NOMS: Molinets. Silene glauca. Castellà: Colleja.
 |
| Inflorescència en monocasi |
SINÒNIMS: Silene glauca Lag.; Silene ambigua Cambess.; Silene setabensis Dufour;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Erms i pradells xeròfits anuals de sòls rocosos poc profunds i eutròfics de composició calcària. Fins els 500 metres d’altitud
 |
| Herba de tiges ascendents |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba ascendent, ramificada i pubescent, de fins 40 cm d’alçada
 |
| Fulles oposades finament pubescents |
Fulles oposades, mucronades, finament pubescents, les inferiors amb llarg pecíol i espatulades; les superiors de espatulades a linears.
 |
| Pètals bilobats i lígula corol·lina |
Flors en inflorescències en monocasi de fins 10 flors. Calze, amb dents triangulars, creuat de dalt a baix per línies fosques, amb curt pèls suaus, que s’infla en la part superior després de la floració, mentre la base queda estreta. Corol·la amb pètals bilobats de color rosa i lígula corol·lina bipartida. Floreix de març fins a juny.
 |
| Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula subglobosa
CURIOSITATS BOTÀNIQUES:De vegades els pètals lliures s’estreteixen a la base format la ungla separada del limbe que és la part més ampla. Els pètals així es dobleguen formant un angle molt obert, de 900 o més. En algunes espècies, com les Silene, apareix, al punt on es doblega el pètal, un apèndix laminar anomenat lígula corol·lina.
 |
| El calze s'unfla en la part superior després de la floració |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Altres autors, però, aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.
El nom específic secundifloraderiva del llatí “secundus” que significa segon, que ve després, i de “flos, floris” que significa flor, segurament perquè les flors van obrint-se una després de l’altra.
FamíliaCaryophyllaceae