NOMS: Fredolics. Fredolís. Gírgola d’estepa. Grisets. Negrets. Palometes. Brunets. Esteperol. Castellà : Ratón. Ratona. Negrilla. Italià:Moretta. Anglès: Grey knight. Alemany: Gemeiner Erd-Ritterling.
 |
| Clarianes i llindars de boscos i pinars |
SINÒNIMS: Tricholoma terreum var. gausapatum (Fr.) Blanco-Dios.; Agaricus gausapatusFr.
HÀBITAT: Apareix a les zones herboses properes a boscos de coníferes i planifolis, preferiblement sobre sòls bàsics, a finals de la tardor i principis de l’hivern. Normalment surten a prop de l’estepa blanca (Cistus albidus). Aquests exemplars vorejant un pinar de pi blanc (Pinus halepensis) i carrasca (Quercus ilex ssp rotundifolia) del Campello de Vallada.
 |
| Cutícula amb fibres llanoses |
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de 2 a 7 cm de diàmetre, primer acampanat i després va fent-se pla però mantenint un mamelló central; la cutícula és separable, de color gris fosc pel centre i més clar al marge, amb pèls que formen una coberta llanosa.
Himeni de làmines escotades amb lamel·les, amples, ventrudes, atapeïdes a prop del peu, de color blanc grisenc amb tendència a puntejar de negre l’aresta de les làmines.
 |
| Làmines amb tendència a puntejar de negre l'aresta |
Peu o estípitblanc, cilíndric, llis, de 4-8 cm d’alçada que es trenca amb facilitat, amb un anell, a penes perceptible, a la zona alta. Als exemplars adults no s’aprecia l’anell.
Carn minsa però consistent, de gust dolç i olor farinós
 |
| Peu cilíndric i carn minsa |
Es confon amb Tricholoma terreum del qual es considerava una varietat, com indica el sinònim, però aquest no punteja de negre les làmines i la cutícula està coberta de petites esquames. També es pot confondre amb i amb Tricholoma scalpturatum, però aquesta té esquames a la part superior del peu i les làmines prenen una coloració grogosa amb el temps.
COMESTIBILITAT:És un bon comestible similar al fredolic (tant que hom no els diferencia) i es molt apreciat per guisats, arrossos, truites, etc.
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:El suec Elias Magnus Fries (1794-1878) és un dels pares de la Micologia. És el creador de la taxonomia i sistemàtica actual dels fongs. Les seues publicacions Systema mycologicum (1821-1832) i Elenchus fungorum (1828), han servit per a establir una classificació pel color de les espores, conjuntament amb la classificació d'acord al tipus de himenòfor: làmines, porus, plecs i agullons, principals caràcters taxonòmics.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Tricholomaderiva del grec “ϑριξ, τριχοϛ thrix thricos” pèl, cabell, trena, i de “λῶμα loma” vora, marge, és a dir, amb pèls al marge. L’epítet específic gausapatum ve del grec "gausápes" que defineix una tela gruixuda i peluda, per la coberta de la cutícula del capell.
Tricholoma gausapatum va ser publicada per (Fr.) Quél., en Mém. Soc. Émul. Montbéliard, Sér. 2 5: 211 (1872)
FamíliaTricholomataceae
Llegiu l'advertènciaabans de fer de boletaires o pebrassers.