Stenotaphrum secundatum (Walter) O. Kuntze

NOMS: Gram d’Amèrica. Gram gruixat. Castellà: Gramón. Grama americana. Pasto de san Agustín. Italià: Logliarella americana. Francès:Chiendent de boeuf. Anglès: Pimento Grass. Saint Augustine Grass.

SINÒNIMS: Stenotaphrum americanum Schrank; Ischaemum secundatum Walter

DISTRIBUCIÓ:  Pantropical: un tàxon es considera de distribució pantropical quan apareix en totes les regions tropicals dels grans continents, és a dir d'Àfrica, Àsia i Amèrica.

HÀBITAT: Introduïda. Cultivada com a gespa i de vegades naturalitzada. Fins els 300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba estolonífera que fa tiges dures i lluentes que poden arribar al mig metre de llargària, aplicades al terra, amb nombrosos nusos d’on surten arrels

Fulles amb beines molt comprimides i làmina amb nervi central marcat, que és el vèrtex de la V que forma la làmina. Lígula en forma de franja de pèls curts.

Flors en espiga amb l’eix central o raquis molt dilatat, amb les espiguetes solitàries, o en petits grups de dues o tres, sèssils i sense arestes, disposades de forma irregular. Floreix a l’estiu

Fruit en cariopsi, és a dir, un fruit sec indehiscent amb una única llavor soldada a la paret de l’ovari, de tal manera que fruit i llavor semblen la mateixa cosa.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies la inflorescència elemental és l’espigueta, formada per una o més flors sèssils inserides damunt d’un eix comú anomenat raquis. Les espiguetes es poden agrupar en espigues, en panícules simples, en panícules verticil·lades o en raïms.

USOS I PROPIETATS: Aquesta gramínia s'utilitza als jardins com a gespa per les seus característiques de ser molt resistent a les condicions dures de sequera i salinitat. Recorda al gram però de mida molt més gran i de consistència més dura i basta. Es planta per esqueix, no es venen les llavors.

És un bon farratge pel bestiar i excel·lent per fer cobertura per al control de l’erosió.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Stenotaphrum, està compost per les veus gregues “στενός stenós” estret, i "taphros ταφρος" forat, fossa, per les espiguetes que estan col·locades en una espècie de nínxol en l’eix floral. 

L’epítet específic secundatumderiva de “secundo” que significa estic a favor, pròsper.

Tot i que de moment no hi sembla agressiva, cal tindre en compte que aquesta espècie té un perill potencial per convertir-se en un perill per a la flora autòctona. Qualsevol modificació de les condicions ambientals per causes naturals, com el canvi climàtic, o antròpiques, com l’abandonament dels usos tradicionals dels territoris, poden despertar la seua virulència expansiva. (La invasió verda, en Mètode)