Arachis hypogaea L.

March 30, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Centaurium pulchellum (Swartz) Druce

NOMS: Cacauet. Castellà:Avellana americana, Cacahuete, Maní, Pistacho de tierra. Occità: Cacauèta. Èuscara:Kakahuetea. Portuguès: Amendoim.Italià: Arachide. Francès: Arachide, Cacahuète. Anglès: Earthnut, Ground-nut, Monkey nut, Peanut. Alemany:Erdnuss. Neerlandès:Pinda.

Flors en inflorescències axil·lars

SINÒNIMS: Arachisnambyquarae Hoehne

DISTRIBUCIÓ: Tropical

HÀBITAT: Cultivat

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes, de vegades decumbents, de fins mig metre d’alçada i glabrescents, ramificades des de la base.

Fulles amb quatre folíols sèssils

Fulles amb llarg pecíol, formada normalment per quatre folíols oblongs, dos parells oposats, coberts de pèls amb l’àpex acabat en punta. Estípules linears.

Flors papilionades de color groc

Flors en inflorescències axil·lars, de calze tubular estret i corol·la groga amb ratlles vermelles a l’estendard, amb la típica forma papilionada, d’estendard obert i quilla ovada, més curta que les ales. Androceu amb estams diadelfs, amb 9 units i un de sol. Floreix de juliol a setembre

Fruit en llegum de desenvolupament subterrani

Fruit en llegum que es desenvolupa sota terra, oblonga, amb (1)2-3(6) llavors. És el cacauet.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie fa una cosa molt curiosa: després de la pol·linització, el peduncle de la flor s’allarga fins introduir l’ovari sota terra, de manera que el creixement de la tija l’empenta cap endins la terra, on creix la llegum que coneguem com cacauet. És el que, en botànica, s’anomena un geocarp.

USOS I PROPIETATS: És nutritiu, fluïdificant i combat el colesterol, és ric en proteïnes i antioxidants, tot i que cal tindre precaució perquè conté al·lergògens que afecten a persones que presenten reaccions al·lèrgiques.

Els usos del cacauet són molts i diversos arreu del món. Per menjar crus, torrats salats, caramel·litzats, coberts de xocolata, torró, amb forma de mantega, d’olis, o de farines emprades com potenciadores del sabor riques en proteïnes.

Hi ha diversos cultivars, els més populars al món són: Espanyol, Runner, Virginia i València. La varietat València és una de les més comercialitzades amb closca per al consum humà pel seu sabor.

Herba de tiges erectes o decumbents

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Arachisderiva del grec "ἄρακος arachos" planta lleguminosa esmentada per Aristòfanes, Hiparc, Teofrast.

L’epítet específic hypogaeaderiva del grec "hypó" que significa sota, i "ge" terra, és a dir, sota terra, perquè els fruits apareixen soterrats.

A les zones tropicals d’Amèrica del Sud es cultiva des de fa més de 7.000 anys. En zones del Perú s’han trobat restes de més de 7800 anys d’antiguitat.

Els conqueridors espanyols ho van portar a Europa, en descobrir-ho en un mercat de Tenochtitlan (Mèxic). Des d’aleshores el conreu del cacauet s’ha estes per Europa, Àsia, Àfrica i Oceania. Fins el primer terç del segle XX s’utilitzà com pinso per al bestiar, fins que el Departament d’Agricultura dels Estats Units d’Amèrica, mitjançant Georg Washington Carver, varen fomentar la producció i consum humà.

Es sembra a finals de la primavera i es recol·lecta a finals de la tardor. Igual que gran quantitat de lleguminoses, el cacauet fixa el nitrogen atmosfèric al sòl, com a conseqüència de la simbiosi amb bacteris del gènere Rhizobium.

Arachis hypogaeafou descrita per Carles Linné i publicada enSpecies Plantarum 2: 741. 1753.

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

↧

Centaurium pulchellum (Swartz) Druce

April 2, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Rhagadiolus stellatus (L.) Gaertn

≪ Previous: Arachis hypogaea L.

NOMS: Centaura. Centauri pulcre, Castellà: Centaura menor. Itàlia: Centauro elegante. Francès:Petite-centaurée délicate, Petite-centaurée jolie, Petite-centaurée élégante. Anglès:Branching centaury, Lesser centaury. Dwarf Centaury. Alemany: Kleines Tausendgüldenkraut. Zierliches Tausendgüldenkraut. Neerlandès: Fraai Duizendguldenkruid.

Inflorescències en dicasi

SINÒNIMS: Erythrae pulchella (Sw.) Fr.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozonaholàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Isoeto-Nanojuncetea. Pradells d'herbes menudes sobre sols temporalment inundats a l'hivern, i secs a l'estiu. Fins els 1450 metres d’altitud.

Petita herba erecta de tiges gràcils

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges gràcils, ramificades quasi des de la base, glabra, de fins un pam d’alçada

Fulles oposades i trinèrvies

Fulles oposades, sèssils, amplament lanceolades, trinervades, repartides al llarg de la tija amb grandària creixent de la base a la summitat, sense roseta basal,

Estams i estil exserts

Flors en inflorescències en dicasi. La flor amb pedicel, si més no la central, el que la diferència de la resta d’espècies del gènere. Calze poc més curt que el tub de la corol·la, amb cinc sèpals linears. Corol·la petita, rosa o, de vegades, blanca, amb un llarg tub estret, acabat en cinc lòbuls radiats de 2-4 mm. Del centre de la corol·la surten cinc estams amb les anteres en espiral i l’estigma bilobat Floreix a finals de la primavera

Frui en càpsula

Fruit en càpsula cilíndrica que s'obri en dues valves quan madura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Bàsicament hi ha tres tipus de nerviació a les fulles. La dicotòmica, pròpia de plantes primitives com les falgueres o el Ginkgo biloba; la paral·lela, típica de les monocotiledònies; i la reticulada o plomosa, en la qual els nervis es ramifiquen en gran quantitat de petits nervis, i de la que podem distingir tres formes característiques: Pennada amb un nervi principal central del qual naixen nervis secundaris, com per exemple el llorer (Laurus nobilis). Palmada amb més d’un nervi principal, que surten tots del mateix punt d’inserció del limbe amb el pecíol, radiant cap als marges com els dits de la ma, com en la figuera (Ficus carica). O, com en aquesta espècie, trinèrvies, amb tres nervis principals que surten de la base foliar i corren en paral·lel fins a l’àpex de la fulla.

Les flors amb corol·la blanca no són excepció

USOS I PROPIETATS: La medicina popular ha emprat aquestes plantes fent-les servir com tònic per pal·liar les afeccions estomacals i hepàtiques.

Aquesta espècie conté glucòsids secoiridoïdes, el que s’ha demostrat que són potents compostos bioactius com antibacterians i antifúngics.

Flors molt petites i pedunculades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centaurium ve del grec “kentaureios” que es refereix al centaure mitològic mig home i mig cavall. Una antiga llegenda grega explica que Hèrcules va ferir al noble centaure Chiron amb una fletxa mullada amb la sang verinosa de la serp marina Hidra. Chiron es va curar la ferida mortal en el peu amb la centaura.

L’epítetespecífic pulchellumés un diminutiu de “pulcher”que significa bell, arriscat.

Centaurium pulchellum fou descrita per (Sw.) Druce i publicada en Flora of Berkshire 342. 1897.

FamíliaGentianaceae

↧

Rhagadiolus stellatus (L.) Gaertn

April 5, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Euphorbia sulcata Lens ex Loisel

≪ Previous: Centaurium pulchellum (Swartz) Druce

NOMS: Ungla del diable. Cama-roja. Ungla del dimoni. Castellà:Camarroja. Uñas del diablo. Italià: Erba cornetta. Lattugaccio. Radicchio stellato. Ragaggiolo. Francès: Rhagadiole en étoile, Rhagadiole étoilé. Anglès: Endive Daisy. Star Hawkbit. Stellate Hawkbit. Alemany: Sternlattich.

Capítols amb dues séries de bràctees, les exteriors molt petites

SINÒNIMS: Lapsanastellata L.; Rhagadiolushebelaenus (DC.) Vassilcz.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Erms, camps de conreu, vores de camins, sobre sòls bàsics nitrificats. Fins els 900 metres d’altitud.

Herba de tiges divergents

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges divergents, poc pilosa, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles de morfologia variada

Fulles oblongo-obovades de limbe irregular, molt variable, amb el marge dentat, pinnatipartides o pinnatífides

Flors amb lígula groga acabada en cinc puntes

Flors en capítols amb involucre en dos series o nivells: cinc bràctees exteriors petites i 5-8 bràctees interiors majors i linears. Flors amb lígules grogues. Floreix a finals de la primavera.

Fruit en aquenis acrescents

Fruit en aquenis estretament cilíndrics i sense papus, els externs, en número de 7-8, continuen creixent després d’estar formats (acrescents) fins als dos centímetres, disposats en estrella i incurvats; i els 2-3 interns, més petits, són caducs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aqueni és un fruit prim i indehiscent (que no s’obri espontàniament) amb una sola llavor, propi de la família de les compostes, sovint coronat per un plomall o vil·là. Aquesta espècie de Rhagadiolus té dues particularitats que la diferencien de la resta: La gran varietat morfològica de les fulles i la disposició estrellada dels aquenis sense plomall.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Rhagadiolus deriva del grec "rhagas, ados" esquerdament, escletxa, mossa.

L’epítet específic stellatusderiva del llatí "stella" que significa estrella, estrellat, per la disposició dels aquenis.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

↧

Euphorbia sulcata Lens ex Loisel

April 8, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby

≪ Previous: Rhagadiolus stellatus (L.) Gaertn

NOMS: Lleterola solcada. Castellà: Lechetreznilla. Italià:Euforbia solcata. Francès: Euphorbe sillonée.

Inflorescències en pleocasi

SINÒNIMS: Esula sulcata (Lens ex Loisel.) Fourr.; Tithymalussulcatus (Lens ex Loisel.) Bubani

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Agropyro-Lygeion. Prats terofítics, erms, vores de camins, sobre sòl eutròfic calcari. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba petita de fins 10 cm d'alçada

DESCRIPCIÓ: Lleterola molt petita que no sobrepassa els 10 cm d’alçada, glabra, de tiges erectes o postrades, simples o ramificades en branques floríferes laterals. Conté el típic làtex blanc del gènere

Fulles de vegades truncades a l'àpex

Fulles alternes, linears o el·líptiques, sèssils, amb el marge enter; les caulinars generalment truncades a l’àpex

Ciati amb nectaris vermellosos

Flors en inflorescències cimoses de tipus pleocasi de 2-5 radis. Bràctees linear-lanceolades amb la base més ampla. Ciati terminal molt petit (1-3 mm) amb glàndules nectaríferes bicornudes, vermelloses amb dos apèndix aguts. Flors unisexuals, una flor femenina central i diverses flors masculines laterals reduïdes a un estam. Flor femenina amb gineceu súper amb ovari trilocular, pistil amb tres braços estigmàtics bífids. Floreix entre març i juny.

Fruit en càpsula tricoca quasi llisa

Fruit en càpsula tricoca solcada d’1-2 mm, ovoide i llisa o quasi llisa. Llavors solcades longitudinalment amb carúncula terminal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pseudantés una inflorescència que sembla una flor, per exemple els capítols de les compostes. El ciatiés, doncs, un pseudant, format per una flor femenina sense periant, limitada a un ovari, rodejada per flors masculines reduïdes a un sol estam; aquest conjunt està envoltat per un involucre en forma de copa format per les bràctees de les flors masculines. Entre aquestes bràctees hi ha nectaris grocs o rogencs.

USOS I PROPIETATS: El làtex és tòxic i irritant

Bràctees linears amb la base més ampla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquestes plantes, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lleterola cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic sulcata deriva del llatí “sulcus” solc, amb solcs, per les llavors solcades.

Euphorbia sulcata va ser descrita per Lens ex Loisel. i publicada en Flora Gallica (ed. 2) 1: 339. 1828.

FamíliaEuphorbiaceae

↧

Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby

April 11, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Paronychia argentea Lam.

≪ Previous: Euphorbia sulcata Lens ex Loisel

NOMS: Lli estel·lat. Castellà: lino de lagartijas. Italià: Lino stellato. Francès:Astéroline en étoile. Astéroline étoilée.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Lysimachia linum-stellatum L.;Asterolinonstellatum Hoffmanns. & Link

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, erms, vores de camins, sobre sòl eutròfic. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba que no sobrepassa els 10 cm d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba molt petita que no sobrepassa els 10 cm d’alçada, erecta, simple o ramificada, gràcil, de color verd pàl·lid, sense pèls (glabra).

Fulles oposades lanceolades

Fulles oposades, sèssils amb el limbe lanceolat acabat en punta, més llargues que els entrenusos.

Corol·la petitíssima, de 0,2-2 mm, amb cinc lòbuls ovats

Flors solitàries axil·lars, amb curt peduncle. Calze amb cinc sèpals aguts i persistents, de 3-6 mm, que s’obrin formant una estrella. Corol·la petitíssima, de 0,2-2 mm, amb cinc lòbuls ovats de color blanquinós. Androceu amb cinc estams. Floreix de març a abril.

Fruit en càpsula esfèrica

Fruit en càpsula esfèrica de fins 2 mm de diàmetre que s’obri per cinc valves per deixar sortir de 2 a 5 llavors negroses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat d’aquesta espècie és que la flors té els sèpals molt més grans que els pètals. A més a més és una planta que, tot i essent molt abundant als prats de plantes anuals (terofítics) i a les vores dels camins, costa de veure per les seues reduïdes dimensions.

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asterolinon deriva del grec “aster”, estrella, i “línon” el lli, per la forma gràcil de les petites tiges, com les del lli, i la forma estrellada dels calze.

L’epítet específic linum-stellatum repeteixel mateix concepte que el genèric però amb els vocables llatins “linum”lli, i “stellatus”, amb forma d’estrella.

FamíliaPrimulaceae

↧

Paronychia argentea Lam.

April 14, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

≪ Previous: Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby

NOMS: Arrecada. Nevadeta. Paroníquia argentada. Sanguinària. Herba de plata. Castellà: Asperilla. Nevadilla. Sanguinaria menor. Hierba de la sangre. Gallego Erva-prata. Èuscara:elurbelarra. Portuguès: Erva-prata. Erva-dos-unheiros. Italià: Paronichia argentea. Francès:Paronyque argentée. Anglès: Algerian tea, Silver nailroot, Silvery whitlow wort. Alemany: Nagelkraut.

Flors en glomèruls

SINÒNIMS: Illecebrum paronychia L.; Ferrieramediterranea Bubani; Chaetonychiaparonychia (L.) Samp.;

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: La regió paleotropicalés una ecozona que comprèn les regions continentals tropicals del Vell Món, Àfrica i Àsia, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món. En queden excloses Austràlia i les illes de l'oceà Índic i Pacífic. Pel nord limita amb la regió holàrtica, aproximadament al llarg del tròpic de Càncer.

Tiges ramificades i reptants

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats secs, vores de camins, clarianes de coscollars, sobre sòls pedregosos i nitrificats. Fins els 1200 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de soca llenyosa (sufruticosa) amb les tiges reptants, esteses per la terra, de fins poc més d’un pam, ramificades des de la base.

Fulles oposades de marge ciliat

Fulles oposades, de limbe ovato-lanceolat, amb el marge enter i curtament ciliat. Tenen estípules escarioses

Calze amb cinc sèpals escariosos

Flors en glomèruls terminals, envoltades per unes bràctees de consistència de paper. Les flors són pentàmeres, hermafrodites i actinomorfes, de fins 2,5 mm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals escariosos soldats a la base i acabats en aresta. Cinc pètals filiformes situats entre els sèpals (alternisèpals). Androceu de cinc estams de curt filament. Gineceu amb ovari súper amb estil que es divideix en dos estigmes gruixuts. Floreix a principis de primavera i l’estiu.

Fruit en aqueni dins del calze persistent

Fruit en aqueni dins el calze persistent, amb llavors llises i brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La base de les fulles poden portar un parell de peces, al seu costa, que s’anomenen estípules. Quan aquestes estípules són de consistència membranosa i rodegen la tija des de la base de les fulles reben el nom d’òcrea.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com a diürètica, per purificar la sang, com astringent i com vulnerària per facilitar la cicatrització de les ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Paronychia deriva del grec "πᾰρἆ pará" semblant, paregut, i "ὄνυξ ónyx"que significa ungla, és a dir, semblant a una ungla, per l’aspecte del calze que recorda una ungla.

L’epítet específic argentea deriva del llatí “argenteus” argent, perquè la planta sembla estar coberta d’argent.

Paronychia argentea va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en Flore Françoise 3: 230. 1778.

FamíliaCaryophyllaceae

↧

Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

April 17, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (Lam.) G.López

≪ Previous: Paronychia argentea Lam.

NOMS: Margall bord. Coa d'egua. Fletxes. Castellà: Cebadilla. Espiguilla. Cebadilla ratonera. Gallego: Orxo. Portuguès:Cevada dos ratos. Italià: Orzo mediterraneo. Francès: Orge des lièvres. Anglès: Hare Barley. Mouse barley. Alemany: Hasen-Gerste. Roggen-Gerste.

Inflorescències en espiga densa

SINÒNIMS: Hordeumleporinum Link

Observacions: La subsp. leporinum difereix de la subsp. murinum en que te l'espigueta medial més curta que les laterals.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Erms, camps, horts, murs, vores de camins i zones ruderals. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges fasciculades

DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins 40 cm d’alçada, amb tiges fasciculades, erectes, amb una espiga per tija.

Fulles linears planes, poc piloses

Fulles formades per una beina basal i el limbe linear, de nerviació paral·lela, plana i poc pilosa, amb lígula truncada al punt d’unió i aurícules a la base del limbe.

Espiguetes amb tres flors

Flors en espiga densa aristada de fins 10 cm. Espiguetes en grups de tres: la medial hermafrodita i sèssil, metre que les laterals són masculines i pedicel·lades, amb glumes externes linears i les altres lanceolades; les glumes de l’espigueta central és ciliada. Lemma ovada amb cinc nervis, totes amb arestes majors que les glumes. La pàlea és estretament ovada. Androceu amb tres estams d’anteres sagitades amb les teques formant una X. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi peluda a l’àpex, oval i canaliculada, adherent a les glumel·les.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espigaés una inflorescència caracteritzada per les flors que s’insereixen directament a l’eix principal, sense peduncle. Presenten espigues els plantatges (Plantago)i les gramínies, tot i que en aquest cas les espigues solen formar inflorescències compostes, és a dir, una espiga d’espigues, com als Hordeum.

Ací podem veure la lígula i l'aurícula

USOS I PROPIETATS: En temps de fam les llavors s’empraven per fer pa.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hordeum deriva del llatí "fórdeum" i del grec "phorbé" que significa farratge. L’epítet específic murimum ve de "mus, muris" ratolí, és a dir, de ratolins. El nom de l’espècie seria doncs, farratge de ratolins.

No confondre amb l’ordí (Hordeum vulgare) que és l’espècie cultivada d’aquest gènere, més alta i robusta, amb la qual s’elabora cervesa, farina panificable o per consum animal. L’ordí és el cinquè cereal cultivat, mentre que el margall bord és considerada una mala herba per als cultius.

Els xiquets juguen amb les espigues llançant-les per a que s’enganxen amb la roba, ja que en teixits com la llana es clava com una fletxa, però també queda enganxada dels pèls dels mamífers que, involuntàriament, disseminen les llavors.

FamíliaGramineae (Poaceae)

↧

Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (Lam.) G.López

April 20, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Carduus tenuiflorus Curtis

≪ Previous: Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

NOMS: Setge. Heliantem setge. Castellà: Jarilla

Flors en cimes simples o ramificades

SINÒNIMS: Helianthemumoriganifolium (Lam.) Pers.; Cistusdichotomus Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional. Endemisme Ibero-Magrib

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Fins els 500 metres d’altitud

Tiges postrades o erectes de color rogenc

DESCRIPCIÓ: Petita mata llenyosa de tiges postrades o ascendents de fins un pam, glabres o poc piloses, de vegades prenen una tonalitat rogenca.

Fulles oposades semblants a les de l'orenga

Fulles oposades, amb pecíol, enteres i de vegades amb marge revolut, ovato-lanceolades, amb l’amplada màxima al terç inferior del limbe, de color verd fosc.

Flor groga amb nombrosos estams

Flors en cima simple o ramificada. Calze amb tres sèpals interns pubescents i dos externs que mesuren la meitat que els interns. Corol·la amb cinc pètals grocs, lliures, que fan 5-8 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams. Floreix de març a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula més curta que els sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fototropismeés una resposta del vegetal front a un estímul lluminós. Les plantes d’aquest gènere tenen un cert fototropisme positiu perquè segueixen la llum del sol, i a més a més, només obrin les flors al calor del sol, doncs necessiten una temperatura superior als 20⁰C per desplegar el pètals.

Tres sèpals interns majors i dos externs molt petits

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com depurativa de la sang, antiinflamatòria i contra els constipats i malalties de les vies respiratòries. En aplicació externa és vulnerària i ajuda a desinfectar tancar ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic marifoliumderiva de “marum” una espècie de Teucrium, i de “folium” fulla, és a dir, significa amb fulles de Teucrium marum. El nom de la subespècie origanifoliumindica que les fulles són semblants a l’orenga (Origanum)

FamíliaCistaceae

↧

Carduus tenuiflorus Curtis

April 23, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Vicia sativa subsp. nigra (L.) Ehrh.

≪ Previous: Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (Lam.) G.López

NOMS: Card. Cardot tenuiflor. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo minore. Francès:Chardon à capitules grêles, Chardon à petits capitules. Anglès: Slender Thistle. Winged plumeless Thistle. Alemany: Dünnköpfige Distel. Kleinblütige Distel. Schmalköpfige Distel. Neerlandès:Tengere Distel.

Els capítols s'agrupen en glomèruls terminals

SINÒNIMS: Carduus acanthoides L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Chenopodietalia. Ruderal, vores de camins, camps de conreu i llocs pertorbats. Fins els 1250 metres d’altitud

Herba de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. De vegades, però, es comporta com teròfit,és a dir en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta coberta d’espines tant a la tija com a les fulles que pot arribar al metre d’alçada. Una característica diferencial d’aquesta espècie són les ales espinescents que recorren la tija de dalt a baix.

Fulles amb lòbuls acabats en espina

Fulles pinnatipartides, amb lòbuls profunds de forma triangular acabats en espines, amb pèls araneosos, és a dir, pèls llargs i fins com teranyines.

Capítols amb bràctees llises amb espina a l'àpex

Flors en capítols terminals amb un peduncle molt curt, el que provoca la formació de glomèruls de capítols, el que serveix per diferencia-la del card d’ase (Carduus pycnocephalus) que té els capítols sobre un peduncle més llarg. Els capítols mesuren entre 1,5-2 cm de llargs per 0,5-1 cm d’amplària, cilíndrics, amb involucre de bràctees imbricades, llises, de marge escariós i espina terminal, les medials i exteriors arcuades cap a fora. La corol·la és un tub acabat en cinc lòbuls de color rosat o lila. Floreix a la primavera.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni de color groc palla amb prominència apical i vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica s’anomena indumentel conjunt de pèls, glàndules, esquames, etc. que recobreix la superfície dels òrgans de la planta. Aquest indument és important per identificar les espècies però, evidentment, no tenen eixa funció, sinó protegir contra el fregament (evita ferides); protegir de l’excés de llum (fan ombra sobre l’epidèrmis); o afavoreixen la formació d’un microclima per conservar la humitat.

Flors tubulars acabats en cinc lòbuls

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carduus deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.

L’epítet específic tenuiflorus prové de “tenuis” fi, prim, i “flos, -ris” flor, és a dir, de flors fines.

A diversos llocs del món, com ara Califòrnia, és considerada una espècie invasora, una mala herba.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

↧

Vicia sativa subsp. nigra (L.) Ehrh.

April 26, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Crataegus monogyna Jacq.

≪ Previous: Carduus tenuiflorus Curtis

NOMS: Vecera borda. Tapissots. Castellà : Alverja. Alverjilla. Veza. Veza de hoja estrecha. Portuguès: Larica. Ervilaca-miúda. Italià: Veccia nera. Veccia a foglie strette. Francès: Vesce noire, Vesce à feuilles étroites, Vesce à gousses noires. Anglès: Black-podded Vetch. Narrow-leaf Vetch. Alemany: Schmalblättrige Futter-Wicke. Neerlandès: Smalbladige Wikke. Smalle Wikke.

Inflorescències axil·lars amb 1-2 flors

SINÒNIMS: Vicia angustifolia L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, camps de cultiu. Fins els 1500 metres d’altitud

Herba gràcil i enfiladissa

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa de tiges llargues, fines i postrades de fins 80 cm.

Fulles compostes, paripinnades, acabades en circell

Fulles alternes, paripinnades acabades en circell simple o ramificat, amb folíols acuminats. Estípules dividides en dents, amb nectari

Corol·la papilionada

Flors en inflorescències axil·lars amb 1-2 flors amb curt peduncle. Calze en tub acabat en cinc lòbuls estretament triangulars i més curts que el tub. Corol·la papilionada de color purpuri que es torna blau quan s’asseca; estendard emarginat, ales més obscures que l’estendard. Androceu diadelf. Ovari súper. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum linear, comprimida, normalment pubescent amb 6-15 llavors, que pren una tonalitat obscura a la maturitat, el que motiva l’epítet se subespècie “nigra”

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les llegums són el fruit típic de les lleguminoses, fruits secs dehiscents, que prenen formes i grandàries característiques en cada espècie, bé que solen ser allargades i estretes. Han jugat un paper força important en la història de l’agricultura i l’alimentació humana. Hi ha vestigis històrics que daten de l’any 2800 aC.

USOS I PROPIETATS: Cultivada com farratge o adob en verd

Estendard emarginat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, després d’adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic sativa deriva del llatí “sativus, -a, -um” que defineix al producte de la sembra o cultiu.

Les llavors contenen substàncies antinutritives, que interfereixen en la digestió i inhibeixen l’assimilació de nutrients, pel que només determinats animals, com el coloms, poden menjar-hi. És però un bon farratge per a tot tipus d’animal si es cull en floració.

Vicia angustifolia fou descrita per (L.) ex Reichard i publicada en A Natural Arrangement of British Plants 2: 614–615. 1821

FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

↧

Crataegus monogyna Jacq.

April 29, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Lepidium draba L.

≪ Previous: Vicia sativa subsp. nigra (L.) Ehrh.

NOMS: Arç blanc. Bolqueret. Cirerer de pastor. Espinalb. Espinaler. Garguller. Castellà : Espino albar. Majuelo. Gallego:Escaramiñeiro. Estripeiro. Èuscara: Arantzazu. Elorri. Elorri zuria. Occità: Acinièr, Aubespin, Espin blanc, Pichòt botelhonièr. Portuguès: Pirliteiro. Escalheiro. Francès: Aubépine à un style. Italià: Azaruolo selvatico. Biancospino comune. Anglès: Common Hawthorn. English Hawthorn. Alemany: Eingriffliger Weißdorn. Spitzdorn. Neerlandès: Eenstijlige Meidoorn. Grec:Κράταιγος ο μονόγυνος. Τρικοκιά. Μουρτζιά.

Inflorescències en corimbe cimós

SINÒNIMS: Crataegusazarella Griseb;

Observacions: Aquesta espècie és molt variable. A les nostres terres s’accepten tres subespècies: la subsp. monogyna, la subsp. ruscinonensis, i la subsp. azarella, que habita les Muntanyes Diàniques. La subsp. azarella i la subsp. ruscinonensis es distingeixen de la principal per tenir les gemmes, els branquillons i les fulles joves densament pubescents; la primera té el pinyol de 7-10 mm i la segona de 10-15 mm i més o menys comestible.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

Les tiges poden arribar als sis metres

HÀBITAT: Prunetalia spinosae.Barrancs, torrents i llocs humits, bardisses als marges del bosc caducifoli. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfitamb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust, o petit arbre, caducifoli amb tiges erectes que poden arribar als sis metres de llargues, armades amb espines d’1-2 cm.

Fulles alternes molt dividides

Fulles peciolades, alternes, molt dividides, pinnatipartides, amb 3-5 lòbuls enters o dentats a l’àpex. Estípules enteres

Androceu amb nombrosos estams

Flors en corimbe cimós, flairoses, hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Calze amb cinc sèpals que surten de la part superior del hipant. Corol·la amb cinc pètals blancs, obovats, que fan 8-16 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams (fins 25) amb anteres rosades. Gineceu ínfer amb un sol estil coronat d’un estigma discoïdal. Floreix a principis de la primavera

Fruit en forma de drupa d'un roig lluent

Fruit en forma de drupa vermella de fins 1 cm de diàmetre, coronada pel calze persistent, amb un sol pinyol. Maduren a la tardor, quan perd les fulles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes, com l’arç blanc o l’argelaga (Genista scorpius) produeixen branques curtes acabades en punxa que reben el nom d’espines. Però no tots els vegetals que punxen tenen espines: l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i els rosers (Rosa sp) presenten aculis o agullons que són formacions epidèrmiques que es desprenen fàcilment. Els aculis s’utilitzen com a sostenidors de les llargues tiges, mentre que les espines semblen destinades a dissuadir els herbívors. Les espines de l’arç blanc són tan dures que els fusters russos les feien servir com a claus.

Armada de fortes espines

USOS I PROPIETATS: Les fulles, flors i fruits tenen substàncies usades per combatre la diarrea i els problemes circulatoris, i també com a calmant, antipirètic, cardiotònic i diürètic. La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat l'ús d'aquesta planta en els casos d’insuficiència cardíaca, insuficiència coronària i bradicàrdia. Però no és útil en atacs aguts perquè té un efecte lent

En agricultura i jardineria s'ha emprat com a patró per empeltar diversos arbres fruiters i també per formar tanques vives. El que més s’ha fet servir en jardineria ha sigut l’híbrid Crataegus x media, del qual hi ha diversos cultivars.
Dels fruits se n'obté una beguda, per maceració dels fruits en aiguardent, en llocs tan distants com l’Alcoià (migjorn valencià) i Sakartvelo (Georgia). Les fulles s’empren en amanida i, en infusió, com substitut del te.

La fusta dura, i de gran poder calorífic, es fa servir per manufacturar petits utensilis, mànecs de ferramentes o garrots.

És important per a la fauna, especialment per a les aus, doncs el fruit, que madura a la tardor, proporciona ric aliment durant tot l’hivern.

Corol·la amb cinc pètals blancs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Crataegus deriva del grec "κράταιγος cràtaigos" el nom grec de l’espí compost per "κρατύς cratùs" fort i "αἴξ àix" cabra, en al·lusió al fet que fins i tot les cabres fugen de les seues espines. Altres autors pretenen que el nom deriva del grec “krátos, -eos” que significa força, vigor, i de “aigilops, -apos”, un tipus d’alzina, en referència a la duresa de la fusta.

L’epítet específic monogynaderiva del grec “μόνος monos” sol, únic, i "γυνή gyné" dona, és a dir, amb un sol element femení, en referència a l’ovari amb un sol carpel.

Antigament només es consideraven dues estacions: el mal temps que començava l’1 de novembre, i el bon temps que començava l’1 de maig, temps d’alegria que alguns pobles manifestaven amb ritus que incloïen la veneració d’arbres. Aquest arbust, o petit arbret compon, junt al roure i el freixe, la tríade dedicada a les fades i forma part dels rics rituals sagrats gaèlics. L’arç blanc, Sgitheach en gaèlic, és el lloc on habiten les fades i se’l troba als indrets de peregrinatge i, sobre les seues rames, s’estenen tires de tela de colors com part del ritual per celebrar l’1 de maig, el inici del bon temps, quan els ramats iniciaven el camí cap a les pastures de les muntanyes. La tradició catòlica també parla de que la verge Maria va estendre la roba del nadó Jesús damunt de l’arç blanc per assecar-la.

Aquesta és la planta de l'1 de maig

Hom diu que l’arç blanc pot viure molts anys. A França, al costat de l'església de Saint-Mars-sur-la-Futaie, Mayenne, hi ha un arç blanc de 9 metres d’alçada i 2,65 metres de circumferència que, segons diu la placa de sota, fou plantat el segle III, el que el fa l’arbre més antic de França. No hi ha manera de verificar-ho però, com tampoc els més de 700 anys que diuen que té l’arç blanc del petit cementiri d’Hethel, al sud de Norwich, a Norfolk, plantat, suposadament, al segle XIII.

Al calendari republicà francès a l’arç blanc li assignaren el 4 de Floreal (24 d’abril) en lloc del més adient 12 de Floreal que correspon a l’1 de maig.

Diu Font i Quer, en el El Dioscórides Renovado, que l’arç blanc s’ha emprat des d’antic pels homes, i ho diu així: “Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas épocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistóricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos”

Crataegus monogyna fou descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada en Florae Austriaceae 3: 50, pl. 292, f.1, 1775.

FamíliaRosaceae

↧

Lepidium draba L.

May 2, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Reichardia tingitana (L.) Roth

≪ Previous: Crataegus monogyna Jacq.

NOMS: Bàbol. Capellans. Frares. Herba blanca. Castellà : Draba. Mastuerzo bárbaro u oriental. Florida. Èuscara:Draba-belar. Lanjina zuria. Occità: Caulechoun. Portuguès: Erva fome. Italià:Cocola. Lattona. Francès: Cardaire drave. Passerage drave. Anglès: Hoary Cress. Pepper Cress. Whitetop. Alemany: Gemeine Pfeilkresse. Türkische Kresse. Neerlandès:Pijlkruidkers. Grec:Βρωμολάχανο. Καρδαρία η δράβα.

Flors en panícula corimbiforme

SINÒNIMS: Cardariadraba (L.) Desv.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Camps de conreu, erms, vores de camins, sobre sòls profunds i un poc humits. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb vàries tiges erectes, ramificades a la part superior i pubescents de fins 60 cm d’alçada. Fa estolons subterranis per la reproducció vegetativa

Fulles esparses i abraçadores

Fulles de disposició esparsa, ovato-oblongues de fins 10 cm de llargària. Les inferiors, peciolades i dividides, cauen aviat. Les mitjanes i superiors són amplexicaules, sagitades i amb el marge poc dentat.

Flors tetràmeres

Flors en inflorescència en panícula corimbiforme. Flors hermafrodites, actinomorfes i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals petits (1,5-2 mm) lliures, amb el marge escariós i caducs. Corol·la amb quatre pètals blancs espatulats disposats en creu. Androceu format per quatre estams llargs i dos laterals més curts. Gineceu amb ovari súper amb curt estil acabat en un estigma capitat o emarginat. Floreix de març a juny.

Fruit en silícula indehiscent

Fruit en silícula indehiscent cordiforme amb dos llavors ovoides no alades, amb l’estil persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és una mena de càpsula dehiscent mitjançant dues valves, i poden ser de dos tipus: síliqües o silícules. La síliqua és una càpsula de longitud, si més no, tres vegades l’amplada, amb dues valves que s’obrin de baix a dalt deixant veure el septum i les granes unides. Els fruits que no són allargats i tenen una longitud semblant a l’amplada, com en el cas del bàbol, se’ls anomena silícules.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les fulles en infusió com diürètica, aperitiva, estimulant de la digestió, antiinflamatòria i refrescant.

Les llavors s'usaven enlloc del pebre quan aquest mancava, doncs tenen un gust intensament picant. Les fulles es poden menjar crues com l'enciam. És una planta mel·lífera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifoliumL.) i que molts autors fan derivar del grec “lepís, -idos” (esquama) per la forma dels fruits, que semblen esquames.

L’epítet específic drabaderiva del grec “drábe” que significa herba.

Es considera una mala herba dels conreus de vinya, cítrics i fruiters degut a l'espai que ocupa i els nutrients que n’extrau.

Aquesta espècie presenta al·lelopatia, és a dir, que té la capacitat de produir substàncies tòxiques per a altres plantes, de manera que on es troba és l’espècie dominant.

Cardaria draba va ser descrita per (L.) Desv. (Nicaise Augustin Desvaux) i publicada en Journal de Botanique, Appliquée à l'Agriculture, à la Pharmacie, à la Médecine et aux Arts 3(4): 163. 1814

FamíliaCruciferae (Brassicaceae)

↧

Reichardia tingitana (L.) Roth

May 5, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Iberis ciliata All.

≪ Previous: Lepidium draba L.

NOMS: Cosconilla tingitana. Herba conillera. Herba dolça. Castellà:Lechuguilla dulce. Cerraja borde.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Picridiumtingitanum (L.) Desf.; Scorzoneratingitana L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani occidental (Península Ibèrica i nord d’Àfrica)

HÀBITAT: Stipion capensis. Thero-Brometalia. Vores de camins, erms, prats d’anuals. Fins els 300 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes

DESCRIPCIÓ: Herba anual que pot arribar al mig metre d’alçada però que no sol sobrepassar del pam, amb tiges erectes i sovint ramificades.

Fulles basals pinnatipartides

Fulles basals pinnatipartides, de marge dentat; les caulinars més petites i amplexicaules, sovint papil·loses.

Totes les flors amb lígula groga

Flors en capítol groc amb el centre negrós, envoltat per un involucre de bràctees en forma de cor invertit, ample marge amplament escariós i mucronades. Totes les flors amb lígula groga amb la base del limbe color porpra obscur i, les externes, amb una banda bruna al dors. Androceu amb estams d’anteres porpra. Floreix de març a juny

Fruit en aqueni berrugós

Fruit en aquenis amb vil·là sedós, els externs de formes diferents als interns, amb costelles berrugoses transversals; els més propers al centre del capítol són més llargs i menys rugosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes es caracteritzen perquè tenen les flors agrupades en capítols que semblen una sola flor però són, en realitat, una inflorescència. Les veritables flors tenen un calze molt modificat, constituït per una corona de pèls o petites esquames escarioses, que s’anomena vil·là, que es desenvolupa bé només quan és madur. La corol·la pot ser tubulada (flòsculs) acabada en cinc dents, o ligulada, com en el cas de la Raichardia, amb un tub curtíssim que s’obri com una paperina formant una peça allargada de marges paral·lels acabada en cinc dents que assenyalen l’origen de la lígula: la soldadura lateral dels cinc pètals.

Involucre amb bràctees escarioses al marge

USOS I PROPIETATS: Les fulles basals s’han emprat per menjar en amanida.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Reichardia està dedicat al metge i botànic alemany Johann Jakob Reichard (1743-1782).

L’epítet específic tingitana fa referència a la ciutat marroquina de Tànger, antigament denominada Tingis.

FamíliaCompositae (Asteraceae)

↧

Iberis ciliata All.

May 8, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Helianthemum ledifolium (L.) Mill.

≪ Previous: Reichardia tingitana (L.) Roth

NOMS: Carraspic ciliat. Italià: Iberide cigliata.Francès: Ibéris à feuilles ciliées

Flors en corimbes terminals

SINÒNIMS: Iberis ciliata subsp. pruitii (Tineo) O.Bolòs & Vigo; Biauriculaciliata (All.) Bubani; Iberismolineri Balb.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Herbassars nitrificats, vores de camins, erms, en terrenys pedregosos calcaris

Herba petita d'un pam d'alçada

DESCRIPCIÓ: Petita herba de tiges erectes que a penes sobrepassen el pam d’alçada

Fulles espatulades

Fulles basals linears espatulades amb el marge enter o amb poques dents; les superiors linears i més menudes, de secció en “V”, totes ciliades o pubescents

Flors blanques de pètals desiguals

Flors en corimbes terminals atapeïts, amb flors blanques. Calze amb sèpals oblongs no persistents a la fructificació. Corol·la amb quatre pètals blancs o rosats, espatulats i desiguals, els exteriors majors. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en silícula

Fruit en silícula el·líptica, alada des de la base, de 4-6 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per compensar la menudesa de les flors les espècies del gènere Iberis s’agrupen d’una manera especial. A cada corimbe, les flors de la perifèria fan els pètals més allunyats de l’eix de la inflorescència, més grans que els altres, de manera que són flors clarament zigomorfes, mentre que les flors centrals són actinomorfes, i mantenen els quatre pètals iguals. Cada corimbe aparenta una flor gran i resulta així més vistent, amb una gradació de pètals de grandària creixent des del centre cap a l’exterior.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta entapissant no trepitjable.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Iberis deriva del grec “iberis, -idos” el nom que el metge Demòcrates va posar a la planta que els grecs coneixien com “lepídion” (Lepidioum latifolium), perquè deia que s’havia usat en Iberia per primera vegada.

L’epítet específic ciliata ve del llatí “cilium” pestanya, és a dir, amb pestanyes, pels cilis que bordegen les fulles.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

↧

Helianthemum ledifolium (L.) Mill.

May 11, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Chloris gayana Kunth

≪ Previous: Iberis ciliata All.

NOMS: Heliantem ledifoli. Castellà: Ardivieja. Hierba del cuadrillo. Mata turmera. Italià:Eliantemo lanoso. Francès: Hélianthème laineux, Hélianthème à feuilles de lédum.

Inflorescències en cima foliosa

SINÒNIMS: Cistusledifolius L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Espartars i erms calcícoles, de les contrades mediterrànies continentals, rics en petits teròfits. Fins els 500 metres d’altitud

Herba de tiges erectes i piloses

DESCRIPCIÓ: Planta anual de poc més d’un pam d’alçada, amb tiges erectes i piloses, de vegades ramificades.

Fulles estipulades amb curt pecíol

Fulles inferiors oposades, les superiors alternes amb el limbe oblong, pilós, amb curt pecíol i estípules més llargues que el pecíol

Cinc pètals grocs i nombrosos estams

Flors en cima foliosa laxa sostingudes per un pedicel erecte molt més curt que els sèpals. Calze amb tres sèpals interns lanceolats i acuminats; dos sèpals externs més petits linear-lanceolats. Corol·la amb cinc pètals més curts que el calze, de color groc amb una taca vermellosa a la base. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula dins del calze persistent

Fruit en càpsula més curta que el calze, trígona, glabrescent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els heliantems (Helianthemum) són petites matetes amb fulles, generalment, oposades i amb estípules. Tenen les flors amb cinc pètals lliures i cinc sèpals, amb la particularitat de que tres sèpals són més grossos i ovats, mentre que els altres dos són més petits i més o menys linears.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat.

Tres sèpals majors i dos, externs, més petits i lanceolats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Helianthemumderiva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic ledifolium deriva de “Leda” un gènere de la família Acanthaceae i de “folium” fulla, és a dir, amb fulles de Leda. Actualment el gènere Leda es considera un sinònim del gènere Isoglossa.

Planta estrictament protegida, inclosa en l’Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

FamíliaCistaceae

↧

Chloris gayana Kunth

May 14, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby

≪ Previous: Helianthemum ledifolium (L.) Mill.

NOMS: Cloris. Castellà: Grama de rodas. Pasto de rodas. Portuguès: Capim-de-rhodes. Francès: Chloris. Herbe de rhodes. Anglès: Rhodes grass. Alemany: Rhodasgras.

Inflorescències digitades d’espigues verticil·lades

SINÒNIMS: Chlorisabyssinica Hochst. ex A.Rich.

DISTRIBUCIÓ: Originària d’Àfrica

HÀBITAT: Localment subespontània i naturalitzada a les vores de camins, erms i conreus. S’adapta a sòls pobres i amb certa salinitat.

Gramínia estolonífera

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar als dos metres d’alçada, que s’estén mitjançant estolons, creix amb poca aigua i resisteix baixes temperatures.

Lígula amb pèls

Fulles linears, glabres, amb lígula de pèls de 2-3 mm.

Flòsculs amb aresta curta

Flors en inflorescències digitades d’espigues verticil·lades amb espiguetes de color bru de 3-4 mm, amb 2-4 flòsculs d’aresta curta, la inferior hermafrodita i les demés estèrils. Floreix de març a l’agost.

Fruit en cariópside

Fruit en cariòpside marró de 2x0,5 mm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles de les gramínies tenen una morfologia particular composta per dues parts ben diferenciades: la beina, que envolta la tija, i el limbe que és la làmina estreta de nerviació paral·lela que es separa de la tija. En el punt d’unió de les dues parts hi ha la lígulamembranosa o pilosa (de vegades no hi ha), i també pot haver unes prolongacions laterals, a la base del limbe, anomenades aurícules.

USOS I PROPIETATS: És una herba bona pel pasturatge i s’empra com a cobertura vegetal per reduir l’erosió del sòl.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chloris deriva del grec “χλωρός khlorós” que significa verd.

L’epítet específic gayana és en honor al naturalista i historiador francès Claude Gay (1800-1873)

Pot ser una mala herba per alguns cultius però de baixa intensitat doncs desapareix als 4-5 anys sense fertilitzar i no envaeix espais naturals.

FamíliaGramineae (Poaceae)

↧

Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby

April 11, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Spergularia nicaeensis Sarato ex Burnat

≪ Previous: Chloris gayana Kunth

NOMS: Lli estel·lat. Castellà: lino de lagartijas. Italià: Lino stellato. Francès:Astéroline en étoile. Astéroline étoilée.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Lysimachia linum-stellatum L.;Asterolinonstellatum Hoffmanns. & Link

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, erms, vores de camins, sobre sòl eutròfic. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba que no sobrepassa els 10 cm d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba molt petita que no sobrepassa els 10 cm d’alçada, erecta, simple o ramificada, gràcil, de color verd pàl·lid, sense pèls (glabra).

Fulles oposades lanceolades

Fulles oposades, sèssils amb el limbe lanceolat acabat en punta, més llargues que els entrenusos.

Corol·la petitíssima, de 0,2-2 mm, amb cinc lòbuls ovats

Fruit en càpsula esfèrica

Fruit en càpsula esfèrica de fins 2 mm de diàmetre que s’obri per cinc valves per deixar sortir de 2 a 5 llavors negroses.

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat

L’epítet específic linum-stellatum repeteixel mateix concepte que el genèric però amb els vocables llatins “linum”lli, i “stellatus”, amb forma d’estrella.

FamíliaPrimulaceae

↧

Spergularia nicaeensis Sarato ex Burnat

May 17, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Scrophularia canina L.

≪ Previous: Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby

NOMS: Espergulària vermella. Italià: Spergularia di Nizza. Francès: Spergulaire de nice

Inflorescències en cimes terminals glanduloses

SINÒNIMS: Spergula rubra subsp. nicaeensis (Sarato ex Burnat) Maire; Spergularia rubra subsp.

nicaeensis(Sarato ex Burnat) Briq.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Hordeion leporini. Terrenys alterats de sòls salins. Fins els 300 metres d’altitud.

Herba molt ramificada des de la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Però de vegades Teròfit¸és adir, que completa tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba bianual o perenne, lignificada a la base, amb tiges molt ramificades de poc més d’un pam, ascendents o decumbents sense pèls (glabres).

Estípules escarioses que embeinen la tija

Fulles linears mucronades, amb estípules escarioses triangulars i curtes, que embeinen el nus, fulles en fascicles que surten del mateix costat del nus.

Calze amb sèpals escariosos

Flors en inflorescències en cimes terminals pubescents glanduloses, pedicels poc majors que els sèpals. Calze amb cinc sèpals obtusos i escariosos. Corol·la amb cinc pètals lliures poc més llargs que els sèpals, rosats. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper. Floreix de març a juny

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide poc major que els sèpals, dehiscent per tres valves que deixen sortir nombroses llavors d’un color marró obscur i papil·loses, amb una petita ala al voltant o àptera.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Teofrast, el pare de la botànica, va especificar, 300 aC, que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors. Dos mil·lennis més tard, Linné va anomenar fanerògames a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen amagats els òrgans de reproducció sexual, als quals va denominar criptògames.

Nombroses llavors, algunes alades

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la summitat florida en infusió com diürètica, depurativa, per combatre afeccions urinàries, la gota i la retenció de líquids.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Spergulariaderiva de Spergula, un altre gènere botànic que rep el nom del llatí “spargere” que significa escampar, i del sufixe llatí “-aria, -arium” que indica semblança, paregut o parentiu. Aquest nom fa referència a la gran escampada de llavors, patent perquè moltes queden enganxades als pèls glandulífers.

L’epítet específic nicaeensis és un epítet geogràfic que fa referència a la ciutat de Niça.

FamíliaCaryophyllaceae

↧

Scrophularia canina L.

May 20, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Reichardia picroides (L.) Roth

≪ Previous: Spergularia nicaeensis Sarato ex Burnat

NOMS: Escrofulària de ca. Herba pudenta. Ruda de ca. Castellà : Escrofularia perruna. Hierba de Troya. Ruda canina. Escrofularia menor. Gallego: Herba da fame. Portuguès:Escrofularia canina. Italià: Ruta canina. Scrofularia comune. Francès: Scrofulaire des chiens. Anglès:Dog figwort. French Figwort. Alemany:Hunds-Braunwurz.

Inflorescències en dicasi

SINÒNIMS: Tomiephyllumcaninum (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Zones pedregoses o arenoses assolellades del litoral, o llits secs de rambles i rius, vores de camins, del interior.

Tiges erectes sufruticoses

DESCRIPCIÓ: Herba sufruticosa glabra, amb tiges erectes quadrangulars i ramificades, que poden sobrepassar el metre d’alçada, que poden ser glandulosos.

Fulles molt dividides

Fulles inferiors oposades i les superiors alternes, pinnatipartides o pinnatisectes, glabres, sèssils o amb curt pecíol, amb segments asimètrics irregularment serrats.

Flor bilabiada

Flors zigomorfes en inflorescències en dicasis simples o composts amb flors alternes o oposades. Bràctees com les fulles, les inferiors i lanceolades les superiors. Calze acampanat amb cinc sèpals ovals amb marge escariós blanquinós. Corol·la urceolada, bilabiada, de color violeta amb els marges dels lòbuls laterals i inferiors de color crema o blanquinós; llavi superior bífid, llavi inferior més menut i reflex, i els dos llavis laterals simètrics i majors que el inferior. Androceu didínam amb estams soldats al llavi inferior i anteres color violeta o blaves. Gineceu amb ovari súper i estil erecte que es torna reflex sobre el llavi central, amb estigma capitat de jove i bilobat després. Floreix a la primavera i l’estiu.

Fruit en càpsula ovoideamb l'estil persistent

Fruit en càpsula ovoide verdosa amb llavors negroses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les escrofulariàcies és proterògina, és a dir, que els pistils maduren abans que els estams per evitar l'autofecundació. Durant els dos dies que la flor està en fase femenina els estams estan cargolats, i quan es redrecen per alliberar el pol·len, l’estigma ja s’ha marcit.

Flors proterògines

USOS I PROPIETATS: Els nòduls de les arrels van fer que, durant l’Edat Mitjana, s’utilitzara per combatre malalties que presentaven inflamacions de ganglis limfàtics com les galteres, la tuberculosi o el goll, seguint la Teoria del signe.

Com el seu nom indica s’empra o s’ha emprat contra la sarna dels gossos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Scrophularia deriva del llatí “scrofa, -ae” porca paridora, i del sufix “-aria, -ariae”que indica relació, perquè la planta es reprodueix com les porques. Ambrosini (1666) deia que rebia aquest nom perquè els nòduls de les arrels s’empraven per combatre les galteres, conegudes vulgarment com escròfules.

L’epítet específic canina deriva del llatí “canis” que significa gos, doncs la infusió d’aquesta planta s’emprava per curar la sarna dels gossos.

Família Scrophulariaceae

↧

Reichardia picroides (L.) Roth

May 23, 2014, 11:00 pm

≫ Next: Fragaria vesca L.

≪ Previous: Scrophularia canina L.

NOMS: Cosconilla. Escanyavelles. Herba dolça. Castellà:Lechuguilla dulce. Cosconilla. Occità: Cosconilha, Costo counihiero. Italià: Caccialepre. Grattalingua comune. Francès: Cousteline. Reichardie. Anglès: French Scorzonera. Common Brighteyes. Common Reichardia. Alemany: bitterkraut Reichardie. Grec:Όψωμο. Πολυριζούσα. Γαλατσίδα.

Capítols solitaris de flors ligulades

SINÒNIMS: Reichardia picroides (L.) Roth subsp. intermedia (Schultz Bip.) Jah. et Maire; Picridiumvulgare Desf.; Scorzonera picroidesL.

Observacions: A les nostres terres es diferencien dues subespècies: la subsp. picroides i la subsp. intermedia. La primera és perenne i de distribució general. En canvi, la segona és anual i només es troba al País Valencià i a Mallorca, al domini de les màquies.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Herba glabra de tiges erectes

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea.Oleo-Ceratonion. Comunitats herbàcies pròpies de sòls secs, clarianes de coscollars, erms, fenassars, en indrets no pasturats. Fins els 300 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ: Petita herba glabra, amb una roseta basal i les tiges florals que sostenen les inflorescències compostes, da poc més d’un pam d’alçària.

Roseta basal amb fulles oblongues

Fulles en roseta basal, poc o gens dividides, de limbe oblong i marge dentat; les caulinars alternes, poc nombroses, més petites i amplexicaules.

Ovari ínfer amb estigma bifurcat

Flors en capítols de flors hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres: calze transformat en un plomall tres vegades major que l’aqueni. Corol·la amb lígula groga, les exteriors amb una banda grisenca a revers. Androceu amb cinc estams. Gineceu ínfer amb ovari unilocular. Bràctees involucrals interiors amb forma de cor invertit i les exteriors lanceolades, totes amb una ampla banda escariosa marginal. Floreix a la primavera

Fruit en aqueni bru i rugós

Fruit en aquenis rugosos amb vil·là, els interiors blancs, més llargs i inviables, i els exteriors molt més rugosos i fèrtils.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes o asteràcies formen dues subfamílies ben delimitades: les asteròidies i les cicoriòidies. De les primeres formen part totes aquelles espècies que tenen, si més no, algunes flors del capítol tubuloses; i les segones les que presenten totes les flors ligulades, com en aquest cas.

Bràctees cordades amb ample marge escariós

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com hipoglucemiant.

Les fulles es poden menjar en amanida. Forma part de la cuina mediterrània tradicional. També són un dels ingredients del preboggion, barreja d'herbes típica de la cuina de Ligúria.

Aquesta espècie és d’alt interès nectarífer i pol·linífer per la producció de mel.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El nom genèric Reichardia està dedicat al metge i botànic alemany Johann Jakob Reichard (1743-1782).

L’epítet específic picroides deriva de Picris un gènere botànic i del grec “εἷδος eidos” que significa aspecte, és a dir, amb aspecte de Picris

FamíliaCompositae (Asteraceae)

↧