Euphorbia squamigera Loisel.

NOMS: Lletera del Marquesat. Lleteresa rupícola. Lletrera de penyal. Castellà: Lechetrezna de rocas.

SINÒNIMS: Euphorbia rupicola Boiss.; Tithymalus squamigerus (Loisel.) Soják

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Creix en llocs rocosos, a les fissures de les roques calcàries i vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Mata sufruticosa de tiges llenyoses a la base, erectes o ascendents, que poden sobrepassar el metre d’alçada.

Fulles sèssils, oblongo-obovades o oblongo-lanceolades, de color verd glaucescent, entres o feblement denticulades. Les fulles bracteals són ovades, verdes però sovint groguenques.

Ciati de 2-3 mm, glabre o pilós; nectaris el·líptics, enters, de color groguenc; en branques floríferes amb 1-5 radis, tot i que de vegades hi ha branques floríferes per baix de les umbel·les. Floreix en abril i maig

Fruit en càpsula lleugerament solcada i coberta de berrugues cilíndriques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és un suc que circula pels vasos lactífers, d'aspecte lletós, que s'extreu de l'interior de diverses plantes, especialment de les famílies de les euforbiàcies i moràcies. En general és una emulsió complexa en la qual es troben proteïnes, alcaloides, midons, sucres, olis vegetals, taní, resina i goma natural. No es coneix amb exactitud la funció del làtex en les plantes perquè en algunes hi protegeix les ferides, sobre les quals forma una capa protectora, i en diverses espècies és tòxic i serveix de defensa contra els animals.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, com altres lletreres, per tractar berrugues i èczemes, aplicant el làtex però no és recomanable el seu ús perquè és irritant i vesicant. Tota la planta és molt tòxica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic squamigera deriva del llatí "squama" esquama, i "gero" jo pote, és a dir, que porta esquames.

Euphorbia squamigera va seer descrita per Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps i publicat en Flora Gallica 1: 345. 1828