Guillonea scabra (Cav.) Coss.

NOMS: Guillonia. Fenollosa. Fenoll bord.

SINÒNIMS: Laserpitium scabrum Cav.; Laserpitium canescens Boiss; Guillonea canescens Boiss; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. És un endemismedel sud-est de la Península Ibèrica

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles i pinars aclarits, sobre substrat calcari. Fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba, de 30 a 120 cm d’alçada, amb una tija erecta ramificada a la part superior i estriada.

Fulles bassals 3 pinnatisectes, pubescents, triangulars, de fins 60 cm de longitud. Les superiors reduïdes a una beina engruixida.

Flors en umbel·les compostes, amb bràctees i bractèoles linears i reflexes. Flors hermafrodites amb calze de dents estrets. Corol·la amb pètals blancs i amb pèls. Estilopodi cònic amb estils fins i corbats. Floreix de juliol a setembre.

Fruit amb costelles prominents i alades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Guilloneaés un dels gèneres dits monotípics perquè només tenen una espècie. Guillonea scabraés l’única espècie i és originària del sud-est de la Península Ibèrica, entre les províncies de Cadis i Castelló.  

SABIES QUE... el nom del gènere Guilloneaés en honor a Pierre Anatole Guillon (1819-1908), funcionari francès i aficionat a la botànica, amic de E.S. Ch. Cosson, al que va ajudar en les herboritzacions per les rodalies de París. Va aconseguir un important herbari, que va donar al museu de Niort, que fou la base del “Catalogue des plantes phanérogames qui croissent spontanément dans la département des Deux-Sèvres”

L’epítet específic scabraderiva de “scaber” que significa aspre, rugós.

Guillonea scabra fou descrita per (Cav.) Coss. i publicat en Notes sur Quelques Plantes Critiques, Rares, ou Nouvelles