Asplenium petrarchae (Guérin) D.C.

NOMS: Falzia. Falzia glandulosa. Castellà: Culantrillo glanduloso. Portuguès: Avençao peludo. Italià: Asplenio ghiandoloso. Francès: Asplénium de Pétrarque. Asplénium glanduleux. Doradille de Pétrarque.

SINÒNIMS: Asplenium glandulosum Loisel.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània      

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Escletxes de roques calcàries. Fins els 1100 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, fins que arribe l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Falguera petita que suporta el sol de forma tangencial a primeres hores del matí o les últimes del dia.

Frondes de fins 15 centímetres de longitud, amb pèls glandulosos, de color verd fosc, pinnades, amb pines oposades de marge lobulat i àpex arrodonit. El pecíol és igual o menor que la meitat de la fronda. El raquis és negrós a la part inferior i verd a la part superior.

Sorus el·líptics amb indusi blanc denticulat. Pot esporular tot l’any però especialment de febrer a juny.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que suporta llargs períodes de sequera, els mesos més secs d'estiu entra en estivació, deshidratant les seves fulles, que aparentment semblen mortes. Amb les primeres pluges de tardor les fulles seques es rehidraten i tornen a ser verdes.

USOS I PROPIETATS: A aquesta planta se li adjudicaven, a l’Edat Mitjana, propietats curatives de malalties que suposaven lligades a la melsa, com per exemple la melancolia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asplenium deriva del prefix privatiu grec "α- a-" que vol dir sense, i “σπλήν splén” que significa melsa, per les suposades propietats curatives de la melsa.   

L’epítet específic petrarchaeés degut a que l’espècie està dedicada al poeta aretí Francesco Petrarca (1304-1374) que descriu la natura, amb detalls geològics i botànics.

Asplenium petrarchae fou descrita per (Guérin) DC. in Lam. & DC. y publicado en Flore Française. Troisième Édition5: 238. 1815.