NOMS: Castellà: Lepiota púdica. Lepiota blanca. Èuscara: Galanperna zuria. Italià: Mazza di tamburo liscia. Francès: Lépiote pudique. Anglès:White dapperling, White Agaricus mushroom. Alemany: Rosablätteriger Schirmpilz. Gemeine Egerlingsschirmling.
 |
| Surt en setembre sobre la gepa dels jardins |
SINÒNIMS: Agaricus leucothites Vittad.; Agaricus naucinus Fr.; Lepiota naucina (Fr.) P. Kumm.
HÀBITAT: Surt al mes de setembre sobre la gespa dels jardins i els prats. També a les clarianes de
les pinedes.
DESCRIPCIÓ: Capell de fins 10 cm de diàmetre, globós que va fent-se convex i pla amb el marge enrotllat. Cutícula blanca, llisa, eixuta i mat, sense esquames. El centre pot prendre un poc de color cafè amb llet
 |
| Làmines lliures blanques |
Himeni de làmines fines, lliures i ventrudes amb lamèl·lules, blanques, que van prenent un color rosat amb el temps. Esporada blanca.
Peu fàcilment separable del barret, central, esvelt, de 5-10 x 0,7-1,5 cm, primer ple i després es fa fistulós, blanc i llis, si de cas un poc rosat a la part superior, amb anell, un poc gruixut a la base però sense volva.
Carn escassa, compacta al barret, blanca, de sabor i olor fúngics.
 |
| Cutícula del barret blanca i llisa |
Es pot confondreamb Amanita phalloides, que és mortal però les amanites porten volva apart de l’anell. També pot confondre’s amb les morenes Agaricus sp. però aquestes són comestibles i, a més a més, tenen les làmines de color marró.
COMESTIBILITAT:És un bolet comestible de qualitat mitjana. Cal anar en compte perquè absorbeix molts dels productes químics emprats en hortes i gespes. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estiga segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal)
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucoagaricusderiva del grec "λευκός leukós" blanc, i de "Agaricus" un gènere de fongs (bolet) amb espècies molt semblants a aquesta però que tenen les làmines marrons i no blanques com aquest. L’epítet específic leucothites ve del grec "λευκός leukós" blanc
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: A Oregó s’ha trobat un fong que s’estén sota terra quasi mil hectàrees, amb un pes de més de 600 tones, i es calcula que va començar a estendre’s abans de Crist. Aquestes característiques el converteixen en el ser viu més gran del gran del món conegut.
FamíliaAgaricaceae
Llegiu l'advertènciaabans de fer de boletaires o pebrassers.