NOMS: Romúlea. Castellà: Azafrán del Guadiana. Italià:Zafferanetto di Colonna. Francès: Romulée de colonna, Romulée à petites fleurs. Anglès:Sand Crocus.
 |
| Periant infundibuliforme |
SINÒNIMS: Romuleacolumnae subsp. columnae
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells argilosos de coscollars i vores de camins.
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
 |
| Fulles liniars i dístiques |
DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa de petites dimensions, pot arribar a fer un pam però no normalment no sobrepassa els 10 cm d’alçada.
Fulles linears, comprimides, basals i dístiques, que surten directament del petit bulb
 |
| Flors solitàries |
Flors solitàries amb dues bràctees enteres, l’externa amb marge escariós. Periant infundibuliforme, format un tub amb els tèpals subiguals, de color lila suau amb la gorja groga. Androceu amb estams lliures. Gineceu amb ovari tricarpel·lar d’estil amb tres rames bífides d’estigmes marginals. Floreix a gener, febrer i març.
 |
| Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula ovoide embolcallada per les bràctees amb nombroses llavors
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els bulbs són òrgans formats per una tija ampla i molt curta i diverses fulles que l’embolcallen, és a dir, que són gemmes subterrànies especialitzades. Hi ha un tipus de bulb que porten fulles de les anomenades catafil·les, com les tulipes amb bulbs esquamosos, i altres estan envoltats per les beines tancades i engruixides de fulles no funcionals, com les cebes, amb bulbs tunicats.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Romulea deriva del llatí Romuleus, -a, -um, pertanyent a Ròmul fundador, junt al seu germà Rem, de Roma. El creador del gènere en 1772 diu “A la primera planta de les trobades li vaig posar el nom de Romulea. Perquè, quan es tracta de plantes, no convé buscar-los nom procedent d'una altra font que no siga el sòl patri; com el sòl patri d'esta és el Camp Romà, era adequat que s’anomenara Romulea per Ròmul, fundador de Roma”.
L’epítet específic columnae està dedicada a Fabio Colonna (1567-1650), napolità autor del Phytobasanos i Ekphrasis. Va preferir utilitzar per la determinació de les plantes les flors i els òrgans fructífers que no pas les fulles, amb una idea compartida amb Conrad Gessner (1516-1565) i Andrea Cesalpino (1519-1603).
Romulea columnae va ser descrita per Sebast. & Mauri i publicada en Florae Romanae Prodromus18 1818.
FamíliaIridaceae