Echinochloa colona (L.) Link

NOMS: Cerreig, Mill, Panissola, Pota de gall menuda, Serreig roig, Serret. Castellà:Arrocillo, Pasto del arroz, Pata de gallina. Italià: Giavone meridionale. Panico porporino. Francès: Blé du dekkan, Echinochloé des cultures, Anglès: Jungle rice. Millet-rice. Alemany: Colona-Hühnerhirse. Dekkangras.

SINÒNIMS: Panicum colonum L.; Echinochloa colonum(L.) Link

DISTRIBUCIÓ:  Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Panico-Seration. Zones ruderals, camps, horts, sèquies i llocs humits. Fins els 500 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa anual que pot atènyer els 60 cm d’alçada, glabra, excepte a la base de la inflorescència, amb tiges geniculades ascendents o prostrades.

Fulles amb beina llisa i limbe linear ample, de 4-8 mm d’amplada, amb taques blavoses horitzontals característiques de l’espècie, i sense lígula.

Flors en panícula d’espiguetes en raïms densos i curts, a l’àpex de les tiges. Les espiguetes, que sovint prenen una coloració rogenca, estan distribuïdes en quatre files irregulars, són ovoides, amb les glumes mucronades, no aristades. La gluma inferior dues vegades més curta que la superior. Floreix de juny a l’octubre

Fruit sec indehiscent propi de les gramínies o poàcies, denominat cariopsi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Echinochloa són andromonoiques, és a dir, que els dos sexes es presenten en espiguetes diferents de parells heterògams. Un parell heterògam d’espiguetes consisteix en una espigueta sèssil, amb una flor neutra (asexuada) i altra hermafrodita, i una espigueta pedicel·lada, amb una flor neutra i una altra masculina.

USOS I PROPIETATS: A l'Índia les llavors d'aquesta herba s'utilitzen per preparar un plat de menjar anomenat khichadi i es consumeixen durant els dies del festival en dejú.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echinochloaderiva del "ἐχῖνος echînos" eriçó, i per extensió espinós, i de "χλόα chlóa" herba.

L’epítet específic colonaderiva del llatí “colonus, -a, -um” i significa de les colònies.

Està considerada una mala herba, especialment en els cultius d’arròs, on és un fort competidor pels nutrients disponibles. A més a més és resistent al Glifosato i planta hoste del virus del mosaic de la canya de sucre (canyamel) i del nematode Meloidogyne incognita. Una sola planta pot produir entre 3000 i 6000 llavors. 

Està inclosa en la llista de les 18 espècies més perjudicials, a nivell mundial, per la seua distribució i predomini als cultius. En aquesta llista ocupa el lloc 4, darrere de la seua germana Echinochloa crus-galli (L.) Beauv.  

Echinochloa colona va ser descrita per (L.) Link i publicada en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 2: 209. 1833.