NOMS: Picardia. Heura de flor. Castellà: Cimbalaria.Hierba de campanario. Palomilla de muro. Gallego: Hedriña das paredes. Liana. Èuscara: Murruntza. Portuguès:Ruínas. Cimbalária. Francès: Cymbalaire, Cymbalaire des murs, Linaire cymbalaire, Linaire des murs. Italià: Cimbalaria. Ciombolino comune. Anglès: Ivy-leaved toadflax, Kenilworth ivy. Alemany: Mauer-Zimbelkraut. Neerlandès: Muurleeuwbek.
Flors axil·lars solitàries |
SINÒNIMS: Antirrhinum cymbalaria L.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Parietarietum muralis. Creix a les parets humides, i façanes de les cases, als murs, a les vores de camins ombrívols i, inclús, a les voreres dels carrers.
Herba estolonífera |
FORMA VITAL: Camèfit:tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba estolonífera que creix arrapada a les parets ombrívoles amb diverses tiges filiformes glabres de fins 80 cm de longitud, que pengen o s’estenen pel terra.
Fulles de limbe reniforme amb lòbuls arrodonits |
Fulles de distribució alterna, peciolades, de limbe reniforme a semicircular, amb 5-9 lòbuls arrodonits o mucronats.
Flors personada amb esperó |
Flors axil·lars solitàries hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes, amb pedicels més llargs que les fulles. Calze de 2-2,5 mm amb cinc lòbuls lanceolats. Corol·la de 9-15 mm personada, de color violaci amb el paladar groc i esperó d’1,5-3 mm. Androceu de quatre estams, dos més llargs que els altres dos (didínams). Gineceu d’ovari súper amb estil simple acabat en estigma bilobat. Les flors s’autopol·linitzen. Floreix a la primavera i l’estiu, d’abril a novembre, i tot l’any a les terres més càlides.
Fruit en càpsula de 4 mm que sobrepassa el calze, que conté nombroses granes globoses. El peduncle de les flors adquireix fototropisme negatiu (s’allunya de la llum), després de la florida, i soterra el fruit.
Corol·la violàcia amb la gola groga |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A vegades apareixen formes anòmales de les flors que presenten simetria actinomorfa, amb cinc pètals de la mateixa mida i cinc esperons. Aquesta anomalia floral s'anomena pelòria, que en grec significa monstruós o prodigiós; un terme que fou proposat per Linné l'any 1747.
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les flors per les seues propietats antiescorbútiques, tòniques i diürètiques. En jardineria s’utilitza en cistelles penjants, en rocalles ombries o de cobertora d’àries petites.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cymbalariaderiva del grec “kímbalonκύμβαλον ” címbal, per les fulles rodones com aquest instrument. A la Grècia antiga aquest nom denominava una planta que els autor han suposat que era el ciclamen (Cyclamen sp.). L’epítet específic muralisve del llatí “murus” mur, és a dir, del mur, per l’hàbitat, freqüentment arrapada als murs.
Aquesta planta no és nativa de les nostres terres. Sembla que és originària del centre de la conca mediterrània: Eslovènia, Itàlia i Sicília. Hi ha indicis de que al segle XVI es conreava a Alemanya, al segle XVII apareix als murs de la Gran Bretanya i a principis del s. XVIII es documenta la seua presència a Suïssa. Aquest mateix segle Josep Quer la cita als murs de Catalunya i el País Valencià. Pareix ser que la proliferació dels jardins botànics afavoriren la seua difusió per Europa.
Cymbalaria muralis va ser descrita per Gärtner, C.A.Mey & Scherb i publicada en Systema Naturae, Editio Decima2: 975. 1759.
FamíliaPlantaginaceae (Scrophulariaceae)