NOMS: Margall dret, Margall, Margall de fulla estreta, Margall rígid, Senipoll. Castellà: Ballico. Vallico. Avallico. Margallo. Francès: Ivraie raide, Ivraie à épis serrés. Italià:Loglio rigido. Anglès: Annual Rye-grass. Mediterranean Rye-grass. Alemany: Steifer Lolch. Steifes Weidelgras.
 |
| Flors en espigues llargues i primes |
SINÒNIMS: LoliumstrictumC. Presl
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Creix en prats secs, sembrats i marges de camins
 |
| Tiges rígides, sovint vermelloses |
FORMA VITAL: Teròfit:en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa de fins 60 cm d’alçada amb tiges fasciculades o solitàries, ascendents, rígides, sovint vermelloses i aspres al tacte a la meitat superior
 |
| Lígula membranosa i aurícules |
Fulles linears i planes, de prefoliació enrotllada, amb lígula membranosa truncada de fins 1,5 mm i aurícules.
 |
| Espigueta ampla i curta |
Flors e espigues llargues i primes, amb les espiguetes amples i curtes, sèssils i aplicades a la tija. Una sola gluma protegeix gran part de l’espigueta que porta de 2-11 flors hermafrodites sense aresta. Androceu de tres estams amb les teques formant una X que vibra al vent. Gineceu amb ovari súper i dos estigmes plomosos. El raquis de l’espiga és bastant rígid, d’ací el nom específic “rigidum”. Floreix de maig fins a l’agost
Fruit en cariopsi oblonga comprimida lateralment de color bru, molt ric en substàncies de reserva.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cariopsiés un fruit sec indehiscent que conté una sola llavor soldada a la paret de l'ovari. En la cariopsi el pericarpi és molt prim i adherit a la llavor per la capa anomenada tegument. La part interna de la cariopsi és rica principalment en midó però també està envoltada de proteïnes i en l'embrió de lípids. En llenguatge corrent les cariopsis s'anomenen grans (de blat, d'ordi, de blat de moro, etc.).
USOS I PROPIETATS: Produeix un farratge abundant i de bona qualitat que pot proporcionar aliment als mesos d’hivern.
 |
| Una sola gluma protegeix gairebé tota l'espigueta |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Loliumés un vocable que empraven Virgili i Plini per referir-se al jull o zitzània, planta que es considerava perjudicial per a la vista.
L’epítet específic rigidum ve del llatí “rigidus, -a, -um” que significa rígid, perquè la tija i l’espiga paren tesos, rígids.
En cultius de cereals de secà, i també en alguns de regadiu, es presenta com una mala herba que pot originar danys als sembrats.
Lolium rigidum va ser descrita per (Gaudin) Weiss ex Nyman i publicada en Agrostologia Helvetica, definitionem . . . 1: 334–335. 1811.
FamíliaGramineae (Poaceae)