

És una planta de fàcil i abundant reproducció que pot resultar invasiva. En llocs com Brasil infesta els cultius de soja i ha desenvolupat resistència als herbicides.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Herba blanca. Herba dels boscos. Herba mosquera. Quallallets de barranc. Espunyidella blanca. Castellà: Aspereta. Galio blanco. Galio leñoso. Italià: Caglio lucido. Francès: Gaillet luisant. Anglès: Shining bedstraw. Alemany: Glänzendes Labkraut.

Inflorescències multiflores

SINÒNIMS: Galium lucidum All. subsp. fruticescens (Cav.) O. Bolòs & Vigo; Galium mollugo L. ssp. fruticescens. (Cav.) A. Bolós et O.Bolós;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània SW

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Thero-Brachypodietalia. Matollars aclarits en terrenys secs i pedregosos. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges ramificades en la meitat superior

DESCRIPCIÓ: Herba lleugerament lignificada a la base (sufruticosa) de tiges ramificades des de la meitat superior que poden arribar als 90 cm d’alçada.

Fulles verticil·lades

Fulles verticil·lades, curtes, linear lanceolades amb el marge revolut i acabades amb l’àpex agut i incurvat.

Corol·la rotàcia amb quatre lòbuls iguals

Flors en inflorescències de varies flors amb la corol·la rotàciade 3-5 mm de diàmetre i quatre lòbuls de color blanc. Quatre estams. Ovari amb estil i estigmes globosos. Floreix de maig a juliol.

Fruit en dos mericarps glabres i rugosos

Fruit en esquizocarp, amb dos mericarps rugosos i sense pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu que una corol·la és rotàcia si té un tub molt curt i els pètals són lòbuls estesos en un angle molt obert, com en aquest cas.

USOS I PROPIETATS: Les summitats florals en infusió tenen propietats com antiespasmòdica, diürètica, depurativa i aperitiva. En ús exterior és vulnerària i astringent.

SABIES QUE... el nom genèric, Galium, deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de la Galium aparine s’emprava per quallar la llet.

L’epítet específic fruticescensderiva de "frútex"= arbust, per les tiges lignificades a la base. L’epítet del sinònim, lucidum significa polit, clar.

Família Rubiaceae

NOMS: Herba-sana borda. Madastra. Menta d’ase. Mentastra. Albarsana borda. Matapuces. Occità:Menta pudent, Mentastre. Castellà : Mastranzo. Mentastro. Hierbabuena de burro. Èuscara: kukuxobelarra. Astamenda. Portuguès: Hortelã-comum. Menthrasto. Italià: Menta a foglie rotonde. Francès:Menthe odorante, Menthe suave, Menthe à feuilles rondes Anglès:Round-leaved mint. Alemany: Wohlriechende Minze. Runde Minze. Neerlandès: Ananas-Munt. Witte Munt.

Inflorescència en espiga formada per verticil·lastres

SINÒNIMS: Mentha rotundifolia L.; Mentha roseiflora Sennen; Mentha insularis Req.; Mentha barcinonensis Sennen;

Observacions:Sembla ser que la planta del nostre territori pertany a la subsp. suaveolens. A les Illes Balears però, poden correspondre a la var. glabrescens, més verda i pilosa; o a la subsp. insularis, amb les fulles curtament peciolades.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozonaholàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion.Llocs humits però ràrament inundats, jonqueres, herbassars, sèquies. Fins els 1200 metres d’altitud. Aquestes dels Alcavins, al riu Canyoles al pas per Vallada (València)

Tiges erectes de secció quadrangular

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivacesque han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb vàries tiges erectes de secció quadrangular, de fins 80 cm d’alçada i ramificades a l’àpex, que s’estén amb facilitat pels sòls humits mitjançant els rizomes subterranis. Les tiges estan lignificades a la base i cobertes de pèls, i desprèn una olor poc agradable.

Fulles oposades, rugoses i amb pèls

Fulles oposades, sèssils, arrodonides, amb el marge dentat i gruixudes, amb la nerviació molt marcada i coberta de pèls

Corol·la amb quatre lòbuls iguals

Flors en verticil·lastres que formen espigues terminals ramificades. Flors hermafrodites, amb calze en forma de campana i amb pèls, acabat en cinc dents triangulars. Corol·la amb quatre lòbuls iguals (tot i ser una labiada) de color blanc o bavós. Quatre estams divergents que sobresurten molt de la corol·la. Gineceu súper. Floreix a l’estiu.

Fruit en tetraclusa

Fruit en tetraclusa amb els quatre mericarps ovoides i llisos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les mentes pertanyen a la família de les labiades (Lamiàcies) i comparteix particularitats com ser plantes aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades, però la corol·la no és bilabiada, la característica més evident de la família, sinó que té quatre lòbuls gairebé iguals.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular té propietats carminatives, antiespasmòdiques, hipotensores i vermífugues. Tot i això, el seu ús no és tan extens com el d'altres mentes, doncs, en dosis altes és tòxica i no la poden prendre les dones embarassades.

Una antiga pràctica en medicina casera era fregar les fulles de l’herba-sana borda pel front per alleugerar el mal de cap.

Emprada com ornamental en jardineria, com a condiment de cuina i per fer fugir insectes, doncs, hom diu que portant una rameta penjada a l’orella no piquen els mosquits.

SABIES QUE... El nom genèric, Mentha, deriva del grec “Mínthe, -es” la nimfa que va nàixer al riu Cocito, el riu de la lamentació, amada d’Hades, per la qual cosa Persèfone, l’esposa del déu Hades, gelosa d’aquesta aventura amorosa, va convertir la nimfa Mintha en la planta que du el seu nom en grec.

L’epítet específic suaveolensve de “suávis” que significa suau, dolç, i “óleo” que significa oli, per l’olor de la seua essència rica en olis essencials rics en mentol que s'empra com aromatitzant i com a oli medicinal.

El mentol és un anestèsic local amb propietats contra la irritació i es fa servir molt contra les irritacions menors de la gola.

Un petit escarabat de color verd metàl·lic, el Chrysomela menthastri, ataca aquesta planta menjant-se les fulles, de vegades de manera massiva.

FamíliaLabiatae (Lamiaceae)

NOMS: Indiana. Fadrins-i-fadrines. Castellà: Manzanilla de pastor. Italià: Astro scabro. Francès: Aster âcre. Aster à feuilles d'orpin.Anglès:Michaelmas Daisy. Aster. Rhône aster. Alemany: Nadelblättrige Sommeraster.raue Aster. steppen Aster.

Inflorescències corimbiformes

SINÒNIMS: Aster acris L.; Aster barrelieriPau; Galatella rigida DC.; Galatella sedifolia (L.) Greuter;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Fenassars mesoxeròfils, clars de bosc, marges de prats, sobre sòls calcaris. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades a la part superior

DESCRIPCIÓ: Herba amb varies tiges erectes, de fins 60 cm d’alçada, que es ramifiquen a la part superior.

Fulles alternes i glanduloses

Fulles linear-lanceolades, alternes, glabrescents, amb tres nervis linears, marge sencer i amb puntets glandulosos al limbe.

Flòsculs tubulars acabats en cinc puntes

Flors en inflorescències corimbiformes de capítols amb vàries files de bràctees més o menys obtuses. Flors externes amb lígula de color blau cel violaci d’un centímetre de llargària i flors interiors tubuloses i grogues acabades en cinc lòbuls, amb estams i estigma sobreeixint. Floreix a la tardor.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Asterestan limitades a les espècies del Vell Món, doncs a Amèrica s’ha requalificat en altres gèneres.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria.

SABIES QUE... El nom del gènere, Aster, és una paraula llatina que significa estrella, en referència a la disposició regular de les flors al capítol.

L’epítet específic sedifolium,deriva de "sedum" = asseure, i "folium" = fulla, és a dir, fulles assegudes, doncs el limbe es recolza directament a la tija, sense pecíol, sèssils.

La revolució d'Hongria del 31 d'octubre de 1918 es coneix com la revolució de l'aster perquè els que protestaven portaven flors d'aquest gènere.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Setge blanc. Cerverola. Agrimònia comuna. Herba de la sang. Herba de Sant Antoni. Herba de Sant Guillem. Herba del mal estrany. Herba ramona. Serereta. Serverina. Serverola. Setsagnies. Occità: Agrimònia, Sourbeireto, Èrba de la langor. Castellà : Agrimonia común. Algafil. Alimonia. Amores pequeños. Amoricos. Arquimonia. Cabsitiella. esmermasangre. Eupatoria. Gafetí. Hierba bacera. Hierba de San Guillermo. Hierba del podador. Mermasangre. Oraga. Èuscara: Usu-belarra. Latxatua. Portuguès: Erva-agrimónia. Erva-hepática. Agrimónia. Itàlia: Agrimonia comune. Anglès: Sticklewort. Agrimony. Alemany: Gewöhnlicher Odermennig. Francès: Aigremoine eupatoire. Neerlandès: Gewone Agrimonie.

Flors en inflorescències cimoses

SINÒNIMS: Agrimonia elata Salisb.; Eupatorium dioscoridis Bubani; Agrimonia minorMill.; Agrimonia officinarum Lam.;

Hi ha dos subespècies: la subsp. eupatoria, amb els pèls rígids i encorbats del fruit més curts que la úrnula i plantes petites. Subsp. grandisamb pèls rígids del fruit tan llargs com la úrnula en plantes grans, sense roseta bassal.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

Tiges erectes, de vegades vermelloses

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Molinio-Arrhenatheretea. Vores de camins i de carreteres en zones humides, boscos i clarianes. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa amb tija erecta de fins 60 cm d’alçada, piloses i de vegades regenques

Fulles compostes imperipinnades

Fulles en roseta bassal, compostes imparipinnades que abracen la tija (amplexicaules), amb folíols dentats de diferents grandàries. Folíols menuts a l’espai entre folíols majors

Estams amb filament groc

Flors en inflorescències cimoses. Flors hermafrodites amb hipant acrescent. Calze campanulat amb cinc sèpals persistents. Cinc pètals grocs. Estams amb filament groc. Dos estils. Floreix des de la primavera fins la tardor.

Fruit en aqueni amb forma peculiar

Fruit en aqueni tancat en un receptacle endurit característic. Tenen forma cònica i estan coronats per pèls rígids encorbats a la punta.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hipant ve del grec “hipo” davall, i “antos” flor, és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment naixen el calze, la corol·la i els estams. És característic d’algunes famílies com les rosàcies o les lleguminoses. En els rosers forma el cinòrodon o fals fruit.

USOS I PROPIETATS: En medicina alternativa s’ha emprat com astringent, en afeccions de boca i laringe, en gargarismes i col·lutoris. També és cicatritzant, utilitzada per les úlceres varicoses, i per al tractament de la diarrea.

La Comissió E Alemanya ha aprovat l’ús de la serverola (quan es prepara com a te) per a controlar la diarrea i per a fer gàrgares per a la gola per a reduir la inflamació i alleujar el mal de gola (te fred).

Les fulles seques s’han fumat com a succedani del tabac.

Flors amb hipant acrescent

SABIES QUE... el genèric Agrimonia deriva del grec “árgemon, -ou” que significa albugo, la malaltia del ulls ocasionada per l’acumulació de gotes de greix que provoquen l’opacitat de la còrnia que coneguem per “cataractes”. El vocable, deformat pel llatí en agrimonia, donava nom a diverses plantes que suposadament curaven la malaltia. Altres autors diuen que deriva del grec “agrios” = salvatge, selvàtic, i de “monos” = solitari, perquè indica una planta de llocs agrestes i solitaris.

L’epítet específic eupatoriaderiva, per a uns, del grec “éu” = vertader, bo, i “hépatos” = fetge, és a dir: bo per al fetge, doncs Plini el Vell i Dioscòrides l’empraven en infusió per tractar les afeccions del fetge. Per a altres ve de Mitrídates Eupator, rei del Pont (regió d’Àsia Menor) i un estudiós de les plantes medicinals.

La Agrimonia eupatoria forma part de les 38 flors de Bach, que dins de la seua cosmovisió té les propietats d’ocultar emocions tortuoses, problemes greus i angoixa inconscient darrere d’una màscara d’alegria i despreocupació permanent, evita discussions i cerca harmonia.

L’agrimònia té altres poders secrets, per als que tenen fe en aquestes coses. Antigament es creia que si es posaven les fulles d’aquesta planta sobre el cap d’una persona dormida s’esborraven els seus records. Per altra banda, les neteges d’agrimònia són bones per a les persones que temen estar embruixades.

Família Rosaceae

NOMS: Pixallits, Dent de lleó.Camarroja.Angelets, Apagallums, Lletsó d'ase, Pixacà, Queixals de vella. Occità: Lachasson, Pissa-lach, Pissalach, Pissalait, Pisso-chin, Pissocan. Castellà: Achicoria amarga, Amargón, Diente de león, Hocico de puerco, Taraxacón. Èuscara: Galkidea. Pitxacamas. Portuguès: Dente-de-leão. Taraxaco. Francès: Pissenlit à feuilles lisses. Anglès: Common dandelion, Dandelion. Alemany:Rotfrüchtiger Löwenzah. Sandlöwenzahn.

Capítol solitari

SINÒNIMS: Taraxacum vulgare (Lam.) Schrank; Taraxacum dens-leonis Desf.; Taraxacum retroflexum Lindl.

El gènere Taraxacumté una taxonomia molt complexa.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Plantaginetalia majoris. Pastures, vores de camins, herbassars, en zones ruralitzades, humides i nitrificades. Fins els 1900 metres d’altitud.

Herba acaule amb escapus florifers

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba sense tija (acaule) amb una tija florífera (escapus), buida per dins (fistulosa) de poc més d’un pam d’alçada.

Fulles en roseta bassal

Fulles totes en roseta bassal, grans (fins 40 cm), pinnatipartides, amb segments que apunten cap a la base.

Totes les flors amb lígula groga

Flors en un únic capítol de 3-7 cm de diàmetre, a l’àpex de la tija florífera, amb involucre de varies sèries de bràctees lanceolades, les exteriors girades cap a fora i avall (reflexes). Totes les flors són hermafrodites, pentàmeres i amb un petit tub acabat en una llengüeta groga (lígula) que compon la corol·la. El calze està format per petites peces que formaran el papus. Cinc estams soldats en un tub. Gineceu ínfer. Floreix de gener a novembre.

Aquenis muricats amb vil·là blanc

Fruit en aquenis brunencs amb puntetes curtes (muricats) i papus blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Vàries espècies de Taraxacumprodueixen llavors per apomixis, és a dir, de forma asexual. Aquestes llavors produïdes, sense fertilització ni meiosi, reprodueixen exemplars genèticament idèntics a la planta mare.

USOS I PROPIETATS: Es pot menjar fresca en les amanides o bullida com a verdura. Les arrels torrades i moltes s’ha emprat com succedani del café, i les poncelles en salmorra, com les tàperes.
La medicina popular li atribueix diverses propietats com purificar la sang, aperitiva i diürètica. També és una planta útil contra el restrenyiment, l'arteriosclerosi i les morenes. La saba lletosa (làtex) s’ha emprat com un remei popular per tractar les berrugues.

És una planta molt apreciada pels apicultors, doncs l’abundant pol·len i nèctar fa que siga visitat per les abelles mel·líferes, tot i que els jardiners la consideren una mala herba.

És un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de la regió italiana de Liguria.

Les poncelles s'adoben com les tàperes

SABIES QUE... El nom del gènere Taraxacumés un nom llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, o del grec “tarraxos”, que designa altres plantes del gènere. Segons alguns autors, cap a l’any 1000, el metge àrab Avicena (Ibn Sinâ) va llatinitzar el nom.

L’epítet específic officinalis, significa que és medicinal, i s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

Hom diu que si pensem en un desig mentre bufem les llavors, llançant-les al vol, aquest es compleix, a condició que no quede cap llavor.

Família Compositae (Asteraceae)

NOMS: Apegamonyos. Espina-xoca. Aferragós. Gospins. Cadells. Catxurros. Coscorros. Enganxadones. Abriülls. Enganxagossos. Espina-xoca. Floravia. Gafets. Herba de tres claus. Llagastes. Llapasa petita. Rioles espinoses. Llufes. Occità: Arrapo-péu, Gadòl, Lapaçon. Castellà : Cachurrera menor. Cepacaballo. Pegotes. Portuguès: Arzola. Xanthio espinhoso. Zântio. Italià: Nappola spinosa. Francès: Lampourdeépineuse. Anglès: Spiny Cocklebur. Bathurst Burr. Alemany: Dornige Spitzklette. Neerlandès: Stekende Stekelnoot.

Planta monoica, amb flors unisexuals

SINÒNIMS: Acanthoxanthium spinosum (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Espècie naturalitzada, introduïda d’Amèrica del Sud a principis del segle XIX.

HÀBITAT: Chenopodion muralis. Ruderal, vores de camins, camps abandonats i llocs alterats, sobre sòls secs i nitrificats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges de fins un metre d'alçada cobertes de borra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins un metre d’alçada, ramificada, amb flors unisexuals sobre la mateixa planta (monoica), amb tiges cobertes de pèls fins. A l’axil·la de les fulles presenta una espina llarga trifurcada i groguenca que, de vegades, són substituïdes per fulles petites.

Espines trifurcades a la base de les fulles

Fulles sèssils o amb curt pecíol, estretes, de color verd per l’anvers i blanquinós pel revers, limbe amb lòbuls o enter. Els nervis estan molt assenyalats i de color blanc. A la base de les fulles té espines fortes i punxents.

Capítol masculí amb flors de cinc estams

Flors en capítols (pel que pertany a la família de les compostes) sèssils, unisexuals i ben diferenciats a la mateixa planta. Capítols femenins són axil·lars amb solament dues flors sense corol·la, de forma globosa, cobertes d’agullons amb l’àpex corbat; Els capítols masculins, al final de les tiges, estan composats per vàries flors individualitzades amb cinc estams. Floreix a l’estiu, entre juliol i l’octubre.

Fruit cobert d'agullons corbats, com el velcro

Fruités en aqueni ovoide, semblant a un baló de rugbi, coberts d’agullons corbats per afavorir la disseminació.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu zoocòria a la disseminació de les llavors pels animals. Hi ha diverses formes de zoocòria. En aquest cas les diàspores estan proveïdes de ganxos per tal d’adherir-se a la roba de les persones o el pèl dels animals per allunyar-se de la planta mare.

Capítols femenins axil·lars amb només dues flors

USOS I PROPIETATS: Les fulles són astringents, i s'empren contra la diarrea i la disenteria. Té propietats diürètiques i sudorífiques que la fan beneficiosa contra les afeccions del fetge i els ronyons, i també cicatritzant i antiinflamatòria.
Presenta un colorant groc.

SABIES QUE... el nom genèric Xanthium deriva del grec “ξανϑóς xanthós”, que significa groc, en referència al colorant groc que s’extrau de la planta. L’epítet específic spinosumprové del llatí “spina”, és a dir, espinós.

George de Mestral va inventar el “velcro” després d’un passeig pel camp amb el seu gos. En arribar a casa se’n adonà de la dificultat de desenganxar dels seus mitjons i del pèls del gos els fruits de l’apegamonyos.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Lleterola peplus. Llet de bruixa, Lletera, Lleteresa. Castellà: Lecherina. Esula redonda.Tomagallos. Tornagallos. Titímalo. Èuscara: Esnabedurria. Kalitxbelarra. Portuguès:Ésula-redonda. Italià: Calenzuola piccola. Euforbia minore. Francès: Euphorbe des jardiniers, Euphorbe des jardins. Anglès: Petty spurge. Alemany:Gartenwolfsmilch. Neerlandès: Tuinwolfsmeik.

Inflorescències en pleocasi

SINÒNIMS: Euphorbia peploides Gouan; Tithymalus peplus (L.) Hill; Euphorbia pusillaLag.;

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: en botànica es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats ruderals: vores de camins, camps, horts, llocs alterats. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes d'aspecte delicat

DESCRIPCIÓ: Lletrera anual de mida molt variable, entre uns pocs centímetres i dos pams d’alçada, glabra, amb tiges erectes i delicades poc ramificades.

Fulles obovades i tendres

Fulles amples i tendres, obovades, de marge sencer i curt pecíol.

Ciati amb flor femenina central i flors masculines laterals

Flors en inflorescències cimoses amb tres branques floríferes per cada eix (pleocasi); fulles bracteals ovades i sèssils. Ciatiamb pecíol curt. Glàndules nectaríferes de color verd-groguenc o rogenc. Ciati format per una flor femenina central i diverses cimes de flors masculines laterals. Flor masculina amb un sol estam. Flor femenina amb gineceu súper, pistil amb tres braços estigmàtics bífids. Pot florir tot l’any.

Fruit en càpsula amb tres cocs crestats

Fruit en càpsula trícoca llisa amb dues crestes al damunt de cada coc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena ciati a la inflorescència constituïda per una sola flor femenina central llargament pedunculada, aclamídia i reduïda a un ovari trícoc, i per cinc grups de flors masculines (monocasi) integrades per un sol estam sobre un petit pedicel. Externament presenta un involucre en forma de copa format per quatre o cinc bràctees, entre les quals es troben quatre o cinc peces nectaríferes de forma i color característic. És propi de les eufòrbies o lletereses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat el suc de les fulles com remei contra la inflamació de la gola i contra una malaltia infecciosa de la pell anomenada erisipela.

SABIES QUE... El genèric Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic peplusés en llatí d'una espècie de lleterola esmentada per Plini que recupera la paraula grega "peplis”, que significa peple (un vestit femení de l’antiga grècia) esmentat per Dioscòrides amb el mateix significat.

Es considera una mala herba dels conreus de cereals i oliveres, doncs causa perjudicis importants per l'espai que ocupa i el nitrogen que agafa del sòl.

La investigació recent en Euphorbia peplus ha demostrat que una àmplia gamma de cèl·lules cancerígenes és molt sensible a aquesta substància.

El ingredient actiu: Ingenol mebutate (ingenol-3-angelate, nom comercial Picato)és una substància que es troba en la saba d’aquesta planta i un inductor de la mort cel·lular. Una formulació de gel del fàrmac ha estat aprovat pels EUA Food and Drug Administration (FDA) per al tractament tòpic de la queratosis actínica .

Aquesta espècie està inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix el llistat de plantes la venda de les quals resta prohibida o restringida per la seua toxicitat.

La saba de la planta és TÒXICAi no és per a ús intern.

FamíliaEuphorbiaceae

NOMS: Abellera olorosa. Botons de ca, Botons de gos. Castellà: Clavellina. Mayos. Olor de chinches.Portuguès: Erva-do-salepo. Salepeira. Francès: Orchis odorant. Orchis parfumé. Orchis à odeur de vanille.

Inflorescències en espiga terminal

SINÒNIMS: Orchis coriophora L. subsp. fragrans (Pollini) Sudre; Orchis coriophora subsp. martrinii (Timb.-Lagr.); Orchis coriophora L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rhamno-quercion cocciferae. Garrigues, sòls secs de composició calcària. Aquestes de la

Vuelta de Vallada (València). Des dels 100 als 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes i simples

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Petita orquídia herbàcia amb tija erecta, simple i sense pèls.

Fulles estretes, bassals i caulinars

Fulles lanceolades, estretes, bassals i caulinars, alternes, de marge sencer i embeinadores. Les fulles caulinars són més petites segons s’acosten a la inflorescència, són paregudes a les bràctees.

Flors amb esperó i label trilobat

Flors en inflorescències en espiga terminal multiflora i densa. Flors sèssils amb sèpals laterals patents. Pètals laterals semblants als sèpals i label amb tres lòbuls, el mitjà més llarg que els laterals, d’un color que va del rosat al vermell vinós, i corbat cap avall. Esperó de la grandària de label. Les flors tenen un suau olor a vainilla però altres subespècies desprenen olor fètid. Floreix a principis de la primavera

Càpsula amb sis costelles

Fruit en càpsula erecta i oblonga amb sis costelles.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies tenen flors especialitzades per atreure insectes pol·linitzadors específics. La part més important per aconseguir-ho és un pètal transformat que adquireix la forma, textura i color de la femella del insecte que pretén atreure, anomenat label.

USOS I PROPIETATS: La farina dels seus tubercles, anomenada salep en Turquia, és molt nutritiva i demulcent. S'usa en dietes especials de convalescents i nens. És molt rica en mucílag i forma una demulcent i suau gelatina que s'usa per al canal gastrointestinal irritat.

SABIES QUE... el genèric Orchis deriva del grec “órchis, -ios” que significa testicle, per la forma dels tubercles; per això era el nom que els grecs donaven a diverses orquídies amb dos tubercles semblants a petits testicles. La paraula “orchis” va ser emprada per primera vegada per Teofrast en el seu llibre “De historia plantarum”.

L’epítet fragrans significa fragant olorós, mentre que l’epítet del sinònim, coriphora, deriva del grec “korios”, que significa xinxa, i de “fero” que significa portador, per la olor desagradable que despren.

FamíliaOrchidaceae

NOMS: Traspic perfoliat. Occità: Moucelet. Castellà : Mostacilla brava. Telaspio menor. Italià: Erba-storna perfogliata. Francès: Monnoyère à feuilles embrassantes. Tabouret perfolié.Anglès: Thoroughwort Pennycress. Perfoliate Pennycress. Alemany: Durchwachsenblättriges Hellerkraut. Stengelumfassendes Täschelkraut. Neerlandès: Doorgroeide Boerenkers.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Thlaspi rotundifolium Tineo; Thlaspi neglectum Crép.; Microthlaspi perfoliatum subsp. perfoliatum;

Dos varietats: la var perfoliatum,que és la més abundant, i la var rotundifolium.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia, Ruderali-Secalietea. Arvense o ruderal, es cria en conreus de secà, pedregars i penyes calcàries. Aquests del pla del Campello de Vallada. Fins els 200 metres d’altitud

Herba petita, de fins un pam d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba anual petita, d’un pam d’alçada, amb tiges erectes i sense pèls (glabra)

Fulles caulinars amplexicaules

Fulles inferiors en roseta bassal obovades amb llarg pecíol, i les caulinars tan abraçades a la tija (amplexicaules) que pareix que les travessa. Totes amb el limbe enter o denticulat.

Flors petites de pètals blancs

Flors petites, de fins 5-6 mm de diàmetre, en inflorescències en raïm. Flors amb quatre sèpals i quatre pètals lliures i blancs. Estams més curts que els pètals amb anteres grogues. Floreix a l’hivern i la primavera.

Fruit en silícula aplanada

Fruit en silícules amb ales que van eixamplant-se cap a l’àpex, bordejades per un nervi gruixut, amb l’estil persistent molt curt

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les silícules són fruits secs pareguts a les síliqües, és a dir, un tipus de fruit sec en càpsulaque quan està madur s'obre en dues valves com el del ravanell (Diplotaxis erucoides (L.) DC.), però de llargada inferior al triple de l’amplada.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem cap

SABIES QUE... El genèric Thlapsi ja era emprat per Dioscòrides i Plini per anomenar plantes de la família de les crucíferes com els sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.). Dioscòrides diu que deriva del grec “thláo”, que significa trencar, matxucar. En la traducció que fa Laguna diu, referint-se al fruit: “...de figura de un plato, que parece ser machucada, de donde le vino el nombre”.

L’epítet específic perfoliatumsignifica perforada, per les fulles sèssil que rodegen per complet la tija de manera que sembla una fulla perforada per aquesta.

El Calendari republicà francès va dedicar amb el nom de Thlaspiun dia de l'hivern. Aquest calendari consta de 12 mesos de 30 dies. Cada més, denominat amb fenòmens naturals o agrícoles, té 3 dècades en lloc de setmanes, i cada dia de l’any s’associa, no amb un sant com el calendari gregorià, sinó amb una planta, animal o eina del camp. El dia 21 del mes “Pluviôse” (9 de febrer) era el dia “Thlaspi”.

FamíliaCruciferae (Brassicaceae)

NOMS: Ginesta fina. Ginestell valencià. Ginesta de graneres. Gòdua. Castellà: Iniesta. Retama. Flor de tintoreros. Genista.

Flor papilionada de ginestell valencià

SINÒNIMS: Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. & DC. subsp. valentina(Spreng.) Rivas Mart.; Spartium valentinum Willd. ex Spreng.; Genista oretana Webb ex Willk.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Est de la Península Ibèrica, València, Alacant i Albacete)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Garrigues i brolles seques sobre terreny calcari. Fins els 1000 metres d’altitud

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat des de la base, amb tiges fines, redones i amb estries.

Fulles petites, de fins 1 mm d'amplada

Fulles linear lanceolades molt petites (fins 1 mm d’amplada), assentades, alternes, que cauen deixant les tiges nues.

Podeu veure l'estructura de la corol·la i el tub estaminal

Flors solitàries, a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla. Flors papilionàcies amb calze campanulat, bilabiat amb el llavi superior bipartit i el inferior amb tres dents. Corol·la de color groc intens amb estendard ovat i amb un entrant poc profund a l’àpex (emarginat), ales de la mateixa mida que l’estendard. Quatre estams curts i sis llargs format un tub estaminal. Ovarisúper amb estil acabat en estigma capitat. Floreix de març a juny.

Fruit en llegum

Fruit en llegum oblonga, aplanada, amb 1-4 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma de les flors papilionades d’aquesta família és exclusiva i constant: flors zigomorfes, pentàmeres, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals, un superior major que la resta anomenat estendard, perquè sembla una vela al vent; dos pètals laterals, les ales; i dos inferiors soldats a mena de carena de vaixell. Els estams tenen els filaments soldats formant un tubet per dins del qual hi ha l’estil. El conjunt sembla una papallona en vol, raó per la qual la família s’anomena papilionàcia.

Les flors surten a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla

USOS I PROPIETATS: Per la seua resistència a la sequera i poca exigència edàfica s’empra en restauracions ambientals en talussos secs i degradats.

En jardineria xeròfita, de baix manteniment, ocupa les zones seques i assolellades o en rocalles.

La resistència i flexibilitat de les tiges s’han aprofitat per confeccionar graneres.

SABIES QUE... el genèric Genista deriva del llatí “genista, -ae”, nom que rebien diverses espècies del gènere.

L’epítet específic valentinafa referència a la província de València.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Llengua de bou. Viperina. Borratja borda. Occità: Bourrage-fèr, Suçamèlo.Castellà: Viborera. Viperina. Lengua de vaca. Èuscara: Idimia, Sugegorri-belarra. Portuguès: Lingoa de boi. Italià: Lingua di bove. Viperina azzurra. Francès:Vipérine commune. Anglès: Viper's bugloss. Blueweed. Alemany: Gewöhnlicher Natterkopf. Stolzer Heinrich. Neerlandès:Slangekruid.

Corol·la de color blau, violaci o púrpura

SINÒNIMS: Echium granatense Coincy; Echium coincyanum Lacaita; Echium permutatum Pau;

Observacions: En l'àmbit de les nostres terres hi ha tres subespècies diferenciades: la subsp. vulgare, planta petita dels Pirineus i Muntanyes Olositàniques; la subsp. argentaeplanta robusta i de fulles basals estretes, molt comuna; i la subsp. granatense, planta robusta de fulles basals amples dels territoris diànic i lucèntic.

A les subespècies i varietats la cultura i la medicina populars no les distingeixen. Aleshores, a banda de la descripció botànica, la resta de comentaris serveix per a totes les Echium vulgare.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana però aquesta subespècie al territori Diànic i Lucèntic (de la Ribera Baixa a La Costera i l’Alacantés)

Herba erecta coberta de pèls i setes rígides

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Vores de camins, pradells secs, camps abandonats. Fins els 600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen les condicions favorables.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de color grisenc i coberta de pèls petits i setes rígides i aspres. La tija, o tiges, estan tacades per puntets negres.

Fulles oblongo-linears esparses

Fulles en roseta bassal molt majors que les caulinars, oblongo-linears i atenuades a la base. Durant l’hivern només resta aquesta roseta de fulles cobertes de pèls quasi punxants. Les fulles de les tiges (caulinars) són més petites i esparses.

Corol·la en forma de tub que va obrint-se cap a l'extrem

Flors agrupades en cimes escorpioides que surten a la primavera fins la tardor. Calze amb cinc sèpals soldats a la base i persistents. Corol·la de color blau, violaci o púrpura, forma un tub que va obrint-se cap a l’extrem, on acaba en cinc lòbuls poc assenyalats. Cinc estams que no sobresurten de la corol·la o poc exsert. Té un pistil amb estigma bífid que sembla la llengua d’una serp.

Les llavors semblen un cap d'escurçó

Fruit es divideix en núcules amb protuberàncies que recorden el cap d’un escurçó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors són blaves però, abans d’obrir-se i quan es marceixen, prenen tons rogencs degut a que els pigments que posseeixen varien de color en canviar el pH del suc cel·lular.

USOS I PROPIETATS: Les inflorescències tenen propietats diürètiques, pectorals, cicatritzants, antitumorals i antineuràlgiques. En cosmètica s’usa com emol·lient. En infusió estan indicades contra els tumors malignes, les febres, el mal de cap, les alteracions nervioses i els dolors de tipus inflamatori. Cal tindre precaució, doncs pot ser tòxica pel fetge si es pren en tractaments prolongats.
Antigament s’emprava per curar picades d’escurçó atenent a algunes semblances entre la planta i el rèptil.
Les flors tenen gran quantitat de nèctar que és aprofitat per les abelles mel·líferes. Amb la viperina es produeixen mels monoflorals.

Flors en cimes escorpioides

SABIES QUE... El nom del gènere, Echium, deriva del grec “echios”, que significa escurçó. Diu Dioscòrides, segons la traducció de Laguna: “Echis en griego, significa víbora, de donde vino a llamarse esta planta echion, por parecerse su simiente a una cabeza de víbora y porque socorre a los mordidos della”.

Lèpítet específic vulgarederiva del llatí “vulgaris, -e”, que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.

Al Dioscòrides apareixen moltes plantes a les quals s’adjudiquen virtuts curatives pel paregut amb els òrgans malalts o altres signes que els homes sabuts sabien esbrinar. Aquesta teoria del Signe l’exposa Jordi Badia en un aclaridor article.

FamíliaBoraginaceae

NOMS: Lleteresa verrucosa. Lletera terrera. Castellà : Bambollera. Italià: Euforbia verrucosa. Francès: Euphorbe à têtes jaune d'or. Alemany: Warzige Wolfsmilch. Neerlandès: Wrattige Wolfsmelk.

Ciatis amb flors unisexuals

SINÒNIMS: Euphorbia verrucosa Lam. subsp. mariolensis (Rouy) Vives; Euphorbia epithymoides L. subsp. mariolensis (Ruoy) A. Et O. Bolós; Euphorbia flavicoma subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs & Vigo; Euphorbia mariolensis Rouy; Tithymalus flavicomus (DC.) Bubani;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Pinars, vores de carrascars, brolles, pastures àrides sobre sòl calcari. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base i ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit, Camèfit: són plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable manté les parts subterrànies i els borrons arran del sòl, sempre a un nivell inferior als 25-50 cm de terra.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç poc lignificada a la base (sufruticosa) i molt ramificada des de la part inferior, de poc més d’un pam d’alçada i tiges poc denses. Conté làtex blanc.

Fulles oblongo-lanceolades

Fulles oblongo-lanceolades, amb el marge finament denticulat, verdes i mucronades

Cada ciati amb una flor femenina central i flors masculines reduides a un estam

Flors en inflorescències en pleocasi de 4-6 radis més curts que les bràctees, que són ovades. Ciatis sèssils amb glàndules nectaríferes el·líptiques o arronyonades de color groc o rogenc. Flors unisexuals. Cada ciati té una flor femenina al centre i vàries cimes de flors masculines laterals reduïdes a un sol estam. La flor femenina és de gineceu súper amb estil acabat en tres braços estigmàtics bífids. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula verrucosa amb tres cocs

Fruit en càpsula tricoca totalment coberta de granes (verrucoso-tuberculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pleocasiés una cima multípara en la que cada eix dóna origen a més de dues branques verticil·lades. La floració és centrífuga, de manera que les flors més properes a l'eix central maduren abans que les perifèriques. Aquest tipus d'inflorescència és típic de les lletereses europees.

USOS I PROPIETATS: El làtex és tòxic.

Inflorescències enpleocasi de 4-6 radis

SABIES QUE... El nom genèric, Euphorbia, ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: és a dir, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix a l’heroi de la guerra de Troia, Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic flavicomaderiva del llatí "flavus", que significa groc, i "coma", que significa pèl, potser pel color groc de les inflorescències, com indica el nom popular en francès.

FamíliaEuphorbiaceae

NOMS: Lot corniculat. Castellà : Corona de rey. Cuernecillo. Trébol de cuernos. Pié de gallo. Gallego: Trebo de cornos. Zoco de noiva. Éuscara:Mendiko usobelarra. Portuguès:Cornichao. Italià: Ginestrino comune. Francès: Lotier commun. Anglès: Birdsfoot trefoil. Alemany: Gewöhnlicher hornklee. Neerlandès: Gewone Rolklaver

Inflorescències amb 1-6 flors papilionades

SINÒNIMS: Lotus arvensis Pers.; Lotus corniculatus subsp. crassifolius Pers.;

Observacions:És molt variable de grandària, forma de folíols, nombre de flors per inflorescència o la grandària del calze. A més a més no poden establir-se àries definides per a grups amb característiques semblants.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Herba glabra i ramificada

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Prats, pastures sobre sòls humits. Fins als 2200 metres d’altitud. Aquest al llit del riu Canyoles.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia de mantenir els meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra i serícia, amb tiges de fins 50 cm d’alçada, ascendents o ajagudes (decumbents) i ramificades.

Fulla amb cinc folíols (o tres folíols i dues estípules)

Fulles amb cinc folíols obovats-lanceolats i mucronats. Els dos folíols inferiors semblen estípules, a la base del raquis, amb forma molt semblant als altres folíols.

Flors papilionades grogues amb venes vermelles a l'estendard

Flors en inflorescències amb 1-6 flors papilionades de color groc i les venes de l’estendard vermelles. El peduncle és molt més llarg que la fulla que l’axil·la. Calze actinomorf amb cinc dents. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en llegum cilíndrica i recta

Fruit en llegum cilíndrica recta i erecta, disposades com els dits d’un au, el que dona el nom en anglès: “birdsfoot”.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de famílies porten el nom d’un gènere que la caracteritza, com Pinaceae de Pinus o Rosaceae del gènere Rosa. Altres reben el nom d’alguna característica, com les Cruciferae, per tindre els quatre pètals en forma de creu. Aquest és el cas de la família Leguminosae, dita així per tindre els fruits en llegum, també dita Papilionaceae per la forma papilionada de les flors. Els botànics han decidit unificar els criteris i han aplicat a aquesta família el nom d’un gènere representatiu: Faba; així, encara que poden emprar-se els mots Papilionaceaei Leguminosae, també s’anomena Fabaceae.

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li adjudica virtuts sedants i antiinflatòries, i per alleugerar migranyes, dolors menstruals i, fins i tot, l’ansietat i el insomni.

SABIES QUE... el genèric Lotus deriva del grec “lotós, oû”, que era el nom aplicat a diverses herbes, arbres o arbusts d’aquest gènere i d’altres. El nom va ser utilitzat per Virgili.

El nom de l’espècie, corniculatus, deriva de "corniculus", diminutiu de "Cornus" que significabanya, és a dir, fruit en forma de petites banyes.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Canyota. Canyamussa. Canyet. Cervelló. Mill de canyota. Porrera. Occità: Gros-mi, Milhòc, Milhòca, Milhòrca. Castellà : Cañota. Millaca. Sorgo. Èuscara: Basartoa. Astamaiza. Italià: Sorgo selvatico. Melghetta. Francès: Sorgho d'Alep. Houlque d'Alep. Anglès: Johnson Grass. Alemany: Wilde Mohrenhirse. Aleppo-Mohrenhirse. Neerlandès: Wilde Sorgo

Inflorescències en petites espigues

SINÒNIMS: Holcus halepensis L., Andropogon halepensis (L.) Brot.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Vores de camins i carreteres, conreus i llocs ruderalitzats. Introduïda i naturalitzada. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes i buides, com les canyes

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar a fer dos metres d’alçada, amb una tija en forma de canya recta i robusta, planta perenne amb un potent rizoma estolonífer que la fa una mala herba difícil d’eliminar als cultius.

Fulles estretes de nerviació paral·lela

Fulles amb lígula ciliada, paral·lelinèrvies, de fins dos centímetres d’amplada, linears, de color verd pàl·lid i el nervi central molt assenyalat i blanc.

Flors amb estigmes plomosos

Flors inflorescències en panícules terminals amb espiguetes, de color vermellós, en grups de dos o tres a sobre de peduncles, amb la particularitat que la inferior és hermafrodita mentre que la superior sol ser només masculina. La lemma de la flor hermafrodita té una llarga aresta glabra i colzada. Ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix des de maig fins a l’octubre.

Fruit en cariopsi (gra) ovalat amb fines línies a la superfície, cobert per les glumes (vestit).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cariopsiés el que s’anomena, en llenguatge corrent, el gra. És un fruit sec que no s’obri quan està madur (indehiscent) propi de la família de les gramínies o Poaceae. És paregut a un aqueni però amb la diferencia que el pericarpi, anomenat tegument, és molt prim i adherit a la llavor. La cariopsi pot estar coberta, també, per les glumes de la flor que poden quedar adherides al gra. Aleshores es diu que és un gra vestit, com en el cas de l'ordi, i en cas contrari es diu que és un gra nu, com el del blat.

USOS I PROPIETATS: És planta farratgera amb l’inconvenient de tindre un glucòsid tòxic que pot produir enverinament, especialment al ramat boví o equí. L’ensitjament desactiva el glucòsid tòxic.

Rizoma gruixut i molt resistent

SABIES QUE... El genèric Sorghum sembla que procedeix de l’Índia, on “sorghi” s’empra per definir una espècie d’aquest gènere. El nom específic deriva de la ciutat d’Àlep, al nord de Síria.

Entre les 10 pitjors males herbes par l’agricultura mundial ocupa el lloc sisè. Gran part de l’agressivitat és deguda a que són plantes d’assimilació C-4 que les fa més competitives per absorbir nutrients. L’avantatge competitiu produeix una reducció dràstica en la producció de cultius infestats.

Els rizomes són molt resistents. Una planta pot suportar vuit retallades setmanals sense morir; suporta una dessecació de fins el 75% del pes fresc sense deixar de ser viables; i resisteixen temperatures de -9⁰C sense morir. L’any 2005 es va confirmar l’existència d’individus resistents a l’herbicida glifosat i des d’aleshores està augmentant.

El nom comú anglès, Johnson Grass, és pel coronel William Johnson, propietari d’una plantació d’Alabama que va sembrar les llavors al voltant de l’any 1840.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Campanetes. Campanetes de canyar. Corretjola blanca. Corretjola gran. Corretjola mascle. Occità:Campaneto de sebisso. Castellà : Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Cabrinfollas. Campaiña. Èuscara: Ezkilluntza. Ezquerrte-zuri. Portuguès:Trepadeira. Bons-dias. Italià:Campanelle. Vilucchione. Francès: Liseron des haies. Grand Liseron. Anglès: Hedge Bindweed. Bellbine.Greater bindweed. Alemany: Gewöhnliche Zaunwinde. Große Winde. Neerlandès: Haagwinde.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Convolvulus sepium L.

Observacions: Es distingeixen dues subespècies. La subsp. sepiumamb la corol·la blanca, els estams més curts i el fruit subglobós, que arriba als 1600 metres d’altitud; i la subsp. silvatica amb bractèoles majors, la corol·la sovint amb bandes roses, els estams més llargs i la càpsula ovoide, que no sol passar dels 300 metres d’altitud.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Planta enfiladissa

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Torrents, aigüamolls, en canyars i herbassars en zones humides. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta enfiladissa amb tiges de fins cinc metres de llargària, sense pèls (glabra)

Fulles sagitades

Fulles de forma sagitada amb orelles (aurícules) truncades, amb el marge enter i limbe de color verd i amb pecíol.

Flors grans amb els pètals soldats forman un tub

Flors axil·lars solitàries, grans (de 3 a 7 cm), hermafrodites, amb els cinc pètals soldats en forma d’embut de color blanc, al final d’un peduncle llarg. Té dues bràctees foliàcies que amaguen els sèpals del calze. Cinc estams soldats a la base de la corol·la. Gineceu amb un ovari súper, un sol estil acabat en estigma bilobulat. Floreix de maig a octubre

Fruit en càpsula coberta per les bràctees

Fruit en càpsula globosa i sense pèls que s’obri en quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica que diferencia aquest gènere són les dues grans bràctees, oposades i foliàcies que hi ha a la base del calze, ocultant-lo tot o parcialment, fet al que fa referència el nom científic.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com purgant, diürètica i laxant, utilitzant la tisana de fulles i arrels.

SABIES QUE... el nom del gènere Calystegia deriva del grec “kalux” que significa calze, copa, tassa, i “stégos”, que significa sostre, coberta, per les grans bràctees que protegeixen i oculten el calze.

El nom específic sepium,és el genitiu plural de "saépes" que significa cobertura, és a dir, de cobertura, pel gran poder de cobertura estenent-se sobre altres plantes.

Abans les bruixes preparaven beuratges i filtres d’amor amb una infusió de les fulles amb vi, per facilitar la seducció de la persona estimada.

També es deia que les blaüres curaven amb rapidesa només posant les fulles sobre la ferida durant un moment i deixant-les després sobre un lloc humit.

Està considerada una mala herba, doncs el ràpid creixement i alta capacitat de cobriment, junt a la facilitat de reproducció per llavors o a través de petits trossos d’arrels, la fan difícil d’eradicar en conreus com la vinya, on pot aclaparar i enderrocar les plantes cultivades.

FamíliaConvolvulaceae

Lactuca virosa L.

Bon Nadal i Feliç Any Nou

Bellis sylvestris Cyr.

Tribulus terrestris L.

Bidens subalternans DC.

Galium fruticescens Cav.

Mentha suaveolens Ehrh.

Aster sedifolius L.

Agrimonia eupatoria L.

Taraxacum officinale Weber et Wiggers

Xanthium spinosum L.

Euphorbia peplus L.

Orchis fragrans Pollini

Thlaspi perfoliatum L.

Genista valentina (Willd. ex Spreng.) Steud.

Echium vulgare L. subsp. granatense (Coincy) Lacaita

Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma

Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus

Sorghum halepense (L.) Pers.

Calystegia sepium (L.) R. Br.