NOMS: Agropir glauc, Fenàs de gos. Fenosa. Castellà: Lastón. Italià:Gramigna intermèdia. Francès: Chiendent intermédiaire. Anglès:Intermediate Wheatgrass, Alemany: Bärtige Quecke. Graugrüne Quecke.
 |
| Flors en espigues de fins un pam |
SINÒNIMS: Agropyronglaucum Roem. et Sch.;Elytrigia intermedia (Host) Nevski
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Marges, camps secs, Fins els 1300 metres d’altitud
 |
| Herba rizomatosa glauca |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa, glauca, robusta, que pot arribar al metre d’alçada
 |
| Fulles aspres al tacte |
Fulles de 2-7 mm d’amplada, planes, engruixides al marge i aspres al tacte. Lígula dentada.
 |
| Espícules de fins 1,5 cm |
Flors en espigues de 10-25 cm; espícules d’1-1,5 cm, normalment amb 4-5 flors; glumes obtuses o truncades, lemmes subobtusos. Tres estams i dos estigmes plomosos.
 |
| Fruit en cariopsi |
Fruit en cariopsi
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor en les gramínies és representada només per les parts fèrtils, és a dir, tres estams i un ovari amb dos estigmes plomosos. En alguns gèneres el nombre d'estams és diferent: sis en l'arròs i elbambú, però un en el gènere Festuca. A la base de la flor es pot observar dues parts estèrils reduïdes a la mida d'una escata i que s'anomenen glumèl·lules. Aquests s'interpreten com les restes del periant. En el moment de la floració, les anteres dels estams, molt mòbils, sobresurten fora de l'espícula, permetent la pol·linització pel vent.
 |
| Lígula dentada |
USOS I PROPIETATS: Emprada com a farratge per ser una de les més productives a l’oest dels Estat Units, sense ser una planta invasora, doncs conviu bé amb espècies de plantes natives.
S’utilitza amb èxit pel control de l’erosió i rehabilitació de la terra en sòls degradats. En tan sols cinc anys produeix gran quantitat de massa vegetal que restaura la fertilitat i atrau a les aus per nidificar.
 |
| Espícules |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Elymus deriva del grec “elymos”= mill, citat per Aristòfanes i Polibi com panificable. El nom específic hispidusés un epítet llatí que significa estarrufat, eriçat, per l’aspror de les fulles al tacte.
El gra del agropir glauc té característiques nutricionals similars al blat, i pot ser molt en farina panificable. Aquesta espècie va ser seleccionada, entre més de 100 gramínies, per ser la més prometedora en base al sabor, facilitat de trilla, emmagatzematge, facilitat de collita i creixement perenne.
FamíliaGramineae (Poaceae)