NOMS: Bugiot. Burgessot. Tèsium divaricat. Castellà:Barrilera. Matapán. Tiñuela. Lobillo. Francès: Thésium couché. Anglès: Branched bastard toadflax. Alemany: Sparriger Bergflachs.
 |
| Flors petites i poc aparents |
SINÒNIMS: Thesium divaricatum Jan ex Mert. et Kock; Thesium nevadense Willk.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. (Brolla calcícola).Brolles i pastures seques sobre sòls carbonatats. Fins els 1800 metres d’altitud.
 |
| Planta amb la base lleugerament lignificada |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Planta perenne de fins pam i mig, amb la base lleugerament lignificada i tiges múltiples de color verd esvaït; sovint amb branquetes divaricades
 |
| Fulles alternes i linears |
Fulles alternes, linears, amb un sol nervi, enteres i un poc engruixides, del mateix color de les tiges.
 |
| Flors amb cinc tèpals, blancs a l'interior i verds a l'exterior |
Flors en panícules amples, petites (3-4 mm de diàmetre) i poc aparents, hermafrodites, amb un sol verticil periàntic acampanat de cinc lòbuls verds per l’exterior i blancs per la cara interna; tres bràctees petites a cada pedicel; cinc estams inserts a la base dels lòbuls. Ovari ínfer amb estil curt i estigma capitat. Floreix de març a setembre.
 |
| El fruit és una nou petita |
Fruit en nou petita, de forma el·lipsoïdal amb un curt pedicel i poc reticulat, coronat pels restes del periant.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta hemiparàsita, és a dir, una planta parcialment paràsita, que té fulles verdes i alhora arrels amb haustoris. És el cas de diverses escrofulariàcies i santalàcies, com aquest Thesium.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Thesium deriva del grec “theseîon, -ou”, que Teofrast i Plini utilitzaren llatinitzat com “thesium” per designar una planta d’arrel amarga que, alguns autors, pensen que seria el Thesium linophyllon L. Altres diuen que ve del grec “Θησευς Theseús” = Teseu, l’heroi mitològic, rei d’Atenes, perquè aquesta planta formaria part de la corona que Ariadna li va donar junt al fil que hi va permetre sortir del laberint, després d’haver mort al minotaure. Teseu és considerat pels atenencs com el seu gran reformador. El seu nom prové de la mateixa arrel que θεσμoς (institució en grec).
El nom específic humifusumprové de"humus" terra, i "fusus" escampada, per la tendència a ser decumbent, amb les tiges per terra.
FamíliaSantalaceae