NOMS: Buglossa. Llengua bovina. Llengua de bou. Borraina borda. Castellà : Lengua de buey. Buglosa. Lenguaza. Melera. Argamula. Gallego: Borraxa silvestre. Éuscara: Txacurrmin. Idimi. Idimihia. Portugués: Buglossa. Lingua-de-vaca. Erva-sangue. Occità: Borratge salvatge, Bourrage bastard, Lenga de buòu. Francès: Buglosse azurée, Buglosse d'italie. Italià:Buglossa azzurra. Lingua di manzo. Anglès: Garden anchusa, Italian alkanet, Italian bugloss, Large blue alkanet. Alemany:talienische Ochsenzunge. Neerlandès:Blauwe Ossetong. Grec:Άνχουσα η γαλάζια. Αγόγλωσσος
 |
| Flors en cimes laxes |
SINÒNIMS: Anchusa italica Retz.
DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana
HÀBITAT: Secalion cerealis. Camps de secà, vores de camins, herbassars ruderals, sobre substrat bàsic. Fins els 1400 metres d’altitud.
 |
| Herba que pot arribar al metre i mig d'alçada |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: En la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar a més de metre i mig d’alçada, amb tiges erectes híspides, molt ramificades a la part superior, que apareixen el segon any, ja que el primer any només és una planta acaule amb roseta de fulles lanceolades.
 |
| Fulles inferiors en roseta, les superiors un xic asimètriques |
Fulles inferiors en roseta, seques a la fructificació, peciolades, agudes, estretament el·líptiques, cobertes de pèls híspids, amb el marge sinuat; les mitjanes i superiors més petites, un xic asimètriques i dèbilment decurrents, amb el limbe lanceolat.
 |
| Gola amb pèls blanquinosos |
Flors en cimes laxes, bràctees linears més curtes que el pedicel a la fructificació. Calze acrescent de sèpals soldats a la base. Corol·la d’1-2 cm de diàmetre, blau intens, formant un tub tan llarg con el calze que s’obri en lòbuls oblongs; gola amb pèls blanquinosos. Androceu amb estams inserts a la part superior del tub de la corol·la. Floreix de maig fins l’agost
 |
| Fruit en núcula reticulada |
Fruit en núcules ovoides, més llargues que amples, reticulades, amb un anell basal.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les boraginàcies solen ser blaves, però abans d’obrir-se i al marcir-se, prenen tons vermellosos perquè els pigments que posseeixen, del grup dels antocians, varien de color en canviar el pH del suc cel·lular.
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les flors i les fulles, en infusió i cataplasmes, com antiinflamatòria, antitussígena, diürètica, depurativa i demulcent.
Hi ha diversos conreessis seleccionats per a ús en jardí. De l’arrel s’extrau una substància roja que s’empra de coloret.
 |
| Corol·la de color blau cridaner |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Anchusa deriva del grec “ἀγχουσα ankusa” el nom de la planta amb l’arrel de qual es feia un preparat cosmètic roig. Aquest nom l’aplicaven els llatins a diverses plantes d’aspecte semblant, com ara Lithodora fruticosa, o Echium sp.
I l’epítet específic, azurea, ve del"läžwärd" que va passar a l’àrab "lāzwardī", una adaptació del sànscrit "rājāvarta"lapislàtzuli, pedra de color blau que en llatí medieval era “lazur o lazulum”, és a dir: de color blau, pel color blau intens de les flors. El nom específic del sinònim, itàlica,és un epítet geogràfic que significa d’Itàlia.
Aquesta planta s’anomenava xuclamel, per que la gent xuclava la flor per extraure la llàgrima de mel que hi ha al fons.
Anchusa azurea va ser descrita per Philip Miller (1691-1771) i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 9. 1768.
FamíliaBoraginaceae