NOMS: francès: Clitocybe méridional, Clitocybe feutré variété méridionale. Alemany:Graufilziger Trichterling.
 |
| Surt a la tardor als pinars |
SINÒNIMS: Clitocybe squamulosoides var. meridionalis Bon; Clitocybe meridionalis (Bon) P. Roux
HÀBITAT: Surt a la tardor als pinars de pi blanc (Pinus halepensis) o pinaster
 |
| Peu concolor amb el barret i carn blanca |
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de 4 a 7 cm de diàmetre, En forma d’embut però amb mamelló al fons i el marge revolut; amb el temps va aplanant-se. Cutícula lleument esquamosa, de color bru.
Himeni de làmines decurrents, arquejades i prou atapeït, primer blanques i fent-se gradualment de
color cafè amb llet, com el barret però més clar.
 |
| Làmines decurrents |
Peu o estípitcilíndric, de 3-5 x 0,5-1,5 cm, concolor amb el barret o potser més pàl·lid.
Carn minsa, blanquinosa d’olor ciànic.
COMESTIBILITAT:Sense valor culinari
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: L'ús de fongs pels éssers humans es remunta a la prehistòria. Ötzi l'Home del Gel, una mòmia ben conservada d'uns 5300 anys, del Neolític, que es va trobar congelat als Alps austríacs, portava dues espècies de bolets que s'han pogut utilitzar com a esca (Fomesfomentarius), o amb fins medicinals (Piptoporus betulinus). Els pobles antics han utilitzat els fongs com a font d'aliment durant milers d'anys, sovint sense saber-ho, en la preparació de pa amb llevat i els sucs fermentats.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Infundibulicybeve de “infundibulum” embut, i “κυβη cybe” cap, per la forma d’embut que prenen els capells. L’epítet específic meridionalis ve de “meridies” migdia, meridional, del sud perquè no apareix a les terres del nord.
Família Tricholomataceae
Llegiu l'advertènciaabans de fer de boletaires o pebrassers.