NOMS: Floricol. Coliflor. Bròcul blanc. Bròquil blanc. Castellà:Coliflor. Èuscara: Azalore. Portuguès:Couve-flor.Italià:Cavolfiore. Francès:Chou-fleur. Angles: Cauliflower. Alemany: Blumenkohl. Karfiol. Käsekohl. Blütenkohl. Traubenkohl. Minarett-Kohl. Italienischer Kohl. Neerlandès: Bloemkool
 |
| Floricol o bròcul blanc |
SINÒNIMS: Brassica oleracea subsp. botrytis (L.) Metzg.; Brassica botrytis (L.) Mill.
HÀBITAT: Cultivat als horts
 |
| Si no es cull quan toca la planta s'espiga |
DESCRIPCIÓ: És un tipus de col caracteritzat per tindre els brots florals hipertrofiats. Formant una massa de pecíols i botons foliars atapeïts. En el cultivar romanesco el brot floral té una estructura piramidal. Les dues pertanyen al grup Botrytis de l’espècie Brassica oleracea.
 |
| Fulles grans paregudes a les de la col copada |
Fulles alternes, grans, molt paregudes a les de la col (Brassica oleracea var. capitata) de color verd glauc i els nervis molt marcats. Les fulles però, són més amples, no tan erectes, i el limbe cobreix totalment el pecíol.
 |
| Flor típica de les crucíferes, amb quatre pètals en creu |
Flors en panícula formant glomèruls terminals. Calze amb quatre sèpals lliures lanceolats. Corol·la amb quatre pètals en creu de color groc. Androceu format per sis estams, quatre dels quals són més llargs que els altres dos. Gineceu súper amb estigma capitat.
 |
| Fruit en síliqua allargada |
Fruit en síliqua allargada amb dues valves, amb granes esfèriques.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Mitjançant la domesticació de les plantes silvestres i la selecció artificial van aparèixer diverses varietats, d’aspecte força diferent, al cap d’uns quants milers d’anys. Uns preferien les fulles, altres les gemmes terminals, altres l’arrel engrossida o la inflorescència, fent evolucionar la col silvestre a les formes que coneguem avui. La preferència pels brots immadurs i la inflorescència fa sorgir la floricol, el bròquil (que és la floricol de color verd) i el bròquil romanesco, que ens ocupa en aquest apunt, i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica).
 |
| Cultivar romanesco |
USOS I PROPIETATS: La floricol pot menjar-se crua, en salmorra, adobada en vinagre o cuita. Hi ha plats clàssics com la floricol gratinada amb beixamel o la paella de floricol.
És baixa en carbohidrats, proteïnes i greixos però és una bona font de vitamina B5 i B6, àcid fòlic i minerals com potassi i fòsfor. Cal tindre en compte però, que és un xic indigesta i provoca flatulències.
 |
| El cultivar romanesco presenta geometria fractal |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassicaés el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.
L’epítet específic oleraceaderiva del llatí "olus, oleris" que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella. El nom de la varietat botrytis ve del grec “βότρυς bόtrys” raïm, relatiu al raïm.
El cultiu de la floricol va començar a la península italiana, d’on va passar a França i Anglaterra al segle XVI, a Espanya al segle XVII i durant el segle XIX les potències colonials van expandir el seu cultiu arreu del món. El romanesco es va documentar per primera vegada en Itàlia al segle XVI, i és un híbrid entre el bròquil verd (Brassica oleracea var botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var italica)
Una de les característiques del cultivar romanesco és que presenta geometria fractal en la seua estructura. La quantitat d'inflorescències que compon el bròquil romà és un número Fibonacci.
Brassica oleracea var. botrytis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 667. 1753.
FamíliaCruciferae (Brassicaceae)