NOMS: Escurçonera barballera. Escurçonera de fulla estreta. Castellà:Tetas de vaca. Churrumamas. Botijitas. Anglès:Grass-Leaved Viper's Grass. Alemany:Grasblättrige Schwarzwurzel.
 |
| Flors en capítols terminals solitaris |
SINÒNIMS: Scorzoneragraminifolia auct.; Scorzonera macrocephala DC.; Scorzonera pinifolia Gouan.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Aphyllantion. Pastures seques, herbassars oberts. Fins els 1400 metres d’altitud.
 |
| Herba simple o poc ramificada |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba erecta simple o poc ramificada de fins mig metre d’alçada
 |
| Les fulles estan repartides per tota la tija |
Fulles linears, graminiformes, repartides al llarg de la tija
 |
| Flors amb lígula acabada en cinc dents |
Flors en capítols solitaris, grans, de fins cinc cm de diàmetre, amb bràctees inferiors molt més curtes que les superiors. Flors grogues que a penes ultrapassen el involucre. Les flors només s’obrin durant un període curt del dia. Floreix en maig, juny i juliol.
 |
| Fruit en aqueni gran amb papus |
Fruit en aqueni de 15-25 mm amb papus d’un blanc brut.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es denomina nàstiaal moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua. La resposta a la llum, com ara l’obertura d’algunes flors que, com aquesta, s’obrin al matí o al capvespre, s’anomena fotonàstia.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Scorzonera deriva de “scorza” que significa pell, escorça, i “nera” que significa negra, és a dir, d’escorça negra, en referència a l’escorça de l’arrel napiforme que té aquest color.
L’epítet específic angustifoliaderiva del llatí da "angustus" estret, prim, i "folium" fulla, és a dir, de fulla estreta.
El nom popular "escurçonera" té a veure en que l'arrel de “Scorzonera hispanica” s'havia prescrit per curar les picades de l'escurçó, atenent a l'errònia aplicació de la Teoria del signe ja que l'arrel de l'escurçonera s'assembla a un escurçó.
FamíliaCompositae (Asteraceae)