NOMS: Bec de cigonya. Agulles, Agullots, Cargola d’agullots. Herba d’almesc. Castellà: Picos de cigüeña. Relojitos. Gallego: Bico de cigoña. Portuguès: Agulheta. Garfos. Relógios. Repimpim. Francès: Bec-de-grue en grappe, Érodium en grappe. Italià:Becco- di-grù botri. Anglès: Broad-leaf filaree. Longbeak Stork's-bill. Alemany:Trauben-Reiherschnabel.
SINÒNIMS: Geranium botrys Cav.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Chenopodietalia. Creix als camps de conreu, vores de camins i llocs alterats. Fins els 1200 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba petita que no arriba al pam d’alçada, amb tiges rogenques i piloses
Fulles de distribució oposada, llarg pecíol, limbe sinuato-pinnatífid, hirsutes, amb els segments amples i dentats; estípules curtes i escarioses.
Flors axil·lars i terminals, biflores (2-4- flors), amb llarg peduncle. Calze oblong dividit en cinc sèpals lanceolats, mucronats, pilosos. Corol·la purpurescent, amb cinc pètals lliures més llargs que els sèpals, violacis. Androceu format per dos verticils, un per als estams i altre per als estaminodis. Cinc estams, al verticil interior, de filaments gradualment més amples cap a la base, amb anteres blavoses o purpúries, i cinc estaminodis (estams sense antera) al verticil exterior. Gineceu amb ovari de cinc lòculs amb estil que s’allarga després de la fecundació, i cinc estigmes. Floreix a la primavera, entre març i maig.
Fruit en esquizocarp, amb cinc mericarpis d’on surten setes erectes que formen un bec desproporcionadament allargat d’entre 8-10 cm
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Linné va incloure dins el gènere Geranium les plantes que avui dia considerem dintre del gènere Erodium. Va ser Charles Louis L'Héritier de Brutelle qui va diferenciar entre Erodium, Geranium i Pelargonium basant-se en el nombre d'anteres : cinc per Erodium, set per Pelargonium i deu per Geranium. Tots tres gèneres tenen deu estams però no tots els filaments (la part de l'estam a l'extrem de la quan hom troba l'antera o bossa de pol·len) tenen antera.
USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Erodiumprocedeix del grec "ἐρῳδιός eroodios" que significa garsa, en referència a la forma de bec de garsa dels seus fruits.
L’epítet específic botrysderiva del grec “βότρυς bόtrys” manat, generalment es refereix a les inflorescències reunides en grups espaiats i pediculats.
Aquesta espècie va ser descrita per Antoni Joseph Cavanilles (Cav.) i publicada en Monadelphiae Classis Dissertationes Decem 4: 218, pl. 90, f. 2. 1787. amb el nom de Geranium botrys. Amb el nom actualment acceptat de Erodium botrysva ser publicat per Antonio Bertoloni (Bertol.) en Amoenitates Italicae 35. 1819.
FamíliaGeraniaceae