Lepiota subgracilis Kühner

NOMS: Castellà: Lepiota en escudo. Èuscara: Maluta galanperna. Francès: Lépiote de Kühner. Alemany: Körnigschuppiger Schirmling. Schüppchen-Schirmling. Neerlandès: Slanke wolsteelparasolzwam.

SINÒNIMS: Lepiota subgracilis Wasser

HÀBITAT: Surt a la tardor a les clarianes de pinars i carrascars, i al bosc mediterrani.

DESCRIPCIÓ: Capell de fins quatre cm de diàmetre, pla convex, marró amb esquames al centre i va aclarint-se progressivament fins que acaba quasi blanc al marge.

Himeni de làmines lliures, blanques, un poc ventrudes i fines. Esporada en massa blanca.

Peu cilíndric, fi, sense anell però amb esquames blanques cotonoses per tot el peu.

Carn molt fina, blanquinosa, fràgil, amb sabor i olor fúngic no massa notable

 COMESTIBILITAT: Tòxica. No té cap interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lepiotaderiva del grec “λεπίς lepìs” esquama, i “οὖς, ωτόϛ oús, otós” barret, és a dir, amb el barret esquamós. L’epitet específic subgracilisve de les veus “sub” quasi, per sota, menys, i “gracilis, e” fràgil, prim, subtil, per la mida i l’equilibri de proporcions, és a dir, poc agraciada.  

Lepiota subgracilis va ser descrita per  en  Bulletin trimestriel de la Société mycologique de France 52: 231 (1936)

Pot confondre’s amb Lepiota clypeolaria, també tòxica, però és més gran (entre 4 i 8 cm de diàmetre) i amb el barret més clar, quasi blanc

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:El peu ocupa, normalment una posició central sota el capell però pot ser excèntric o no existir. Pot adquirir formes diverses. Pot ser cilíndric, llarg o curt en relació al capell, pot ser atenuat, bulbós, etc. i pot portar restes del vel en forma d’anell, o de la volva, així com portar fibres o pèls. A més a més és important, per la sistemàtica, la forma en la qual s’insereixen al peu les estructures de l’himeni per sota del barret.