NOMS: Safrà bord. Safranera rosa. Castellà:Azafrán montesino. Falso azafrán. Gallego:Tollemerendas. Portuguès: Açafrâo bravo. Cebolinhas. Pé-de-burro. Anglès: Late Crocus. Alemany: Spanische Herbst-Krokus.
.jpg)
SINÒNIMS: Crocusserotinus subsp. salzmannii (J.Gay) B.Mathew
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Ibero-magribí
HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Clarianes i pastures en substrats àcids o bàsics. Entre els 500 i els 900 metres d’altitud.
.jpg) |
| La flor solitària surt directament del bulb |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer,plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba perenne, bulbosa, acaule, de fins 15 cm d’alçada, amb un involucre de bràctees membranoses que embolcalla la flor i les fulles.
.jpg) |
| Fulles petites a l'antesi però creixen desprès |
Fulles totes basals visibles al temps de la florida, molt curtes, de vegades amagades pels catafil·les. Després poden arribar a fer 40 cm, estretes, amb una banda blanca longitudinal.
.jpg) |
| Estigma amb tres branques ciliades |
Flors una o dues, campanulada, amb sis tèpals de 2-5 cm de color lila suau, amb la gorja pubescent. Androceu amb estams de filament i anteres grogues. Gineceu amb ovari ínfer i estil amb estigma groc o color carbassa amb tres branques laciniades o lobulades. Floreix d’octubre fins desembre.
Fruités una càpsula d’1,5 cm ovoide, dehiscent per tres valves, que surt sobre el mes de març o abril
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’ovari dels Crocusés subterrani i, a mesura que van madurant, la tija va creixent i empentant el fruit (ovari fecundat i madur) cap amunt. Així les llavors estan protegides dels herbívors fins que estan madures i preparades per a ser disperses.
USOS I PROPIETATS: Es estigmes de les flors s’empren com substitut del safrà per colorar aliments.
.jpg) |
| Fulles petites durant la floració |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crocus deriva del gres “krókos, -ou” que era com denominaven el safrà. En la mitologia clàssica, Crocus( grec : Κρόκος) era un jove mortal que estava enamorat de la nimfa Smilax, però els déus no aprovaven la seua història d’amor i van convertir Crocus en una planta, el safrà, i a la seua enamorada en altra planta, en l’enfiladís arítjol (Smilax aspera)
L’epítet específic serotinus ve del llatí “sero”vesprada, tarda.
El safrà (Crocus sativus)és una espècie d’aquest mateix gènere, molt semblant, i que també floreix a la tardor.
Crocus serotinus va ser descrita per Richard Anthony Salisbury i publicada en Paradisus Londinensis: or Coloured Figures of Plants Cultivated in the vicinity of the Metropolis. London. t. 30 1806.
FamíliaIridaceae