Bromus diandrus Roth

NOMS: Estipa-sac. Blat de formiga. Blat del diable. Bromus rígid. Civadella. Castellà:Bromo. Zaragüelles. Hierba espiguera. Èuscara:Larre-oloa. Portuguès: Espigão. Fura-capa. Saruga. Italià: Forasacco di Gussone.Francès: Brome à deux étamines. Anglès: Rip-gut brome. Great brome. Alemany: Gussones Trespe. Großährige Trespe.

SINÒNIMS: Anisantha diandra (Roth) Tutin; Bromus pallens Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Creix a les vores dels camins i zones ruderalitzades.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba gramínia que pot prendre coloració vermellosa i una alçada d’entre un i tres pams, pubèruls per baix de la inflorescència.

Fulles planes de fins 30 cm de llarg amb pèls a prop de la lígula que és membranosa i fimbriada

Flors en panícula laxa amb peduncles verticil·lats (1-6) amb 1-2 espiguetes escabrides i  arestades 

que pengen. Glumes desiguals, escarioses. Lemma bidentada amb aresta de 3-6 cm que surt per baix de l’àpex. Pàlea tomentosa i ciliada al marge. Androceu amb dos estams.  Floreix durant la primavera, d’abril a juny

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Bromus es caracteritza per tenir les beines de les fulles tancades la major part de la seva longitud (connates); les arestes s’insereixen a baix de l’àpex (subapicals); i tenen apèndix vellosos a l’ovari.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat cap ús humà per aquesta espècie, ni tan sols com a farratge, perquè té molta quantitat de sílice que perjudica al bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bromusderiva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària. L’epítet específic diandrus deriva del grec “δίς dίs” dos, i “ἀνήρ, ἀνδρός aner, andrós” mascle, és a dir, amb dos elements masculins, amb dues anteres.

Les espiguetes són aspres degut als pèls encarats cap enrere, com un ham, per facilitar que la llavor penetre al terra, però aquesta característica les converteix en un perill per als animals perquè pot allotjar-se amb facilitat en una pota, un ull o l’anus.

És considerada una herba nociva per als conreus de cereals, i s’ha declarat espècie invasora a Califòrnia i Austràlia, on està catalogada com una de les 10 pitjors males herbes ambientals de l’entorn costaner.  

Bromus diandrus va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicada en Botanische Abhandlungen und Beobachtungen 44. 1787.