NOMS: Margenera vera. Bracera. Clavellets. Travalera. Enganyaladre. Occità: Auriolo rouge, Auriolo roujo, Tiro-biòu . Cast. Bracera. Amarguilla.Tramaladros. italià: Fiordaliso ispido. Francès: Centaurée rude. Anglès: Rough Star-thistle. Alemany: Rauhe Flockenblume.
Flors en capítols solitaris |
SINÒNIMS: Centaurea stenophylla Dufour
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. La subespècie stenophyllaés un endemisme de l’est i sud de la Península Ibèrica.
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Camps i vores de camins en llocs secs i assolellats. Fins els 600 metres d’altitud.
Tiges decumbents molt ramificades |
FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba del secà amb tiges rígides decumbents i molt ramificada, de fins 50 cm de llargària.
Fulles pinnatipartides. Les superiors quasi linears |
Fulles inferiors i mitjanes peciolades, pinnatipartides, les superiors sèssils (sense pecíol) més petites i quasi linears.
Les flors exteriors amb pètals majors |
Flors en capítols solitaris amb bràctees amb 1-3 espinetes terminals rectes o dirigides cap a fora. Flors hermafrodites morades, les exteriors amb pètals majors. Floreix principalment a la primavera però pot florir a qualsevol moment de l’any
Fruit en aqueni amb curt vil·là |
Fruits en aqueni amb un vil·là curt.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són autòtrofes, és adir, que formen el primer nivell tròfic transformant les substàncies inorgàniques en matèria orgànica. Són la base de la cadena alimentària per als humans directament, mitjançant les fruites i verdures, o indirectament, alimentant el bestiar a través del farratge.
USOS I PROPIETATS: Molt utilitzada en medicina popular des de l’antiguitat. És digestiva, aperitiva, antidiabètica hipoglucemiant, antisèptica i antidiarreica.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centaureaderiva del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals. Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes.
L’epítet específic aspera ve del llatí “asper-a-um”que fa referència al tacte aspre o rugós. Stenophyllave del grec “στενός stenós” que significa estret, petit, i “φύλλον phýllon” que significa fulla, és a dir, fulla estreta.
Els grecs de l’antiguitat anomenaven aquesta planta “panakes” (panacea) per les grans propietats medicinals que hi atorgaven.
Centaurea aspera fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum, vol.2, p.916 en 1753
FamíliaCompositae (Asteraceae)