Stachys heraclea All.

NOMS: Santònica. Bretònica. Betònica. Herba de Sant Blai. Estaquis valenciana. Castellà: Hierba de San Blas. Yerba olodera. Basc: Batanitza. Portuguès: Herva do souto. Staquia. Italià: Stregona ventrazza. Francès: Épiaire d'Héraclée.

SINÒNIMS: Stachys valentina Lang.; Stachys heraclea var. valentina (Lag.) Pau;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Pastures, marges, clarianes de bosc, sobre sòl calcari. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne d’un o dos pams d’alçada amb tiges quadrangulars verdes amb pèls

Fulles el·líptiques amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenades), limbe rugós i pilós, amb els nervis molt marcats. Les bassals en roseta amb els pecíols més llargs que les de la tija (caulinars).

Flors en verticil·lastres de 4-10 flors amb bràctees, de llargs i sedosos pèls, que van fent-se més menudes progressivament cap a l’àpex. Calze tubular amb dents triangulars i quasi punxants. Corol·la, color crema amb taques violàcies, en tub acabat en un llavi superior enter amb pèls blancs, i un llavi inferior acabat en tres lòbuls, el central major. Estams que sobresurten del tub de la corol·la amb pèls a la base del filament. Ovari súper i estigma bífid. Floreix de març a juny.

Fruit en núcula subglobosa i llisa, de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les labiades són pentàmeres, és dir, tenen cinc peces per verticil però la corol·la, tot i sent pentàmera, ens mostra, normalment, dos pètals només, el superior, que prové de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres. És per això que l’inferior mostra sovint tres lòbuls, que pertanyen als tres pètals units. 

USOS I PROPIETATS: Les fulles i summitats florides tenen propietats febrífugues i digestives. Rebaixa la sang alleugera les infeccions de gola, bronquis i estomac. Després de menjar facilita la digestió, i és un tònic nerviós per calmar la histèria, les palpitacions i el mal de cap.

També és vulnerària i s’empra en casos de ferides infectades i úlceres que cicatritzen malament.

És una de les plantes que s’usen per a fer el popular “herbero”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Stachysderiva del grec “stáchys, -yos” que significa espiga, particularment la del blat, per la disposició de les flors al llarg de la tija. Plini ja utilitzava aquest nom per referir-se, possiblement, a la Betonica annua L.

L’epítet específic, heraclea,fa referència a diverses ciutats de l’antiguitat o, possiblement, a la Via Heraclea, que discorria per la vora del Mediterràni entre Roma i Gades (Cadis), i coincideix amb l’àrea de distribució de l’espècie.