Tribulus terrestris L.

NOMS: Abriülls. Bohets. Caxurro. Gats. Espins. Abrujó. Candells. Gossos. Picatalons. Punxaclaus. Queixals de llop. Queixals de vella. Rodets. Tríbol. Ull de bou. Pedra de ronyó. Punxarabiosa. Occità: Trauco peirau. Castellà : Abrojos. Espigón. Mormajas. Tríbulo. Èuscara:Gaztraka. Naarra. Saparla. Gallego:Abrollo. Amorino. Estripo. Portuguès:Abrolho terrestre. Italià: Tribolo comune. Francès: Tribuleterrestre. Croix de Malte. Escarbot. Anglès: Small Caltrops. Puncturevine. Alemany: Erd-Bürzeldorn. Landbürzel. Felddorn. Grec:τρίβολος

SINÒNIMS: Tribulus muricatus Stokes; Tribulus orientalis A. Kern.;

Observacions: Alguns autors han descrit dues subespècies segons la pubescència i les espines del fruit. La subsp. terrestris presenta el fruit setulós, amb una fina pubescència i amb tubercles aguts i més o menys espinosos al dors. Aquesta subespècie es divideix en dues varietats en funció del color de la planta; així, si és verdosa parlem de la var. terrestris, i si és blanquinosa, de la var. albidus. En canvi, la subsp. orientalis, fa els fruits sense la pubescència fina i amb tubercles obtusos i curts.Principio del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional       

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Vores de camins, camps de cultiu, sobre sòls compactes i trepitjats. Fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm de grandària, ramificada des de la base, de tiges postrades, flexuoses, un poc pilosa.

Fulles oposades, amb petites estípules a la base, compostes paripinnades, dividides en 6-8 parells de folíols oblongs.

Flors axil·lars solitàries de 4-5 mm de diàmetre, hermafrodites, pentàmeres. Calze caduc amb cinc sèpals lanceolats. Corol·la amb cinc pètals grocs més llargs  que el calze. Deu estams. Gineceu súper amb un sol estigma acabat en cinc lòbuls. Floreix d’abril a setembre.

Fruités el més característic d’aquesta planta. És un esquizocarpformat per cinc carpels endurits, cadascun amb dos espines punxents llargues i d’altres més curtes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarpés un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, els mericarpis, cadascuna de les quals conté una sola llavor.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat tota la planta, però sobretot l'arrel, com diürètica, per al tractament de còlics nefrítics, i aperitiva. L'aigua resultant de la cocció dels fruits és astringent, i es recomana contra la disenteria i les hemorràgies o ferides de la boca.

A Bulgària se'n fa un preparat amb efectes estimulants sobre el sistema immunològic i sexual i amb augment del desenvolupament de la musculatura. Els estudis búlgars suggereixen que l’extracte de Tribulus terrestris incrementa temporalment el nivell de testosterona i, per tant, les tres funcions importants en les que participa: construcció muscular, augment de la fertilitat i libido.

A la Xina s’utilitza per als problemes urinaris i d’insuficiència de llet materna. A l’Índia s’empra com afrodisíac.

SABIES QUE... el nom generic Tribulus deriva del grec “tríbolos, -ou” que significa de tres puntes, era un objecte de ferro amb tres puntes que s’escampaven per terra per a lesionar els cavalls dels enemics, en referència a les punxes dels fruits.

L’epítet específic terrestrisfa referència a l’hàbit de les tiges postrades a sobre de la terra. 

Les espines dels fruits són tan dures i punxents que poden punxar rodes de bicicletes i ser molt doloroses si les xafem amb els peus nus.

Al sud d’Àfrica s’han emprat els fruits com armes homicides. L’assassí els mullava amb el suc verinós de la planta Acokanthera venenata i ell posava al pas de la víctima que, al punxar-se amb el fruit enverinat, moria.