NOMS: Jonquina. Jonquina blava. Jonc de jardiner, Jonc menut. Castellà:Junco. Junquillo. Junco fino. Gallego:Xunca. Èuscara: Ihia. Occità: Jouncas. Portuguès: Junca. Junco desmedulado. Francès: Jonc arqué, Jonc courbé, Jonc des jardiniers, Jonc glauques. Italià: Giunco tenace. Anglès: European meadow-rush. Hard Rush. Alemany: Blaugrüne Binse. Graugrüne Binse. Seegrüne Binse. Neerlandès: Zeegroene Rus. Xinès: Pian sui deng xin cao.
 |
| Inflorescències en panícula sobrepassades par la bràctea |
SINÒNIMS: Juncus glaucus Ehrh. ex Sibth.
DISTRIBUCIÓ: Plurireginal
HÀBITAT: Holoschoenetalia vulgaris. Creix en llocs humits nitrificats, vores de rius, jonqueres. Sempre que l’aigua siga dolça. Fins els 1700 metres d’altitud.
 |
| Tèpals amb ratlles transversals |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Hemicriptòfit: són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
 |
| Tiges fines de color verd glauc |
DESCRIPCIÓ: Jonc rizomatós amb la tija i les fulles estriades i cilíndriques, glauques; la tija pot arribar a sobrepassar el metre d’alçada, i té al interior medul·la interrompuda per una cambra d’aire, formant com una escala si la partim.
Fulles basals cilíndriques i acanalades, similars a les tiges
 |
| Flors amb sis tèpals desiguals |
Flors en inflorescències paniculades aparentment laterals però terminals, sobrepassades àmpliament per una llarga bràctea. Periant verdós amb tèpals lanceolats i acuminats. Androceu amb sis estams. Gineceu amb estil curt. Floreix de maig fins l’agost.
 |
| Fruit en càpsula ovoide acuminada |
Fruit en càpsula ovoide mucronada, de color marró obscur, amb nombroses llavors
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Juncusés un gènere de la família de les juncàcies, molt comuna en la conca mediterrània, a Amèrica i Àfrica, amb més de 225 espècies. Els seus exemplars mesuren uns 90 centímetres d'alçada més o menys. Viuen en sòls humits, en riberes i pantans, algunes espècies suporten la salinitat. La fulla és cilíndrica, allargada, recta i flexible. Les flors amb sis tèpals petits. Floreix d'abril a juliol.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Juncus deriva del llatí “iuncus” el nom que rebia el jonc però també altres espècies del gènere Juncus, Cyperus i Scirpus. Aquest nom deriva de "iungo" lligui, perquè s’utilitzaven per lligar, com un cordell. L’epítet específic inflexusderiva del llatí “inflecto” inclinat, arquejat, per la forma que adquireixen les tiges.
Juncus inflexus va ser descrit per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 326. 1753.
FamíliaJuncaceae