NOMS: Pelosa marítima. Portuguès: Rabo-de-zorra-macio-menor. Francès:Polypogon presque engainé. Italià:Coda di lepre maggiore. Anglès:Mediterranean rabbitsfoot grass.
%2BBonnier%2Bet%2BLayens%2BIMG_1281%2B(Copy).jpg) |
| Panícules compactes de tacte sedós |
SINÒNIMS: Polypogon maritimus subsp. subspathaceus (Req.) Bonnier et Layens; Polypogon subspathaceus Req. ex Raspail
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Llocs humits i sovint salobrosos
%2BBonnier%2Bet%2BLayens%2BIMG_1283%2B(Copy).jpg) |
| Tiges erectes de curta alçada |
FORMA VITAL: Teròfit:en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Gramínia petita, de fins un pam d’alçada, que creix sobre sòl humit formant gespes, sovint amb coloracions blanquinoses o rogenques. Tiges erectes o geniculades ascendents.
%2BBonnier%2Bet%2BLayens%2BIMG_1282%2B(Copy).jpg) |
| Fulles de prefoliació plegada |
Fulles d’1-3 mm d’amplada, la superior embolcallant la base de la panícula, amb lígula membranàcia, subaguda, de 3-5 mm.
%2BBonnier%2Bet%2BLayens%2BIMG_1280%2B(Copy).jpg) |
| Glumes partides en dos lòbuls |
Flors en panícules cilíndriques, compactes, de tacte sedós i color groguenc. Espiguetes amb una flor de petit pedicel de 2mm. Glumes híspides i fortament ciliades, partides en dos lòbuls aguts, entre els quals se inserta l’aresta. Lemma 3 vegades més curta que la gluma. Floreix a finals de la primavera.
Fruit en cariopsi
%2BBonnier%2Bet%2BLayens%2BIMG_1276%2B(Copy).jpg) |
| Lígula membranàcia subaguda |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies han evolucionat simplificant extraordinàriament les flors fins quedar-se només amb els òrgans sexuals, els únics necessaris per la reproducció, doncs les demès peces, sèpals i pètals, no són necessaris amb la pol·linització pel vent.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Polypogon deriva del grec “πολύς polýs” molt, i “πώγων pógon” barba, és a dir, barbut, amb molta barba.
L’epítet específic maritimus significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.
Polypogon maritimus va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow(Willd.) i publicada en Der Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin, neue Schriften 3 :. 442. 1801
FamíliaGramineae, Poaceae