NOMS: Assotacrist. Cap de poll. Castellà: Cardo blanco. Cardo cuco. Cabeza de pollo. Azafrán descarnado. Azotacristos. Francès: Cirse acarna. Chardon acanthin. Italià:Carda acantino. Cardo spino-bianco. Alemany:Gemeine stacheldistel. Sperrdistel. Anglès:Soldier thistle. Yellow-spine thistle. Grec:Αγάθη.
 |
| Capítols terminals en grups densos |
SINÒNIMS: Carduus acarna L. (Basiònim); Cirsium acarna (L.) Moench
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brometalia. Vores de camins, erms, en llocs àrids. Fins els 1000 metres d’altitud
 |
| Herba molt espinosa de fins 70 cm d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba espinosa, que pot arribar als 70 cm d’alçada, amb pèls araneosos, amb tiges ramificades des de la base, alades al llarg de tota la tija.
 |
| Fulles estretes, amb espines grogues |
Fulles de distribució alterna, decurrents, pinnatífides, amb espines bífides grogues al marge, consistència coriàcia i color verd grisós. Nervi central molt marcat pel revers
 |
| Flors tubulars rosa o porpra en capítols |
Flors en capítols terminals en grups densos, sèssils, rodejats de fulles involucrals que sobrepassen els capítols. Involucre oblong-ovoide amb bràctees coriàcies tomentoses i aplicades, amb apèndix terminal espinós. Flòsculs de color de rosa, hermafrodites, que a penes sobrepassen l’involucre, amb la corol·la tubular. Androceu amb estams de filament lliure. Floreix de juny a setembre.
 |
| Fruit en aqueni llis i lluent |
Fruit en aqueni oblong lleugerament comprimit, de 5-6 mm, glabre amb la superfície llisa i lluenta i vil·là blanc amb pèls soldats a la base que cau amb facilitat.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En la família de les compostes o asteràcies les flors no tenen calze o el tenen molt modificat formant un papus o vil·là que pot tindre dues o més esquames, cerres o pèls persistents. El papus pot ser doncs pilós, barbat (amb petits pèls) o plomós, com en aquest cas.
 |
| Les fulles involucrals sobrepassen els capítols |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Picnomonderiva del grec “πυκνός pyknós” densos, espessos, i de "nomos" pastura, és a dir, pastura densa, possiblement per les espines atapeïdes. L’epítet específic acarna ve del grec “ἄκορνα, ácorna” acarna, una planta espinosa pareguda a un card citada per Teofrast. En el gènere Bromelia aquest epítet té un altre significa: deriva del prefix privatiu grec “a” i de “κάρνον karnon” trompeta, banya, és a dir, sense trompeta, només en gèneres amb flors campanulades.
És considerada una mala herba perquè competeix amb cultius de cereals i pot ofegar i fer malbé la maquinària de collita. Les seves espines afilades fan mal a les ovelles i als gossos i es redueix així la zona de pasturatge disponible.
Picnomon acarna va ser descrit per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass.) i publicada en Dictionnaire des Sciences Naturelles, ed. 2 40:. 1862. Prèviament havia sigut descrita per Carles Linné que va adjudicar-hi el nom de Carduus acarna en Species Plantarum 2: 820. 1753.
FamíliaCompositae (Asteraceae)