NOMS: Fonollassa groga. Tàpsia comuna. Croca. Castellà : Candileja. Cañareja. Tuero. Cañaheja. Zumillo. Gallego:Pancierva. Turbit da terra. Èuscara:Bermidorr. Portuguès:Turbit-da-terra. Francès: Thapsie. Anglès: Thapsia.
 |
| Umbèl·lules sense bràctees |
SINÒNIMS: Thapsia maxima Mill.; Thapsia villosa L.subsp. villosa
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, pinades clares i pastures àrides i degradades. Fins els 1400 metres d’altitud.
.jpg) |
| Tija robusta de gran alçada |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins la pròxima estació favorable que sortirà renovant la part aèria.
DESCRIPCIÓ: Herba robusta amb tiges que poden arribar als dos metres d’alçada
 |
| Fulles 2-3 pinnatipartides en roseta bassal |
Fulles en roseta bassal embeinadores, grans, 2-3 pinnatipartides, dividides en folíols amples de marge lobulat i el revers grisenc. Les fulles superiors reduïdes a una beina inflada.
 |
| Flors amb cinc pètals grocs |
Flors en inflorescència en umbel·la esfèrica sense bràctees, composta per d’umbèl·lules, sense bractèoles, de flors amb cinc pètals grocs, cinc estams i un ovari ínfer amb dos estils. Floreix de maig a l’agost.
 |
| Fruit en esquizocarp alat |
Fruit en esquizocarp de aproximadament un centímetre de longitud, proveït de quatre ales paral·leles.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’esquizocarpés un aqueni, és a dir, un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) però composat per diversos carpels que, al madurar, es divideix en mericarps d’una sola llavor. Els esquizocarps de la Thapsiatambé s’anomenen diaquenis perquè a la maturitat es divideixen en dos mericarps monosperms.
.jpg) |
| Umbel·les compostes, sense bràctees |
USOS I PROPIETATS: Les plantes d’aquest gènere, concretament la resina de l’arrel, s’han emprat tradicionalment en medicina popular per combatre afeccions pulmonars, constipats i dolors reumàtics, a més de porgant violent i vomitiu, però no és aconsellable el seu ús per la seua toxicitat. En alguns llocs també s’utilitza contra la sarna. Cal tindre en compte que és tòxica, i que el contacte amb la pell pot causar picor i irritació.
L’extracte de l’escorça de l’arrel s’ha utilitzat com colorant per tintar la llana, especialment al segle XVIII.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons Dioscòrideses va posar el nom de Thapsia a una planta trobada per primera vegada a l’illa, avui península siciliana, de Tháspos (θαψος). Es creu que aquesta planta era la Thapsia gargarica L.
El nom específic, villosa, deriva de “villus” que significa pelatge, vellositat, o de “véllus” que era el nom que rebia la llana esquilada. En els dos casos fa referència al borró que cobreix la planta.
En alguns llocs s’ha usat el làtex de l’arrel per impregnar les aigües i poder capturar els peixos estordits pel suc tòxic. Aquesta pràctica, però, està prohibida i ja no s’empra.
Thapsia villosa va ser descrita per primera vegada per Carl Linné en Species Plantarum (1753)
FamíliaUmbelliferae (Apiaceae)