Oenothera biennis L.

NOMS:  Enotera groga. Bella de nit. Onagra biennal. Castellà : Hierba del asno. Hierba del vino. Èuscara: Erramoa. Occità: Rougeto. Portuguès: Canárias. Erva-dos-burros. Onagra. Italià: Enagra comune. Enotera. Francès: Herbe aux ânes. Onagre bisannuelle. Anglès: Common Evening-primrose. Field Primrose. Alemany:Gemeine Nachtkerze. Gewöhnliche Nachtkerze. Neerlandès: Middelste Teunisbloem. Grec:Οινοθήρα η διετής.

SINÒNIMS: Oenothera suaveolens Pers.

DISTRIBUCIÓ: Introduïda d’Amèrica i naturalitzada

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Vores de cursos d’aigua, herbassars i camins humits i nitrificats, arenals i codolars de riu. Fins els 1400 metres d’altitud

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba biennal que por arribar als dos metres d’alçada, erecta, robusta, simple amb la tija verda o vermellosa que surt d’una roseta basal. El primer any desenvolupa la roseta i al segon surt la tija i les flors.

Fulles de la roseta basal peciolades, lanceolades i grans (poden fer un pam de llargues) de color verd i marge dentat. Les caulinars alternes, el·líptiques, atenuades a la base, subsèssils i dentades.

Flors en inflorescència en raïm amb bràctees lanceolades d’1,5-5 cm. Flors tetràmeres grans, de 4-5 cm de diàmetre, lleugerament flairoses, actinomorfes, hermafrodites. Tub del hipant amb pèls, de 2-5 cm. Calze amb quatre sèpals groguencs o verdosos i apiculats que es fan reflexos a l’antesi. Corol·la amb quatre pètals de color gros viu, lliures amb forma de cor. Androceu amb vuit estams més curts que la corol·la, amb filament groc. Gineceu amb ovari ínfer i estigma quadrífid en creu. Floreix de juny a setembre.

Fruit en càpsula cilíndrica d’uns 3 cm de llarg, sense peduncle i vellós, dehiscent per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La posició de l’ovari respecte a la resta de peces florals és un caràcter important. Si les peces florals surten de sota del gineceu es diu ovari súper; si per el contrari sèpals, pètals i estams semblen sortir per damunt de l’ovari direm que és ovari ínfer; serà semiínfer si el periant i l’androceu surten a mitja altura de l’ovari. Es diu hipant quan hi ha un tàlem o receptacle en forma de copa, sovint soldat a l’ovari, que queda situat per sota de les altres peces florals.

USOS I PROPIETATS: L’oli que s’obté de les llavors (oli d’onagra) té ús medicinal per rebaixar els dolors del síndrome premenstrual, les inflamacions, l’artritis, el reuma, i com vasodilatador.

Les arrels i les fulles són comestibles com hortalissa, i en jardineria com ornamental per les grans flors grogues.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oenotheraderiva del grec "óinos" vi, i "thér" salvatge, perquè s’empraven les arrels d’algunes espècies d’aquest gènere per donar-li gust al vi. Altres autors creuen que deriva del grec “oeno”burro, i “thera” agafar, perseguir, perquè servia per agafar rucs. L’epítet específic biennis vol dir que fa un cicle de dos anys, que és biennal.

Les flors només duren un dia, i s’obrin per la nit, emetent una tènue fosforescència, per la qual cosa reben el nom comú de “bella de nit” o “evening primrose”.

Els caçadors nadius americans fregaven els seus mocassins amb l’arrel d’aquesta planta per emmascarar el seu olor i poder acostar-se més als animals.

Aquesta espècie és qualificada com exòtica invasora

Oenothera biennis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 346. 1753.