NOMS: Esporòbol, Esporòbol arenari, Gram de platja. Castellà:Cañota. Esporobolus. Francès: Sporobole piquant. Italià: Gramigna delle spiagge.
 |
| Inflorescència en panícula terminal |
SINÒNIMS: Agrostis pungens Schreb.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Arenals marítims, fins els 10 metres d’altitud. Aquests de la platja de Tavernes de la Valldigna.
 |
| Als arenals marítims és la planta que més s'apropa a l'aigua |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que surt als arenals costers amb poc més d’un pam d’alçada. El rizoma reptant emet nombroses tiges erectes
 |
| Fulles rígides i agudes |
Fulles linears agudes i rígides, que surten a una i altra banda de la tija enfrontades, com les barbes d’una ploma (dístiques), amb pèls per l’anvers. Les beines de les fulles cavalquen a les beines veïnes. Lígula formada per pèls. Recorda al gram (Cynodon dactylon) però amb les fulles molt més dures i la inflorescència completament diferent.
 |
| Floreix a finals de primavera i a l'estiu |
Flors en inflorescència terminal en curta panícula ovoide, a l’àpex de la tija. Espiguetes de 3 mm amb la gluma inferior un terç més curta que la superior. Floreix a finals de la primavera i a l’estiu.
Fruit en cariopsi
 |
| Lígula formada per pèls |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies el fruit i la llavor és el mateix: el gra, que rep el nom de cariopsi. Aquest gra té molt poca aigua però és ric em matèries de reserva que les fan molt competitives front a altres plantes i permet que prolonguen per molt de temps el poder germinatiu. Potser per això son dominants en gras espais planetaris com les sabanes o les estepes.
USOS I PROPIETATS: Juga un paper important en l’ecologia dels arenals, doncs els seus rizomes fixen l’arena a la primera línia de platja.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sporobolusderiva del grec "spora" llavor, i "bállo" tirar, escampar, possiblement en al·lusió a la escampada de llavors quan les libera. L’epítet específic pungens ve de "pungo" punxant, espinós, doncs les fulles rígides i acabades en punta punxen.
Sporobolus pungens va ser descrita per (Schreb.) Kunth i publicada en Révision des Graminées 1: 68. 1829
FamíliaGramineae (Poaceae)