Menuda Natura

NOMS: Herba-col. Penquera. Card de formatger. Card d'herba. Carxofera borda. Castellà : Cardo de comer. Alcaucil.silvestre Cardo lechero. Gallego:Cardo presoeiro. Cardo. Èuscara:Kardabera. Garde. Portuguès:Cardo-do-coalho. Italià: Carciofo. Carduccio.Francès: Carde, Cardon, Cardonette, Chardon d'espagne. Anglès:Artichoke thistle, Cardoon. Alemany:Gemüse-Artischocke. Spanische Artischocke. Kardone. Neerlandès: Kardoen. Grec:Αγριαγκινάρα.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS: Carduuscardunculus (L.) Baill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion.De vegades cultivada. Naturalitzada apareix als herbassars ruderals, camps de cultiu i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud.

Planta de color grisenc

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen arran del sòl, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta acaule de color grisenc

Fulles en roseta basal, pinnatisectes i amb espines

Fulles en roseta basal grans i molt dividides, pinnatisectes, amb espines al seu marge i al llarg pecíol, d’un verd glauc.

Flors tubulars

Flors en capítols terminals de receptacle carnós, de 4-5 cm de diàmetre, que apareixen a l’àpex d’una potent tija floral que pot arribar a fer un metre i mig d’alçada, amb bràctees involucrals rígides acabades en espina. Flors tubulars de color blau o blanquinós. Floreix durant juny i juliol

Fruit en aqueni plomós.

Fruit en aqueni amb papus plomós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes es caracteritzen perquè tenen les flors agrupades en capítols. Un capítol està format per un eix molt escurçat i una mica eixamplat denominat receptacle, sobre el qual es disposen les flors sèssils. Aquest conjunt s’envolta per una sèrie de bràctees que formen el involucre. Les bràctees involucrals tenen uns caràcters (disposició, forma, mida, etc.) molt constant dins de cada gènere o, si més no, dins de cada espècie.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com digestiu i diürètic.

Les penques, és a dir, els pecíols i part del raquis de les fulles, són les penques que mengem habitualment, que es tapen durant unes setmanes per a que estiguen més tendres i blanques. Per fer-los més tendres i amb menys espines hi ha nombroses varietats (cultivars) cultivades. Els capítols abans d’obrir-se es mengen com les carxofes, bullides, fregides, torrades, etc. Les flors seques i triturades al morter i remullades en aigua, s’han emprat tradicionalment per fer quallar la llet i fer mató o brull i formatges.

També s’han desenvolupat cultivars orientats a la jardineria pel valor ornamental de les fulles grisoses i elegantment arquejades, així com per les flors cridaneres que poden emprar-se com a flor seca per la llarga durada.

Bràctees involucrals rígides i acabades en espina

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cynaraderiva del grec "kinára (ákantha)" que significa gos, per les bràctees involucrals que semblen dents de gos.

L’epítet específic cardunculusés un diminutiu de "carduus" card, és a dir, petit card, pel paregut amb les espècies del gènere Carduus amb el que comparteix les espines.

La penquera era coneguda a l’antiga Grècia com “kaktos” i Linné va prendre aquest nom per anomenar un gènere de plantes amb punxes: Cactus.

Conta Joan Pellicer al seu Costumari botànic, que al territori Diànic les carxofes a punt de florir de la penquera i altres cards, han tingut “un paper endevinatori de caire eròtic”. Fadrins i fadrines, que dels dos sexes hi havia, posaven a la finestra o baix del llit tres carxofes, amb un paperet enrotllat al peçonet amb el nom de tres pretendents, o enamorats/des. Si al sendemà una flor s’espigava i treia el blavet volia dir que eixa xicona i xicot et volia, i so no res.

A l’Argentina, Austràlia i Califòrnia s’ha convertit en una planta invasora.

Cynara cardunculus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 827–828. 1753.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Llapassa. Aferradissos. Panissola. Cerreig. Xereix aferradís. Mallaroca. Xares. Xarrell. Castellà : Amor de hortelano. Lagartera. Panicillo. Occità: Panisso. Portuguès: Milhâ verticilada. Namorados. Italià: Pabbio verticillato. Francès: Panic rude, Sétaire verticillée. Anglès: Bristly Foxtail. Hooked Bristlegrass. Alemany: Quirlbluetiger Fennich. Quirlige Borstenhirse. Neerlandès: Kransnaaldaar.

Espiguetes en verticils

SINÒNIMS: Panicum verticillatum L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Ruderal, camps de cultiu, marges, vores de camins i llocs alterats. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes o decumbents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins 80 cm d’alçada, glabra, amb tiges erectes o decumbents.

Lígula curta i ciliada

Fulles amb beina que envolta la tija i limbe verd de 5-10 mm d’amplada de marge finament serrat, amb lígula curta ciliada (de pèls)

Espiguetes amb dues setes amb dents refleses

Flors en panícula espiciforme de 5-10 cm, cilíndrica i com formant verticils; espiguetes el·líptiques; glumes desiguals, la superior iguala a la flor; a la base de les espiguetes hi ha dues setes denticulades amb dents reflexes; Floreix a l’estiu i tardor

Fruit encariopsi

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie es caracteritza pels diminuts agullons dirigits cap avall (reflexes), que hi ha a les setes de les espiguetes, que les fa aspres al tacte si passem els dits de baix cap a dalt. Altres Setaria tenen les dents dirigides cap amunt de manera que resulten suaus al tacte en aquest sentit. Aquests agullons, semblants a la punta d’un arpó, s'aferren al pèl dels animals, a la roba i als cordills de les sabates, i ajuden a la dispersió de la planta.

Flors en panícula espiciforme

USOS I PROPIETATS: Les llavors de la llapassa s’empren per fer cervesa a Àfrica del Sud i farina a Namíbia i a l’Índia en èpoques d’escassetat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Setaria deriva de “séta” seta, cerra, per les setes que caracteritzen les espècies del gènere.

L’epítet específic verticillatave de “verto” que significa girar en torn, amb elements disposats al voltant, per la disposició verticil·lada de les espiguetes.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Carabassera de patatera. Carbassera de bou. Carbassera de menjar. Carbassera de peça. Carbassera de rabequet. Carbassera d'Egipte. Rabequera. Rabeques. Castellà: Calabaza.Calabaza confitera. Calabaza de Guinea. Calabaza totanera. Calabaza pataquera. Calabaza bonetera. Zapallo. Gallego: Guinea. Èuscara: Gozoquitarako kui. Portuguès: Abóbora menina. Francès:Courge commune, Potiron. Anglès: Giant pumpkin, Japanese squash, Sweet-fleshed pumpkin, Sweet-fleshed squash, Winter squash

Flors grans i solitàries

SINÒNIMS: Cucurbita turbaniformis M. Roem.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical. Introduïda, procedent d’Amèrica del Sud

HÀBITAT: Cultivada als horts

DESCRIPCIÓ: Herbàcia monoica enfiladissa que desenvolupa tiges prostrades robustes, solcades, de fins 4 metres, amb circells per enganxar-se.

Fulles amb llarg pecíol

Fulles grans, amb pecíol de prop d’un pam, solcat i amb pèls, limbe cordat arrodonit de marge enter o amb cinc lòbuls poc marcats, densament pilós.

Corol·la campanulada

Flors masculines solitàries, grans i robustes; les femenines amb periant semblant a les masculines però amb el pedicel acrescent, receptacle campanulat, pilós, amb segments linears; corol·la d’uns 10 cm, campanulada amb cinc lòbuls, de color groc ataronjat i coberta de pèls.

Fruit en pepònide gran

Fruités un tipus de baia anomenat pepònide molt voluminós, de forma variada però arrodonit i més ample que alt: la carabassa. Les llavors són ovades i blanques amb una polpa comestible.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els circells són rames transformades en filaments capaços d’entortolligar-se al voltant del suport. Les plantes enfiladisses amb circell que tenen la capacitat de girar espontàniament i d'agafar-se als objectes amb què entren en contacte poden passar amb facilitat des d'una branca a una altra i s'asseguren una àmplia exposició a la llum del sol.

Amb tiges robustes i circells

USOS I PROPIETATS: Les flors i el fruit es consumeixen com a verdura. El fruit es conserva durant molt mesos en bones condicions, i pot menjar-se torrat al forn, en puré o en sopa. Les llavors seques i torrades amb sal es venen al carrer. També es fa un confitat molt popular que s’anomena carabassat, i el no menys popular arrop i tallaetes. L’arnadíi els bunyols de carabassa són altres delícies fetes amb aquest suculent fruit a les comarques centrals del País Valencià.

Les pipes de carabassa s’empraven, en medicina popular, per als cucs, especialment per acabar amb la solitària. Les llavors crues es consideren afrodisíaques, doncs augmenten la producció d’hormones sexuals masculines i allarguen la potencia sexual fins la vellesa.

Pètals coberts de pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cucurbitaderiva del sànscrit "c’arbata" que significa corbat, rodó, per la forma dels fruits.

L’epítet específic maximaés un superlatiu de “magnus” màxim, el més gran, per la grandària dels fruits.

En alguns països d’Amèrica forma part dels rituals del Dia dels Morts. Recentment s’ha popularitzat entre nosaltres el dia de “halloween”, (vespra de Tots Sants) que es celebra en Estats Units, on la carabassa té un protagonisme important per fer els “jack-o’-lantern”, o fanal de Jack, que consisteix en buidar una carabassa, tallar una imatge sobre la superfície exterior i col·locar un ciri encés a l’interior per crear un efecte lluminós, com els fanalets que, a finals de l’estiu, fem amb els melons d’Alger o síndries (Citrullus lanatus) per als xiquets.

Al territori Diànic es diu que la carabassa es planta el primer divendres de març, com els melons i els fesols, i es cullen a setembre.

FamíliaCucurbitaceae

NOMS: Xisca. Sangonera, Sisca. Castellà: Cisca, Cogón, Marciega. Masiega. Sisca. Zulla. Occità:Èrba de sanha. Italià: Falasco bianco. Francès:Impérata cylindrique, Impérate cylindrique. Anglès: Cogongrass. Alang-alang, Blady grass. Satintail. Alemany: Japanisches Blutgras. Neerlandès: Bloedgras Japans.Grec:Λάχαρη. Ιμπεράτα. Δεματόχορτο.

Flors en panícula

SINÒNIMS: Saccharum cylindricum (L.) Lam.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural. Aquesta és nativa d’Àsia, Índia, Austràlia i Àfrica

HÀBITAT: Imperato-Erianthion. Llocs pertorbats, sorrencs i humits, rambles. Fins els 400 metres d’altitud

Gramínia rizomatosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que sobrepassa el metre d’alçada, amb arrels que poden aprofundir més d’un metre de profunditat.

Lígula curta i ciliada

Fulles amb beina i limbe rígid, de fins un metre de llarga per poc menys d’un centímetre d’ampla que s’aguditza a l’àpex, amb aurícules i lígula ciliada de fins 1 mm. Els marges són finament dentats i amb cristalls de sílice afilats. Sovint pren una coloració rogenca.

Espiguetes cobertes de llargs pèls sedosos

Flors en inflorescències en panícula d’espiguetes cilíndrica i densa, coberta de pèls sedosos blanquinosos. Espícules amb dues flors, la superior hermafrodita i la inferior estèril, reduïda al lemma, sense arestes. Floreix d’abril a juliol

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A diferencia de moltes altres plantes que creixen només als extrems, les zones de creixement de les gramínies es troben per damunt dels nusos. D’ací que a les tiges que creixen horitzontalment, sobre terra o per sota, els puguen eixir nous brots. Quan la talladora de gespa o les dents de la vaca tallen les puntes, les gramínies continuen creixent, mentre que moltes altres plantes deixen de fer-ho. Aqueixa és la raó per la qual a la gespa li afavoreix que tallen ben sovint i, a costa d’altres plantes, es posa més verda i atapeïda.

Fulles amb limbe rígid

USOS I PROPIETATS: Les parts tendres es mengen cuites i les arrels es masteguen com xiclets car porten midó i sucres. Els xiquets consideraven la base d'algunes gramínies com “canyeta de menjar”, com ara el xirixó de la sisca i l’arròs de pardalet (Oryzposis miliacea)

Al sud-est d’Àsia s’empra com coberta de teulades de les cases tradicionals, i per manufacturar paper, palla, estores i bosses, i és emprada per la medicina tradicional xinesa.

Per la seua rusticitat es fa servir per combatre l’erosió, doncs pot formar masses denses que donen cobertura i estabilització al sòl. Però en altres llocs és considerada planta invasora, inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del mon de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Imperataestà dedicat al botànic napolità Ferrante Imperato (1550-1625), autor “Dell'Historia Naturale” editat a Nàpols en 1599.

L’epítet específic cylindricaderiva del grec "κύλινδρος kýlindros" cilindre, és a dir, amb forma de cilindre.

Diversos cultivars s’han seleccionat per l’ús en jardineria aprofitant el color vermell de les fulles, com per exemple la var. “Red Baron“, també coneguda com “herba de sang japonesa”. Tot i això cal saber que és una herba molt inflamable, inclús estant verda.

Imperata cylindrica va ser descrita per Carles Linné sota el basiònim Lagurus cylindricus en 1759.Però el botànic francès Palisot de Beauvois el va canviar a l'actual nom acceptat de Imperata cylindrica.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Estèvia. Castellà:Azucar verde, Estevia. Portuguès:Erva doce. Italià: Stevia. Francès:Stévia. Anglès: Stevia. Alemany:Süßkraut. Honigkraut. Neerlandès:Honingkruid.

Capítols en panícules corimboides

SINÒNIMS: Eupatorium rebaudianum Bertoni

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestresdel planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Cultivada, procedent d’Amèrica del Sud.

Herba de tiges pubescents

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 90 cm d’alçada amb tiges pubescents, rectes, que tenen tendència a inclinar-se i es ramifiquen després del primer cicle vegetatiu.

Fulles pubescents oposades

Fulles amb curt pecíol, simples, oposades, pubescents, de limbe el·líptic i marge dentat

Flòsculs tubulars acabats en cinc lòbuls

Flors en panícules corimboides de flors petites, hermafrodites, tubulars, de color blanc, que formen petits capítols axil·lars. Involucre cilíndric de 2-3 mm de diàmetre, amb bràctees persistents de ovades a lanceolades, herbàcies. 5-6 flors amb la corol·la rosa o blanca, acabada en cinc lòbuls, amb estams inserits a la corol·la i estils, de vegades amb la base ampliada, acabats en dos estigmes filiformes.

Cípsela amb vil·là setiforme

Fruit en cípsela columnar o fusiforme, acanalada, amb vil·là de pèls setiformes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A Linné se li atribueixen innovacions centrals en la taxonomia, com ara la utilització de la nomenclatura binomial de les espècies, basant-se en una rigorosa caracterització morfològica i amb l'ús d'una terminologia exacta. Distingia entre característiques rellevants, com la morfologia de la flor i del fruit, i les no rellevants, com color, espines, etc. seguint els treballs de Joachim Jungius considerat el fundador del llenguatge científic.

USOS I PROPIETATS: La Stevia rebaudianaés una planta que regula el sucre de la sang induint al pàncrees a produir insulina per reduir la glucosa; redueix la pressió arterial i regula l'aparell digestiu en general. També actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greix i és diürètica. Destaquen els efectes que té per a la qualitat de vida dels diabètics, els quals es poden beneficiar de les propietats reguladores dels nivells de sucre a la sang que aporta la ingestió de fulles tendres de la Stevia.

Els esteviòsids que conté fan que les fulles siguin de 10 a 30 vegades més dolces que el sucre i entre 200 i 300 vegades més dolç que la sacarosa, en estat pur. Entre les propietats fisicoquímiques desitjables per a l'elaboració d'aliments es poden destacar la resistència a la calor, l'alta solubilitat en aigua i en solucions hidroalcohòliques, la resistència a pH i el fet que no aporta calories. Les arrels són la única part de la planta que no té esteviòsids.

Involucre amb bràctees persistents

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Stevia està dedicat a Pere Jaume Esteve (c. 1500 - 1566) un valencià metge, botànic i humanista, nat a Sant Mateu del Maestrat, format a València, Paris i Montpeller, i va exercir de catedràtic a la Universitat de València. Va estudiar algunes de les plantes que arribaven a València des d’Amèrica com l’atzavara (Agave americana) i la estèvia. Cavanilles li dedicà el gènere Steviautilitzant el seu cognom llatinitzat, Petrus Jacobus Stevus, amb el que signava les seues obres en llatí.

L’epítet específic rebaudiana és en honor del químic paraguaià Ovidio Rebaudi (1860-1931), qui en 1899 va fer el primer anàlisi químic de l'estèvia, per aclarir el motiu del seu sabor dolç, per invitació del botànic suís Moisés Bertoni James, qui en agraïment li va dedicar l'espècie.

El nom en guaraní, la llengua dels indis natius que la feien servir des de temps immemorials, és ka'a he'ẽ, que significa herba dolça.

En desembre de 2008 la FDA (Food and Drug Administration: Agència d’Aliments i Medicaments)de EE.UU va autoritzar l’ús de l’estèvia com edulcorant natural en aliments i begudes. El 4 de juliol de 2011 el Comitè Permanent de la Cadena Alimentària i de Sanitat Animal de la Comissió Europea, va autoritzar l’ús com additiu alimentari edulcorant amb el número E-960, pel Reglament 1131/2011 de la UE.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

NOMS: Cerreig, Mill, Panissola, Pota de gall menuda, Serreig roig, Serret. Castellà:Arrocillo, Pasto del arroz, Pata de gallina. Italià: Giavone meridionale. Panico porporino. Francès: Blé du dekkan, Echinochloé des cultures, Anglès: Jungle rice. Millet-rice. Alemany: Colona-Hühnerhirse. Dekkangras.

Inflorescències en panícula de raïms densos

SINÒNIMS: Panicum colonum L.; Echinochloa colonum(L.) Link

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Panico-Seration. Zones ruderals, camps, horts, sèquies i llocs humits. Fins els 500 metres d’altitud

Gramínia cespitosa

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa anual que pot atènyer els 60 cm d’alçada, glabra, excepte a la base de la inflorescència, amb tiges geniculades ascendents o prostrades.

Fulles amb taques blavoses característiques

Fulles amb beina llisa i limbe linear ample, de 4-8 mm d’amplada, amb taques blavoses horitzontals característiques de l’espècie, i sense lígula.

Flors en raïms densos

Flors en panícula d’espiguetes en raïms densos i curts, a l’àpex de les tiges. Les espiguetes, que sovint prenen una coloració rogenca, estan distribuïdes en quatre files irregulars, són ovoides, amb les glumes mucronades, no aristades. La gluma inferior dues vegades més curta que la superior. Floreix de juny a l’octubre

Fruit en cariopsi

Fruit sec indehiscent propi de les gramínies o poàcies, denominat cariopsi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Echinochloa són andromonoiques, és a dir, que els dos sexes es presenten en espiguetes diferents de parells heterògams. Un parell heterògam d’espiguetes consisteix en una espigueta sèssil, amb una flor neutra (asexuada) i altra hermafrodita, i una espigueta pedicel·lada, amb una flor neutra i una altra masculina.

USOS I PROPIETATS: A l'Índia les llavors d'aquesta herba s'utilitzen per preparar un plat de menjar anomenat khichadi i es consumeixen durant els dies del festival en dejú.

Lígula absent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echinochloaderiva del "ἐχῖνος echînos" eriçó, i per extensió espinós, i de "χλόα chlóa" herba.

L’epítet específic colonaderiva del llatí “colonus, -a, -um” i significa de les colònies.

Està considerada una mala herba, especialment en els cultius d’arròs, on és un fort competidor pels nutrients disponibles. A més a més és resistent al Glifosato i planta hoste del virus del mosaic de la canya de sucre (canyamel) i del nematode Meloidogyne incognita. Una sola planta pot produir entre 3000 i 6000 llavors.

Està inclosa en la llista de les 18 espècies més perjudicials, a nivell mundial, per la seua distribució i predomini als cultius. En aquesta llista ocupa el lloc 4, darrere de la seua germana Echinochloa crus-galli (L.) Beauv.

Echinochloa colona va ser descrita per (L.) Link i publicada en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 2: 209. 1833.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Rementerola. Borriol. Calamenta. Poliol de bosc. Castellà:Poleo. Calamenta. Hierba pastora. Poleosa. Occità: Manugueto, Menugueta. Èuscara: Egilicha. Egilitsa. Portuguès: Néfeta. Calamintha. Italià: Mentuccia. Nipitella. Francès:Calament népéta, Sarriette calament, Sarriette faux népéta, Sarriette népéta. Anglès:Calamint. Lesser calamint. Alemany:Bergminze.

Llavi inferior del calze amb dos dents més llargues que les superiors

SINÒNIMS: Clinopodiumnepeta (L.) Kuntze; Calaminthanepeta (L.) Savi; Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens (Jordan) Ball, P.W.

Observacions: És una espècie molt variable de la qual se'n distingeixen fins a quatre subespècies segons els autors, que es diferencien per la mida i forma del calze i la corol·la.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietum phoenicoidis. Geranion sanguinei. Barrancs i boscos humits. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba ramificada des de la base

FORMA VITAL: De vegades es comporta com camèfit, però normalment és hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, més o menys sufruticosa, pubescent, ramificada des de la base, que pot arribar als 80 cm d’alçada, tot i que normalment alça poc més d’un pam. Tota la planta desprèn un olor que és una barreja de menta i d’orenga.

Fulles decusades de marge lleument dentat

Fulles peciolades, oposades, decusades, de limbe pubescent amplament ovat, amb el marge dentat poc profundament

Flor bilabiada

Flors hermafrodites, pedunculades, en cimes dicasials. Calze en tub bilabiat amb el llavi superior format per tres dents triangulars lanceolades i l’inferior amb dues dents lanceolato-linears més llargues que les superiors. Corol·la bilabiada de color blau violaci pàl·lid, amb el llavi superior emarginat i l’inferior amb tres lòbuls, el central major que els laterals. Androceu de quatre estams inclusos. Gineceu d’ovari súper. Floreix de juny a l’octubre.

Fruit en tetraqueni

Fruit en tetraclusa seca, el tetraqueni típic de les labiades, dins del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les labiades o lamiàcies són una família força homogènia. En general són herbes o mates molt aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades. Les flors zigomorfes amb cinc sèpals disposats en dos llavis, el superior resultat de la soldadura de tres peces i l’inferior de dues. La corol·la també és bilabiada però, a l’inrevés del calze, el llavi superior és el resultat de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres.

Flors en cimes dicasials

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com a tònic, estomacal, sudorífer, carminatiu, expectorant i astringent. Es fa servir en la cuina italiana, i els seus olis essencials en perfumeria.

També s’utilitzen en jardineria, en llocs un poc ombrívols o a ple sol, en rocalles o en jardins d’aromàtiques. És de fàcil implantació, creixement ràpid i poc exigent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Saturejaés d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien vàries espècies de labiades.

L’epítet específic calaminthaderiva del grec “κᾰλος kalόs” bell i de “μίνθη minthē” menta, per l’aroma a menta que desprèn la planta.

FamíliaLabiatae (Lamiaceae)

NOMS: Dàctil. Fenàs mascle. Cucurulles. Castellà:Triguera. Dáctilo. Jopillos de monte. Occità: Grosso-testo, Pè de lèbre, Pèd-de-lèbre. Gallego: Cabezuda. Dáctilo. Èuscara: Alkebelarra. Portuguès: Panasco. Dactila. Italià: Erba mazzolina comune. Francès:Dactyle, Dactyle aggloméré, Dactyle pelotonné. Anglès: Cock's-foot. Cocksfoot Grass. Alemany: Knäuelgras. Wiesen-Knäuelgras. Neerlandès: Gewone Kropaar. Grec:Κούλουρη. Δακτυλίς η συσπειρωμένη.

Flors en panícula llarga i estreta

SINÒNIMS: Bromuscylindraceus (Brot.) Brot.

Observacions:És una planta molt variable que inclou la subsp. ibizensis, a l’Illa d'Eivissa, i dues subespècies ací: la subsp. glomerata més robusta i amb fulles que fan fins 10 mm d'amplada, i la subsp. hispanicaque és una planta més gràcil, i les fulles no sobrepassen els 5 mm d'ample.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats, marges de boscos, vores de camins, en llocs secs. Fins als 1800 metres d’altitud

Herba cespitosa de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, cespitosa, de color verd glauc, amb tiges erectes de fins metre i mig d’alçada

Fulles escàbrides planes

Fulles linears, paral·lelinèrvies, escàbrides, planes, plegades a la part basal, amb lígula de fins un centímetre i membranosa, aguda o lacerada (amb diversos talls)

Estams amb grans anteres

Flors en inflorescència en panícula llarga i estreta, unilateral i força irregular. Espiguetes comprimides lateralment, amb 2-8 flors hermafrodites o estèrils (les superiors). Glumes lanceolades i ciliades, igual que les glumel·les. La glumel·la inferior o lemma és mucronada i amb una molt curta aresta. Androceu de tres estams amb grans anteres de 3-4 mm, disposades en X que vibren al vent. Gineceu súper amb un sol estil que es prolonga en dos estigmes plomosos. Floreix de març a setembre.

Fruit en cariopsi seca i indehiscent amb una sola llavor, canaliculat a la cara interior.

Espiguetes comprimides

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les glumel·les són bràctees, normalment fines, resistents i folioses, que protegeixen les estructures florals de les gramínies o poàcies. Tenen dues parts que envolten la flor: la part superior o interna és la glumel·la anomenada pàlea i la part inferior o externa és la glumel·la anomenada lemma, que sovint presenta arestes, generalment una i de vegades diverses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra per tractar les malalties del ronyó i de la bufeta.

El dàctil ha sigut àmpliament estudiat per la seua importància en agricultura i ramaderia, doncs és una de les millors plantes farratgeres i és un element essencial dels prats de dall, tot i que sempre en associació amb altres gramínies o lleguminoses, sent la planta secundària.

Lígula membranosa aguda o lacerada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Dactylisderiva del grec “δακτυλοϛ dáctylos” dit, pel paregut de la inflorescència amb les falanges d’un dit.

L’epítet específic glomerataderiva del llatí "glómero" que significa espessir, reunir, agrupar, perquè les seues flors estan agrupades en glomèruls.

El pol·len d'aquesta planta és tòxic i sol provocar al·lèrgies respiratòries per inhalació o contacte extern. Pot causar rinitis al·lèrgica (febre del fenc) en algunes persones..

Dactylis glomerata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 71. 1753.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Almegó. Melilot. Corona de rei. Trifoli olorós. Alfals bord. Castellà: Meliloto.Coronilla. Coronilla real. Trébol de olor. Trébol de San Juan. Trébol real. Occità: Melilòt, Treulet, Èrba mialada. Gallego: Chupamel.Èuscara: Iechabakia. Arrunta. Portuguès: Melilota. Corôa de rei. Italià:Meliloto comune. Francès: Mélilot jaune, Mélilot officinal. Anglès:Corn melilot, Melilot. Ribbed Melilot. Alemany:Gewöhnlicher Honigklee. Echter Steinklee. Neerlandès:Citroengele Honingklaver. Grec:Μελίλοτος κίτρινος. Νυχάκι

Inforescències en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Trifolium officinale L.; Medicagoofficinalis (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal, herbassars humits, cunetes i regalls o reguerons de camins. Fins els 1500 metres d’altitud

Herbàcia amb tiges erectes o decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins un metre d’alçada amb tiges erectes o decumbents molt ramificades. Les flors grogues el diferencien del melilot blanc (Melilotus albus) que, com el seu nom indica, té les flors blanques.

Fulles alternes trifoliades

Fulles alternes, peciolades, trifoliades, amb tres folíols oblongs-lanceolats de marge serrulat, el central peciolulat, amb estípules linears i enteres soldades al pecíol

Flors papilionades menudes

Flors en inflorescències axil·lars en raïm allargat, amb llarg peduncle i moltes flors que comencen a obrint-se per la base del raïm, pel que pren una forma triangular durant la floració. Flors papilionades flairoses, petites, pèndules, amb pedicel. Calze campanulat, amb cinc dents iguals, d’un verd pàl·lid. Corol·la groga amb la carena igual o poc menys llarga que l’estendard. Androceu diadelf, és a dir, amb nou estams soldats i un de sol. Gineceu d’ovari súper i estil colzat. Floreix d’abril a setembre

Fruit en llegum ovoide i apiculat

Fruités un petit llegum, de 3-5 mm, ovoide i apiculat, amb costelles més o menys paral·leles i corbes poc marcades, que adopta una posició obliqua respecte al calze.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fabàcies tenen unes característiques generals que les fan fàcils de reconèixer. La morfologia floral és constant i exclusiva del grup. Són flors zigomorfes, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals. La forma de la corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual hom diu flor papilionada. Cada flor té un pètal superior, generalment més gran que la resta, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més, inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment per un dels marges, com la carena d’un vaixell. Dins la carena hi ha deu estams soldats pels filaments formant un tubet, de vegades nou soldats i un de sol. Gineceu amb ovari súper, estil colzat i un estigma.

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides s’han fet servir, en medicina popular, contra la tos, com anticoagulant, antiinflamatori, astringent, sedant i per estimular la circulació aplicat en compreses sobre les varius. Cal evitar el seu ús per tots aquells que segueixen tractaments amb anticoagulants o antihipertensius.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Melilotusderiva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel.

L’epítet específic officinalisderiva del llatí “officina” que significa laboratori, el lloc on s’elaboraven les medicines de farmàcia, l’herbolari, perfumeria, etc. És un epítet que s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

És una herba invasora que perjudica els conreus. Les seves arrels queden a terra i encara que només en quede un tros propaguen la planta. En ser una herba tan vigorosa i alta sufoca el conreu disminueix el rendiment.

El melilot s'ha utilitzat com planta per al tractament i recuperació de sòls contaminats amb dioxines

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

NOMS: Tornassol. Gira-sol. Mira-sol. Castellà : Tornasol.Cencila. Cendía. Cenizo tornasol. Girasol. Occità: Mourello. Èuscara: Iguzki-belar, Iguzki-lorea. Portuguès: Tornassol-dos-franceses. Tornassol-dos-tintureiros. Italià: Tornasole comune. Francès: Tournesol des teinturiers. Anglès: Southern chrozophora, Turnsole. Dyer's Croton.

Inflorescències en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Croton tinctorium L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats i vores de camins, en llocs secs. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba de color grisenc, pels tricomes que la cobreixen

DESCRIPCIÓ: Herba monoica que no sol sobrepassar els 40 cm d’alçada, tota de color grisenc pel toment que la cobreix, molt ramificada des de la base amb tiges divaricades.

Fulles alternes amb llarg pecíol

Fulles alternes amb llarg pecíol a l’àpex del qual surt el limbe, de base desigual, romboïdal o triangular, amb el marge ondulat, cobert de pèls estrellats. Tres nervis principals surten de la base

Flors unisexuals masculines i femenines

Flors en raïms axil·lars, amb curt pedicel que creix en la fructificació. les masculines a la part superior i les femenines a la inferior, petites i gens aparents. Calze masculí amb cinc segments lanceolats amb pèls estrellats; les femenines amb sèpals linears setacis. Corol·la masculina amb segments triangulars grocs; la femenina amb segments linears verdosos; a les flors femenines no es diferència gaire el calze de la corol·la, de manera que sembla tindre 10 tèpals. Androceu amb 10 estams en tub. Gineceu amb ovari trilocular amb tres estigmes bífids i persistents. Floreix d’abril a octubre

Fruit en càpsula tricoca

Fruit en càpsula trícoca, com és freqüent a les euforbiàcies, pèndula, coberta d’esquames membranoses i de berrugues, amb llavors granuloses de color marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les euforbiàcies s’observa una evolució de l’estructura floral consistent en la disminució del nombre de peces fins reduir la flor a un sol element. A les més primitives, com el tornassol o el malcoratge (Mercurialis annua), el periant és encara complet, però a les més evolucionades els pètals i els sèpals són absents i els estams es redueixen a un de sol. Posteriorment aquestes flors simplificades s’agrupen en inflorescències complexes que simulen una flor senzilla, un pseudant anomenat ciati, com en el gènere Euphorbia.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’emprava com febrífuga però la poca efectivitat i la potencial toxicitat de la planta han fet que ja no s’utilitze.

De la Chrozophora tinctoria s’obté una matèria colorant, d’un blau violaci, que s’empra per tintar teixits (especialment llana i vellut), colorar licors, vins, pastes, pastissos, etc.

Les flors masculines es situen a dalt i les femenines a baix

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chrozophoraderiva del grec "χρόα chroa"color, pintar, i "φορεω phoreo" = que du en sí, que produïr, és a dir, porta color, doncs d’aquesta espècie s’obté una matèria colorant.

L’epítet específic tinctoria ve del llatí “tingo” que significa tenyir, tintar, impregnar, per l’ús que tradicionalment hi s’ha donat.

El nom popular de tornassol és degut, segurament, al paregut d’aquesta espècie amb el gira-sol (Heliotropium europaeum) quan no hi ha flors.

A l’Edat Mitjana era un dels pigments emprats per “il·luminar” els manuscrits als monestirs.

D’aquesta substància està impregnat el paper de tornassol que s’empra als laboratoris com indicador del Ph, doncs té la propietat de prendre el color blau en un medi alcalí o roig en un medi àcid.

Té alcaloides fotosensibilitzadors com la ruda (Ruta chalepensis) de manera que si la saba entra en contacte amb la pell i s’exposa al sol, pot produir una reacció càustica, una cremada amb bombolla que pot deixar cicatriu o, si més no, una taca, com un tatuatge. (J. Bibiloni)

Chrozophora tinctoria va ser descrita per (L.) A.Juss. i publicada en De Euphorbiacearum Generibus Medicisque earumdem viribus tentamen, tabulis aeneis 18 illustratum 27. 1824.

FamíliaEuphorbiaceae

NOMS: Albellatge contort, Heteropògon. Francès: Andropogon. Hétéropogon contourné. Hétéropogon tordu. Italià: Trebbia contorta. Anglès: Black spear grass, Tanglehead. Mountain Pili-grass. Alemany: Gedrehtgranniges Bartgras.

Inflorescències amb dues files d'espiguetes

SINÒNIMS: Andropogon allionii DC.; Heteropogon hirtus Pers.

DISTRIBUCIÓ: Latepantropical

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Prats secs i rocosos. Fins els 500 metres d’altitud

Gramínia cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que pot arribar a fer 80 cm d’alçada amb tiges buides amb nusos d’on surten les fulles

Làmina lineal plegada

Fulles i beines de color verd grisos, glabra o amb pèls dispersos; làmina de la fulla plegada, lineal i acabada en punta; lígula membranosa

Flors masculinas a baix i femenines a dalt

Flors en raïms de dues files d’espiguetes. Les inferiors sense aresta, estèrils o masculines; les superiors hermafrodites o femenines amb estigmes de color porpra, amb llargues arestes de color marró que es trenen. Floreix d’abril a novembre

Llavors higroscòpicament actives

Fruit en cariopsi de color marró, cilíndrica

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècia desenvolupa llavors higroscòpicament actives, és a dir, amb una sola aresta llarga, en un extrem, i un fort repunt a l’altre. L’aresta es torça quan s’asseca i es redreça quan s’humiteja, i així és capaç d’enfonsar la llavor a terra per a que germine.

USOS I PROPIETATS: Espècie farratgera, quan és jove, per a la pastura a la seua àrea de distribució natural. També s’empra per evitar l’erosió i per la revegetació d’hàbitats degradats.

Lígula membranosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Heteropogonderiva del grec “ἔτερος héteros” divers, diferent, i de “πώγων pógon” barba, és a dir, amb barba diferent, per que té les espiguetes ben diferents, les inferiors mútiques i les superiors amb arestes entorcillades.

L’epítet específic contortusve de “contorto” que significa trenat, perquè les arestes semblen trenades.

A Austràlia és considerada una mala herba per ser responsable d’acabar amb la indústria de la llana en grans regions. El motiu és que les llavors s’incrusten a la llana i la pell de les ovelles, amb la qual cosa la llana es devalua i molts animals moren per infeccions causades per les llavors.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Albergínia. Oberginia. Albarginera. Castellà : Berenjena. Gallego: Berenxena. Berinxela.Èuscara:Alberjinia. Portuguès: Beringela. Berinjela.Italià: Melanzana. Francès:Aubergine. Anglès: Aubergine. Eggplant. Alemany:Aubergine. Neerlandès: Aubergine. Grec: μελιτζάνα.

Inflorescències en cimes umbel·liformes

SINÒNIMS: Solanumesculentum Dunal

DISTRIBUCIÓ: Introduida, procedent de l’Índia

HÀBITAT: Cultivada als horts

Tiges ramificades erectes

FORMA VITAL: Camèfit:tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Tot i que de vegades es comporta com teròfit,és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Mata de tiges lignificades, erectes, ramificades i piloses, que pot sobrepassar el metre d’alçada, amb algunes espines.

Fulles peciolades amb pèls

Fulles alternes, simples, de fins 20 cm, ovades i piloses, glauques, amb llargs pecíols, de marge enter, sinuat o amb 5-6 lòbuls. Sovint els nervis presenten espines, si més no al revers de la fulla.

Corol·la rotàcia

Flors en cimes umbel·liformes, de vegades amb una sola flor actinomorfa, hermafrodita. Calze campanulat amb 5-9 lòbuls acrescents, lanceolats, desiguals i espinosos. Corol·la de 3-5 cm de diàmetre, rotàcia, amb 5-8 lòbuls de color violaci o blanquinosos. Androceu amb 5-7 estams amb anteres el·lipsoides i grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma comprimit. Floreix a l’estiu, entre juliol i octubre

Fruit en baia, amb el calze acrescent

Fruit en baia gruixuda i allargada, de color violaci quasi negre, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En cada cima surten de tres a cinc flors entre les quals una d’elles té el peduncle més curt i segueix la línia del peduncle. Aquesta flor, hermafrodita, serà la que serà fecundada i originarà el fruit major, doncs la resta avortarà o donarà un fruit molt petit.

USOS I PROPIETATS: En la cuina mediterrània és molt usada de diverses formes: torrada, fregida, en arròs al forn, escabetxades, confitades, etc. Forma part d’un dels plats populars més saborosos de la cuina valenciana: l’esgarradet, o espencat, o escalivada. Però també del mullador o samfaina, del ratatouille francès, del ragú italià, la caponata siciliana, o la mussaka grega.

En medicina popular se li atribueix la propietat de reduir el colesterol, ja que conté estatines, i baixa els nivells de glicèmia, el que les fa beneficioses per als diabètics.

Calze amb espines

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Solanumderiva del llatí "sólor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere.

L’epítet específic melongena deriva del grec "mélon" pom i "ghennáo" jo genere, és a dir, generador de poms.

Procedent de l’Índia, va ser introduïda en la península pels àrabs, i d’ací es va estendre per l’Europa mediterrània. Els noms populars deriven del nom que rebia en àrab: “al-bâdinjân”.

Al principi s’emprava com una planta ornamental, doncs es creia que els fruits causaven problemes digestius, epilèpsia i bogeria. Les primeres receptes d’albergínia a Europa daten del segle XIII i són catalanes. Són nomenades al primer receptari europeu escrit en una llengua diferent al llatí, el Llibre de Sent Soví, escrit en català a València el 1313. En llengua castellana la primera menció de l’albargina es troba al Cancionero de Baena, una recopilació d’un jueu feta en 1445.

Existeixen diverses varietats com la ‘Ratllada de Gandia’ ratllada, la ‘Black beauty’ morada i allargada, o la ‘Blanca’.

Hom creu que l’albargina blanca, totalment blanca, redona, menys amargant i més dolça, és la que van portar els àrabs originàriament, però aquesta varietat s’empra poc per les grans espines punxegudes que té al calze, que les fa difícils de manejar.

FamíliaSolanaceae

NOMS: Cerretes, Escanyagats. Castellà: Grama enmarañada. Italià: Lappola. Francès:Bardanette en grappe, Bardanette à grappes. Anglès: European Bur-grass. Stalked Burgrass. Alemany: Klettgras. Traubiges Klettengras.

Inflorescències en panícula espiciforme

SINÒNIMS: Cenchrusracemosus L.; Lappago racemosaWilld.

DISTRIBUCIÓ: Pantropical

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, erms, en llocs secs i assolellats, sobre sòls arenosos. Fins els 600 metres d’altitud

Herba amb tiges geniculades

DESCRIPCIÓ: Gramínia de poc més d’un pam d’alçada, híspida, amb tiges geniculades

Fulles curtes de limbe ciliat

Fulles curtes, amb beina comprimida i limbe de 2-3 mm d’ample amb cilis; lígula formada per pèls curts.

Gluma superior amb agullons

Flors en inflorescències en panícula espiciforme cilíndrica, laxa i eriçada, que pren una coloració rogenca, amb curtes branquetes que porten 2-4 espiguetes subsèssils formades per una flor fèrtil acompanyada d’un rudiment estèril. Gluma inferior molt petita, la superior gran, coriàcia, eriçada amb 3-7 files d’agullons ganxuts. Lemma membranosa llisa. Androceu amb tres estams. Gineceu amb estigmes terminals. Floreix de maig a octubre

Fruit en cariopsi ablonga

Fruit en cariopsi glabra, oblonga i convexa per ambdós costats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies o poàcies tenen tiges cilíndriques anomenades palla, si són herbàcies, i canyes si són llenyoses, normalment amb nusos massissos i entrenusos balmats, així com fulles esparses, compostes típicament de beina, lígula i limbe. La beina envolta la tija, mentre que la lígula és un petit apèndix membranós, o rarament pelut, situat a la zona d'unió del limbe amb la beina; el limbe sol ser allargat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tragus deriva del grec "tragos" que era el nom que rebia el mascle de la cabra, el cabró.

L’epítet específic racemosusderiva de “racémus” raïm, és a dir, amb forma de raïm.

Aquesta planta, procedent del nord d’Àfrica, s’està estenent amb rapidesa pel sud d’Europa.

Aquesta espècie realitza fotosíntesi C4, una manera de fotosintetitzar més eficient en condicions de dèficit hídric i altes temperatures.

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: All junciforme. Cebollí, Cibulet, Escalunyes, Porradell. Castellà : Ajo morisco. Cebollino común. Gallego: Ceboliño. Cebolo. Èuscara. Tipula landarea. Tipulin. Portuguès: Ceboletas de França. Cebolinha. Francès:Ciboulette, Civette. Italià: Aglio ungherese. Erba cipollina. Porro sottile. Anglès:Chives. Wild Chives. Alemany: Schnittlauch. Neerlandès: Bieslook.

Les flors formen una inflorescència esfèrica

SINÒNIMS: Cepa schoenoprasum (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ: Euro-siberiana de gran àrea. La regió euro-siberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Cultivada. Marges de rierols, prats humits i fissures on regalima l’aigua. Entre els 1000 i els 2600 metres d’altitud.

Planta bulbosa

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa de fins mig metre d’alçada, amb tija de secció circular i fistulós.

Fulles liniars, cilíndriques i fistuloses

Fulles glabres amb beina membranosa i limbe linear, cilíndric, fistulós i agut

Les flors tenen sis tèpals apiculats

Flors en inflorescència esfèrica densa, amb flors tubulars i involucre de dues valves persistents, sense bulbils. Flors amb sis tèpals el·líptics apiculats, de color rosat amb una línia longitudinal porpra. Androceu amb sis estams inclusos, adherits als tèpals, amb anteres grogues o purpúries. Ovari súper, estil i estigma enter. Floreix durant juny, juliol i agost.

El fruit és una càpsula amb l'estil persistent

Fruit en càpsula que conté varies llavors negres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències del gènere Allium semblen umbel·les però en realitat són cimes unípares aglomerades. Aquesta inflorescència està envoltada per un involucre membranós que s’obri en dues o més peces.

Involucre de dues peces membranàcies i persistents

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és molt usada a la cuina, en amanides, truites o per aromatitzar altres plats, però poc emprada en medicina popular, tot i que té propietats aperitives, digestives, diürètiques, hipertensores i per rebaixar el colesterol.

Per la llarga floració que ofereix també s’empra en jardineria. Suporta les baixes temperatures i, tot i que prefereix el sòl humit, suporta be la sequera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Alliumés d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all. Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic Schoenoprasumderiva del grec “σχοινος schoinos” jonc, i de “πράσον práson” porro, és a dir, all amb fulles semblants al jonc.

Allium schoenoprasum va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 301. 1753.

FamíliaLiliaceae

Menuda Natura us desitja que passeu un Bon Nadal i un venturós any 2015 en el qual els ciutadans prenguem les regnes del nostre destí per aconseguir que:

La igualtat d'oportunitats siga una realitat
La dignitat i la honestedat siguen valors respectats i reconeguts socialment
Tots els xiquets i xiquetes tinguen accés a una escola digna, laica i en la seua llengua mare
Cap xiquet o xiqueta acudisca a l'escola en dejú
Ningú haja de renunciar als estudis per no poder pagar-ho
La justícia siga, de veritat, igual per a tots
Es faça efectiu el dret constitucional a un treball i a una vivenda digna
La llei faça justícia i no permeta abusos empresarials
La riquesa, i el treball que la fa possible, es redistribuisca
L'economia estiga al servei de les persones i no a l'inrevés
Els ciutadans gaudim de drets i no calga fer caritat

NOMS: Casuarina. Pi d’Austràlia. Castellà: Casuarina. Pino australiano. Portuguès:Casuarina. Pinheiro-da-austrália. Arvora-da-tristeza. Francès: Pin d'Australie. Anglès:Beefwood. River Sheoak. Grec:Βοϊδόξυλο. Κασοναρίνα.

Inflorescències femenines en aments

DISTRIBUCIÓ: Sud-est d’Austràlia exclusivament, entre Nova Gal·les del Sud i Queensland.

HÀBITAT: Cultivada com arbre ornamental de jardí o de passeig.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfitamb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

Arbre dioic de fins 30 m d'alçada

DESCRIPCIÓ: Arbre sempre verd, dioic, originari del SE d’Austràlia, que pot arribar als 30 metres d’alçada, amb una capçada piramidal sostinguda per un tronc recte, d’escorça finament escletxada i rugosa. Pel seu aspecte pot confondre’s amb un pi, però el que semblen fulles aciculars són realment petites branques articulades, estriades longitudinalment, amb funció fotosintetitzadora, semblants a la cua de cavall (Equisetum).

Les fulles són petites esquames membranàcies

Fulles vertaderes són petites esquames aplicades, en número de 7 a 10 per verticil, amb l’àpex agut i de consistència membranàcia, de color bru, sense funció assimiladora.

Flors masculines en espigues terminals

Flors unisexuals en inflorescències que apareixen en arbres diferents, és a dir, arbres masculins i arbres femenins (dioic). Les flors masculines surten en espigues terminals penjants a l’àpex de les rametes, de 2-5 cm de llarg per 2-4 mm de diàmetre, de color verd groguenc, cada flor amb dues bràctees i un sol estam exsert. Les flors femenines surten en aments al llarg de les rametes laterals; cada flor té dues bractèoles carnoses, són de 2-3 mm, el·lipsoïdals, de color verd clar, amb l’ovari comprimit i dos estigmes filiformes rojos.

Infructescències paregudes a petites pinyes

Fruit en infructescències globoses, dehiscents, una espècie de cons llenyosos verds de joves i bruns a la maturitat, amb dues bractèoles acrescents formant petites valves que s’obrin per deixar sortir les llavors platejades i alades.

Flors femenines amb l'estigma roig

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La convergència evolutivaés un fenomen evolutiu pel que diferents organismes tendeixen, sota ambients equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques similars, el que s’anomena estructures anàlogues, a partir d’estructures ancestrals diferents. Així s’explica el paregut morfològic entre les estructures del pins (fulles aciculars i pinyes) amb les de les casuarines, sense que hi haja cap relació de parentat.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria, especialment en alineacions, per la seua rusticitat, doncs prospera en qualsevol tipus de sòl i suporta la sequera, si no és massa prolongada, i les gelades no intenses.

També s’empra com pantalla tallavent i per a fixació de terrenys en ribes i àrees costaneres. Les seues arrels mantenen una relació simbiòtica amb fongs que, com a resultat, fixa el nitrogen atmosfèric, com fan algunes fabàcies.

Inflorescències masculines

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Casuarinaderiva del malai “kassuwaris” que significa casuari, la gran au corredora de Nova Zelanda amb ales rudimentàries, pel paregut de les fulles filiformes d’aquest arbre amb les plomes del casuari.

L’epítet específic cunninghamianaés en honor del botànic anglès Allan Cunningham (1791-1839), que va estudiar la flora d'Austràlia i Nova Zelanda, i va ser superintendent dels jardins botànics a Sydney, i del seu germà Richard Cunningham (1793-1835), també botànic.

En Florida i en Àfrica del Sud esdevé una espècie invasora degut a que es multiplica fàcilment per les petites llavors transportades pel vent, que tenen un alt percentatge de viabilitat.

Casuarina cunninghamiana va ser descrita pel botànic neerlandès Friedrich Miquel (1811-1871) en Revisio critica Casuarinarum, 1848.

FamíliaCasuarinaceae

NOMS: Gram d’aigua. Panís de les pampes. Serreig d'arròs. Agram. Castellà : Pasto chato. Pasto miel. Zacate amargo. Italià:Panico brasiliano. Paspalo dilatato.Francès: Herbe de dallis. Millet bâtard. Anglès: Dallisgrass. Water Grass. Alemany: Dallisgras.

Llargues espigues amb el raquis vermellós

SINÒNIMS: Digitariadilatata (Poir.) Coste; Panicumplatense (Spreng.) Kuntze

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Ruderal, prats, marges de camins i llocs humits ruderalitzats.

Les tiges poden arribar al metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa, amb arrels profundes, que creix en forma de gespa, amb tiges que poden fer més d’un metre de longitud.

Lígula membranosa

Fulles glabres amb només uns pèls llargs a prop de la lígula, amb un limbe estret, de fins un centímetre d’amplada, però que pot arribar a mesurar més d’un pam de llarg; lígula membranosa

Espiguetes amplament ovades amb llargs pèls

Flors en panícula d’espigues llargues, separades entre si, pèndules, amb peduncle. Flors en petites espiguetes amplament ovades, sense gluma inferior i la superior amb llargs pèls llanosos, aplicades, de dos en dos, a un costat del raquis, de vegades vermellós. Floreix de juliol a novembre.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi de color marró, quan madura, amb pèls fins. És una espècie majoritàriament apomíctica.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, es denomina apomixi a la reproducció asexual per mitjà de llavors. Les plantes apomíctiques produeixen les seues llavors sense meiosi ni fecundació, per la qual cosa els seus descendents són genèticament idèntics a la planta mare. L’apomixi permet la fixació indefinida de genotips altament adaptats al seu ambient. A més els descendents no romanen als voltants de la planta mare, competint amb ella per recursos, sinó que gràcies a la dispersió de les llavors els nous individus poden explorar i conquistar nous ambients.

Flors en panícula de llargues espigues separades entre si

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per a gespes degut a llur resistència, doncs suporta la sequera i l’excés d’aigua.

Al seu lloc d’origen es fa servir com a planta farratgera per al bestiar, i és una bona cobertura per evitar l’erosió, especialment la causada per vessament d’aigua.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Paspalumderiva del grec “paspalos” que era el nom que rebia un tipus de farina.

L’epítet específic dilatatumderiva del llatí “dilato” que significa dilatat, allargat, per les llargues espigues.

Es diferència de Paspalum paspalodes i de Paspalum vaginatum perquè aquestes espècies són més petites i només tenen dues espigues en forma de “V” a la part superior de la tija.

És considerada una perillosa planta invasora en diversos països. Probablement introduïda a França al segle XIX amb els vellons importats per la indústria de la llana, i reintroduïda als anys 60 com a cultiu farratger, apareix a l’actualitat al llarg del Mediterrani i la costa atlàntica, poblant els prats humits, les vores de rius i rieres i els cultius d’arròs.

Paspalum dilatatumva ser descrita en 1804 per Poiret en l'Enciclopèdia Metòdica, Botànica

FamíliaGramineae (Poaceae)

NOMS: Salat de fulla estreta. Blet bort. Castellà:Armuelle silvestre. Armuelle. Portuguès:Armolas. Italià: Atriplice erba-corregiola. Francès:Arroche étalée. Anglès: Common orache, Iron root. Alemany: Gemeine Melde. Ruten-Melde. Neerlandès: Uitstaande Melde.

Inflorescències paniculades

SINÒNIMS: Atriplex ceretana Senn.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats ruderals, camps de cultiu, vores de camins, marges, sobre sòls humits. Fins els 1000 metres d’altitud

Llargues tiges erectes o prostrades

DESCRIPCIÓ: Herba amb llargues tiges glabres molt obertes i laxes, prostrades o erectes, de fins un metre d’alçada.

Fulles esparses linear-lanceolades

Fulles esparses, atenuades en pecíol, linears o lanceolades, de vegades amb un parell de lòbuls a la base orientats cap a l’àpex de la fulla, mai cap a la base, marge enter o dentat.

Flors masculines amb cinc estams

Flors en inflorescències paniculades, unisexuals, amb cinc tèpals poc aparents, les masculines amb cinc estams i les femenines amb un gineceu súper. Duen dues petites bràctees oposades que es mantenen i creixen fins a la maduració del fruit. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a novembre.

Fruit en aqueni dins les valves fructíferes

Fruit en aqueni tancat entre valves fructíferes romboïdals persistents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Atriplexreben, en general, el nom comú de salats degut a que, com adaptació a la dificultat d’extreure l’aigua dels sòls salins en què arrela, presenten les fulles més o menys crasses i el suc cel·lular també salabrós.

USOS I PROPIETATS: Les fulles s’han emprat en medicina popular com emmenagog i laxant.

És una planta halòfita (tolerants a la sal) i és capaç d'acumular grans quantitats de sal en els seus teixits, per la qual cosa s'ha proposat per a la bioremediació de llocs contaminats amb sal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Atriplex¸deriva d’atriplex, una llatinització del grec "ατραϕαξυς atraphaxis" compost del prefix privatiu “α- a-” i de "τρέφω trefo" nutrir, alimentar, és adir, no nutrient, per l’escàs valor nutritiu d’aquest gènere.

L’epítet específic patulave del llatí “patulus, -a, -um” i significa ample, estès, per l’hàbit d’aquesta espècie.

Atriplex patula va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1053–1054. 1753

FamíliaChenopodiaceae(Amaranthaceae)

NOMS: Te bord. Te fals. Herba dels leprosos, Te de la reina. Castellà : Ajasote. Hierba hormiguera. Pasote. Pazote. Té de Méjico. Te español. Gallego: Herba da illarga. Herba do té. Èuscara: Inurri belarra. Portuguès:Erva-formigueira. Erva-formiga. Chá-do-México. Italià: Farinello aromatico. Francès: Chénopode fausse ambroisie, Thé du mexique. Anglès: Epazote, Mexican tea, Spanish tea, Wormseed. American Wormseed. Alemany:Mexikanisches Teekraut. Tee-Gänsefuß. Neerlandès:Welriekende Ganzevoet. Grec:Χηνοπόδιον αμβροσιοειδές.

Despren olor a llimona

SINÒNIMS: Dysphaniaambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Camps de cultiu, jardins i vores de camins, en llocs humits. Fins els 700 metres d’altitud

Herba erecta que pot arribar al metre d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit:tipus biològic que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Tot i que de vegades es comporta com Teròfit,és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba robusta, erecta, que pot arribar a passar del metre d’alçada i desprèn un agradable olor a llimona. Tiges ramificades, estriades, pubescents i glanduloses.

Fulles lanceolades de marge amplament serrat

Fulles peciolades, lanceolades, de distribució alterna, amb el marge amplament serrat i nerviació pinnada.

Flors agrupades en glomèruls axil·lars

Flors en panícula terminal allargada i foliosa, amb flors petites agrupades en glomèruls axil·lars densos i sèssils. Les flors terminals són hermafrodites i les laterals femenines. Totes són pentàmeres i monoclamídies, amb cinc sèpals lliures, d’1-2 mm. Androceu de cinc estams oposats als sèpals amb anteres de quatre teques. Gineceu amb ovari súper amb tres estigmes. Floreix de juliol a novembre.

Fruit en aqueni dins del periant persistent

Fruit en aqueni llis, negre lluent i comprimitque es dissemina junt al periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que el gènere Chenopodiumno ho és, les famílies Chenopodiaceae i Amaranthaceae tenen un gran percentatge de plantes C4. Mentre que la major part de les plantes realitzen el que es coneix com a fotosíntesi C3, les que s’han adaptat a ambients àrids realitzen una forma modificada i més eficient al medi coneguda com a fotosíntesi C4. Açò es deu a dues raons: la primera és que aquest sistema no pateix fotorrespiració, procés que actua contra la fotosíntesi; i la segona és que aquestes plantes poden mantindre tancats els seus porus durant més temps, evitant així la pèrdua d’aigua.

USOS I PROPIETATS: És una planta cultivada com a vermífuga i estomacal. Tot i això cal evitar prendre aquest té bord durant l’embaràs i la lactància, així com als nen petits, car pot esdevindre tòxic i no s’ha de prendre sense control mèdic.

Els indígenes equatorians creuen que té propietats per augmentar la memòria, potser per la riquesa d’àcid glutàmic d’aquesta espècie.

Flors en panícula terminal allargada i foliosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chenopodiumderiva del grec “chēn, chēnós” oca, i de “pódion” diminutiu de pota, en al·lusió a la forma de les fulles d’algunes espècies del gènere que semblen potes d’oca.

L’epítet específic ambrosioidesve d "Ambrosia" un gènere de la fa mília de les asteràcies, i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, és a dir, paregut a l’ambrosia.

Els indígenes mexicans la coneixien com epazolt. En Mèxic, al segle XVI, es prenia l’epazotl a les menjades per enfortir el cos, i la infusió de les arrels s’emprava per les disenteries, fent que s’expulsés del ventre els animals nocius. La primera notícia sobre l'epazotl a Europa prové del metge de Felip II, Francisco Hernández, a l’any 1577, que nomena les virtuts medicinals que els natius mexicans atribuïen a la planta. Va ser importada de Mèxic al segle XVII per a fer-ne infusions, doncs és agradable de prendre.

Conté ascaridol que produeix un efecte paralitzant i narcòtic sobre els paràsits intestinals, fent que es desprenguen del teixit intestinal on es troben adherits, per la qual cosa ha estat utilitzat com antihelmíntic en el control de nematodes.

Chenopodium ambrosioides va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum

éd. 1 : 219, 1753

FamíliaChenopodiaceae

NOMS: Herba presseguera. Herba felera. Herba de la mala bua. Castellà: Persicaria. Duraznillo. Hierba pejiguera. Occità:Camba-roja, Erbo de sant cristòu, Mèca de piòt. Èuscara: Astapiperra. Txiñurri-belarr. Gallego: Herba pulgueira. Cristas. Portuguès: Persicária. Cristas. Erva-pulgueira. Italià: Persicaria. Francès:Persicaire, Renouée persicaire. Anglès: Persicaria. Lady's-thumb Smartweed. Red leg, Red shank. Alemany:Floh Knöterich. Pfirsichblättriger Knöterich. Neerlandès: Perzikkruid. Smerte. Grec:Πιπεριά άγρια. Rus:Горе́ц почечу́йный. Ucraïnès: Гірчак почечуйний. Xinès: 春蓼

Flors en espigues denses terminals o axil·lars

SINÒNIMS: Polygonumpersicaria L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Bidention. Polygono-Chenopodion. Ruderal i arvense. Torrents, rius, basses, albuferes i vores de llocs amb aigua. Fins els 1400 metres d’altitud.

Tiges vermelloses de nusos inflats

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa, de fins 80 cm d’alçada, que creix sobre terres humides i sòls alterats, i als torrents d’aigua dolça. Manté els rizomes dins l’aigua i les tiges, erectes o ascendents, a fora. Les tiges són vermelloses i llises, amb els nusos inflats.

Les fulles tenen una taca obscura a l'anvers

Fulles de distribució alterna, llargament lanceolades amb el marge enter, sèssils o subsèssils, de vegades presenten una taca negrosa a l’anvers, amb ocrea pubescent i ciliada al nus d’on surten les fulles.

Flors menudes de periant petaloide

Flors en espigues denses terminals o axil·lars, amb flors menudes, blanques o de color de rosa, que tenen a la base bràctees escarioses. Són trímeres i hermafrodites, amb un periant petaloide de 2-3 mm format per dos verticils de tres peces, tot i que dos tèpals estan soldats i sembla que sols hi ha cinc peces. Androceu amb sis estams d’anteres incluses i petites. Gineceu súper amb 2-3 estils soldats amb 2-3 estigmes capitats. Floreix a l’estiu i tardor.

Fruit en aqueni, aquest encara tendre

Fruit en aqueni lenticular o trígon, negre i lluent quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica distintiva de les poligonàcies és l’òcrea, una estructura formada per les estípules axil·lars membranoses soldades formant una peça, una coberta que envolta la tija com un cucurutxo. Les plantes que tenen òcrea s'anomenen ocreades.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular se li atribueixen propietats astringents, antipútrides i vulneràries. Les parts aèries i les arrels es fa servir per curar úlceres i ferides, i el seu suc s’empra per calmar el mal de queixal.

Les fulles i brots tendres es poden menjar com un saborós i nutritiu aliment vegetal en amanida.

Òcrea pubescent i ciliada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:Persicaria ve de “(Prunus) persica” el préssec o bresquilla, pel paregut de les fulles amb les del presseguer.

L’epítet específic maculosa deriva del llatí “macula” que significa taca, és a dir, tacat, per la taca negrosa que apareix a l’anvers d’algunes fulles.

El genèric del sinònim, Polygonum, deriva, segons la Flora ibèrica, del grec “polýs”, moltes, i de “gónos” fèrtil, llavor, per les moltes llavors que produeix. Tot i això, Andrés Laguna, a la seua traducció de Dioscòrides, comenta que “Llámase Polygonon, en griego, que quiere decir llena de muchas rodillas, por cuanto los dichos nudos se asemejan a rodilluelas”.

Persicaria maculosaés l’espècie tipus del gènere “Persicaria” que abans estava inclòs en el gènere Polygonum.

Aquesta planta pot ser un problema per als cultius de cereals, fruiters i cítrics, per la qual cosa és considerada una mala herba.

En alguns llocs és considerada una planta invasora, com a Amèrica del Nord, on s’ha estès des de que es va observar per primera vegada a la regió dels Grans Llacs en 1843.

FamíliaPolygonaceae

Cynara cardunculus L.

Setaria verticillata (L.) Beauv.

Cucurbita maxima Duchesne

Imperata cylindrica (L.) Räusch.

Stevia rebaudiana Bertoni

Echinochloa colona (L.) Link

Satureja calamintha (L.) Scheele

Dactylis glomerata L.

Melilotus officinalis (L.) Pall.

Chrozophora tinctoria (L.) A. Juss.

Heteropogon contortus (L.) P.Beauv.

Solanum melongena L.

Tragus racemosus (L) All.

Allium schoenoprasum L.

Bon Nadal i venturós 2015

Casuarina cunninghamiana Miq.

Paspalum dilatatum Poiret

Atriplex patula L.

Chenopodium ambrosioides L.

Persicaria maculosa Gray