NOMS: Carabassina. Colobrina, Nap coent, Nap del diable, Castellà:Alfesira, Brionia blanca, Nueza, Silonia, Tuca. Gallego: Saltasebes. Nabo caiño. Boudaña. Èuscara: Alagorria. Asta matz. Occità: Coucourdié sóuvage, Coucouroumasso, Vibauda. Portugués: Erva-cobra. Nabo-do-diabo. Italià:Brionia comune. Zucca selvàtica.Francès: Bryone dioïque. Anglès: Common bryony, Mediterranean briony, Red-berried bryony, White bryony. Alemany: Brachwurz. Rotbeerige Zaunrübe. Neerlandès:Heggerank. Grec:Ποντικοστάφυλλο. Θηριόχορτο.
 |
| Flors en petits raïms axil·lars |
SINÒNIMS: Bryonia dioica Jacq.
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.
HÀBITAT: Rhamno-Quercion. Indrets forestals, bardisses i orles de bosc amb sòl humit, vores de sèquies, rius i torrents. Fins els 1400 metres d’altitud.
 |
| Herba enfiladissa |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba dioica, pilosa y enfiladissa, mitjançant circells espirals en forma de moll, que pot arribar als tres metres de llargària. L’arrel és grossa, napiforme.
 |
| Fulles amb 3-5 lòbuls |
Fulles alternes, peciolades, palmatilobades, de nervació palmada amb 3-5 lòbuls, verdes per l’anvers i un xic blanquinoses pel revers.
 |
| Flor masculina |
Flors en inflorescències en raïms axil·lars. Flors pentàmeres de calze amb cinc sèpals triangulars i corol·la amb cinc pètals de color verd groguenc. Les masculines amb peduncle major i corol·la un poc més grans (8-13 mm), amb cinc estams dels quals, de vegades, quatre es solden de dos en dos i un queda lliure, aparentat que hi ha tres. Flors femenines amb corol·la de 3,5-6,5 mm, i gineceu d’ovari ínfer amb tres estigmes. Floreix d’abril fins l’agost
 |
| Fruit en baia esfèrica |
Fruit en baia esfèrica de la grandària de poc més que un pèsol, de color roig brillant, amb 3-6 llavors.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els circellssón òrgans filamentosos l’origen dels quals es troba en una modificació de la fulla o la tija. Presenta un notable tropisme, conegut com a haptotropisme, que fa que es pugui agafar a qualsevol suport. Normalment s'hi cargola en hèlix permetent a la planta d'enfilar-s'hi.
 |
| Flors femenines |
USOS I PROPIETATS: S’ha emprat com purgant, vesicant i rubefaent, però és molt TÒXICA, raó per la qual s'ha abandonat el seu ús en medicina popular.L'arrel conté glucòsids triterpènics que provoquen inflamació intestinal, diarrees, còlics i hemorràgies. Es calcula que la dosi letal per un adult és de 20 grams.
En medicina homeopàtica s'usa per combatre l'artritis, reumatismes, tos, còlics hepàtics, xarampió, sinovitis, vessaments articulars i algunes afeccions pulmonars.
 |
| Flor masculina |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bryonia deriva del grec “βρύον brýon” = molsa, doncs aquesta enfiladissa habita els llocs humits coberts de molsa. Altres autors citen a Plini per afirmar que el nom Bryonia es deriva del grec i “bryo, bryéin”, que significa créixer, o brollar amb força, en referència al vigor exuberant de les tiges quan surten del rizoma.
El nom específic creticaés un epítet geogràfic que també ve del grec antic “Κρήτη Krētē” = l’illa de Creta. La subespècie s’anomena dioica, que ve del grec"δίς dίs" = dues vegades, i"oikia" = llar, perquèflorsmasculinesifemeninescreixen en plantes diferents.
 |
| Flors femenines més menudes |
Aquesta espècie està inclosa en l’ORDRE SCO/190/2004, de 28 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes la venda al públic de les quals queda prohibida o restringida per la seua toxicitat.
Bryonia dioica va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada en Florae Austriaceae 2: 59–60, pl. 199. 1774.
FamíliaCucurbitaceae