NOMS: Casuarina. Pi d’Austràlia. Castellà: Casuarina. Pino australiano. Portuguès:Casuarina. Pinheiro-da-austrália. Arvora-da-tristeza. Francès: Pin d'Australie. Anglès:Beefwood. River Sheoak. Grec:Βοϊδόξυλο. Κασοναρίνα.
 |
| Inflorescències femenines en aments |
DISTRIBUCIÓ: Sud-est d’Austràlia exclusivament, entre Nova Gal·les del Sud i Queensland.
HÀBITAT: Cultivada com arbre ornamental de jardí o de passeig.
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfitamb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.
 |
| Arbre dioic de fins 30 m d'alçada |
DESCRIPCIÓ: Arbre sempre verd, dioic, originari del SE d’Austràlia, que pot arribar als 30 metres d’alçada, amb una capçada piramidal sostinguda per un tronc recte, d’escorça finament escletxada i rugosa. Pel seu aspecte pot confondre’s amb un pi, però el que semblen fulles aciculars són realment petites branques articulades, estriades longitudinalment, amb funció fotosintetitzadora, semblants a la cua de cavall (Equisetum).
 |
| Les fulles són petites esquames membranàcies |
Fulles vertaderes són petites esquames aplicades, en número de 7 a 10 per verticil, amb l’àpex agut i de consistència membranàcia, de color bru, sense funció assimiladora.
 |
| Flors masculines en espigues terminals |
Flors unisexuals en inflorescències que apareixen en arbres diferents, és a dir, arbres masculins i arbres femenins (dioic). Les flors masculines surten en espigues terminals penjants a l’àpex de les rametes, de 2-5 cm de llarg per 2-4 mm de diàmetre, de color verd groguenc, cada flor amb dues bràctees i un sol estam exsert. Les flors femenines surten en aments al llarg de les rametes laterals; cada flor té dues bractèoles carnoses, són de 2-3 mm, el·lipsoïdals, de color verd clar, amb l’ovari comprimit i dos estigmes filiformes rojos.
 |
| Infructescències paregudes a petites pinyes |
Fruit en infructescències globoses, dehiscents, una espècie de cons llenyosos verds de joves i bruns a la maturitat, amb dues bractèoles acrescents formant petites valves que s’obrin per deixar sortir les llavors platejades i alades.
 |
| Flors femenines amb l'estigma roig |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La convergència evolutivaés un fenomen evolutiu pel que diferents organismes tendeixen, sota ambients equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques similars, el que s’anomena estructures anàlogues, a partir d’estructures ancestrals diferents. Així s’explica el paregut morfològic entre les estructures del pins (fulles aciculars i pinyes) amb les de les casuarines, sense que hi haja cap relació de parentat.
USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria, especialment en alineacions, per la seua rusticitat, doncs prospera en qualsevol tipus de sòl i suporta la sequera, si no és massa prolongada, i les gelades no intenses.
També s’empra com pantalla tallavent i per a fixació de terrenys en ribes i àrees costaneres. Les seues arrels mantenen una relació simbiòtica amb fongs que, com a resultat, fixa el nitrogen atmosfèric, com fan algunes fabàcies.
 |
| Inflorescències masculines |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Casuarinaderiva del malai “kassuwaris” que significa casuari, la gran au corredora de Nova Zelanda amb ales rudimentàries, pel paregut de les fulles filiformes d’aquest arbre amb les plomes del casuari.
L’epítet específic cunninghamianaés en honor del botànic anglès Allan Cunningham (1791-1839), que va estudiar la flora d'Austràlia i Nova Zelanda, i va ser superintendent dels jardins botànics a Sydney, i del seu germà Richard Cunningham (1793-1835), també botànic.
En Florida i en Àfrica del Sud esdevé una espècie invasora degut a que es multiplica fàcilment per les petites llavors transportades pel vent, que tenen un alt percentatge de viabilitat.
Casuarina cunninghamiana va ser descrita pel botànic neerlandès Friedrich Miquel (1811-1871) en Revisio critica Casuarinarum, 1848.
FamíliaCasuarinaceae