Valerianella discoidea (L.) Loisel.

NOMS: Canonges rosats. Castellà : Canonigos de flor rosa. Portuguès: Alface-robusta. Italià:Gallinella uncinata. Francès: Doucette discoïde. Mâche à disque. Alemany: Scheiben-Feldsalat.

SINÒNIMS: Valerianellacoronata subsp. discoidea; Valerianella platiloba Dufr.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de conreu, coscollars i erms terofítics, de preferència margosos, argilosos i calcaris. Entre els 200 i els 1100 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita anual, de fins un pam d’alçada, que ramifica de forma dicòtoma, característica que la fa fàcilment distingible.

Fulles de la part inferior allargades, lanceolades o espatulades amb el marge escassament dentat, amb pèls per les dues parts; les caulinars oblongo-lanceolades.

Flors en inflorescències d’estructura dicòtoma acabades en cimes denses i globoses amb bràctees lanceolades, ciliades i piloses. Calze amb 2-12 dents acrescents i persistents. Corol·la amb un tub acabat en cinc lòbuls d’un color rosa esblanqueït. Floreix a la primavera

Fruit característic, que la diferència de la resta de valerianelles, és un aqueni cobert de pèls amb una mena de corona de 8-12 dents del calze a la part superior, desiguals i ganxosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La mobilitat limitada de les plantes ha obligat la diversificació d’estratègies de disseminació de les llavors. La Valerianella utilitza l’epizoocòria, que consisteix en dotar les llavors de substàncies adhesives o d’estructures mecàniques, com ara ganxos o arpons, que permeten la fixació a la superfície dels animals que, així, transporten involuntàriament els propàguls lluny de la planta mare.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Valerianella deriva de “Valeriana” amb el sufix diminutiu llatí “-ella, -ellae”. Valeriana és el nom llatí que rebien algunes plantes valuoses per la seua eficàcia per curar, probablement derivat del llatí “valeo” que significa valuós, fort, sa.

L’epítet específic discoideaderiva del grec "díscos" que significa discs, i de “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, amb forma de dics.

Valeriana discoidea fou descrita per Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps y publicat en Not. Pl. Fr.148 (1810)