NOMS: Llinària. Gallet. Gallet de blats. Castellà : Palomilla rallada. Conejos. Gallos.
Flors en raïm terminal |
SINÒNIMS: Antirrhinumhirtum L.; Antirrhinumviscosum Curtis.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (endemisme ibèric)
HÀBITAT: Secalion cerealis. Arvense. Camps de cereals i terres de conreu de secà; també e les vores de camins i cunetes, sobre sòl calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.
Herba de fins 80 cm d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes de fins 80 cm d’alçada, glabres a la part inferior i amb pèls glandulosos a la superior
Fulles lanceolades de distribució alterna a la part superior mentre que a la inferior s’agrupen en verticils de dues o tres fulles
Flors personades amb llarg esperó |
Flors en raïms de flors zigomorfes amb curt pedicel i bracteades, amb la corol·la personada de color blanquinós o groc pàl·lid, amb el paladar groc o ataronjat i les venes marcades; l’esperó és recte de mida igual a la corol·la o poc més menut. Calze amb cinc sèpals desiguals i persistents. Androceu didínam amb els estams inclusos. Gineceu amb ovari súper i estigma Floreix d’abril fins juliol
Fruit en càpsula ovoide amb pèls glandulífers que conté llavors tetraèdriques
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Linaria es diu que són “personades”;són clarament zigomorfes, és a dir que tenen un sol pla de simetria, amb dos llavis i un paladar prominent que tanca l’accés a l’interior, on un esperó acumula el nèctar. Unes línies de pèls sobre el llavi inferior de la corol·la serveix de guia a les abelles, els seus principals agents pol·linitzadors.
USOS I PROPIETATS: Com altres espècies del gènere s’empra en medicina popular com depurativa, diürètica i astringent, i també per combatre les hemorroides i rebaixar la febra.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Linaria rep aquest nom perquè les fulles són semblants a les del lli (Linum usitatissimum L.)
L’epítet específic hirta significa peluda, aspra, eriçada, pels pèls glandulífers del seu indument.
Recents estudis de genètica situen aquest gènere a la família vastament estesa de les Plantaginaceae.
Aquesta espècie endèmica, abans molt abundosa junt a les roselles als sembrats, habita en l’actualitat petits relictes marginals i pot ser una espècie en perill d’extinció en poc de temps, degut a l’ús d’herbicides. El perill d’extinció s’agreuja pel fet que aquestes plantes presenten mecanismes d’autoincompatibilitat, raó per la qual la fecundació ha de ser encreuada, de manera que els exemplars aïllats no produeixen llavors viables.
FamíliaScrophulariaceae