NOMS: Cua de rabosa. Castellà: Rabo de gato. Italià: Penniseto allungato. Anglès: Crimson fountaingrass. Alemany: Borstiges Federborstengras.
 |
| Inflorescència en panícula d'espiguetes de color rogenc |
SINÒNIMS: Cenchrus setaceus (Forssk.) Morrone; Phalaris setacea Forssk.
DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Introduïda com ornamental s’ha convertit en una greu amenaça mediambiental
 |
| Gramínia cespitosa que pot passar del metre d'alçada |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa perenne, que pot arribar a més d’un metre d’alçada, en denses motes
 |
| Lígula de pèls |
Fulles molt estretes, de més d’un pam amb un nervi central marcat. Lígula formada per un anell de pèls curts.
 |
| Espigueta amb nombroses setes a la part inferior |
Flors en panícula densa d’espiguetes de color rosa fort que va perdent el color gradualment amb el temps. Té nombroses setes plomoses a la part inferior. Androceu amb estams d’anteres en forma de X que vibren al vent. Gineceu amb estigmes plomosos. Floreix de març a setembre
Fruit en cariopsi
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Pennisetum setaceum es reprodueix per llavors que produeix en abundància sense pol·linització. Conserven la seua capacitat germinativa en el sòl durant més de sis anys. Són transportades pel vent, per l'aigua, pels vehicles, la fauna salvatge, els animals domèstics i fins i tot pels humans. Pot rebrotar d'arrel. És molt resistent al foc, que inclús promou la seua regeneració i fomenta la formació de comunitats monoespecífiques d'aquesta espècie, en quedar eliminada la flora autòctona. Resisteix bé la sequera i les altes temperatures. Els seus llindars de tolerància al sòl són molt amplis, podent viure en substrats àcids, lleugerament alcalins, arenosos, argilosos... És a dir, que és un gran competidor.
 |
| Gineceu amb estigma plomós |
USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental als jardins, especialment el cultivar ‘rubrum’ amb les espigues roges.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Pennisetumderiva de "penna" ploma, i "seta" cerra, és a dir, amb cerres plomoses. L’epítet específic setaceum deriva de “seta”cerra, amb cerres
Creix en llocs càlids i secs, competit molt eficaçment amb les plantes autòctones, a més d’augmentar el risc d’incendis forestals, pel que està inclosa en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras (Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost). Primera observació al País Velencià en 1989.
Pennisetum setaceum va ser descrita per (Forssk.) Chiov. i publicada en Bolletino della Società Botanica Italiana 1923: 113. 1923. Anteriorment havia sigut descrita per Forsskål, Pehr i publicada en Flora Aegyptiaco-Arabica 17. 1775. amb el nom Phalaris setacea (Basiònim)
FamíliaGramineae, (Poaceae)