NOMS: Fava. Favera. Castellà: Haba. Occità: Favièra. Gallego: Faba. Feixoca. Éuscara: Baba. Abaño. Portugués: Faveira. Fava. Italià: Favino. Fava. Francès: Fève, Féverole. Anglès: Broad bean. Alemany: Ackerbohne. Dicke Bohne. Neerlandès: Tuinboon. Veldboon. Grec:Κύαμος. Κουκιά
 |
| Flors en raïms axil·lars |
SINÒNIMS: Faba vulgaris Moench
DISTRIBUCIÓ: Originària d’Àsia, és conreada arreu del mon
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Introduïda. Cultivada com a llegum, rarament naturalitzada.
 |
| Tiges tetràgones de fins un metre |
FORMA VITAL: Teròfit:en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba erecta, pubescent, glauca, amb tiges tetràgones i rígides de fins 80 cm, tot i que pot ultrapassar el metre d’alçada.
 |
| Fulla composta sense circell |
Fulles compostes, paripinnades i sense circell, amb 1-3 parells de grans folíols ovats, d’un verd glauc, amb petites estípules herbàcies.
 |
| Flors papilionades amb les ales negres |
Flors en inflorescències en raïms axil·lars pedunculats, de 2-5 flors hermafrodites, papilionades, amb calze campanulat i glabre, dividit en cinc dents desiguals, més curtes que el tub, triangulars i agudes. Corol·la l’estendard blanquinós amb venes obscures i les ales negroses. Androceu diadelf format per 10 estams. Gineceu súper amb estil pubescent, acabat en un estigma terminal. Floreix de febrer a maig, tot i que pot prolongar-se la floració fins a juliol.
 |
| Fruit en llegum llarg i comprimit |
Fruités un llegum de fins un pam de llarg, oblong i comprimit, que conté les llavors, que són les faves que es recullen verdes i quan maduren són de color obscur.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Beijerinck va descobrir, treballant amb plantes de Vicia faba, el principi de la fixació simbiòtica del nitrogen per les lleguminoses; procés fonamental per a mantenir la fertilitat dels sòls. Martinus Willem Beijerinckés considerat el fundador de la virologia. El 1898, va descobrir que la malaltia del mosaic del tabac era produïda per un agent més petit que un bacteri, i va donar al nou patogen el nom de virus (verí).
 |
| Calze amb cinc dents desiguals |
USOS I PROPIETATS: Les flors són demulcents i la seu infusió és diürètica. Les valves del fruit salutíferes, i les granes fan augmentar la fertilitat dels sementals, però són galactòfugues, és a dir, que detenen la secreció de la llet i poden provocar favisme, una malaltia caracteritzada per icterícia hemolítica, amb anèmia, astènia, hemoglobinúria, trastorns digestius i febre.
Les faves són un plat apreciat a les nostres terres. Estofades amb cansalada, botifarra, costelles de porc o all tendre és un plat deliciós, però per l’alt percentatge de proteïnes (fins el 30%) no cal cuinar-les amb carn. Saltades amb ceba, carxofa o alls tendres componen un plat simple i molt apreciat.
Les faves més granades, les de cella negra, s’assequen i es poden emmagatzemar durant tot l’hivern. Aquestes faves seques bullides amb un poc d’herbasana (Mentha spicata) són un plat habitual als bars dels pobles valencians.
Hi ha una varietat especialment conreada per a farratge per al bestiar.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del grec “bíkion, -ou” que significa gera, i va passar al llatí “vicia, -ae” per denominar la veça (Vicia sativa)
L’epítet específic faba també ve del grec “fágo”que significa que es pot menjar, comestible.
Hi ha evidències del seu cultiu a la Península Ibèrica des de l’any 3.000 aC. En climes temperats es sembra de setembre a novembre, però als llocs on hi ha glaçades a l’hivern, es sembra al febrer, doncs la favera pot glaçar-se i estar aturada fins la primavera. És una lleguminosa molt rústica però és atacada pel pugó negre de la fava (Aphis fabae)
Per entrar a l’escola de Pitàgores els alumnes havien de sotmetre’s a certes normes, entre les quals hi havia la de no menjar carn, ous... ni faves. Hi ha diverses versions del perquè d’aquesta prohibició; una d’elles diu que Pitàgores patia de favisme i quan ingeria aquesta llegum es posava malalt. El cert és que, diu la llegenda, el famós matemàtic va ser detingut i assassinat mentre fugia dels seus enemics per no voler creuar un camp de faves. Aquesta aversió de Pitàgores per les faves el documenta Llucià en el llibre II de les Històries verídiques:“...van coure faves, com tenen costum de fer quan ixen triomfants d’una guerra, van celebrar la victòria amb un convit i van fer una gran festa. L’únic que no hi va participar va ser Pitàgores, que va seure tot sol, sense menjar res, a causa de la seua aversió a ingerir faves”
Altres antics, com Plutarc, atribuïen a les faves qualitats afrodisíaques, i Aristòtil comparava la fava amb els òrgans sexuals. Potser per això en València anomenem fava al penis.
Un costum castellà que ens ha arribat des de fa poc temps, és el tortell de Reis, que porta dues sorpreses. Una solia ser una moneda, ara substituïda per la figureta d’un rei (com que som una monarquia...) i l’altra era una fava, que obligava a qui li eixia a pagar el tortell. D’ací l’expressió castellana de “tonto l’haba”. A les nostres comarques hi ha nombroses dites, com per exemple estar fava,o això són faves contades.
Vicia fabaés la espècie tipus de la família Fabaceae,a la qual dona nom.
FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)