NOMS: Falguereta de fenc, Falzia olorosa. Castellà:Falguerilla. Francès: Cheilanthès acròstic. Italià: Felcetta odorosa. Anglès: Scented Cheilanthes. Alemany: Schuppenfarn.
SINÒNIMS: Pteris acrostica Balb.; Cheilanthes pteridioides (Reichard) C. Chr. subsp. acrostica (Balb.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot; Allosorus acrosticus (Balb.) Christenh.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Asplenietalia glandulosi. Creix a les fissures de les roques, calcàries o silíciques, a llocs secs.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Petita falaguera, que no arriba al pam d’alçada, amb les frondes fasciculades, 3 pinnatisectes, dividides en petites pínnules ovalades de color verd fosc per l’anvers i amb pèls i esquames pel revers; raquis obscur. Esporulació entre febrer a juliol
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les falgueres varen ser els primers cormòfits a poblar la terra ara fa uns 400 milions d’anys, al devonià. Formaren grans boscos pantanosos al carbonífer, fa uns 345 milions d’anys, i varen assistir al naixement dels boscos de les primeres plantes amb llavor i dels grans rèptils del mesozoic.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cheilanthesderiva del grec “cheílos” llavi, i el sufix “-anthes (ánthos)” flor, pels esporangis marginals. L’epítet específic acròsticave del grec “ακροϛ ákros” extremitat i “στίχος stíchos” cap a, línia, matriu, per la disposició del sorus a l’extrem de les pínnules.
Cheilanthes acrosticava ser descrita i publicada per Agostino Todaro en Giornale di Scienze Naturali ed Economiche di Palermo 1(10): 215. 1866.
Família Pteridaceae (Polypodiaceae)