NOMS: Margarides. Rot de bou. Ull de bou. Castellà : Corona de rey. Mohino. Santimonia. Italià:Crisantemo campestre. Francès: Chrysanthème des blés, Chrysanthème des moissons, Marguerite dorée. Anglès: Corn daisy, Corn marigold. Alemany:Echte Saatwucherblume. Saat-Margerite. Neerlandès:Gele Ganzebloem. Grec:Χρυσάνθεμο. Αγριομαντηλίδα.
.jpg) |
| Flors en capítols terminals solitaris |
SINÒNIMS: Chrysanthemum segetum L.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Diplotaxion erucoidis.Camps de secà, vinyes, vores de camins moderadament nitrificats o clarianes de coscollars secs, sobre sòls silícics o calcaris. Fins els 700 metres d’altitud.
.jpg) |
| Herba glabra de fins mig metre d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit:en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba anual glabra, simple o ramificada, de fins mig metre d’alçada.
.jpg) |
| Fulles un xic carnoses |
Fulles un xic carnoses, les inferiors 1-2 pinnatipartides; les superiors oblongues amplexicaules, dentades o pinnatífides. Glabres i de color verd glauc.
.jpg) |
| Flors exteriors amb lígula groga |
Flors en capítols terminals solitaris de flors perifèriques amb lígula i les central tubulars, totes de color groc i embolcallades per involucre de bràctees obtuses i escarioses a l’àpex. Floreix d’abril fins l’agost.
.jpg) |
| Fruit en aqueni amb costes |
Fruit en aqueni amb 10 costes
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Abans estava inclosa en el gènere Chrysanthemum, però sota una decisió de 1999 del Congrés Internacional de Botànica, aquest gènere s'ha redefinit amb una circumscripció diferent per incloure el crisantem de la floristeria d'importància econòmica (ara Chrysanthemum indicum).
.jpg) |
| Bràctees involucrals escariosos a l'àpex |
USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie te la propietat de repel·lir els insectes, raó per la qual s’empra com insecticida natural. Aquest efecte està motivat per les piretrines que conté.
Les fulles tendres es mengen en amanida o bullides com si fossen espinacs.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Glebionis deriva de “gleba”gleva, terròs, en al·lusió a la terra cultivada. El genèric del sinònim Chrysanthemum ja era emprat per Plini el Vell, deriva del grec “χρυσοϛ chrysós” or, i “ἄνθεμον ánthemon” flor, és a dir, flor de or.
L’epítet específic segetumés el genitiu plural de "seges, segetis"del sembrat, doncs aquesta espècie apareix sovint als conreus.
FamíliaCompositae (Asteraceae)