NOMS: Bracera de penya. Centàurea. Castellà: Centàurea.
 |
| Flors en capítols terminals solitaris |
SINÒNIMS: Centaurea mariolensis Rouy
DISTRIBUCIÓ: És un endemisme dels Ports de Morella a les Muntanyes Diàniques del País
Valencià.
HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Creix a les timonedes, pedregars i escletxes de roques calcàries. Entre els 200 i els 1100 metres d’altitud.
 |
| Herba permanent de tiges prostrades |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba multicaule inerme, excepte a les bràctees involucrals, però escabrida, amb tiges prostrades i amb poc indument.
 |
| Fulles basals peciolades i lanceolades i les caulinars sèssils i pinnatipartides |
Fulles basals peciolades, estretament lanceolades o pinnatipartides amb el lòbul terminal major. Les caulinars sèssils, no decurrents, amb aculèols
 |
| Flors de color rosat o blanc |
Flors en capítols radiants terminals, solitaris, amb involucre ovoide de bràctees involucrals imbricades verdoses amb nervis longitudinals marcats; les mitges amb apèndix apical proveït de fímbries laterals d’1,5-2 mm amb espina terminal més llarga que les fímbries laterals, triangular, erecte, de color obscur. Corol·la rosada o blanca. Floreix entre maig i juliol
Fruit en aqueni amb petit vil·là d’1 mm.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Centaurea té entre 350 i 600 espècies que només es troben a l’hemisferi nord. L’Orient Mitjà i les zones mediterrànies són particularment riques en espècies.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Centaureaprocedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes. Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes medicinals.
L’epítet específic boissieri és en honor al botànic, explorador i matemàtic suís Pierre Edmond Boissier (1810-1885), l'autor de la Flora Orientalis (cinc volums, 1867-1884) i de Viaje botánico en el sur de España durante el año 1837 (1839-1845). Se li adjudica la descripció de 6.000 noves espècies, i és el fundador de l'Herbari Boissier. El nom específic del sinònim, mariolensis,és un epítet geogràfic que fa referència a la Serra de Mariola, al territori Diànic del País Valencià.
FamíliaCompositae (Asteraceae)