NOMS: Còlquic dels Pirineus. Flor de la trilla, Merendera pirinenca, Safrà bord. Castellà: Merendera. Quitameriendas. Èuscara: Askari-lorea. Francès: Colchique des pyrénées, Mérendère des pyrénées, Mérendéra des pyrénées. Anglès: Merendera. Alemany: pyrenäen Lichtblume. Berg-Zeitlose.
 |
| Les flors surten directament del corm o bulb |
SINÒNIMS: Merendera montana (L.) Lange; Merendera pyrenaica (Pourr.) P.Fourn.; Merendera bulbocodioides (L.) Willd.; Bulbocodium montanum (L.) Heynh.
DISTRIBUCIÓ: Endemisme ibèric
HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Creix en pastures, vores de camins i clarianes de boscos, en sòls trepitjats, pedregosos i assolellats. Entre els 600 i els 1800 metres d’altitud. Aquests del Campello de Vallada
 |
| Les fulles surten després de les flors |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Petita planta acaule, de fins 15 cm d’alçada, que surt d’un bulb de 2-3 cm de diàmetre, cobert per una túnica membranosa obscura
Fulles totes basals, linears, aplicades, que surten després de les flors, amb una beina membranosa a la base
 |
| Sis estams i tres estils amb estigma puntiforme o capitat |
Flors solitàries, tot i que de vegades en poden sortir dues. Surten a ras de terra, sense peduncle, amb dos verticils de tres tèpals petaloides lanceolats, de color rosa purpuri, que formen un tub a la part inferior però sense arribar a soldar-se. Androceu amb sis estams inserits a la base dels tèpals, amb anteres grogues i més llargues que els filaments. Gineceu súper, amb pistil i tres estils lliures i estigma puntiforme o capitat. Floreix entre agost i octubre
Fruit en càpsula oblonga i pedunculada, dehiscent per tres valves apicals
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Colchicumés un gènere de plantes amb flors monocotiledònies. Conté unes seixanta espècies de plantes perennes que tenen corms. Les seves fulles, corm i llavors són verinoses i contenen l'alcaloide colquicina. En aquest gènere l'ovari de la flor està sota terra i per això els estils són molt llargs, sovint de més de 10 cm.
 |
| Flors de Colchicum montanum |
USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica, especialment les fulles que contenen colquicina, que fa que els herbívors la rebutgen.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Colchicumderiva del grec “Κολχίς, -ίδος Kolchis, -ίdos” Còlquida, antiga regió del mar Negre, corresponent a l’actual Geòrgia russa, on, segons Dioscòrides, la planta era abundant. El Regne de Còlquida apareix en el mite dels argonautes, que van anar-hi a buscar el velló d'or. L’epítet específic montanum ve de “mons” monte, és a dir, del monte, montà. A més a més es pot referir a l’estatge montà, una zona altitudinal de vegetació entre els 500 i els 1600 metres d’altitud, que coincideix amb l’hàbitat d’aquesta espècie.
L’aparició de les flors indiquen l’arribada del mal temps, que s’han acabat els dies d’anar a berenar al camp (d’ací el nom castellà de quitameriendas) i, per als pastors indicava que era l’hora de baixar el ramat de les zones d’alta muntanya.
Colchicum montanum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 342. 1753.
FamíliaColchicaceae (Liliaceae)