Melilotus albus Medik.

NOMS: Melilot. Almegó blanc. Melilot blanc. Castellà:Meliloto blanco. Meliloto. Occità: Luzerno bastardo, Mounsegno. Èuscara: Itsabalki zuria. Portuguès: Meliloto branco. Italià: Meliloto bianco. Francès:Mélilot blanc. Anglès: White melilot. Alemany: Weißer Honigklee. Weißer Steinklee. Neerlandès: Reuzenhoningklaver.Reuzenhoningklaver. Grec:Μελίλοτος ο λευκός. Ήμερο τριφύλλι. Νυχάκι.   

SINÒNIMS: Melilotusalba Medik.

DISTRIBUCIÓ:  Lateeurosiberiana: de distribució principalment eurosiberiana, però que penetra en territoris pròxims.

HÀBITAT: Dauco-Melilotion. Herbassars humits de les vores dels rius, marges o camins. Fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que mantenen els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, renovant la part aèria cada any. De vegades, però, es comporta com Teròfit, és a dir, que completa tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges primes, erectes i ramificades que pot arribar al metre i mig d’alçada. Fàcil de distingir de la resta de Melilotus per les flors blanques

Fulles esparses, amb pecíol, trifoliades, amb tres folíols oblongs i dentats i dues estípules enteres al punt d’inserció del pecíol a la tija.

Flors en inflorescències en raïm lax de més de cinc centímetres de longitud. Flors flairoses, menudes (5 mm), pèndules, hermafrodites, amb la típica morfologia de les papilionades. Calze tubular acabat en cinc dents triangulars. Corol·la blanca, amb les ales i la carena més curtes que l’estendard. Androceu amb deu estams diadelfs. Gineceu súper amb estil corbat i estigma simple. Floreix de maig a setembre.

Fruit en llegum ovoide, mucronat, rugós reticulat, glabre i pèndul, amb 1-2 llavors ovoides i llises.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nitrogen atmosfèric ha de ser processat, o fixat, per a poder ser usat per les plantes. Part de la fixació ocorre per llamps però la immensa majoria del nitrogen és fixat al sòl per bacteris simbiòtics que tenen l'enzim “nitrogenasa” que combina el gas nitrogen amb hidrogen per produir amoni.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular es prefereix fer servir Melilotus officinalis, però aquesta també té propietats anticoagulants, emol·lients i carminatives.

És una planta que s’empra com farratgera i que es de gran valor mel·lífer car, gràcies a la seva floració escalonada, ofereix el seu nèctar durant molts mesos a l’any.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Melilotus deriva de "mél, mellis" que significa mel, i de "lotus" un gènere botànic amb les fulles trifoliades, és a dir, trifoli de mel, per ser una planta molt visitada per les abelles. Altres autors fan referència a l’olor a mel de les flors.

L’epítet específic albusve del llatí “albus, -a, -um” que significa blanc, per la particularitat de les seues flors blanques en un gènere en el qual les flors solen ser grogues.

Com quasi totes les lleguminoses fixa el nitrogen atmosfèric al sòl mitjançant una simbiosi bacteriana.