NOMS: Ravenell groc. Ravenissa. Castellà: Jaramago. Mostaza amarilla. Rabanillo falso.
 |
| Flors en raïm |
SINÒNIMS: Sinapis virgata Cav.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-magrebí
HÀBITAT: Salsolo-Peganetalia. Hordeion leporini. Chenopodion muralis. Creix en vores de camins, cunetes i prats secs i nitròfils. Fins els 400 metres d’altitud
 |
| Tiges erectes o ascendents amb pèls patents |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba que pot assolir els 70 cm d’alçada, amb tiges erectes o ascendents ramificades i cobertes de pèls patents, especialment a la part inferior.
 |
| Fulles basals pinnatipartides |
Fulles de la roseta basal peciolades, de limbe pinnatipartides, amb el lòbul terminal de grandària semblant als laterals, un poc engrossides i piloses. Les caulinars van fent-se progressivament més petites en allargar-se de la base.
 |
| Flors amb ungla i limbe groc |
Flors en raïm. Calze amb quatre sèpals amb pèls hirsuts. Corol·la amb quatre pètals de llarga ungla i limbe groc disposats en creu. Androceu tetradínam, amb quatre estams més llargs que els altres dos amb anteres grogues. Gineceu amb estigma bilobat. Floreix de gener a juny.
 |
| Fruit en síliqua |
Fruit en síliqua linear latisepta, més llarga que el peduncle, comprimides amb un nervi medial marcat, dehiscent. Les llavors es disposen en dues files per lòcul.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septe. Quan aquest septe es troba en la secció més estreta s'anomena angustisepte, i quan la cloenda es troba en la secció més ampla s'anomena latisepte.
 |
| Sèpals amb pèls |
USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres es poden consumir com verdura
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Diplotaxis deriva del grec "diplòos" doble, i "tàxis" ordenament, per la disposició de les llavors ordenades en dues files a la síliqua. L’epítet específic virgata ve del llatí “virga”barra, vara, possiblement pels fruits rectes i erectes.
Aquesta espècie va ser descrita per Cavanilles i publicada enDescripción de las Plantas 2: 428. 1802, amb el nom de Sinapis virgata. Més tard Candolle hi va assignar el nom Diplotaxis virgata al ser descrita i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 631. 1821.
FamíliaCruciferae (Brassicaceae)